fou un compositor francès.
Fou deixeble de É. Paladilhe i de N. H. Reber en el Conservatori de París, i el 1879 aconseguí el Prix de Rome per la cantata Médée. El 1881 estrenà en l'Òpera Còmica Les deux pantins, i després donà una sèrie d'obres de gèneres diversos que situaren Hüe entre els més distingits compositors francesos. El 1922 succeí a Saint-Saëns en l'Acadèmia de Belles arts.
En els primers anys es deixà arrossegar per la poderosa corrent wagneriana, reaccionant després fins a aconseguir crear-se un estil propi, que es distingeix per la seva gracia i originalitat. Ell mateix va definir la seva professió de fe artística amb la frase:Entre les seves òperes es compten:
La belle au bois dormant (1894); Les Romanesques (1901); Le roi de París (1901); Titania, tal vegada la millor de la seva producció (1903); Le miracle (1910); Dans l'ombre de la cathédrale, presa de La catedral de Vicent Blasco Ibáñez (1922).
Entre les seves altres produccions, cal mencionar: Rubenzahl, poema simfònic (1886), Fantasia, per a flauta i orquestra; Emotions, poema simfònic, i les col·leccions de melodies vocals: Les chansons printanières; Jeunes chansons sur de vieux airs; Les chansons du valet de coeur; Croquis d'Orient; Esquisses marocaines, i Versailles.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, 1.ª part, pàg. 525. ()
Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Compositors d'òpera francesos Categoria:Persones de Versalles Categoria:Prix de Rome Categoria:Morts a París Categoria:Compositors de l'Illa de França Categoria:Morts el 1948 Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1858