Hudhayfa ibn al-Yaman al-Absí () fou un company o sahabí del Profeta i el primer cap militar àrab (ostikan) de facto d'Armènia en temps del califa Úmar ibn al-Khattab, durant el temps que va durar la seva incursió al país.

Va servir Abu-Bakr a l'Aràbia i a Úmar a Pèrsia i l'Azerbaidjan. El 642 va marxar a les muntanyes d'Aghuània, cap al Mughan. És considerat el primer governant àrab d'Armènia durant els mesos que va durar la seva incursió (datada vers 640/641) però no va portat el títol de governador (emir), ja que els àrabs després del 640 i fins al 701/702 només van tenir caps militars temporals i pel govern intern des del 653 es van valer de governadors nadius.

Vers el 641 foren ocupats pels àrabs els territoris dels medes armenis, Coltene i DastakertNom armeni que vol dir "residència de plaer" (Naxçıvan) i les poblacions saquejades; molta gent fou massacrada i altres fets presoners. Els àrabs van creuar l'Araxes al sud de Djugha o DjulfaLa població fou despoblada el i reconstruïda com a Nova Djulfa a la rodalia d'Esfahan on una columna va retornar al sud amb els captius i l'altra va seguir al districte anomenat Kogovit a la vora del cantó del Badzudzor i el de Mardutzaitz o estava acampat el governador romà d'Orient Procopi. El príncep armeni Teodor Reixtuní, que des del 638 s'havia apoderat de tota l'Armènia per la caiguda dels sassànides i actuava d'acord amb els romans d'Orient, va aconsellar a Procopi actuar, però el grec, que tenia forces molt superiors en nombre, no el va escoltar. Fins a tres vegades Teodor va insistir amb Procopi. Llavors Teodor va fer una petita incursió a Saraken i es va retirar cap a Garní.

Finalment Procopi va donar l'ordre d'atacar, però en el primer combat va perdre la meitat dels seus homes i la resta va fugir.l'exèrcit grec es diu que era de seixanta mil homes mentre els àrab només eren uns deu mil El camp romà d'Orient fou saquejat l'endemà. No obstant, després d'això, l'exèrcit invasor àrab es van retirar del país.

El 642 els àrabs van tornar sota al-Mughira ibn Xuba; el 643 els àrabs manats per al-Qàssim ibn Rabia ibn Umayya ibn Abi's ath-Thaqafí van entrar altra vegada al Airarat. Poc després Habib ibn Màslama al-Fihrí atacava altre cop Armènia (644-645) on finalment s'establia com una mena de protector del seu aliat local Teodor Reixtuní (653-657) mentre Salman ibn Rabia combatia a la Siunia.

Hudayfa va morir el 656.

Notes

Referències L'ARMÉNIE ENTRE BYZANCE ET L'ISLAM DEPUIS LA CONQUÊTE ARABE JUSQU'EN 886, per J. LAURENT, París, 1919. Histoire des guerres et des conquêtes des Arabes en Arménie, per l'historiador Ghévond, traduït per Garabed V. Chahnazarian, París, 1856.

Categoria:Emirs d'Armènia Categoria:Companys de Mahoma Categoria:Persones de Medina Categoria:Polítics àrabs Categoria:Polítics asiàtics Categoria:Biografies del segle VII Categoria:Morts a l'Iraq