La literatura polonesa és literatura escrita en polonès i els variants dialectals en terra polonesa des de l'edat mitjana, per bé que també inclou textos escrits en altres idiomes. Inclou obres creades fora del territori de la moderna Polònia per escriptors de parla polonesa.
La major part de la literatura polonesa ha estat escrita en polonès, tot i que altres llengües utilitzades a Polònia al llarg dels segles també han contribuït a les tradicions literàries poloneses, incloent el llatí, jiddisch, lituà, ucraïnès, belarús, alemany i esperanto. D'acord amb Czesław Miłosz, durant segles la literatura polonesa es va centrar més en el drama i en la pròpia expressió de la poesia que en la ficció (dominant en el món de parla anglesa). Les raons van ser múltiples, però sobretot es van centrar en les circumstàncies històriques de la nació. Els escriptors polonesos solen tenir un rang més profund d'opcions per motivar-los a escriure, incloent-hi els cataclismes històrics de violència extraordinària que van escombrar Polònia (com a cruïlla d'Europa); sinó també les pròpies incongruències col·lectives poloneses que reclamen una reacció adequada de les comunitats d'escriptors de qualsevol període determinat. Czesław Miłosz, The History of Polish Literature. previsualització de Google Books. University of California Press, Berkeley, 1983. . "Experience Poland: Polish culture", "Polska" lloc web oficial de promoció de la República de Polònia. Ministeri d'Afers Exteriors, 2008-2011.
El període de la Il·lustració a Polònia va començar en la dècada de 1730 i 40 i va arribar al seu punt màxim en la segona meitat del . Entre els principals autors de la Il·lustració polonesa s'inclouen Ignacy Krasicki (1735–1801) and Jan Potocki (1761–1815). El romanticisme polonès, a diferència del romanticisme a Europa, fou en gran manera un moviment d'independència contra l'ocupació estrangera. Els primers romàntics polonesos van ser fortament influïts per altres romàntics europeus. Entre els escriptors notables s'hi nclouen Adam Mickiewicz, Seweryn Goszczyński, Tomasz Zan i Maurycy Mochnacki. En el segon període, molts romàntics polonesos van treballar a l'estranger. Alguns dels poetes més influents foren Adam Mickiewicz, Juliusz Słowacki i Zygmunt Krasiński.
Arran del fallit aixecament de gener, el nou període de positivisme polonès va començar a advocar per l'escepticisme i l'exercici de la raó. El període modernista, conegut com a moviment "Jove Polònia" en les arts visuals, la literatura i la música polonesa va començar a existir cap a 1890 i va concloure amb la recuperació de la independència polonesa (1918). Entre els autors més notables d'aquest període es poden esmentar Kazimierz Przerwa-Tetmajer, Stanisław Przybyszewski i Jan Kasprowicz. L'època neorromàntica resta exemplificada per les obres de Stefan Żeromski, Władysław Reymont, Gabriela Zapolska, i Stanisław Wyspiański. El 1905 Henryk Sienkiewicz rebé el Premi Nobel de Literatura pels seus mèrits excepcionals com a escriptor èpic, la qual cosa inspirava un nou sentit d'esperança. La literatura de la Segona República Polonesa (1918-1939) engloba un període curt, tot i que excepcionalment dinàmic, en la consciència literària polonesa. La realitat sociopolítica canvia radicalment amb la recuperació de la independència a Polònia. Els nous escriptors avantguardistes inclouen Tuwim, Witkacy, Gombrowicz, Miłosz, Dąbrowska i Nałkowska.
En els anys de l'ocupació alemanya de Polònia (1939-1945) i la invasió soviètica de Polònia, tota la vida artística es va veure molt compromesa. Es van perdre les institucions culturals. De les més de 1.500 publicacions clandestines a Polònia, uens 200 es van dedicar a la literatura. Gran part de la literatura polonesa escrita durant l'ocupació de Polònia només va poder ser impresa després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, incloent llibres de Nałkowska, Rudnicki, Borowski i altres. La situació començà a empitjorar dramàticament entre 1949 i 1950 amb la introducció del realisme socialista a Polònia per part del ministre Sokorski. Polònia va tenir tres autors guanyadors del Premi Nobel a les darreries del segle XX: Isaac Bashevis Singer (1978), Czesław Miłosz (1980) i Wisława Szymborska (1996).
Edat mitjana Gairebé no ha sobreviscut res de la literatura polonesa abans de la cristianització del país el 966. Els habitants pagans de Polònia tenien, certament, una literatura oral que s'estenia a les cançons, llegendes i creences eslaves, però els primers escriptors cristians no van considerar-la digne d'esment en el llatí obligatori, per la qual cosa ha perit.
miniatura|Wincenty Kadłubek
Dintre de la tradició literària polonesa, s'acostumen a incloure obres que han tractat sobre Polònia, tot i que no estiguin escrites pels polonesos ètnics. Aquest és el cas de Gallus Anonymus, el primer historiador que va descriure Polònia en la seva obra titulada Cronicae et gesta ducum sive principum Polonorum (“Fets dels prínceps dels polonesos”), composta en sofisticat llatí. Gallus era un monjo estranger que acompanyava el rei Boleslau III el Bocatorta en el seu retorn d'Hongria a Polònia. La tradició important de la historiografia polonesa va ser continuada per Wincenty Kadłubek, un bisbe de Cracòvia del de Cracòvia, així com per Jan Długosz, un sacerdot polonès i secretari del bisbe Zbigniew Oleśnicki.
miniatura|esquerra|Zbigniew Oleśnicki
La primera oració registrada en polonès diu: "Day ut ia pobrusa, a ti poziwai" ("Deixeu-me moldre i descanseu") — una paràfrasi del llatí "Sine, ut ego etiam molam." L'obra en què apareix aquesta frase, reflecteix la cultura de l'antiga Polònia. La frase va ser escrita en la crònica en llatí titulada Liber fundationis entre 1269 i 1273, una història del monestir cistercenc a Henryków, Silèsia. Va ser gravat per un abat conegut simplement com a Piotr (Pere), referint-se a un esdeveniment de gairebé un centenar d'anys abans. La frase fou suposadament pronunciada per un colon de Bohèmia, Bogwal ("Bogwalus Boemus"), un vassall de Boleslau l'Alt, on expressa compassió per la seva pròpia esposa que "molt sovint es quedava molent gra amb una pedra de molta. " Les primeres obres poloneses medievals en llatí i en polonès antic inclouen el més antic manuscrit existent de prosa fina en llengua polonesa titulat Sermons de la Santa Creu , així com la més antiga "Bíblia de la Reina Zofia" en polonès i la Crònica de Jan de Czarnków del , per no parlar del Puławy Psalter.
La majoria dels primerencs textos en polonès vernacle foren fortament influïts per la literatura sacra llatina. Entre aquests es poden esmentar Bogurodzica (Mare de Déu), un himne en lloança de la Verge Maria, redactat al , tot i que popular almenys un segle abans. Bogurodzica va servir com a himne nacional. Va ser un dels primers textos reproduïts en polonès en una impremta; com també ho fou la "Conversa de Mestre Policarp amb la mort" (Rozmowa mistrza Polikarpa ze śmiercią).
A principis dels anys 1470, Kasper Straube va crear a Cracòvia una de les primeres cases d'impressió de Polònia. En 1475 Kasper Elyan de Głogów va crear una impremta a Breslau (Wrocław), Silèsia. Vint anys més tard, Schweipolt Fiol va fundar a Cracòvia la primera impremta ciríl·lica, per als jerarques de l'Església Ortodoxa. Els textos més notables produïts en aquest període inclouen el "Breviari de Sant Florià", imprès parcialment en polonès a finals del ; Statua synodalia Wratislaviensia (1475): una col·lecció impresa d'oracions poloneses i llatines; així com la Crònica de Jan Długosz del i el seu Catalogus archiepiscoporum Gnesnensium.
Renaixement Amb l'arribada del Renaixement, la llengua polonesa va ser finalment acceptada en igualtat de condicions amb el llatí. La cultura i l'art polonesos van florir sota la dominació dels Jagellons, i molts poetes i escriptors estrangers es van establir a Polònia, i amb ells portaren noves tendències literàries. Entre aquests escriptors s'inclouen Filip Kallimach (Filippo Buonaccorsi) i Conrad Celtis. Molts escriptors polonesos estudiaren a l'estranger, i a l'Acadèmia de Cracòvia, que es va convertir en un brou de cultiu per a noves idees i corrents. El 1488 es va fundar a Cracòvia la primera societat literària del món, la Sodalitas Litterarum Vistulana ("Societat Literària del Vístula"). Entre els seus membres més destacats es troben Conrad Celtis, Albert Brudzewski, Filip Kallimach i Laurentius Corvinus.
Un escriptor polonès que va utilitzar el llatí com a principal vehicle d'expressió fou Klemens Janicki (Ianicius), que es va convertir en un dels poetes llatins més notables de la seva època i fins i tot fou nomenat poeta llorejat per part del papa Pau III. Altres escriptors com Mikołaj Rej, Col·lecció Mikołaj Raj, amb biografia i cos de treballs. Biblioteca digital nacional (Cyfrowa Biblioteka Narodowa Polona), 2006. i Jan Kochanowski, van establir les bases per a la llengua literària polonesa i la gramàtica polonesa moderna. El primer llibre escrit íntegrament en polonès va aparèixer en aquest període: fou un llibre de pregàries de Biernat de Lublin (ca. 1465 - després de 1529) anomenat Raj duszny (Hortulus Animae, Edèn de l'Ànima), imprès a Cracòvia el 1513 en una de les primeres impremtes de Polònia, gestionada per Florian Ungler (originari de Baviera).
Autors destacats
Mikołaj Sęp Szarzyński (c.1550 - c.1581) és considerat el poeta final del Renaixement polonès i precursor del Barroc. Va escriure sonets lírics i elegies d'alta intensitat. Els seus temes són la transició, la mort i el pecat. Es creu que gran part de la seva obra es va perdre. Mikołaj Hussowczyk (1480?–1533?) Andrzej Krzycki (1482–1537) Johannes Dantiscus (1485–1548) Jan Łaski (1499–1560), Communae Poloniae Regni privilegium Andrzej Frycz Modrzewski (1503–1572), De Republica emendanda Mikołaj Rej (1505–1569), Krótka rozprawa... Klemens Janicki (Ianicius, 1516–1542) Łukasz Górnicki (1524–1603) Jan Kochanowski (1530–1584), Laments Piotr Skarga (1536–1612) Bartosz Paprocki (1543?–1614), historiògraf, genealogista Szymon Szymonowic (1558–1629) Daniel Naborowski (1573–1640) Maciej Kazimierz Sarbiewski (1595–1640)
Barroc La literatura en el període del barroc polonès Stanisław Barańczak, El Barroc en la poesia polonesa del . Instytut Książki, Polònia. Consultat el 17 de setembre del 2011. (between 1620 and 1764) va estar influenciada de manera significativa per la gran popularització de les escoles secundàries jesuïtes, que oferien una educació basada en els clàssics llatins com a part d'una preparació per a una carrera política. Els estudis de poesia requerien el coneixement pràctic de l'escriptura de poemes llatins i polonesos, la qual cosa va augmentar radicalment el nombre de poetes i versificadors a tot el país. També van prosperar alguns escriptors excepcionals en el terreny de l'educació humanística: Piotr Kochanowski (1566–1620) va traduir l'obra de Torquato Tasso Jerusalem alliberada; Maciej Kazimierz Sarbiewski, un poeta llorejat, es va donar a conèixer entre les nacions europees com a Horatius christianus (Horaci cristià) pels seus escrits en llatí; Jan Andrzej Morsztyn (1621–1693), un cortesà epicuri i diplomàtic, va exaltar en els seus sofisticats poemes els valors de les delícies terrenals;; i Wacław Potocki (1621–1696), l'escriptor més productiu del barroc polonès, va unificar les opinions típiques del szlachta polonès amb reflexions més profundes i experiències existencials.
Autors destacats
Sebastian Grabowiecki (1543–1607) Mikołaj Sęp Szarzyński (1550–1581), Rymy Kasper Miaskowski (1550?–1622) Piotr Kochanowski (1566–1620) Daniel Naborowski (1573–1640) Hieronim Morsztyn (1581–1623) Szymon Starowolski (1588–1656) Kasper Twardowski (ca. 1592–ca. 1641), Lekcyje Kupidynowe (Lliçons de Cupid) Maciej Kazimierz Sarbiewski (1595–1640) Józef Bartłomiej Zimorowic (1597–1677) Samuel Twardowski (1600?–1661) Szymon Zimorowic (1608?–1629), Roksolanki Krzysztof Opaliński (1611–1655)