Anthony McLeod Kennedy (Sacramento, Califòrnia, Estats Units, 23 de juliol de 1936) és un jutge associat del Tribunal Suprem dels Estats Units. El president Ronald Reagan el va nomenar al Tribunal Suprem el 1987 i va prendre possessió el 18 de febrer de 1988. Des de la jubilació de Sandra Day O'Connor el 2006, ha estat el vot decisiu en força decisions 5-4 del tribunal Roberts.Jeffrey Toobin, The Nine: Inside the Secret World of the Supreme Court (2010) p. 198Steffen W. Schmidt et al. American Government & Politics Today (2008) p. 547
Nascut a Sacramento, Califòrnia; Kennedy va fer-se càrrec del bufet del seu pare a Sacramento després de graduar-se de Harvard Law School. El 1975 el president Gerald Ford va nomenar Kennedy al tribunal d'apel·lació dels Estats Units pel novè circuit. El novembre de 1987, després de dos intents fallits de nomenar un successor del jutge associat Lewis F. Powell Jr., el president Reagan va nomenar Kennedy al Tribunal Suprem. Kennedy va obtenir una confirmació unànime del Senat dels Estats Units el febrer de 1988. Kennedy va esdevenir el jutge associat més veterà del Tribunal Suprem després de la mort d'Antonin Scalia el febrer de 2016.
Ha escrit l'opinió de la majoria en força casos importants, incloent-hi Boumediene v. Bush i Citizens United v. FEC. Kennedy va escriure en part l'opinió de la majoria a Planned Parenthood v. Casey. També és conegut per les opinions de la majoria en casos de referències dels drets dels homosexuals: Romer v. Evans, Lawrence v. Texas, United States v. Windsor i Obergefell v. Hodges.
El 27 de juny de 2018 va anunciar la seva jubilació del Tribunal Suprem amb efectes el 31 de juliol.
Primers anys de la seva vida i educació Kennedy va néixer en el si d'una família catòlica irlandesa a Sacramento, Califòrnia. Era fill d'Anthony J. Kennedy, advocat amb una reputació d'influència a la Legislatura Estatal de Califòrnia, i de Gladys (McLeod de soltera), que participava en moltes activitats cíviques locals."Anthony M. Kennedy". Oyez. Recuperat el 20 de juny de 2010. Com a noi, Kennedy va entrar en contacte amb polítics prominents de l'època, com ara el governador de Califòrnia i futur Cap de la Justícia dels Estats Units Earl Warren. Va treballar com a patge al Senat Estatal de Califòrnia quan era jove. Va assistir a la C. K. McClatchy High School, d'on es va graduar com a estudiant amb honors el 1954.
Kennedy va assistir a la Universitat Stanford, i se'n va graduar amb un grau Bachelor of Arts en ciències polítiques el 1958, després de passar el seu últim any a la London School of Economics. Després va assistir a Harvard Law School, d'on es va graduar amb un Bachelor of Laws cum laude el 1961.
Inicis professionals Kennedy va estar en un bufet privat a San Francisco des de 1961 a 1963. El 1963, després de la mort del seu pare, va prendre el control del bufet d'aquest a Sacramento, que va gestionar fins al 1975. Des de 1965 fins a 1988, va ser professor de dret constitucional a McGeorge School of Law a la Universitat del Pacífic. Va continuar ensenyant estudiants de dret a seminaris de les sessions d'estiu europees de McGeorge a Salzburg, Àustria. Continua sent el membre actiu de la facultat més antic de McGeorge.
Durant el seu temps com a professor de dret i advocat a Califòrnia, va ajudar el governador de Califòrnia Ronald Reagan a redactar una proposició de taxes estatals.
Kennedy ha ocupat diversos càrrecs durant la seva carrera, incloent-hi a la California Army National Guard el 1961 i a la junta del Federal Judicial Center des del 1987 al 1988. També va servir en dos comitès de la Judicial Conference of the United States: l'Advisory Panel on Financial Disclosure Reports and Judicial Activities (posteriorment re-anomenat Advisory Committee on Codes of Conduct) des del 1979 al 1987 i el Committe on Pacific Territories des del 1979 al 1990, que va presidir des del 1982 fins al 1990.
El 3 de març de 1975, per recomanació de Reagan, el president Gerald Ford va nomenar Kennedy pel tribunal d'apel·lació dels Estats Units pel novè circuit que havia estat ocupat per Charles Merton Merrill. Kennedy va rebre la confirmació unànime del Senat dels Estats Units el 20 de març i va ser nomenat el 24 de març de 1975.
Nominació al Tribunal Suprem miniatura|El president Reagan reunit amb Kennedy al Despatx Oval l'11 de novembre de 1987. L'11 de novembre de 1987 el president Reagan va nomenar Kennedy per la vacant deixada per Lewis F. Powell Jr. al Tribunal Suprem, que va anunciar la seva jubilació a finals de juny. Reagan va nomenar Kennedy després de les nominacions fallides de Robert Bork, que va ser nomenat el juliol però rebutjat pel Senat el 23 d'octubre, i Douglas Ginsburg,Greenburg, Jan Crawford. Supreme Conflict: The Inside Story of the Struggle for Control of the United States Supreme Court. 2007. Penguin Books. Pàgines 53–60. que va retirar el seu nom de consideració el 7 de novembre després d'admetre haver utilitzar cànnabis. Kennedy va ser doncs sotmès a una investigació exhaustiva sense precedents del seu passat, que va superar fàcilment.
En una discrepància del novè circuit que Kennedy va escriure abans d'unir-se al Tribunal Suprem, va criticar la policia per subornar una criatura per tal que els ensenyés on la seva mare amagava les drogues. Tenint en compte aquesta conducta ofensiva i destructiva de la família, Kennedy va escriure que "la indiferència a la llibertat personal no és res més que el precursor de l'hostilitat de l'estat envers aquesta."Greenburg, Jan Crawford. Supreme Conflict: The Inside Story of the Struggle for Control of the United States Supreme Court. 2007. Penguin Books. Pàgina 55. Això no obstant, Kennedy havia escrit un article l'any precedent sobre contenció judicial, i es va llegir el següent fragment en veu alta durant la seva audiència de confirmació:Hom pot arribar a la conclusió que certs drets essencials, o fonamentals, haurien d'existir en qualsevulla societat justa. Això no implica que cadascun d'aquests drets essencials siguin tals que nosaltres com a jutges puguem fer complir segons la Constitució escrita. La Clàusula del Procediment Degut no és una garantia de cada dret que hauria de ser intrínsec d'un sistema ideal. Alguns argumenten que una societat justa garanteix el dret a participar en conductes homosexuals. Si aquest parer és acceptat, la decisió Bowers en efecte diu que l'Estat de Geòrgia té el dret a prendre una mala decisió- dolenta en el sentit que viola l'opinió d'algunes persones dels drets d'una societat justa. Podem ampliar que dir lleugerament que el dret de Geòrgia d'equivocar-se en assumptes no controlats específicament per la Constitució és un component necessari del seu procés polític. Els seus ciutadans tenen la llibertat política de dirigir el procés governamental de presa de decisions que puguin ser errònies en un sentit ideal, subjectes a correcció en el procés polític ordinari.Kennedy va dir sobre Griswold v. Connecticut, un cas sobre privadesa en l'ús de contraceptius, "crec realment que caldria marcar un límit i no parlar sobre el cas Griswold, tant dels raonaments com del resultat." També va comentar que "una zona de llibertat, una zona de protecció, una línia que es dibuixi on l'individu pot dir al Govern: 'A partir d'aquesta línia no pot passar.' "Greenhouse, Linda. Becoming Justice Blackmun. Times Books. 2005. Pàgina 189.
Les seves audiències davant del comitè judicial del Senat va començar el 14 de desembre,(Christian Science Monitor) «Kennedy hearings to begin». Lewiston Daily Sun. (Christian Science Monitor) [Maine], 14 de desembre de 1987, pàgina 3.Associated Press «No promises made, Kennedy says». Milwaukee Sentinel. Associated Press, 15 de desembre de 1987, pàgina 3, part 1. i van durar només tres dies consecutius. «Panel finishes confirmation hearings for Kennedy». Eugene Register-Guard [Oregon], 17 de desembre de 1987, pàgina 7A. Quan el Senat va votar-ne la nominació, va rebre suport dels dos partits. Maureen Hoch de la PBS va escriure que "havia navegat virtualment el procés de confirmació i era vist tant per conservadors com per liberals com equilibrat i just".Hoch, Maureen «Justice Anthony Kennedy: In 1988, President Reagan needed a rock-solid Supreme Court Justice nominee after two previous nomination attempts failed. ». PBS, 9 de març de 2007 [Consulta: 23 de març de 2012]. El Senat el va confirmar el 3 de febrer de 1988, amb una votació de 97-0. Absents de la votació hi havia tres demòcrates: Paul Simon i Al Gore, que estaven en campanya, i Joe Biden, que estava malalt.Associated Press «Senate confirms Kennedy». Milwaukee Journal. Associated Press, 3 de febrer de 1988, pàgina 3A. El Fiscal General Edwin Meese va presentar-ne la carta patent al Tribunal en la cerimònia d'investidura el 18 de febrer de 1988.AP «Kennedy sworn, court at full strength». The Galveston Daily News. AP [Galveston, TX], 19 de febrer de 1988 [Consulta: 22 d'octubre de 2016].
Període al Tribunal Suprem Jurisprudència Malgrat ser nomenat per un president republicà, Kennedy no és fàcilment classificable. Ha tingut tendència a mirar els casos individualment en comptes de decidir la seva posició a partir d'una ideologia rígida. Com Kennedy va dir en una reunió amb els seus assistents legals, "sempre intentàvem encertar-la". El comentarista conservador George Will i el professor de Georgetown University Law Center Randy Barnett haurien descrit la jurisprudència de Kennedy com "llibertari", encara que altres estudiosos en discrepen.
Kennedy i Sandra Day O'Connor van ser els vots decisius en bastants decisions 5-4 i 6-3 als tribunals Rehnquist i Roberts. En temes de religió, fa una lectura menys separacionista de la Clàusula d'Establiment que la que feia O'Connor, afavorint el "test de coerció" que va detallar a County of Allegheny v. ACLU.County of Allegheny v. ACLU, 492 U.S. 573, 655–667 (1989) (Kennedy, J., dissenting and concurring in parts). Trobar a la web de Cornell Law School i FindLaw.com. Ambdós. Recuperat de 28 de febrer de 2012. També va proveir una opinió al cas Town of Greece v. Galloway, concluent "La ciutat de Greece no viola la clàusula d'establiment de la primera esmena quan comença les reunions amb pregària sectària que concordi amb la tradició americana i no coerceixi els no participants a participar-hi."
Kennedy ha donat suport a afegir substància a l'interès "llibertat" protegit per la clàusula del procediment degut de la catorzena esmena, cosa que vol dir que en principi dona suport al dret constitucional a l'avortament encara que ha votat per mantenir diverses restriccions a aquest dret, incloent lleis per a prohibir avortaments de naixement parcial. És "dur amb el crim" i s'oposa a la creació de restriccions constitucionals a la policia, especialment en casos de la quarta esmena amb cerques de drogues il·legals involucrades, encara que hi ha algunes excepcions, com ara la seva concurrència a Ferguson v. City of Charleston. També té una ampla visió en la protecció constitucional de la llibertat d'expressió sota la primera esmena, anul·lant una llei del Congrés prohibint la pornografia infantil virtual en la decisió de 2002, Ashcroft v. ACLU.
Avortament A Hodgson v. Minnesota (1990), Kennedy va defensar una restricció en l'avortament de menors que requeria que els dos pares fossin notificats del procediment.