Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982) fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista (1964-1982) i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982). El seu mandat de divuit anys com a secretari general fou el segon més llarg de la història de l'URSS, després del de Ióssif Stalin. L'era Bréjnev continua sent objecte de debat entre els historiadors, puix que l'estabilitat política i els importants èxits en política exterior del seu mandat contrasten amb la corrupció, les ineficiències, l'estancament econòmic i un endarreriment tecnològic cada vegada més pronunciat respecte a Occident que marcaren aquest període.
Nasqué en el si d'una família de classe obrera a Kàmenskoie (avui Kamianskè, a Ucraïna), a la gubèrnia de Iekaterinoslav, part de l'Imperi Rus. Seguint la Revolució d'Octubre i la posterior fundació de l'URSS, el 1923 es feu militant de les joventuts del Partit Comunista i el 1929 del partit en si. Fou reclutat per l'Exèrcit Roig com a comissari quan l'Alemanya nazi envaí la Unió Soviètica el juny del 1941 i ascendí fins al grau de general major en el decurs de la Segona Guerra Mundial. Acabat el conflicte, el 1952 fou elegit membre del comitè central del partit i el 1957 membre titular del presídium. El 1964 reuní prou suports per desbancar Nikita Khrusxov com a primer secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). En un primer moment, exercí el govern com a part d'un triumvirat format igualment pel president del Consell de Ministres, Aleksei Kossiguin, i el secretari del Comitè Central, Nikolai Podgorni. Tanmateix, a finals de la dècada ja havia concentrat el poder en la seva persona i esdevingut l'autoritat suprema del país.
La governança de Bréjnev serví per reforçar la posició internacional de la Unió Soviètica i, alhora, consolidar la situació interna del PCUS. Al contrari de Khrusxov, que sovint adoptava noves polítiques sense consultar el politburó, Bréjnev mirava de prendre decisions de consens per reduir les dissensions entre l'elit del partit, recuperant així l'aparença de govern col·lectiu. Mentre, per una banda, treballava per assolir la distensió amb els Estats Units, per l'altra estrenyé el control de Moscou sobre l'Europa central i oriental. A més a més, la fabricació massiva d'armament i l'intervencionisme militar reiterat sota el govern de Bréjnev magnificaren la influència global de l'URSS, sobretot a Àfrica i l'Orient Pròxim. A mitjans de la dècada del 1970, nombrosos observadors sostenien que l'URSS havia ultrapassat els Estats Units com a potència militar preeminent.
Per contra, el menyspreu de Bréjnev per la reforma política va marcar el començament d'una era de decadència social coneguda com l'estancament de Bréjnev. A més de la corrupció generalitzada i la caiguda del creixement econòmic, aquest període es va caracteritzar per una creixent bretxa tecnològica entre la Unió Soviètica i els Estats Units. En arribar al poder el 1985, Mikhaïl Gorbatxov va denunciar el govern de Bréjnev per la seva ineficiència i inflexibilitat abans d'implementar polítiques per liberalitzar la Unió Soviètica.
Després de 1975, la salut de Bréjnev es va deteriorar ràpidament i es va retirar cada cop més dels afers internacionals, mentre mantenia el poder. Va morir el 10 de novembre de 1982 i va ser succeït com a secretari general per Iuri Andrópov.
Primers anys i carrera inicial 1906-1939: orígens Bréjnev va néixer el 19 de desembre de 1906 a Kàmenskoie (avui Kamianskè, Ucraïna) a la governació de Iekaterinoslav de l'Imperi Rus, fill del treballador metal·lúrgic Ilia Iakovlevitx Bréjnev (1874–1934) i la seva dona, Natàlia Deníssovna Mazalova (19786). Els seus pares vivien a Bréjnevo (Districte de Kursky, Oblast de Kursk, Rússia) abans de traslladar-se a Kamenskoe. L'ètnia de Bréjnev es va donar com a ucraïnès en alguns documents, inclòs el seu passaport, i rus en altres. Al seu llibre es pot trobar una declaració que confirma que es considerava rus a les seves Memòries (1979), on va escriure: «I així, segons la nacionalitat, sóc rus, sóc un proletari, un metal·lúrgic hereditari».
Com molts joves en els anys posteriors a la Revolució Russa de 1917, va rebre una educació tècnica, primer en gestió del territori i després en metal·lúrgia. Es va graduar a l'Escola Tècnica Metal·lúrgica de Kamenskoie el 1935 i es va convertir en enginyer metal·lúrgic a les indústries siderúrgiques de l'est d'Ucraïna.
Bréjnev es va unir a l'organització juvenil del Partit Comunista, el Komsomol, el 1923, i al mateix Partit el 1929. De 1935 a 1936 va completar el període de servei militar obligatori. Després de fer cursos a una escola de tancs, va exercir de comissari polític en una fàbrica de tancs.
Durant la Gran Purga de Stalin, Bréjnev va ser un dels molts apparàtxiks que va aprofitar les obertures resultants al govern i al partit per avançar ràpidament a les files del règim. El 1936, es va convertir en director de l'Escola Tècnica Metal·lúrgica Dniprodzerjinsk i va ser traslladat al centre regional de Dnipropetrovsk. El maig de 1937, va esdevenir vicepresident del soviet de la ciutat de Kamenskoie. El maig de 1938, després que Nikita Khrusxov hagués pres el control del partit comunista d'Ucraïna, va ser nomenat cap del departament de propaganda del partit comunista regional de Dnipropetrovsk, i més tard, el 1939, secretari regional del Partit, responsable de les indústries de defensa de la ciutat. Aquí, va fer els primers passos cap a la construcció d'una xarxa de partidaris que va arribar a ser coneguda com la «màfia de Dnipropetrovsk» que ajudaria molt el seu ascens al poder.
1941-1945: Segona Guerra Mundial miniatura|esquerra|El comissari de brigada Bréjnev (dreta) presenta una targeta de membre del Partit Comunista a un soldat del front oriental el 1943. Quan l'Alemanya nazi va envair la Unió Soviètica el 22 de juny de 1941, Bréjnev va ser, com la majoria dels funcionaris de rang mitjà del Partit, immediatament mobilitzat. Va treballar per evacuar les indústries de Dnipropetrovsk abans que la ciutat caigués en mans dels alemanys el 26 d'agost, i després va ser assignat com a comissari polític. A l'octubre Bréjnev va ser nomenat diputat de l'administració política del Front Sud, amb el rang de Comissari de Brigada (coronel).
Quan els alemanys van ocupar Ucraïna el 1942, Bréjnev va ser enviat al Caucas com a cap adjunt de l'administració política del Front Transcaucàsic. L'abril de 1943 esdevingué cap del Departament Polític del XVIII Exèrcit. Més tard aquell any, el 18è Exèrcit va passar a formar part del 1r Front d'Ucraïna, ja que l'Exèrcit Roig va recuperar la iniciativa i va avançar cap a l'oest a través d'Ucraïna. El comissari polític principal del Front era Nikita Khrusxov, que havia donat suport a la carrera de Bréjnev des dels anys d'abans de la guerra. Bréjnev havia conegut Khrusxov l'any 1931, poc després d'unir-se al Partit, i mentre continuava el seu ascens a través de les files, es va convertir en el protegit de Khrusxov. Al final de la guerra a Europa, Bréjnev va ser comissari polític en cap del 4t Front Ucraïnès, que va entrar a Praga el maig de 1945, després de la rendició alemanya.
Ascens al poder Ascens al Comitè Central Bréjnev va abandonar temporalment l'exèrcit soviètic amb el grau de major general l'agost de 1946. Havia passat tota la guerra com a comissari polític més que com a comandant militar. El maig de 1946, va ser nomenat primer secretari del comitè regional del partit de Zaporijia, on el seu adjunt era Andrei Kirilenko, un dels membres més importants de la màfia de Dnipropetrovsk. Després de treballar en projectes de reconstrucció a Ucraïna, va tornar a Dnipropetrovsk el gener de 1948 com a primer secretari regional del partit. El 1950 Bréjnev es va convertir en diputat del Soviet Suprem de la Unió Soviètica, el màxim òrgan legislatiu de la Unió Soviètica. El juliol d'aquell any va ser enviat a l'RSS de Moldàvia i va nomenar primer secretari del Partit Comunista de Moldàvia, on va ser responsable de completar la introducció de l'agricultura col·lectiva. Konstantín Txernenko, un fidel afegit a la «màfia», treballava a Moldàvia com a cap del departament d'agitprop, i un dels funcionaris que Bréjnev va portar amb ell de Dnipropetrovsk era el futur ministre de l'Interior de l'URSS, Nikolai Ixtxelokov. El 1952 va tenir una reunió amb Stalin, després de la qual Stalin va promoure Bréjnev al Comitè Central del Partit Comunista com a membre candidat del Presidium (anteriorment el Politburó) i el va convertir en un dels deu secretaris del Comitè Central. Stalin va morir el març de 1953 i, en la reorganització que va seguir, Bréjnev va ser degradat a primer adjunt al cap de la direcció política de l'Exèrcit i la Marina.
Avenç sota Khrusxov miniatura|upright=0.8|Nikita Khrusxov, líder de la Unió Soviètica de 1955 a 1964 i principal mecenes de Bréjnev. El patró de Bréjnev, Khrusxov, va succeir a Stalin com a secretari general, mentre que el rival de Khrusxov, Gueorgui Malenkov, va succeir a Stalin com a president del Consell de Ministres. Bréjnev es va fer costat a Khrusxov contra Malenkov, però només durant diversos anys. El febrer de 1954, va ser nomenat segon secretari del Partit Comunista de l'RSS del Kazakhstan, i va ser ascendit a secretari general al maig, després de la victòria de Khrusxov sobre Malenkov. A primera vista la seva missió era senzilla: fer que les noves terres fossin productives agrícolament. En realitat, Bréjnev es va implicar en el desenvolupament dels programes soviètics de míssils i armes nuclears, inclòs el cosmòdrom de Baikonur. L'èxit inicial de la Campanya Terres Verges aviat es va tornar improductiu i no va aconseguir resoldre la creixent crisi alimentària soviètica. Bréjnev va ser reclamat a Moscou l'any 1956. La collita dels anys posteriors a la campanya de les Terres Verges va ser decebedora, cosa que hauria perjudicat la seva carrera política si hagués quedat a Kazakhstan.
Al febrer de 1956 Bréjnev va tornar a Moscou i va ser nomenat membre candidat del Politburó assignat al control de la indústria de defensa, el programa espacial incloent el cosmòdrom de Baikonur, la indústria pesant i la construcció de capital. Ara era un membre superior del seguici de Khrusxov, i el juny de 1957 va recolzar Khrusxov en la seva lluita amb la vella guàrdia estalinista (encapçalada per Viatxeslav Mólotov, Gueorgui Malenkov i Làzar Kaganóvitx) per la direcció del Partit, el «Grup Anti-Partit». Després de la derrota dels estalinistes, Bréjnev es va convertir en membre de ple dret del Politburó. Va esdevenir Segon Secretari del Comitè Central el 1959, i el maig de 1960 va ser ascendit al càrrec de President del Presidium del Soviet Suprem, convertint-lo en el cap d'estat nominal, encara que el poder real residia amb Khrusxov com a primer secretari del Partit Comunista Soviètic i primer ministre.
Substitució de Khrusxov com a líder soviètic La posició de Khrusxov com a líder del Partit va ser segura fins al voltant de 1962, però a mesura que va envellir, es va anar fent més irregular i la seva actuació va minar la confiança dels seus companys líders. Els creixents problemes econòmics de la Unió Soviètica també van augmentar la pressió sobre el lideratge de Khrusxov. Bréjnev es va mantenir exteriorment lleial a Khrusxov, però es va involucrar en un complot el 1963 per treure'l del poder, possiblement jugant un paper protagonista. També el 1963, Bréjnev va succeir a Frol Kozlov, un altre protegit de Khrusxov, com a secretari del Comitè Central, posicionant-lo com el probable successor de Khrusxov. Khrusxov el va nomenar Segon Secretari, o líder adjunt del partit, el 1964.