La United Artists (UA), va ser una empresa productora i distribuïdora de cinema, fundada el 5 de febrer de 1919 per quatre grans de Hollywood: en Charles Chaplin, en Douglas Fairbanks, la Mary Pickford i en David Wark Griffith. Els quatre artistes, prenent consell de l'home de negocis William G. McAdoo, van crear la seva pròpia companyia de distribució cinematogràfica, amb l'Oscar Price com a primer president, en Dennis O’Brien com a vicepresident, en George B. Clifton com a secretari i l'Hiram Abrams com a primer director administratiu.
La productora nasqué per la necessitat dels quatre fundadors de tenir completa llibertat en la indústria cinematogràfica del moment, així com perquè altres artistes també la poguessin tenir. UA va ser la primera productora que va encoratjar la distribució de pel·lícules més enllà de les produïdes pels propis estudis i també la primera en no ser controlada per empresaris, sinó per artistes de la indústria.
L'any 1981, la Metro-Goldwyn-Mayer Film Corporation va comprar la productora per uns 250 milions de dòlars.
El 22 de setembre de 2014, la MGM va adquirir una participació majoritària de les empreses d'entreteniment One Three Media i Lightworkers Media, després les va consolidar per rellançar la unitat de producció televisiva de United Artists sota el nom de United Artists Media Group (UAMG). No obstant això, el 14 de desembre de l'any següent, MGM va adquirir totalment UAMG i la va integrar a MGM Television.
United Artists es va rellançar el 2018 com a United Artists Digital Studios. Mirror, una empresa conjunta de distribució entre MGM i Annapurna Pictures, més tard va ser rebatejada com a United Artists Releasing a principis de febrer de 2019, per celebrar el seu 100è aniversari.
Història Inicis (1919 - 1940s) UA fou fundada el 5 de febrer del 1919 per l'actriu Mary Pickford, el seu marit Douglas Fairbanks, el director i actor Charles Chaplin i el pioner en el desenvolupament de les tecnologies cinematogràfiques i director D. W. Griffith. Els 4 artistes tenien una participació del 20%, mentre que el restant 20% el tenia McAddo, advocat.
El 1918, l'empresa matriu d'en Charles Chaplin, First National Pictures, no va augmentar el seu pressupost de producció tot i ser un dels seus principals productors. La Mary Pickford i en Douglas Fairbanks tenien els seus propis contractes, amb First National i Famous Players-Lasky respectivament, però aquests s'havien d'esgotar sense que hi haguessin ofertes clares. En Sydney Chaplin, germà i director comercial d'en Charlie, va deduir que alguna cosa anava malament i es va posar en contacte amb Pickford i Fairbanks. Junts van contractar un detectiu privat, que va descobrir un pla per fusionar totes les empreses de producció i per tancar "empreses d'exhibició" a una sèrie de contractes de cinc anys. La idea de l'empresa va sorgir amb Fairbanks, Chaplin, Pickford i l'estrella del western William S. Hart un any abans. Ja veterans de Hollywood, les quatre estrelles van parlar de formar la seva pròpia empresa per controlar millor el seu propi treball. Així és com Chaplin, Pickford, Fairbanks i D. W. Griffith van incorporar United Artists com a empresa conjunta el 5 de febrer de 1919.
Van ser estimulats per productors i distribuïdors establerts de Hollywood que estaven reforçant el seu control sobre els sous dels actors i les decisions creatives, un procés que va evolucionar cap al sistema de l'estudi. Amb la incorporació d'en Griffith, va començar la planificació, però Hart es va retirar abans que es formalitzés res. Quan va saber del seu pla, en Richard A. Rowland, cap de Metro Pictures, sembla que va dir: "Els reclusos s'estan fent càrrec de l'asil". Els quatre socis, amb l'assessorament de McAdoo (gendre i tresorer del llavors president Woodrow Wilson), van formar la seva companyia de distribució. En Hiram Abrams va ser el seu primer director general, i la companyia va establir la seva seu al 729 Seventh Avenue a la ciutat de Nova York.
La primera producció de la UA (His Majesty, the American), escrita i protagonitzada per Fairbanks, va ser un èxit. El finançament per a pel·lícules era limitat. Sense vendre accions al públic com altres estudis, tot el que tenia United per finançar eren quotes setmanals de pagament anticipat dels propietaris de teatres per a les properes pel·lícules. Com a resultat, la producció va ser lenta i la companyia va distribuir una mitjana de només cinc pel·lícules a l'any durant els seus primers cinc anys.
El 1924, Griffith va abandonar i l'empresa s'enfrontava a una crisi: o portar a uns altres per a ajudar a donar suport a un costós sistema de distribució o concedir la derrota. Això no obstant, gairebé des del principi, totes les mirades estaven posades en Chaplin. Tot i que va aconseguir estrenar en 1923 Una dona de París, que va resultar ser un dels grans fracassos de la seva filmografia, Chaplin volia reduir el nombre de pel·lícules que se li exigia, una major llibertat en el màrqueting internacional i pujar el percentatge en la distribució de fins al 25%. Va obtenir totes elles (va fer només tres pel·lícules en els deu anys següents) però no va aconseguir convèncer als seus socis sobre el fet de no dependre de tercers per al finançament de les pel·lícules de la productora.
El productor veterà Joseph Schenck va ser contractat com a president l'any 1923. Havia produït pel·lícules durant una dècada, i va comprometre's per a pel·lícules protagonitzades per la seva dona, la Norma Talmadge, la seva cunyada, la Constance Talmadge, i el seu cunyat, en Buster Keaton. Es van signar contractes amb productors independents, com en Samuel Goldwyn i en Howard Hughes. El 1933, en Schenck va organitzar una nova companyia amb en Darryl F. Zanuck, anomenada Twentieth Century Pictures, que aviat va proporcionar quatre pel·lícules a l'any, formant la meitat de la programació de la UA.
L'Al Lichtman va succeir a en Schenck com a president de l'empresa. Altres productors independents es van distribuir a través de United Artists durant la dècada de 1930, com Walt Disney Productions, l'Alexander Korda, en Hal Roach, en David O. Selznick i en Walter Wanger. Amb el pas dels anys, i la dinàmica del negoci canviant, aquests "socis productors" es van anar allunyant. Samuel Goldwyn Productions i Disney van anar a RKO i Wanger a Universal Pictures.
A finals de la dècada de 1930, UA va obtenir beneficis. Goldwyn proporcionava la major part de la producció per a la distribució. Va demandar a United diverses vegades per una indemnització disputada que el va portar a marxar. L'èxit de la MGM del 1939 amb Gone with the Wind se suposava que era un llançament de la UA, excepte que Selznick volia que en Clark Gable, que estava sota contracte amb MGM, interpretés a Rhett Butler. També aquell any, en Douglas Fairbanks va morir.
UA es va veure involucrada en judicis amb Selznick sobre la seva distribució d'algunes pel·lícules a través de RKO. Selznick va considerar l'operació de UA deslleial i la va deixar per a iniciar el seu propi braç de distribució.
En la dècada de 1940, United Artists estava perdent diners deguts a pel·lícules de poc èxit, amb l'assistència a sales caient a mesura que la televisió es va fer més popular. La companyia va acabar venent la seva divisió mexicana a Crèdit Cinematogràfic Mexicà, una companyia local.
Society of Independent Motion Picture Producers (1940s - 1950s) L'any 1941, Pickford, Chaplin, en Walt Disney, l'Orson Welles, en Samuel Goldwyn, en David O. Selznick, l'Alexander Korda, i en Walter Wanger (molts dels quals eren membres d'Units Artistes) van formar la Societat de Productors de Cinema Independent (SIMPP). Entre els membres posteriors hi havia en Hunt Stromberg, en William Cagney, en Sol Lesser i en Hal Roach.
La Societat pretenia avançar els interessos dels productors independents en una indústria controlada pel sistema d'estudi, motivacions molt semblants a les que varen contribuir a la creació de UA. SIMPP va lluitar per acabar amb les pràctiques aparentment anticompetitives dels set principals estudis de cinema: Loew's (MGM), Columbia Pictures, Paramount Pictures, Universal Pictures, RKO Radio Pictures, 20th Century Fox i Warner Bros./First National les quals controlaven la producció, distribució i exposició de pel·lícules.
L'any 1942, SIMPP va presentar una demanda antimonopoli contra Paramount pel United Detroit Theatres. La denúncia va acusar Paramount de conspiració per controlar els cinemes de primera i posterior emissió a Detroit. Aquesta va ser la primera demanda antimonopoli presentada pels productors contra els expositors que al·legaven monopoli i restricció del comerç. El 1948, el Tribunal Suprem dels Estats Units va ordenar als principals estudis de cinema de Hollywood vendre les seves cadenes de teatre i posar fi a certes pràctiques anticompetitives. Aquesta decisió judicial va acabar amb el sistema d'estudi de forma eficaç.
El 1958, la SIMPP va aconseguir molts dels objectius que van portar a la seva creació, i la Societat va tancar.
Krim and Benjamin (1950s - 1960s) Amb la necessitat d'un canvi, Pickford i Chaplin van contractar en Paul V. McNutt el 1950, un ex governador d'Indiana, com a chairman i en Frank L. McNamee com a president. McNutt no va tenir l'habilitat de resoldre els problemes financers d'UA i al cap de 8 mesos ambdós van ser reemplaçats.
El 15 de febrer de 1951, els advocats convertits en productors Arthur B. Krim (de Eagle-Lion Films), Robert Benjamin i Matty Fox es van acostar a Pickford i Chaplin amb una idea esbojarrada: deixar-los fer-se càrrec de United Artists durant deu anys. Si UA era rendible en un dels tres anys següents, tindrien l'opció d'adquirir la meitat de la companyia al final dels deu anys i prendre el control total. El president de Fox Film Corporation, Spyros Skouras, va estendre United Artists un préstec de 3 milions de dòlars a través dels esforços de Krim i Benjamin.
En fer-se càrrec d'UA, Krim i Benjamin van crear el primer estudi sense un "estudi real". Principalment actuant com a banquers, van oferir diners a productors independents. UA va arrendar espai a l'estudi de Pickford/Fairbanks, però no va posseir un com a tal. De tal manera, UA no tenia la sobrecàrrega, el manteniment o el personal de producció car en altres estudis.
Entre els seus primers clients hi havia en Sam Spiegel i en John Huston, les produccions del qual van donar a UA un gran èxit, The African Queen (1951) i un èxit substancial, Moulin Rouge (1952). A més de The African Queen, UA també va tenir èxit amb High Noon en el seu primer any, guanyant un benefici de 313.000 $ en comparació amb una pèrdua de 871.000 $ l'any anterior. Altres clients van seguir, entre ells en Stanley Kramer, l'Otto Preminger, Hecht-Hill-Lancaster Productions, i actors recentment alliberats dels contractes d'estudi i buscant produir o dirigir les seves pròpies pel·lícules.
Amb la inestabilitat en la indústria cinematogràfica a causa de la desinversió del teatre, el negoci es va considerar arriscat. L'any 1955, l'assistència al cinema va assolir el seu nivell més baix des de 1923. Chaplin va vendre la seva participació del 25% durant aquesta crisi a Krim i Benjamin per 1,1 milions de dòlars, seguit un any més tard per Pickford que va vendre la seva participació per $3 milions.
A finals de la dècada de 1950, United Artists va produir dues pel·lícules modestes que es van convertir en èxits financers i crítics per a la companyia. La companyia va fer Marty, que va guanyar la Palma d'Or de 1955 i la millor pel·lícula Oscar. L'any 1958, UA estava obtenint beneficis anuals de 3 milions de dòlars a l'any.
Companyia cotitzada United Artists es va començar a cotitzar de forma pública l'any 1957 amb una oferta d'accions de 17 milions de dòlars. Amb una mitjana de 50 pel·lícules a l'any, UA va adquirir Lopert Pictures Corporation, d'Ilya Lopert, la qual va llençar pel·lícules estrangeres que van portar crítiques i problemes de censura.