The Simpsons Movie és el títol original de la pel·lícula basada en la sèrie d'animació "Els Simpson". Es tracta d'un llargmetratge d'animació dirigit per David Silverman, i produït per Gracie Films i 20th Century Fox. L'estrena va tenir lloc l'any 2007, 6 anys després de la primera idea que van desenvolupar Matt Groening, James L. Brooks, Mike Scully, Al Jean i Richard Sakai, tots productors de la pel·lícula. Els guionistes que van intervenir en la redacció del guió havien participat en les primeres temporades de la sèrie.
La pel·lícula va ser dirigida per David Silverman i produïda per Gracie Films i 20th Century Fox, productors també de la sèrie de televisió. Es va estrenar els dies 26 i 27 de juliol de 2007 als Estats Units. En el llargmetratge apareixen els personatges habituals de la sèrie de televisió amb els doblatges originals. S'estima que el seu pressupost va ser de 75.000.000$ i la seva recaptació a nivell mundial de 526,745,137$.
Argument Tot comença quan el grup de Rock Green Day s'enfonsa al llac de Springfield per culpa de la contaminació. Durant el funeral del grup l'avi de la família, Abe Simpson, té una visió profètica i catastròfica del destí del poble en que alerta de la imminència d'uns esdeveniments horribles que deixaràn al poble atrapat per sempre. L'única persona que es pren seriosament les paraules de l'avi és la Marge. Mentrestant, la Lisa Simpson convencerà al poble de protegir el llac dels residus del poble.
El pare de la família, el Homer, adopta una nova mascota, un porc, que genera molts excrements dels quals el pare se n'ha de desfer. Per vagància, el pare aboca al llac els excrements i genera una onada de contaminació que afecta els animals i el medi ambient. Per això el govern dels Estats Units aïlla la ciutat de Springfield de la resta de l'estat, cobrint-la amb una enorme cúpula.
La família Simpson s'escaparà del poble enfurismat que assenyala a la família com a culpable. Els membres de la família s'enfrontaran per culpa de l'error d'en Homer i es dividiran. A partir d'aquí, el pare s'embarcarà en una odissea personal que el portarà a buscar el perdó de la seva esposa Marge, la reunió de la seva família i la salvació del seu poble.
Crítica social De la mateixa manera que en la sèrie d'animació, la pel·lícula de Els Simpson conté vàries crítiques socials. En aquest cas, els temes més criticats són la religió, el govern i el medi ambient. En el cas del medi ambient, la crítica va dirigida als danys i efectes que provoquen els humans sobre el medi, i queda plasmat en la pel·lícula amb el llac contaminat i la cúpula de vidre.
La relació dels humans amb la religió també és criticada. Es critiquen les pretensions religioses i la hipocresia dels humans. Una escena en que això queda reflectit mostra els feligresos de l'església i els clients del bar d'en Moe, intercanviant l'església pel bar, i viceversa, en veure arribar la cúpula.
El govern dels Estats Units queda malparat amb la irresponsabilitat del president i la malícia del president de l'Agència de Protecció Ambiental.
Producció Preproducció miniatura|Matt Groening, creador de la sèrie i un dels guionistes de la pel·lícula. El personal de producció de la sèrie havia considerat realitzar una adaptació cinematogràfica dels Simpson des dels començaments de la sèrie per poder augmentar la durada del programa i animar seqüències massa complexes, en opinió dels creadors de la pel·lícula, per a una sèrie de televisió.
Groening volia que la pel·lícula es fes després d'acabar la sèrie, «però […] va ser rebutjat pels bons índexs d'audiència». L'episodi de la quarta temporada Kamp Krusty originalment havia de ser una pel·lícula, però al final es va quedar en un episodi normal, ja que els guionistes van tenir certes dificultats per allargar la trama. Durant molt temps el projecte va estar sostingut. Hi havia dificultats en trobar una història que fos suficient per a una pel·lícula, i l'equip no tenia prou temps per completar aquest projecte, atès que ja treballaven a temps complet per a la sèrie. Groening també va expressar el seu desig de fer Simpstasia, una paròdia cap a la pel·lícula Fantasia. Mai va ser produïda, en part perquè hauria estat massa difícil escriure el guió per a un llargmetratge. Abans de la seva mort, Phil Hartman havia dit que ell havia desitjat fer una pel·lícula live action amb Troy McClure, i diversos membres del personal de la sèrie li havien expressat el seu desig d'ajudar a crear-lo.
Desenvolupament Es va començar a treballar en el guió en ser contractat l'elenc vocal el 2001. Els productors estaven preocupats perquè inicialment la creació d'una pel·lícula tindria un efecte negatiu sobre la sèrie, ja que no tenien prou equip per centrar la seva atenció en els dos projectes. A mesura que la sèrie avançava, altres guionistes i animadors van ser contractats per tal que tant la sèrie com la pel·lícula es poguessin produir al mateix temps. Groening i el productor James L. Brooks convidaren a Mike Scully i Al Jean (que va seguir treballant com showrunnerShowrunner designa a la persona responsable del trabajo diario en una serie y encargada de que, creativamente, dicha serie mantenga una dirección coherente en todos sus aspectos en la serie de televisión. ) a tornar per produir la pel·lícula amb ells. Després van contractar a David Silverman (que, en previsió del projecte, havia deixat el seu lloc de treball en Pixar) per dirigir la pel·lícula.
Es va reunir l'equip de guionistes «més fort possible», amb molts dels que havien treballat en les primeres temporades de la sèrie. David Mirkin, Mike Reiss, George Meyer, John Swartzwelder i Jon Vitti van ser seleccionats. Ian Maxton-Graham i Matt Selman es van sumar més tard, i James L. Brooks, Matt Groening, Mike Scully i també Al Jean escrigueren parts del guió. Sam Simon no va tornar després d'haver abandonat la sèrie per diferències creatives en 1993. Contràriament, l'ex guionista Conan O'Brien volia treballar amb el personal dels Simpson altra vegada, encara que fent broma va afirmar «em preocupa que la part del meu cervell que escrivia Els Simpson hagi desaparegut després de 14 anys parlant amb Lindsay Lohan i el noi de One Tree Hill, de manera que potser això és millor per a tots». El mateix li va passar al director Brad Bird que va dir que havia tingut «entretingudes fantasies preguntant si [ell] podria treballar la pel·lícula», però no va tenir temps suficient per treballar per la seva participació com a guionista i director en la pel·lícula Ratatouille. Els productors van signar un acord amb Fox Broadcasting Company que els permetria abandonar la producció de la pel·lícula en qualsevol moment si, al seu parer, el guió no era satisfactori. Requiere registro. (en anglés)
Es va seguir treballant en el guió a partir del 2003, tenint lloc en el petit bungalow on Groening va llançar Els Simpson el 1987. Els guionistes van passar sis mesos discutint un argument, i cada un va oferir idees incompletes. Al Jean va suggerir que la família rescatés uns manatins, argument que es va convertir en l'episodi de 2005 Bonfire of the manat, i hi va haver també un concepte similar al de la pel·lícula The Truman Show, on els personatges descobreixen que les seves vides van ser un programa de televisió. Groening va rebutjar aquesta idea, ja que va considerar que Els Simpson «mai prendrien consciència de si mateixos com famosos».
Groening havia llegit sobre un poble que va haver de desfer-se dels excrements de porc a la seva xarxa d'abastament d'aigua, el que va inspirar la trama de la pel·lícula. El personatge de Ned Flanders arribaria a ser considerat com a element clau de l'argument després que Al Jean creés la seqüència en què Bart es qüestiona com seria la seva vida si Flanders fos el seu pare. Després d'haver-se decidit finalment per l'esquema bàsic de l'argument per a la pel·lícula, els guionistes ho van dividir en set seccions. Jean, Scully, Reiss, Swartzwelder, Vitti, Mirkin i Meyer van escriure 25 pàgines cadascun i el grup es va reunir un mes més tard per combinar les set seccions en un esborrany.
El guió de la pel·lícula va ser escrit de la mateixa manera que el guió de la sèrie de televisió: els guionistes asseguts al voltant d'una taula, llançant idees i intentant fer riure els altres. El guió va passar per més de 100 revisions. Groening va mostrar el seu desig de fer una pel·lícula radicalment més fort que un episodi de la sèrie de televisió, dient que «volia oferir una cosa mai abans vist».
Animació miniatura|David Silverman, director de la pel·lícula, es va fixar en alguns dels episodis de Els Simpson que havia dirigit per inspirar. L'animació de la pel·lícula va començar el gener del 2006, sent l'escena amb el curt de Grata i Pica la primera sobre la qual es va realitzar l'storyboard. Groening va rebutjar fer una live action o una pel·lícula amb imatges generades per ordinador (CGI), anomenant a l'animació de la pel·lícula «deliberadament imperfecta» i «un homenatge a l'art d'animació dibuixat a mà». La pel·lícula va ser produïda en una pantalla ampla amb una relació d'aspecte 2.39: 1, per distingir-lo del format que es veia en la sèrie de televisió, i acolorida amb la més àmplia gamma de colors que els animadors tenien a la seva disposició en aquests moments.
Una gran part de l'animació va ser produïda utilitzant taules digitalitzadores Wacom Cintiq, que va permetre que les imatges es poguessin dibuixar directament en un monitor d'ordinador per facilitar la producció. El treball de producció de l'animació es va dividir entre quatre estudis en el món: Film Roman i Rough Draft Studios a Burbank i Glendale (Califòrnia), respectivament, i AKOM i Rough Projecte a Seül (Corea del Sud). Igual que la sèrie de televisió, l'storyboard, els personatges, el disseny de fons i les parts de producció de l'animació, es van realitzar als Estats Units. Els estudis de Seül van completar l'animació a mà, la superposició i el ink i paint.
El director David Silverman afirmà que, a diferència de la sèrie de televisió amb la qual «els espectadors han de ser molt exigents», la pel·lícula els va donar l'oportunitat «de prodigar aquella atenció a cada escena». Pel que fa als canvis en l'animació, l'equip dissenyador va afegir ombres als personatges, una característica que no està present en la sèrie de televisió. Requiere registro. (en anglés) Silverman i els animadors van buscar pel·lícules com Els increïbles, Les Triplett de Belleville i Conspiració de silenci, com «un gran exemple d'una posada en escena sobre la forma en què els personatges són col·locats». També van buscar idees per a la seqüència del son en les pel·lícules de dibuixos animats de Disney com Dumbo i el dibuix animat de Pluto a El Dia del Judici Final de Pluto, així com multitud d'escenes de El món és boig, boig, boig. Silverman es va fixar en alguns dels episodis dels Simpson que havia dirigit, principalment en els seus dos prefetis, Homi the Clown i Three Men And A Comic Book. Mike B. Anderson, Lauren MacMullan, Rich Moore i Steven Dean Moore van dirigir cadascun al voltant d'una quarta part de l'animació de la pel·lícula sota la supervisió de Silverman, amb molts animadors treballant en les diferents escenes.
Personatges miniatura|Tom Hanks s'interpreta a si mateix en la pel·lícula. miniatura|Els membres de la banda Green Day apareixen interpretant-se a si mateixos. Per a la realització del doblatge de la pel·lícula van participar tots els actors de doblatge habituals de la sèrie en aquell moment. Cal tenir en compte que els actors de doblatge van canviar respecte l'inici de la sèrie l'any 1991. A part dels actors habituals, s'hi van afegir famosos que van posar la seva veu a alguns personatges. A més, molts d'ells van aparèixer a la pel·lícula en forma de personatge animat, com és el cas de Tom Hanks. +