Leconomia o les ciències econòmiques (del grec οίκος [oikos], 'casa', i νόμος [nomos], 'norma', per tant "administració de la llar") Harper, Douglas (2001). "Economia". Online Etymology Dictionary. [Data de consulta: 27 d'octubre, 2007] és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de béns i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos. És a dir: l'economia.
Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposada per Lionel Robbins, en el seu Assaig sobre la Naturalesa i el significat de la Ciència Econòmica de 1932: «[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius.»"Robbins, Lionel (1945). An Essay on the Nature and Significance of Economic Science. Londres, Regne Unit. D'altres, tanmateix, han proposat una definició més ampla de l'economia, atesa la seva aplicació en diversos camps que no són pas considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per exemple, David Friedman, va definir l'economia com la «manera d'entendre el comportament que comença amb la suposició que les persones tenen objectius i que tendeixen a triar la manera correcta per assolir-los».Friedman, David D (1990). Price Theory. An Intermediate Text. South-Western Publishing Co. Cincinnati, Ohio, Estats Units. La manera correcta d'assolir aquests objectius és la «racionalitat». Així doncs, l'economia estudia la manera racional d'aconseguir algun objectiu en particular, sovint amb recursos escassos.
Tot i que no hi ha una definició universal de l'economia com a ciència social, és fàcil indicar quines són les preguntes que els economistes proven d'analitzar.Economics. Encyclopedia Britannica. [Consulta:26 de gener de 2010] En primer lloc hi ha les preguntes de la microeconomia, com ara analitzar les forces que determinen els preus dels béns i els serveis i dels recursos que els produeixen; és a dir, analitzar com es combinen els recursos en la producció i com és que els compradors i els venedors es troben al mercat. Per altra banda, hi ha les preguntes de la macroeconomia, que enfoca els agregats, com ara la renda d'un país, l'ocupació laboral o el flux d'inversió. Tot i que aquestes són les dues branques principals de l'economia, els problemes que encaren els economistes són diversos, la qual cosa ha donat lloc al sorgiment de disciplines com ara l'economia del desenvolupament, l'economia del comportament o l'economia ambiental. Els economistes basen llurs anàlisis en la lògica rigorosa i l'aplicació d'eines matemàtiques, com ara el càlcul diferencial, l'estadística, les equacions simultànies o l'anàlisi de regressió.
El mot i les seues definicions S'han proposat al llarg de la història diverses definicions per a ciències econòmiques o economia simplement. Moltes reflectixen les visions en procés d'evolució sobre l'assumpte o els diversos parers entre economistes, incloent-hi la definició d'economia com a «allò que fan els economistes».Backhouse, Roger E.; Medema, Steven (2008). "Economics, definition of". In Durlauf, Steven N.; Blume, Lawrence E. (eds.). The New Palgrave Dictionary of Economics (second ed.). p. 720–722. doi:10.1057/9780230226203.0442. ISBN 978-0-333-78676-5.Backhouse, Roger E., and Steven Medema (2009). "Retrospectives: On the Definition of Economics," Journal of Economic Perspectives, 23(1), Introduction and Conclusion [pp. 221–33.
L'economia és una ciència social i, en tant que tal, existix tota una literatura sobre què significa i cap vertader consens. Per simplificar-ho, però, es pot definir l'economia com:
la ciència que estudia la manera en com els individus o una societat fa servir els recursos rars en vista a satisfer de la millor manera les seues necessitats
Si es reprèn aquesta definició es pot cloure ràpidament el sentit d'allò que s'entén per economia. La definició constata que els humans tenen necessitats que han de ser satisfetes i que, per satisfer-les, tenen una sèrie de recursos a la seua disponibilitat, però que els recursos són rars, és a dir, limitats, no existixen en abundància, tampoc no es renoven de manera ràpida o, simplement, no es renoven, de manera que s'han de gestionar racionalment si se'n vol treure el màxim profit. L'economia, ací, és la ciència que mira d'entendre com es comporten les societats per satisfer les seues necessitats.
Definició clàssica El mot d'ús anterior per a "economia" era "economia política". El mercantilisme l'adapta a partir del francès économie politique, que és una represa del sentit que hi donava el grec antic, entès en llengua grega com a gestió del domicili i, per extensió, del «domicili nacional» o administració pública.Antoine de Montchrestien (1615). Traicté de l'oeconomie politique. F. Billacois, ed., 1999, critical edition, preview Ara bé, hui es diferencia clarament «economia» de «política econòmica». La primera és una ciència, la segona són unes prerrogatives, unes indicacions, consells i fins i tot unes estratègies per obtenir creixement econòmic. Això remet al camp de la utilitat de l'economia. Un economista analitza en positiu, és a dir, tal com és l'economia i, després, proposa què s'hauria de fer per tal de crear riquesa. Analitzar-ho seria el tarannà de les ciències econòmiques, les propostes ja és economia política o política econòmica.
En la mesura que l'economia ha de servir d'eina per millorar les estratègies que hom fa servir per proveir-se i satisfer les seues necessitats, es pot concloure també que la ciència de l'economia mira, és a dir, busca com a objectiu darrer, la cerca del benestar general quan l'economista es troba al servei de l'estat o de la societat.
A Jean-Baptiste Say (1803) cal atribuir aquesta diferència entre política i economia. Per això mateix la definia com la ciència «de la» producció, distribució i consum de la riquesa. Abans seu, es troben definicions variades, moltes semblant a l'actual. És el cas de James Steuart (1767), responsable del primer llibre en anglès sobre «economia política»,
L'economia en general [és] l'art de suplir totes les necessitats d'una família, [per tant, la ciència de l'economia política] procura garantir un cert fons de subsistència per a tots els habitants, tot evitant les circumstàncies que puguen tornar-la precària; fornir tot allò que calga per suplir les necessitats de la societat i donar feina als seus habitants... de forma a crear-hi col·lectivament, tot naturalment, relacions i dependències recíproques, per a suplir-se els uns als altres les necessitats recíproques.James Steuart ([1767, 1770] 1966). An Inquiry into the Principles of Political Oeconomy: Being An Essay on the Science of Domestic Policy in Free Nations, v. 1, [title page] and p. 2-3, Oliver and Boyd for the Scottish Economic Society. Title page and Book I, "Introduction,", p. 15, 17, as quoted in Peter Groenwegen (1987 ), "'political economy' and 'economics'," The New Palgrave: A Dictionary of Economics, v. 3, p. 905.
L'economista escocès Adam Smith (1776) definix l'assumpte com «una investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions», en particular com:
un àmbit de la ciència d'un estadista o legislador [amb el doble objectiu de fornir] una recepta o subsistència abundant per al poble... [i] donar a l'estat o a la comunitat una recepta per als serveis públics.Smith, Adam (1776). An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations, and Book IV.
De manera més satírica, Thomas Carlyle (1849) encunya l'economia com a «ciència trista» o ciència fosca (the dismal science) fent-ne un epítet sobre l'economia clàssica, en aquest context, comunament associat a l'anàlisi pessimista de Malthus (1798)• [Carlyle, Thomas] (1849). "Occasional Discourse on the N[egro] Question," Fraser's Magazine, republished in Works of Thomas Carlyle, 1904, v. 29, Charles Scribner's Sons, p. 348-383.
La ciència que traça les lleis d'aquests fenòmens de la societat que sorgixen de les operacions combinades de la humanitat per a la producció de riquesa, en la mesura que aquests fenòmens no són alterats per la cerca de qualsevol altre objecte.Mill, John Stuart (1844). "On the Definition of Political Economy; and on the Method of Investigation Proper to It", Essay V, in Essays on Some Unsettled Questions of Political Economy (V39). (Accessed Nov 2011)
Definició marginalista La Revolució Marginalista canvia el nivell d'enteniment sobre el concepte d'economia per passar-lo de l'àmbit social a l'individual. La definició de Carl Menger reflectix aquest focus econòmic sobre l'home:
la teoria econòmica efectivament està preocupada, no pas per les regles pràctiques de l'activitat econòmica, però més aviat per les condicions sota les quals els homes es desenvolupen mitjançant activitats dirigides a la satisfacció de les seues necessitats.
William Stanley Jevons, altre autor molt influent de tipus marginalista, definix l'economia posant èmfasi sobre els aspectes idonis i quantitatius de la ciència:
en aquest treball he mirat de tractar l'Economia com un Càlcul de Plaer i Dolor, i he esbossat, gairebé de forma independent, les opinions anteriors de manera que la ciència, tal com em sembla, prenga finalment el rol que ha d'assumir. Ara fa molt de temps que penso que, en treballar amb quantitats, calia una ciència matemàtica sobre la matèria.
Definició marxista La definició clàssica del corrent marxista és eixa proposada per Friederich Engels, qui fa palès que:
economia política és la ciència que estudia les lleis que regixen la producció, la distribució, la circulació i el consum dels bens materials que satisfan necessitats humanes
Karl Marx al seu torn fa apuntar que l'economia és:
la ciència que estudia les relacions socials de producció
Dins aquest corrent també es troben apel·latius com ara «la ciència de l'administració recta», oposats a «crematística». Aquest tipus de corrent de pensament econòmic basa les seues conclusions sobre el materialisme històric, és a dir, sobre el concepte de valor-treball, per tant, el valor té el seu origen objectiu en la quantitat de treball necessari per tal d'obtenir-ne béns. Se'l qualifica d'històric perquè concep el capitalisme com una mena o organització social que correspon a un determinat moment històric. Aquesta definició ha engendrat un corrent de pensament econòmic que avui es coneix com a «economia política».
Definició neoclàssica L'assignatura és reanomenada cap al final del , principalment a causa d´Alfred Marshall, com a «economia», així tot curt. En eixa època, el pensament econòmic es torna més obert i fa un ús creixent de la matemàtica, fet que ajuda a donar suport als esforços realitzats per tornar l'economia quelcom d'acceptable, és a dir, una ciència a banda, separada de les ciències polítiques i d'altres ciències socials.
Alfred Marshall dona una definició encara més àmplia al seu llibre Principis d'Economia (1890). Definició que estén l'anàlisi més enllà de la riquesa i el nivell social cap a la microeconomia, tot creant d'aquesta manera una certa síntesi d'opinions que poguera plaure als qui encara eren solidaris amb la definició clàssica d'economia política (focus sobre la riquesa social) i als qui adopten les definicions expressades per la Revolució Marginalista (focus sobre les necessitats individuals). És deu a en Marshall la introducció del concepte d'Estat del benestar. Quelcom que va fornir elements per debatre sobre l'origen de l'assignatura:
L'economia política o Economics (Ciències Econòmiques) és l'estudi dels negocis comuns de la vida de la humanitat; examina la part de l'acció individual i social més íntimament lligada a la conquesta i a l'ús dels dos requisits materials del benestar. Així doncs és, d'una banda, un estudi de la riquesa i, d'altra banda, i més important encara, part de l'estudi de l'ésser humà.