miniatura|Mapa de Catalunya on es mostra la distribució dels principals afloraments de la formació de Tremp a les comarques del Berguedà (1), de l'Alt Urgell (2), del Pallars Jussà (3) i de la Noguera (4) així com dels que hi ha a l'Aragó (5). Basat en l'Atles Geològic de Catalunya. La formació de Tremp és una formació geològica constituïda per una sèrie de materials sedimentaris que es van dipositar fa entre 72 i 56 milions d'anys en ambients transicionals i fluviolacustres a la conca sudpirinenca. Aquests materials afloren amb més o menys extensió a les comarques del Berguedà (sinclinal de Vallcebre i localitats properes), Alt Urgell (sinclinal de Coll de Nargó), Noguera (sinclinal d'Àger) i al Pallars Jussà i a la Ribagorça Aragonesa (sinclinal de Tremp). Inclou el límit Cretaci-Paleogen (K/Pg) i conté un dels millors registres d'Europa per estudiar l'extinció massiva que va succeir a finals de l'era Mesozoica. El terme formació de Tremp va ser utilitzat per primera vegada el 1968 pels geòlegs Peter H.W. Mey, Peter J.C. Nagtegaal, Karel J.A. Roberti i Jacobus J.A. Hartelvelt. Prèviament, però, Alexandre Leymerie havia introduït el mot "Garumnià" per anomenar uns materials equivalents que afloren al departament francès de l'Haute-Garonne i que més endavant també va identificar al vessant sud dels Pirineus, concretament a l'àrea de Coll de Nargó. És per això que freqüentment els termes formació de Tremp i Garumnià s'utilitzen com a sinònims malgrat que el segon té un caire més informal. El 1992, un treball realitzat pel geòleg José L. Cuevas proposa elevar la categoria de la formació de Tremp a grup de Tremp.
En el seu límit inferior, la formació de Tremp cobreix els gresos d'origen costaner de la formació d'Areny i les calcàries marines de les formacions de Les Serres i Terradets. Aquesta evolució d'ambients marins-costaners cap a transicionals no es va produir sincrònicament al llarg de tota la conca sudpirinenca, començant a la seva part més oriental (sinclinal de Vallcebre) en el límit Campanià-Maastrichtià i finalitzant a la seva part més occidental (secció de Campo, Ribagorça Aragonesa) a les acaballes del Maastrichtià superior. La diacronia en la sedimentació d'aquests materials també es tradueix en importants diferències en les potències de les seccions reconstruides que varien des de menys d'un centenar de metres a la localitat de Campo fins als més de 760 m de la secció composta de Vallcebre. A l'altre extrem, les Calcàries amb Alveolines de l'Ilerdià i els seus equivalents laterals limiten amb el marge superior de la formació de Tremp. center|miniatura|900x900px|Diagrama litoestratigràfic de l'evolució de la conca sudpirinenca en els sinclinals de Vallcebre, Coll de Nargó i el sector oriental del sinclinal de Tremp entre el Campanià superior (80 ma) i el Danià (62 ma). Esquema basat en els treballs de Riera et al. (2009) i Fondevilla et al. (2016).
Unitats litològiques miniatura|600x600px|L'antiga explotació de carbó de Mina Tumí (Vallcebre, Berguedà, Barcelona) mostra una de les sèries més contínues de la formació de Tremp. A la imatge es poden observar les unitats litològiques grisa, vermella inferior i la calcària de Vallcebre així com la localització aproximada del límit Cretaci-Paleogen (K/Pg) que marca l'extinció en massa finicretàcica. miniatura|Columna estratigràfica composta de la formació de Tremp al sinclinal de Vallcebre on es poden veure totes les unitats litostratigràfiques descrites per Rosell et al. (2001). Figura adaptada del treball d'Oms et al. (2007). La variabilitat dels ambients sedimentaris on es van dipositar els materials de la formació de Tremp ha fet que depenent dels autors es divideixi en diferents unitats litològiques o formacions. El 2001, els geòlegs Joan Rosell, Rogelio Linares i Carme Llompart en van proposar la següent divisió informal basada en unitats litològiques, la qual s'ha seguit en nombrosos treballs degut a la seva simplicitat.
Unitat grisa La unitat grisa està en contacte amb els gresos i calcàries d'origen costaner i marí de les formacions Areny, Les Serres i Terradets. Està formada principalment per lutites grises amb abundants invertebrats (ostràcodes, mol·luscs bivalves i gasteròpodes), calcàries clares constituïdes per restes d'algues caròfites, carbons (lignit) i alguns nivells amb gresos. La gènesi d'aquests materials als sinclinals de Vallcebre, Coll de Nargó i a la part oriental del sinclinal de Tremp es va produir principalment durant el Maastrichtià inferior. En canvi, a la part occidental del sinclinal de Tremp va succeir al llarg del Maastrichtià superior. En els treballs de Cuevas i Pujalte i Schmitz, realitzats en afloraments del sinclinal de Tremp, la unitat grisa és anomenada alternativament formació La Posa.
A la base d'aquesta unitat, a les localitats del Berguedà, de l'àrea de Coll de Nargó i de la part oriental del sinclinal de Tremp hi destaquen les calcàries margoses del membre Fumanya, les quals tenen una potència més o menys constant d'una mitjana de 5 m. El seu ambient deposicional correspondria a una extensa plana fangosa en contacte amb la mar i sotmesa a una certa influència mareal. Més cap a l'oest, el membre Fumanya és substituït pels gresos costaners de la formació Areny, els quals, en alguns casos, arriben a interdigitar-se amb els nivells més superiors de La Posa. Els materials de la resta de la unitat grisa (formació La Posa) s'han interpretat com a dipòsits de lagoon originats en un sistema d'aiguamolls costaners que incloïa albuferes, llacs amb diferents salinitats, pantans i torberes. A la seqüència de referència de Vallcebre, la seva potència arriba als 120 m. En el sinclinal d'Ager, però, la major abundància de roques carbonàtiques (formació La Massana) hi suggereix una presència més destacada dels ambients lacustres que als sinclinals de Tremp i de Vallcebre. Les coloracions grises i fosques que dominen al membre Fumanya i a la formació La Posa recolzen la litificació dels sediments originals en ambients subaqüàtics reductors. center|marc|Algunes de les sèries més completes de la unitat grisa es troben al sinclinal de Vallcebre. (a) A la mina de carbó a cel obert de Fumanya sud (Fígols) es pot observar la superfície de les calcàries margoses amb petjades de titanosaure del membre Fumanya i part de la formació La Posa que la cobreix. (b) Sèrie completa de la unitat grisa a la Mina Tumí (Vallcebre) on es marquen el membre Fumanya (1) i els nivells de calcàries (2) i lutites grises (3) amb carbons. (c) Detall dels nivells de calcàries (2) i lutites grises (3) amb carbons de la sèrie de Mina Tumí.
Unitat vermella inferior La següent unitat informal de la formació de Tremp inclou principalment lutites vermelles i gresos que poden contenir paleosols. Localment també hi apareixen nivells amb oncòlits i calcàries d'origen lacustre-palustre. La sedimentació d'aquests materials es va produir majoritàriament durant el Maastrichtià superior al llarg de tota la conca sudpirinenca. Els treballs de Cuevas i Pujalte i Schmitz realitzats al sinclinal de Tremp hi distingeixen les formacions Conques i Talarn.
La formació Conques està representada per lutites ocres, vermelles i porpres amb alguns horitzons de paleosols i, localment, per margues grises. Els estrats dominats per materials fins contenen grans cossos lenticulars formats per gresos estratificats de forma inclinada i que graden d'una granulometria més grollera a la base fins a sorres més fines cap al sostre. Aquests llentions de gres són més escassos en les sèries equivalents del sinclinal de Vallcebre. Entre els estrats de la formació Conques també s'hi han diferenciat els membres de Basturs i del Tossal d'Obà que consisteixen en intercalacions de calcàries micrítiques amb gasteròpodes i caròfits o amb nivells margosos, respectivament. La formació Talarn està formada per lutites vermelles i versicolor juntament amb gresos i conglomerats. Aquests darrers materials dominen en algunes àrees com la d'Orcau on contenen, en menor proporció, capes de lutites amb paleosols i nòduls de carbonat.
A les subconques d'Àger i de Vallcebre (incloent altres localitats del Berguedà), un potent nivell de gresos i microconglomerats rics en feldespats conegut com el gres de rèptils apareix prop del sostre de la unitat vermella inferior. Diferents evidències (magnetoestratigrafia, presència/absència de restes de dinosaure o bioestratigrafia de caròfits i foraminífers) indiquen que el límit Cretaci-Paleogen (K/Pg) estaria localitzat en un nivell de lutites vermelles que hi ha entre el gres de rèptils i la calcària de Vallcebre, d'edat Daniana.
Les coloracions vermelles, ocres i porpres són consistents amb una major exposició dels sediments a l'oxigen atmosfèric i una continentalització progressiva de la conca sudpirinenca. En aquest sentit, l'ambient deposicional de la unitat vermella inferior correspondria a una extensa plana d'inundació on arribaven sediments d'origen al·luvial i fluvial transportats per canals meandriformes i canals trenats (braided). Més concretament, segons la interpretació de Cuevas, la formació Conques consistiria en dipòsits distals d'un sistema fluvial relacionat lateralment amb els ambients de lagoon-illes barrera de les formacions La Posa i Areny. Això vindria recolzat per fet que alguns canals meandriformes mostren evidències d'influència mareal la qual cosa suggereix una certa comunicació d'aquest estuari amb la mar. Els materials carbonatats dels membres Basturs i Tossal d'Obà s'haurien originat en ambients lacustres-palustres a les àrees més deprimides de la planura al·luvial. D'altra banda, l'ambient de deposició de la formació Talarn tindria una menor influència marina i s'interpreta com a dipòsits al·luvials on encaixaven canals fluvials que transportaven sorres i graves. Finalment, el gres de rèptils registra un període amb un règim hídric més energètic que va produir un dipòsit més generalitzat de materials grollers a la planura els quals eren transportats per canals de rius trenats (braided). center|marc|Diferents afloraments de la unitat vermella inferior al sinclinal de Tremp (a, b, c) i a la comarca del Berguedà (d). (a) Lutites versicolor de la formació Conques a la localitat dels Nerets (Vilamitjana). (b) Lutites vermelles i versicolor amb canals fluvials a la localitat de Molí del Baró (Sant Romà d'Abella, Isona i Conca Dellà). (c) Lutites vermelles amb gresos intercalats de la formació Talarn al Barranc de Torrebilles (Isona i Conca Dellà). (d) El gres de rèptils a la localitat dels Cingles de Cal Ros (Cercs). miniatura|600x600px|Diferents vistes de la calcària de Vallcebre als sinclinals de Vallcebre (a i b) i de Tremp (c). (a) Panoràmica del sinclinal de Vallcebre des de la carretera de la Nou del Berguedà-Malanyeu. S'hi diferencien les calcàries marines del Campanià superior (1), la sèrie Maastrichtiana de la formació de Tremp coberta per la vegetació (2), la calcària de Vallcebre (3) i la unitat vermella superior (4). (b) Cingleres de calcària de Vallcebre, prop del poble que porta el mateix nom. (c) Diferents nivells de la calcària de Vallcebre coronant el Puigpedrós (sinclinal de Tremp) i superposats a les lutites vermelles, taronges i porpres de la unitat vermella inferior.
Calcària de Vallcebre i equivalents laterals