, nom complet amb patronímic Serguei Pàvlovitx Koroliov, , Serhí Pàvlovitx Koroliov fou un enginyer soviètic d'origen ucraïnès, considerat el pare de la cosmonàutica soviètica.energia-zem.ru És considerat com l'equivalent soviètic de Wernher von Braun.
Va començar a treballar amb l'equip d'Andrei Túpolev dissenyant avions de combat, a partir de 1940. Als anys de la Segona Guerra Mundial va treballar també al desenvolupament del llançacoet "Katiuixa".
Atès que tot el relacionat amb el programa espacial soviètic era considerat com a secret, Koroliov era un personatge desconegut fins a la seva mort, malgrat haver estat la peça més important d'aquest programa.
Al seu taller es va dissenyar el coet R-7 d'ús militar, del qual es va fer una versió civil, el Semiorka, i va llançar el 4 d'octubre de 1957 el primer satèl·lit artificial, l'Spútnik-1 (el mot rus "spútnik" ("спутник") significa aquí "satèl·lit").
És també aquest coet el que va permetre a Iuri Gagarin convertir-se en la primera persona a arribar a l'espai a dins del programa Vostok.
Poc temps després aquest coet va llançar les primeres naus Soiuz, molt semblants a les que encara asseguren el transport d'astronautes a l'Estació Espacial Internacional (ISS).
Koroliov va morir després d'una operació quirúrgica i les seves cendres es van escampar pels murs del Kremlin. El president Vladímir Putin li va retre homenatge el 12 de gener de 2007, amb motiu del centenari del seu naixement.
Biografia Infància i joventut Koroliov va néixer a Jitòmir, capital de l'óblast homònima, llavors part de la Rússia Imperial. Els seus pares, Pàvel Iàkovlevitx Koroliov http://www.famhist.ru/famhist/korol/001905fe.htm i Maria Nikolàievna Moskalenko (Balànina), http://epizodsspace.airbase.ru/bibl/koroleva-n/otets/koroleva-otets-t1-2007.pdf Наталия Королева - С.П. Королев: Отец, Москва Наука, 2007 http://astrokras.narod.ru/pub/korolev-1.htm es van casar en un matrimoni concertat i la unió no va resultar feliç. Tres anys després del naixement de Koroliov la parella es va separar a causa de dificultats econòmiques. La seva mare li va explicar que el seu pare havia mort, però més tard esbrinaria que Pàvel va viure fins al 1929. La parella no es tornaria a veure des de la ruptura familiar, encara que Pàvel escriuria a Maria per sol·licitar una trobada amb el seu fill.
Serguei va créixer a Nizhyn, una ciutat de la regió de Txerníhiv, sota la cura dels seus avis. La seva mare desitjava una educació superior per al seu fill, per la qual cosa Koroliov s'absentava sovint per rebre classes a Kíev. Creixent com un nen solitari amb pocs amics, Koroliov va demostrar ser un bon alumne, especialment en matemàtiques. El 1916, la seva mare es va casar amb Grigori Mikhàilovtx Balanin, un enginyer elèctric, sent aquest una bona influència per Serguei. Grigori es va traslladar juntament amb la seva família a Odessa el 1917, després d'aconseguir un treball en els ferrocarrils regionals. L'any 1918 va ser tumultuós per Rússia, amb el final de la Primera Guerra Mundial i els començaments de la Revolució russa. Les lluites fratricides van continuar fins al 1920, quan els soviets van obtenir el poder. Durant aquest període les escoles locals estaven tancades, i Serguei continuava els seus estudis a casa. El 1919 Koroliov va sofrir un atac de tifus, agreujat per l'escassetat d'aliments.
Educació Koroliov va continuar el seu ensenyament a Odessa a l'escola de construcció professional (Stroiprofxkola núm. 1), on va rebre formació professional en fusteria. No obstant això el seu interès principal estava en l'aviació, potser a causa de la influència que va tenir una demostració aèria que va poder veure el 1913. Va dur a terme un estudi independent de la teoria del vol. També treballava en un club local de planadors. Un destacament d'hidroavions militars estava estacionat a Odessa i Serguei es va interessar per les seves operacions.
El 1923 es va unir a la Societat d'Aviació i Navegació Aèria d'Ucraïna i Crimea (OAVUK). Unint-se a l'esquadró d'hidroavions d'Odessa va tenir la seva primera experiència en vol, sent passatger en múltiples ocasions. El 1924 va dissenyar personalment un planador denominat K-5, que va ser acceptat per l'OAVUK com a projecte per construir. Va decidir el 1924 inscriure's en l'Institut Politècnic de Kíev, ja que llavors tenien una branca d'aviació. A Kíev vivia amb el seu oncle Iuri, i guanyava els diners per als seus estudis realitzant diferents treballs. El seu pla d'estudis incloïa classes d'enginyeria, física i matemàtiques. Va ser acceptat en un grup limitat de construcció de planadors el 1925. Això li va permetre volar en el planador d'entrenament que havia creat, però va acabar amb dues costelles trencades. Va continuar els seus estudis, completant el seu segon any el 1926. Al juliol va ser acceptat a l'Escola Tècnica Superior de Moscou (MVTU).
Fins al 1929, Koroliov va estudiar temes referents a l'aviació a l'escola. Vivia amb la seva família, que s'havia traslladat a Moscou. A més dels seus estudis, Koroliov tenia més oportunitats de volar planadors i avions a motor. Va poder dissenyar un planador el 1928, que va volar en una competició al següent any. El 1929, el Partit Comunista va decretar que l'educació dels enginyers fos accelerada per resoldre les necessitats urgents del país. Koroliov va poder obtenir un diploma per la realització d'un disseny d'una aeronau funcional, completant el disseny i sent aprovat a finals d'any. El seu conseller va ser Andrei Túpolev.
Carrera professional esquerra|miniatura|Koroliov als comandaments d'un avió en els anys 1930. Després de la seva graduació, Koroliov va començar a treballar en l'oficina de disseny aeronàutic OPO-4 o 4a Secció Experimental, dirigida per un francès anomenat Paul Richard. Aquest projecte incloïa diversos dels millors dissenyadors russos. Va ser dirigit per Paul Richard, fabricador d'avions francès que va emigrar a l'URSS en els anys 20. No va sobresortir en aquest grup, però mentrestant va treballar privadament per a un parell de projectes de disseny personals. Un d'aquests va ser el disseny d'un planador capaç de realitzar acrobàcies. Abans de 1930 va arribar a ser l'enginyer cap per al bombarder pesat de Túpolev, el TB-3.
Koroliov va obtenir la seva llicència de pilot el 1930. L'any següent, es va casar amb Ksénia Vintsentini, una dona a la qual havia estat cortejant des de 1924. Li havia proposat matrimoni, però ho va rebutjar per continuar la seva educació superior. Durant el 1930, va començar a interessar-se per les possibilitats dels motors coet de propulsió líquida. El 1931, juntament amb Frídrikh Tsànder, un entusiasta de l'exploració espacial, va participar en la creació del Grup d'Investigació de Propulsió a Reacció (GIRD), un dels centres subvencionats per l'estat per al desenvolupament de coets en l'URSS. Al maig de 1932, Koroliov va ser designat cap del grup. Durant els anys següents el GIRD va desenvolupar tres sistemes de propulsió diferents, cadascun més reeixit que l'anterior. El 1932 els militars van començar a interessar-se pels esforços del grup, i van començar a proporcionar part del finançament. El grup va aconseguir el 1933 el primer llançament d'un coet de combustible líquid, denominat GIRD-09. Això succeïa solament set anys després del primer llançament publicat per Robert Goddard el 1926. El 1934 Koroliov va publicar el seu treball Vol en coet a l'estratosfera.
Amb l'interès creixent militar en aquesta nova tecnologia, el govern va decidir unir el 1933 l'organització del GIRD amb el Laboratori de Dinàmica del Gas (GDL) de Leningrad. Aquesta unió va crear l'Institut d'Investigació de Propulsió a Reacció (RNII), dirigit per l'enginyer militar Ivan Kleimiónov. Aquest grup combinat comptava amb un nombre de persones entusiastes de l'exploració espacial, incloent a Valentín Gluixkó. Koroliov va arribar a ser sotsdirector de l'Institut, dirigint el desenvolupament de míssils de creuer i d'un planador propulsat per coets.
El 10 d'abril de 1935, l'esposa de Serguei va donar a llum a una filla, Natàlia. El 1936 es van traslladar de la casa dels pares de Koroliov al seu propi apartament. Tant la seva esposa com ell treballaven, i Koroliov passava molt temps en la seva oficina de disseny. En aquest moment era l'enginyer cap en el RNII.
L'equip de l'Institut va continuar el seu treball en el desenvolupament de coets, particularment a l'àrea d'estabilitat i control. Van crear sistemes d'estabilització automàtica per giroscopis que permetien el vol estable al llarg d'una trajectòria programada. Koroliov era un líder carismàtic que va servir principalment com a administrador de projectes. Era exigent, treballador, administrant amb estil disciplinari. Supervisava personalment totes les etapes claus dels programes i parava esment de forma meticulosa als detalls.
Gulag El 22 de juny de 1938, durant la Gran Purga, homes de l'NKVD van entrar al seu apartament per endur-se'l. Va ser acusat de subversió, pel que sembla a causa del seu desig de treballar en aeronaus propulsades per coets de combustible líquid més que en coets de combustible sòlid. Suposadament havia gastat massa diners en un projecte que no era prioritari pel RNII. Koroliov no va tenir un judici, sinó que va ser colpejat pels seus captors fins a aconseguir-li una confessió. Va ser condemnat a deu anys de presó. Més tard esbrinaria que havia estat denunciant per Valentín Gluixkó, i això va donar com a resultat l'enemistat entre tots dos, així com la suspicàcia constant de Koroliov cap als altres dissenyadors caps. Després de mesos de viatge i abusos, Serguei va arribar finalment al gulag de Kolimà a Sibèria. Les condicions en el camp eren brutals, tractats durament, amb poc menjar, mancats de roba adequada contra el temps. El camp era famós pel seu índex de mortalitat de 10 000 presoners a l'any, la qual cosa suposava gairebé el 30 % de la població reclusa anual.
Altres membres del RNII també van ser arrestats i el líder del grup militar va ser executat. Cada persona d'importància que havia treballat en l'Institut va ser executada durant el 1937-1938, deixant a Koroliov com un afortunat en haver sobreviscut. El programa va caure durant anys i va estar molt per darrere dels ràpids avanços que es realitzaven en Alemanya. Les purgues de Stalin van deixar al poder militar sense líders i a un exèrcit feble just abans de la invasió alemanya en el 1941.
Serguei va sobreviure al gulag, però amb seqüeles com la pèrdua de dents, una fractura de mandíbula i una malaltia cardíaca. Havia romàs durant cinc mesos en el camp, una mina d'or, fent treballs forçats. A Moscou, no obstant això, van decidir reobrir el seu cas. Com a resultat va ser portat de tornada en un tren on va sofrir escorbut, la qual cosa gairebé li va costar la vida. Després de la reinvestigació, la sentència de Koroliov va ser reduïda a vuit anys. En aquest moment, un nombre de russos important va intercedir a favor seu, la qual cosa li va permetre no tornar al gulag. En el seu lloc, va ser enviat a una xarajka, una espècie de presó per a intel·lectuals. Es tractava d'uns camps de treball per a científics i enginyers perquè aquests treballessin en projectes assignats per la direcció del partit comunista.