La literatura búlgara és la literatura escrita en búlgar des del moment de la seva aparició com a llengua literària fins a l'actualitat. Els experts l'acostumen a dividir en diversos períodes, però els seus límits són contingents i controvertits. Es pot dir que la literatura búlgara és una de les més antigues entre els pobles eslaus, amb les seves arrels a finals del i els temps de Simeó I del Primer Imperi Búlgar.Laléva, Tania Dimitrova, Alvarado, Salustio (1997): "La literatura búlgara desde sus orígenes hasta el siglo XVII", A Presa González, Fernando (ed.): Historia de las literaturas eslavas, Madrid, Cátedra (), pàg. 141-169; pàg. 141.
Edat mitjana Ciril i Metodi Els germans Constantí el Filòsof (827-869), que més tard adoptaria el nom de Ciril, i Metodi (h. 817-885) van ser enviats com a missioners a la Gran Moràvia per tal d'evangelitzar els seus habitants eslaus. Per a això, Constantí va crear, el 862, una nova forma d'escriptura, l'alfabet glagolític, que li permetia transcriure l'única llengua eslava que ell coneixia, el búlgar que es parlava a la ciutat romana d'Orient de Salònica, de la qual tant ell com el seu germà eren nadius. Utilitzant aquest nou alfabet, va traduir al búlgar alguns dels llibres cristians més emprats en la litúrgia (el Saltiri, l'Evangeliari, les lectures litúrgiques de l'Epístola i un llibre d'homilies dels Pares de l'Església),Laléva, Tania Dimitrova, Alvarado, Salustio (1997), pàg. 142. que van ser els principals instruments de la tasca evangelitzadora que els germans van emprendre a la Gran Moràvia a partir del 863. La seva tasca es va trobar amb l'oposició dels bisbes alemanys, contraris al fet que s'utilitzés per predicar una llengua diferent del llatí, atès que la gran Moràvia es trobava en l'òrbita del cristianisme occidental. Per defensar la seva causa, els germans es van traslladar a Roma, on van aconseguir finalment convèncer el papa Adrià II que aprovés la seva tasca. Constantí, que llavors ja havia canviat el seu nom pel de Ciril, pel qual és conegut actualment, va morir durant la seva estada a Roma, el 869. El seu germà Metodi va ser l'any següent nomenat pel papa bisbe de tots els eslaus, amb seu a la ciutat de Sírmium (avui Sremska Mitrovica, a Sèrbia). Es mantindria en la seva càtedra fins al 885, excepte un període de tres anys que va passar a la presó a causa de les intrigues combinades del Patriarca de Constantinoble, gelós del seu poder, i dels bisbes alemanys.Laléva, Tania Dimitrova, Alvarado, Salustio (1997), pàg. 142-145.
A més de la seva ingent tasca com a traductor, i de la creació de l'alfabet glagolític, Ciril és considerat l'autor del primer poema de les literatures eslaves, el Prefaci a l'Evangeli (Proglas k evangeliu), que únicament s'ha conservat en còpies posteriors en rus i en serbi, de les quals les més antigues daten del .Laléva, Tania Dimitrova, Alvarado, Salustio (1997), pàg. 145.
La primera Edat d'Or Quan en 885 va morir Metodi, els bisbes alemanys van conquistar de nou el poder a la Gran Moràvia i van perseguir aferrissadament als seus seguidors. Alguns d'ells es van instal·lar a Bulgària, que s'havia convertit recentment al cristianisme (en 865), i on el tsar Borís I desitjava una major autonomia de l'església búlgara pel que fa a Constantinoble. Per a això, era indispensable substituir el grec pel búlgar com a llengua litúrgica, i, en aquest sentit, l'arribada dels deixebles de Metodi va resultar providencial.
Els nouvinguts es van instal·lar a la llavors capital del Primer Imperi Búlgar, la ciutat de Pliska, i van treballar intensament en la traducció de diverses obres religioses al búlgar, donant inici a una rica activitat cultural que es perllongaria durant el que es coneix com la Primera Edat d'Or de la cultura medieval búlgara. A les darreries del , al i a principis del , la literatura va prosperar de manera important, amb moltes llibres traduïts del grec medieval, però també es van crear noves obres. Molts estudiosos van treballar a les escoles literàries de Preslav i Ohrid, i van crear l'alfabet ciríl·lic per les seves necessitats. Txernorízets Hrabr va escriure la seva popular obra O pismenehi, en búlgar antic Ὀ писмєнєхь ("Sobre les lletres"), Laléva, Tania Dimitrova, i Alvarado, Salustio (1997), pàg. 155. Climent d'Ocrida va treballar sobre traduccions del grec i se li coneixen diversos llibres religiosos importants,Laléva, Tania Dimitrova, i Alvarado, Salustio (1997), pàg. 149-151. Joan l'Exarca va escriure la seva obra Xestodnev "Hexameron"Laléva, Tania Dimitrova, i Alvarado, Salustio (1997), pàg. 154. i va traduir l'obra De Fide Orthodoxa de Joan Damascè. Naüm d'Ocrida també va tenir una contribució significativa. Els erudits i les obres búlgares van influir en la major part del món eslau, i difongueren l'antic eslau eclesiàstic, l'alfabet ciríl·lic i el glagolític a la Rus de Kíev, i a la Sèrbia i Croàcia medieval.
Després de l'intent de restaurar el paganisme durant el breu regnat de Vladimir I, al 893 va pujar al tron el tsar Simeó, que va traslladar la capital a Preslav, i va impulsar decididament els estudis literaris, afermant les bases de l'anomenada Escola literària de Preslav. Segurament va ser durant aquestes dates, entre Pliska i Preslav, quan es va crear l'alfabet ciríl·lic, al qual es va donar aquest nom en honor de Ciril, el creador de l'alfabet glagolític. Pel que fa a aquest últim, el nou alfabet resultava més senzill, i era més semblant a l'alfabet grec.Laléva, Tania Dimitrova, Alvarado, Salustio (1997), pàg. 148. Durant un cert temps, van conviure ambdós sistemes d'escriptura, però finalment el ciríl·lic es va imposar, el glagolític va deixar d'utilitzar, i va desaparèixer completament a partir del .
Els treballs dels intel·lectuals búlgars van influir en el món eslau, i expandiren el antic eslau eclesiàstic, el ciríl·lic i l'alfabet glagolític a la Rus de Kíev, així com a la Sèrbia i la Croàcia medievals.
La primera edat d'or va arribar a la seva fi quan, al començament del , Bulgària va ser de nou incorporada als dominis de l'Imperi Romà d'Orient.
miniatura|El Tetraevangèlia d'Ivan Alexandre (1355-1356)
La segona Edat d'Or Al mesura que l'Imperi Búlgar quedava subjugat pels romans d'Orient, l'activitat literària va decréixer. No obstant això, Bulgària va recuperar la seva independència amb l'establiment del Segon Imperi Búlgar, va venir un altre període d'expansió durant el temps del Patriarca Eutimi al . Eutimi va fundar l'Escola literària de Tàrnovo que va afectar significativament la literatura de Sèrbia i la Rússia moscovita, ja que molts escriptors van fugir a l'estranger després de la conquesta otomana. A més d'Eutimii, altres escriptors reconeguts de l'època foren Constantí de Kostenets (1380-primera meitat del ) i Gregori Tsamblak (1365-1420).
Els orígens d'aquesta escola literària estan estretament relacionats amb el sorgiment de l'hesicasme, un corrent místic dins el cristianisme ortodox el principal defensor del qual fou el monjo romà d'Orient Gregori Palamàs, que arribaria a ser arquebisbe de Tessalònica. Seguidor de l'hesicasme va ser Teodosi de Tàrnovo, fundador cap a 1350 del monestir de Kilifàrevo, que aviat es convertiria en el principal centre literari de Bulgària. Eutimi de Tàrnovo (h.1330-h.1400), seguidor de Teodosi, després d'una perllongada estada en terres romanes d'Orient va tornar a Bulgària i va fundar el Monestir de la Santíssima Trinitat, a prop de Veliko Tàrnovo.
El monestir va ser la seu principal de l'Escola literària de Veliko Tàrnovo. Atès que la llengua havia evolucionat molt des de l'època de Simeó, Eutimi va reformar l'ortografia, va adaptar nous préstecs del grec i va introduir els recursos propis de la literatura romana d'Orient, molt especialment l'hipèrbaton, el que desembocaria en l'aparició d'un artificiós estil literari, denominat "embolic de paraules" (pletenie slovès).Laléva, Tania Dimitrova, i Alvarado, Salustio (1997), pàg. 161-162. Altres autors destacats de la segona edat d'or foren Gregori Tsamblak i Constantí de Kostenets
L'Escola literària de Veliko-Tarnovo tindria posteriorment una gran influència en la literatura sèrbia i en la de la Rússia moscovita, ja que nombrosos escriptors fugiren de Bulgària quan es va produir la conquesta otomana, el 1396. Un dels deixebles d'Eutimi, Cebrià de Tàrnovo, conegut a Rússia com a Cebrià de Moscou, va adaptar a la llengua russa les reformes ortogràfiques d'Eutimi.Laléva, Tania Dimitrova, i Alvarado, Salustio (1997), pàg. 164. L'últim fenomen literari medieval significatiu és l'Escola Literària de Sofia del .
Principals autors
Vladislav el Gramàtic Gregori Tsamblak Demetri Cantacuzè Cebrià de Kíev Ciril i Metodi Constantí de Kotsenets Mateu el Gramàtic Peja Constantí de Preslav Naüm de Preslav Txernorízets Hrabar Climent d'Ocrida Joan l'Exarca Joasaf de Vidin Cosma el Presbíter
Primera part del domini otomà La caiguda del Segon Imperi Búlgar als otomans el 1396 va suposar un fort cop per a la literatura i la cultura búlgares en general. L'activitat literària va cessar en gran manera, i va quedar concentrada als monestirs,Laléva, Tania Dimitrova, Alvarado, Salustio (1997), pàg. 168-169. que es van establir com a centres de cultura búlgara en l'imperi estranger. El tema religiós continua sent dominant en les poques obres que es van produir.
La principal forma literària dels segles i XVIII fou un sermó instructiu, en principi traduït del grec i després compilat pels búlgars.
esquerra|marc|La portada dAbagar, el primer llibre imprès en búlgar modern (1651)
Va continuar existint una tradició literària, de forma relativament ininterrompuda, durant la primera part del domini otomà, al nord-oest de Bulgària fins a la rebel·lió de Txíprovtsi, a finals del , entre els catòlics búlgars, que van rebre el suport dels estats catòlics d'Europa central. Moltes d'aquestes obres van ser escrites en una mescla de búlgar vernacle, eslau eclesiàstic i serbocroat, anomenada "il·liri". Entre aquests es troba el primer llibre imprès en búlgar modern, el breviari Abagar publicat a Roma el 1651 per Felip Stanislàvov, bisbe de Nikòpol.
El moviment il·liri per la unitat dels eslaus del sud va afectar la literatura búlgara del segles XVIII i . L'obra Stemmatographia de Hristofor Žefarović (1741) és considerat l'exemple més primerenc de poesia secular búlgara moderna pels seus quartets, tot i ser essencialment una col·lecció de gravats.
Renaixement nacional búlgar
El Renaixement, Vazrajdane, és un període important en la història civil, cultural i literària búlgara; és el període dels segles i , que significa la transició de la societat medieval i la seva cultura característica a una nova societat moderna, a la construcció d'una nova cultura. El Renaixement reflecteix l'etapa del trastorn espiritual per a la nació búlgara, el desenvolupament econòmic - el desenvolupament artesanal i comercial, que estableix els fonaments del sistema educatiu i educatiu búlgar, la ciència, etc. Aquesta transició a la modernitat, que es produeix gradualment però al mateix temps de manera ràpida, reflecteix el desenvolupament de la societat occidental durant l'era del Renaixement, tot i que amb cert retard. Els processos de Renaixement entre els búlgars es van desenvolupar més tard no només en relació als països de l'Europa occidental (Itàlia, França, Anglaterra, Alemanya), sinó també cap als pobles més septentrionals (Dubrovnik, Grècia). El retard relatiu, l'anomenat desenvolupament accelerat amb retard, és la característica principal de la recuperació búlgara, de la qual la resta n'és en gran manera el resultat.