Charles-François de Rouvroy de Saint Simon Sandricourt nomenat monseigneur de Saint-SimonOraison funèbre de Monseigneur Charles-François-Siméon Vermandois de Saint-Simon Rouvroy Sandricourt, dernier évêque et comte d'Agde, 1759-1794, prononcée dans l'église-cathédrale Saint-Étienne d'Agde à l'occasion du premier centenaire de la mort glorieuse de Monseigneur de Saint-Simon (5 d'abril de 1727 - París, 26 de juliol de 1794), va ser el darrer bisbe i comte d'Agde.Bibliographie universelle. Dictionnaire des ouvrages relatifs à ... Door Eduard Maria Oettinger
Biografia Charles-François de Saint-Simon era el fill de Louis de Rouvroy, marquès de Sandricourt i fou l'oncle de Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon i cosí del duc de Saint-Simon, escriptor famós per les seves memòries. Pertanyia a una branca menor dels ducs de Saint-Simon.Mémoires complets et authentiques du Duc de Saint-Simon sur le siècle de Louis XIV et la régence, Volume 1 Va estudiar al Col·legi d'Harcourt i va obtenir una llicenciatura en teologia.
Després de la seva ordenació el 1759 pel seu nebot, mgr. Claude - Charles de Rouvroy, http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/brouv.html esdevingué membre de la «Académie royale des Inscriptions et Belles-Lettres». Va ser un gran col·leccionista de llibres, passant nits a la seva biblioteca, tot i patir d'asma.Biographie universelle, ancienne et moderne, ou histoire, par ordre alphabétique, de la vie publique et privée de tous les hommes qui se sont fait remarquer par leurs écrits, leurs actions, leurs talents, leurs vertus ou leurs crimes. Ouvrage entièrement neuf, rédigé par une société de gens de lettres et de savants. Tome premier (-quatre-vingt-cinquième): SAINT L-SAX, Volume 1
Va ser bisbe d'Agde el 1759, quan va succeir a Joseph-François de Cadenet de Charleval fins a la seva mort.
En 1791, es va oposar a la Constitució civil del clergat negant-se a prestar el jurament segons el requerit per aquesta constitució i encoratjant als sacerdots de la diòcesi, que eren nombrosos a seguir-lo i a no prestar jurament.
Va ser expulsat de la seva ciutat i va haver de refugiar-se amb la seva família a París. Durant el període del Terror, després d' haver-se refugiat al convent dels ocells, va ser sentenciat a mort pel tribunal revolucionari i guillotinat el 8 de Termidor de l'any II (25 de juliol de 1794))J. J Balthazar Jordan, Histoire de la ville d'Agde,
Referències
Categoria:Bisbes francesos Categoria:Nobles parisencs Categoria:Religiosos parisencs Categoria:Guillotinats durant la Revolució Francesa Categoria:Comtes de França Categoria:Bisbes de les ciutats de França Categoria:Morts a París