Eduardo Blanco Rodríguez (Sevilla, 26 de març de 1913- Madrid, 20 d'octubre de 2004"Necrológica. Mariano Gamir Ulibarri", ABC, pág. 44 (21 de octubre de 2004)) va ser un militar espanyol que va ocupar diversos càrrecs durant la Dictadura franquista. Va ser especialment conegut com a director general de Seguretat (DGS) i el seu consegüent paper en la repressió franquista.
Biografia Va néixer a Sevilla el 26 de març de 1913.Joaquín Bardavío, Justino Sinova (2000). Todo Franco: franquismo y antifranquismo de la A a la Z, Plaza & Janés, pág. 80
El juliol del 1936, al començament de la Guerra civil, estudiava a Madrid Filosofia i Lletres. Durant la contesa va combatre amb les forces del Bàndol revoltat com a alferes provisional. Fou militant de la Falange i també era afiliat a Acción Católica.Manuel Cerdán (2013). Matar a Carrero: la conspiración, Plaza & Janés, pág. 220 Durant la Segona Guerra Mundial es va unir a la Divisió BlavaRémi Kauffer (2002). OAS: histoire de la guerre franco-française, Seuil, pág. 202 i va combatre al Front Oriental integrat en l'Exèrcit alemany. Posteriorment va estar adscrit en la Legió i destinat en diferents llocs del nord d'Àfrica.
Des de 1959 va estar adscrit a la Direcció general de Seguretat (DGS), on va fer carrera en els següents anys. L'abril de 1962 va ser nomenat cap del Servei d'informació de la DGS.Moisés Prieto (2015). Zwischen Apologie und Ablehnung, Colonia: Böhlau Verlag, pág. 93
El novembre de 1965, ostentant el rang de Coronel, és nomenat Director General de Seguretat.Julio de Antón (2000). Historia de la policía española. Vol. 1, Julio de Antón, pág. 498 Per la seva labor en la repressió franquista, aviat va ser reconegut per el règim dictatorial com a expert en la «lluita antisubversiva». En aquests anys els Guerrillers de Crist Rei, un grup terrorista de ultraderecha, van estar estretament relacionats amb Eduardo Blanco.Gordon Carr (2010). The Angry Brigade: A History of Britain's First Urban Guerilla Group, PM Press, pág. 209 Malgrat el control que els serveis de seguretat al comandament d'Eduardo Blanco tenien sobre l'oposició antifranquista, la policia i els serveis secrets —Servei Central de Documentació (SECED)— actuaven a espases un de l'altre, sense cap clara coordinació.Manuel Cerdán (2013). Matar a Carrero: la conspiración, Plaza & Janés, pág. 221 Aquesta greu descoordinació va quedar en evidència quan el desembre de 1973 es va assassinar Carrero Blanco, que Eduardo Blanco no va poder o no va saber impedir. El propi Eduardo Blanco va reconèixer posteriorment que el magnicidi va ser «un cop mestre».Floren Aoiz (2005). El jarrón roto. La transición en Navarra: una cuestión de Estado, Txalaparta, pág. 147 El fracàs de les forces de seguretat va tenir conseqüències: l'1 de febrer de 1974 va ser destituït i substituït pel també militar Francisco Dueñas Gavilán.Julio de Antón (2000). Historia de la policía española. Vol. 1, Julio de Antón, pág. 541
El 22 d'abril de 1974 va ser nomenat Director General de Promoció del Sàhara,Tony Hodges (1983). Western Sahara: the roots of a desert war, L. Hill, pág. 169Gabriel Cardona (2003). El gigante descalzo: El ejército de Franco, Águilar, pág. 451 amb la missió d'anul·lar l'activitat del Front Polisario.José Ignacio Algueró Cuervo (2006). El Sahara y España: claves de una descolonización pendiente, Ediciones Idea, pág. 139
Va morir a Madrid el 20 d'octubre de 2004.
Referències
Categoria:Militars insurrectes espanyols de la Guerra Civil espanyola Categoria:Directors generals de seguretat Categoria:Membres de la Divisió Blava Categoria:Morts a Madrid Categoria:Militars sevillans Categoria:Polítics sevillans Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Polítics espanyols morts al segle XXI Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1913