Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen (Breslau, Imperi Alemany, 2 de maig de 1892 - Cresta de Morlancourt, prop de Vaux-sur-Somme, França, 21 d'abril de 1918) fou un aviador de combat alemany de les Luftstreitkräfte (Exèrcit de l'aire de l'Imperi Alemany). És considerat l'as d'asos de la Primera Guerra Mundial. Va ser oficialment acreditat amb vuitanta victòries.
Heroi dels alemanys i respectat pels seus enemics durant la Primera Guerra Mundial, Manfred von Richthofen era membre d'una família aristocràtica i, per tant, tenia molts familiars de renom. És internacionalment conegut com el Baró Roig (en alemany, Der Rote Baron).
Quasi cent anys després que fos abatut, encara avui no se sap exactament qui fou el causant de la seva mort. Diverses teories han aparegut i s'han descartat des de llavors, però encara segueix despertant l'interès de diversos investigadors que volen resoldre un dels fets més misteriosos de la Primera Guerra Mundial.
Nom i sobrenoms Freiherr (l'equivalent alemany de baró, és un títol nobiliari hereditari. De fet, tots els membres masculins de la família el tenen, fins i tot amb els pares en vida. Tot i això, aquest és l'origen del sobrenom més famós de von Richthofen, «el Baró Roig». El vermell era el color del seu aparell i, per tant, no té implicacions polítiques. La traducció a l'alemany és der rote Baron. Actualment, von Richthofen és conegut amb aquest sobrenom fins i tot a Alemanya, mentre que en la seva època era conegut com a rote Kampfflieger (el pilot de combat vermell). Aquest últim fou l'utilitzat com a títol de l'autobiografia de von Richthofen de 1917, Der Rote KampffliegerManfred von Richthofen:Der Rote Baron. (El Pilot Roig).
En temps de guerra, però, va rebre altres denominacions. Els francesos el coneixien més com a "Le Diable Rouge" (diable vermell, Red Devil en anglès) o Le petit Rouge (El Petit Vermell). A Anglaterra també fou conegut com a "Red Knight" (cavaller vermell).
Primers passos Manfred va néixer a Kleinburg, prop de Breslau, Baixa Silèsia (ara part de la ciutat de Wrocław, Polònia) al si d'una família aristocràtica de Prússia. Fill del Major Albrecht Phillip Karl Julius Freiherr von Richthofen i Kunigunde von Schickfuss und Neudorff. Tenia una germana gran, Ilse, i dos germans més petits, Lothar von Richthofen i Karl Bolko von Richthofen.Burrows, pàg.36
A l'edat de quatre anys, la família es traslladà a Schweidnitz (ara Świdnica, Polònia). Era un gran amant d'anar a cavall, caçar i la gimnàstica a l'escola. Era excel·lent en barres paral·leles i havia obtingut nombroses condecoracions a l'escola.Wright 1976, pàg. 31. Amb els seus germans, Lothar i Bolko, caçaven porcs senglars, ants, ocells i cérvols. miniatura|Antiga casa de Manfred von Richthoffen a Świdnica. Fotografia de 2009. Després de rebre educació tant a casa com a l'escola a Scweidnitz, començà amb l'entrenament militar a l'edat d'onze anys.Wright 1976, pàg. 30. Després de completar la preparació militar el 1911, entrà a una unitat de cavalleria d'ulans, la Ulanen-Regiment Kaiser Alexander der III. von Russland (1. Westpreußisches) Nr. 1 (Primer Regiment d'Uhlans 'Emperador Alexander III de Rússia (Primer Regiment de la Prússia Oest)'), on va ser assignat al 3. Eskadron (Tercer esquadró).Preußen 1914, pàg. 400.
A l'inici de la Primera Guerra Mundial, Manfred va servir com a cavaller oficial de reconeixement tant al front occidental com al front oriental. Les operacions tradicionals de cavalleria quedaren aviat obsoletes a causa de l'aparició de les metralladores i el filferro d'arç. A causa d'això, els Uhlans van ser reconvertits en infanteria."Autobiografia de von Richthofen: Primeres experiències en el camp de batalla" Richthofen.com. 13 de juny 2009. Decebut per no poder participar més activament en el conflicte bèl·lic, von Richthofen s'enrolà als Fliegertruppen des deutschen Kaiserreiches (Branca de l'aire de l'Imperi Alemany), més endavant coneguda amb el nom de Luftstreitkräfte. Un cop la sol·licitud fou acceptada, entrà al servei aeri a finals de maig de 1915."Autobiografia de von Richthofen: Transferit a la Luftstreitkräfte." Richthofen.com. 13 de juny 2009.
Carrera com a pilot Del juny a l'agost de 1915, von Richthofen fou observador en missions de reconeixement al front oriental amb el Fliegerabteilung 69 (Esquadró de vol núm. 69). En ser transferit al front de Xampanya, va aconseguir abatre un aparell Farman francès amb la metralladora del seu aparell (pensat per observació), tot i que no va ser acreditat amb la victòria, ja que l'aparell abatut va caure darrere les línies enemigues i per tant, no pogué ésser confirmat.
L'octubre de 1915 començà el seu entrenament com a pilot de caça. El març de 1916 entra a la Kampfgeschwader 2 (Esquadró de bombarders núm. 2) pilotant un Albatros C.III. El 26 d'abril de 1916, mentre sobrevolava Verdun pilotant un Fokker Eindecker, va obrir foc sobre un Nieuport francès, que va fer caure sobre Fort Douaumont, tot i que en aquest cas tampoc va obtenir acreditació oficial.
Després d'un període pilotant aparells biplaça al front oriental, va conèixer l'as Oswald Boelcke l'agost de 1916. Boelcke, que estava de visita al front oriental cercant candidats potencials per a la seva unitat, recentment formada, va seleccionar von Richthofen per entrar a la Jagdstaffel 2 (esquadró de caça). Manfred obtingué la seva primera victòria reconeguda amb la Jasta 2 sobre Cambrai, França, el 17 de setembre de 1916.
miniatura|esquerra|Rèplica del triplà Fokker Dr.I vermell de Manfred von Richthofen.|230px miniatura|Major Lanoe Hawker VC|230px Després de la seva primera victòria confirmada, von Richthofen encomanà una petita copa de plata amb la data i el tipus d'aparell enemic gravats per un joier de Berlín. Va seguir encomanant-les fins que en tenia 60, moment en què les restriccions de plata d'una Alemanya blocada van començar a fer-se notòries.
En lloc d'utilitzar tàctiques arriscades i agressives com el seu germà Lothar (40 victòries), Manfred complia un conjunt de màximes (conegudes com la Dicta Boelcke) per assegurar-se l'èxit tant de l'esquadró com dels seus pilots. No era un pilot espectacular ni que fes ús de massa acrobàcies, com per exemple el seu germà o el popular Werner Voss. A més de ser un bon tàctic en combat i líder d'esquadró, era un tirador superb, i en combat veia el seu aparell com una plataforma des de la qual utilitzar les seves armes. El seu moviment més típic era aparèixer, juntament amb el seu esquadró cobrint els flancs, des de més alçada en descens, de manera que el sol quedés exactament a la seva esquena, aprofitant-se de l'enlluernament causat per sorprendre l'enemic.
El 23 de novembre de 1916, von Richthofen abaté el seu adversari de més renom, el major britànic Lanoe Hawker (Creu Victòria), descrit pel mateix von Richthofen com «el Boelcke britànic» (en referència al fet que tant Boelcke com Hawker eren dels primers asos de la guerra). Aquesta victòria succeí amb von Richthofen pilotant un Albatros D.II i Hawker un Airco DH.2. Després d'aquest combat, va concloure que necessitava un caça més àgil, encara que signifiqués una pèrdua de velocitat punta. Per això, canvià a un Albatros D.III el gener de 1917, anotant dues victòries més abans de patir un trencament en part de l'ala inferior de l'aparell. A causa d'aquest fet, von Richthofen tornà a l'Albatros D.II durant cinc setmanes, temps durant el qual va aconseguir una victòria el 9 de març. Finalment decidí canviar a un Halberstadt D.II, ja que el seu D.III seguiria en reparació fins a final de mes.
Tornaria al seu Albatros D.III el 2 d'abril de 1917, i amb ell aconseguiria 22 victòries més abans de passar-se a l'Albatros D.V a final de juny. Retornant de la seva convalescència a l'octubre, von Richthofen pilotaria el famós triplà Fokker Dr.I, un aparell distintiu amb què seria posteriorment associat, tot i que probablement no va fer ús d'aquest tipus d'aparell exclusivament fins que va ser redissenyat amb ales enfortides al novembre. Tot i la famosa associació de von Richthofen i el Fokker Dr. I, només vint de les seves vuitanta destruccions d'avions d'adversaris foren aconseguides amb aquest aparell. El seu Albatros D.III va ser el primer aparell pintat de vermell i amb el qual obtindria el seu renom i reputació.
Manfred donà suport al desenvolupament del Fokker D.VII amb comentaris i diverses aportacions per a millorar les deficiències dels aparells alemanys del moment.Baker 1991 Tot i això, mai no va tenir l'oportunitat de volar en un d'aquests en combat, ja que fou abatut dies abans que entrés en servei.
Flying Circus miniatura|esquerra|Manfred von Richthofen amb altres membres de la Jasta 11. miniatura|Manfred amb la condecoració "Orden Pour le Mérite" ascendit a Capità. 6 d'abril de 1917. El gener de 1917, després de la seva victòria número 16 confirmada, von Richthofen rebé la Pour le Mérite (The Blue Max), la condecoració de més valor a l'Alemanya d'aleshores. En aquell mateix mes, es va fer càrrec de la Jasta 11, esquadró que finalment inclouria part de l'elit dels pilots alemanys, la majoria aprenents seus. Gran part d'aquests esdevindrien més tard, líders dels seus propis esquadrons. Ernst Udet (més tard Coronel-General Udet) fou membre del grup de von Richthofen.
Com a ajuda pràctica per al fàcil reconeixement dels aparells de l'esquadró en mig dels combats, els aparells de la Jasta 11 van adoptar aviat colors vermells amb diversos trets distintius individuals. Alguns dels aparells de von Richthofen foren pintats íntegrament de vermell. Aquest fet provocà repercussió i serví de propaganda per als alemanys, fins i tot fent que entre les files aliades se l'anomenés «Le Petit Rouge».
miniatura|von Richthofen (centre) amb Hermann Thomsen (Cap del servei de l'aire alemany, esquerra) i Ernst von Hoeppner (Comandant del servei de l'aire alemany, dreta) al quarter general a Bad Kreuznach.|230px
Richthofen liderà la seva nova unitat amb un èxit sense precedents, especialment durant el que es coneix per abril sagnant de 1917. Només en aquell mes, va fer caure 22 aparells britànics, el que porta el nombre oficial d'avions enemics destruïts a les 52. Al juny va esdevenir comandant de la primera de les noves formacions Jagdgeschwader (grup d'esquadrons) i liderar la Jagdgeschwader 1, composta per les Jasta 4, 6, 10 i 11. Aquestes eren bastant mòbils i sovint combinaven tàctiques i estratègies gràcies a la facilitat de comunicació entre les diverses parts del front, gràcies a les noves tecnologies. D'aquesta manera, la JG1 esdevingué el The Flying Circus (circ volador), un sobrenom degut tant a la mobilitat de la unitat (allotjant als membres fins i tot en tendes de campanya i els aparells de colors. A la fi del mes d'abril, el Flying Circus també començà a ser conegut com el Richthofen Circus (circ de Richthofen).Sanders, Kevin A. "Rittmeister Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen." Manion's International Auction House. 12 gener 2008.
Manfred fou un estrateg brillant que va desenvolupar les tàctiques de Boelcke. A diferència d'aquest, però, liderava amb exemple i força de voluntat en lloc de simple inspiració. Sovint descrit com distant, poc emocional i sense sentit de l'humor, tot i que alguns companys defensaven precisament el contrari.Bodenschatz 1998