La cultura del Brasil és resultant de la imbricació de la cultura portuguesa amb la diversitat de pobles indígenes del territori i els milions d'africans esclavitzats arribats fins al . Entre finals del i principis del , arribaren diverses onades migratòries d'italians, espanyols, alemanys, austríacs, siris, libanesos, armènis, japonesos, xinesos, coreans, grecs, polonesos, suïssos, ucraïnesos i russos, jugant una funció important en la seva cultura i començant a donar un perfil de societat multicultural i multiètnica.
La barreja cultural resultant és, encara avui, predominantment occidental. Les nombroses herències portugueses inclouen la llengua, receptes com la feijoada, la religió predominant i els estils arquitectònics colonials. Aquests aspectes, però, van estar influenciats per les tradicions africanes i indígenes americanes i, més recentment, per les d'altres països d'Europa occidental. Alguns trets actuals de la cultura brasilera són aportacions d'immigrants italians, espanyols, alemanys, japonesos i altres europeus. Els amerindis i els africans van tenir un paper cabdal en la transformació de la llengua i en destacades aportacions la cuina, la música, la dansa i la religió brasileres.
Aquest bagatge cultural divers ha ajudat a desenvolupar moltes tradicions que s'han donat a conèixer arreu del món, com el Carnaval brasiler, la samba, la bossa nova, la caipirinha o els bols d'açaí. La seva acolorida cultura crea un entorn que fa del Brasil una destinació popular per a molts turistes, atraient a més de sis milions de viatgers cada any.
Història miniatura|El poble brasiler té diversos grups ètnics. Primera fila: portuguès, alemany, italià, àrab i japonès respectivament. Segona fila: africà, mestissos (, i , respectivament) i brasilers indígenes (amerindis).|300x300px Brasil va ser una colònia del Regne de Portugal durant més de tres segles (1500 - 1815). Al voltant d'un milió de colons portuguesos van arribar durant aquest període i van portar la seva cultura a la colònia. Els habitants indígenes del Brasil van tenir molt contacte amb els colons. Una part important va ser massacrada, altres van ser assimilats pels portuguesos - culturalment o per via del mestissatge - i una petita fracció es conserva pràcticament intacte en reserves indígenes. Per això, el Brasil també té influències ameríndies en la seva cultura, principalment en la producció agrícola, la gastronomia i en aportacions idiomàtiques: el portuguès brasiler té centenars de paraules d'origen indígena americà, principalment d'arrel tupi-guaraní.
Els negres africans, que van ser portats com esclaus al Brasil, també van participar activament en la formació de la cultura brasilera. Encara que els colons portuguesos van forçar els seus esclaus a convertir-se al catolicisme i parlar portuguès, la seva cultura ancestral va ultrapassar la separació entre casa-grande i senzala, sent absorbida pels habitants del Brasil de tots els orígens. Algunes regions del Brasil, especialment l'estat de Bahia, tenen herències africanes especialment notables en la música, la cuina, la dansa i la llengua.
Els immigrants d'Itàlia, Alemanya, Espanya, Japó, Ucraïna, Rússia, Polònia, Àustria-Hongria i l'Orient Mitjà van tenir un paper important a les zones on es van assentar (sobretot el sud i el sud-est del Brasil). Van organitzar comunitats que es van convertir en ciutats importants com Joinville, Caxias do Sul, Blumenau, Curitiba i van aportar importants contribucions a la cultura del Brasil.
El modernisme al Brasil va començar amb la Setmana d'Art Modern celebrada a São Paulo el 1922 i es va caracteritzar per l'experimentació i l'interès per la societat i la cultura brasileres, així com per la rebel·lió contra la influència d'Europa i els Estats Units i l'ortodòxia de l'Acadèmia Brasilera de Lletres. Tarsila do Amaral i Oswald de Andrade van estar entre els catalitzadors del Moviment Antropofàgic, amb obres com el Manifesto Pau-Brasil i el propi Manifesto Antropófago. A la dècada de 1930, sociòlegs com Gilberto Freyre i Sérgio Buarque de Hollanda van publicar idees sobre la cultura, la societat i la identitat brasileres, presentant conceptes com ara "democràcia racial" i "home cordial".
Un altre moviment cultural important del va ser la Tropicália. Fou un corrent contra la repressió de diferents formes d'autoritarisme, com ara la dictadura militar brasilera i l'Església catòlica. Formant part de la contracultura dels anys 60 i 70, el tropicalisme va ser liderat per figures com Gilberto Gil i Caetano Veloso i es va manifestar principalment en la música.
Llengua miniatura|Museu de la Llengua Portuguesa a São Paulo La llengua oficial del Brasil és el portuguès. El parla aproximadament el 99% de la població, cosa que el converteix en un dels elements més forts de la identitat nacional. La Libras o llengua brasilera de signes, també té categoria de llengua oficial. Només hi ha alguns pobles indígenes del Brasil i petits grups d'immigrants que no parlen portuguès.
De la mateixa manera que l'anglès americà o el francès canadenc, el portuguès brasiler és fonèticament més conservador o arcaic que la llengua de la metròpoli colonitzadora, mantenint diverses característiques que tenia el portuguès europeu abans del . També de manera semblant a l'anglès americà, la variació regional brasilera - així com l'europea - inclouen un petit nombre de paraules d'origen indígena americà i africà, principalment restringits a topònims i fauna i flora.
Les llengües minoritàries es parlen a tot el país. En l'interior del país es parlen més de cent vuitanta llengües amerindies. Els descendents dels immigrants arribats entre 1870 i 1930 parlen altres llengües. Hi ha comunitats significatives de parlants de dialectes de l'alemany (el hunsrückisch o el pomerà), d'italià (el talian) o d'espanyol (el portunyol en la frontera amb l'Uruguai) parlats al sud del país influenciades per la llengua portuguesa. Sense oblidar les comunitats eslaves i poloneses que també formen part d'aquestes llengües minoritàries. Ara bé, la decaiguda de l'ús de les llengües minoritàries té un moment clau en l'època de lEstado Novo, durant l'Era Vargas, quan l'ensenyament passa a ser obligatòriament en portuguès.
Literatura
La literatura brasilera es remunta al , als escrits dels primers exploradors portuguesos al Brasil, com ara Pêro Vaz de Caminha, plens de descripcions de fauna, flora i pobles indígenes que van sorprendre els europeus que arribats a Amèrica. Quan el Brasil esdevingué una colònia de Portugal, existia la "literatura jesuïta", el nom principal de la qual era el pare António Vieira, un jesuïta portuguès que esdevingué un dels escriptors barrocs més famosos de la llengua portuguesa. D'aquest període sobreviuen uns quants exemples més explícitament literaris, el poema èpic de José Basílio da Gama que celebra la conquesta de les Missions pels portuguesos, i l'obra de Gregório de Matos Guerra, que va produir una quantitat considerable de textos satírics, religiosos i seculars.
L'arcadisme es va estendre al Brasil a mitjans del , seguint l'estil del neoclassicisme italià o la il·lustració francesa. El motor cultural - i econòmic - en aquella època era la província de Minas Gerais. Santa Rita Durão (Caramuru), Tomás Antônio Gonzaga (Marília de Dirceu) i Cláudio Manuel da Costa (Vila Rica). miniatura|240x240px|La literatura de canya i cordill (literatura de cordel) és un gènere literari molt popular al nord-est del Brasil; segons el poeta Carlos Drummond de Andrade, és una de les manifestacions més pures de l'esperit inventiu, el sentit de l'humor i la capacitat crítica dels brasilers de l'interior i dels orígens més humils.Brasil va produir obres importants en el romanticisme: novel·listes com Joaquim Manuel de Macedo i José de Alencar van escriure novel·les sobre l'amor i el dolor. Alencar, en la seva llarga trajectòria, també va tractar els indígenes com a herois a les novel·les indígenes O Guarany, Iracema, Ubirajara. El francès Mal du siècle també va ser introduït al Brasil per persones com Alvares de Azevedo: la Lira dos Vinte Anos i la Noite na Taverna són símbols nacionals de l'ultraromanticisme. Gonçalves Dias, considerat un dels grans poetes nacionals, va cantar des de la saudade a la terra brasilera en la famosa Cançó de l'exili (1843), recitada per tots els escolars brasilers. També data d'aquesta època, tot i que la seva obra ha eclosionat al realisme, Joaquim Maria Machado de Assis, entre les obres del qual destaquen Helena, Memòries Pòstumes de Brás Cubas, O alienista, Dom Casmurro, i que és àmpliament considerat com l'escriptor més important de la literatura brasilera - almenys fins l'arribada de la República. La figura d'Assis és recongeguda i respectada a tot el món.
Monteiro Lobato, representant del premodernisme, va escriure principalment per a nens, sovint incorporant la mitologia grega i el didacticisme al folklore brasiler, com veiem en els seus contes sobre Saci Pererê. Alguns autors d'aquesta època, com Lima Barreto, Simões Lopes Neto i Olavo Bilac, mostren ja un caràcter clarament modern; Augusto dos Anjos, les obres del qual combinen elements simbolistes, parnassians i fins i tot premodernistes, té un "llenguatge paralític".
Mário de Andrade i Oswald de Andrade, del modernisme, van combinar les tendències nacionalistes amb l'interès pel modernisme europeu i van crear la Setmana d'Art Modern de 1922. João Cabral de Melo Neto i Carlos Drummond de Andrade se situen entre els més grans poetes brasilers; el primer, postmodernista, preocupat per l'estètica va crear una poètica concisa, el·líptica i magra, contra el sentimentalisme; Drummond, al seu torn, va ser partidari de l'antipoètica, on la llengua va néixer amb el poema. Dins del postmodernisme, João Guimarães Rosa va escriure la novel·la Grande Sertão: Veredas, sobre l'interior brasiler, amb un estil molt original i gairebé una gramàtica pròpia; una vía, la del costumisme, que també explotaria l'etern nominat al Nobel, Jorge Amado. Per la seva part, Clarice Lispector, nascuda a Ucraïna, descrivia els seus personatges amb introspecció, fent tota una investigació psicològica. Vinicius de Moraes, sobrenomenat O Poetinha, va ser notable com a poeta, assagista i lletrista que sovint col·laborava amb el compositor Tom Jobim.
Ja entra a finals del i començaments del , Hilda Hist, Nelson Rodrigues, Rubem Fonseca i Sérgio Sant'Anna, al costat de Nélida Piñón i Lygia Fagundes Telles, totes dues membres de l'Academia Brasileira de Letras, són autors importants que escriuen sobre temes contemporanis de vegades amb tonalitats eròtiques o polítiques. Ferreira Gullar i Manoel de Barros són dos poetes molt admirats i el primer també ha estat nominat al Premi Nobel.
Arts visuals Pintura i escultura miniatura|Pintures rupestres a la Serra de la Capivara. Els exemples més antics coneguts d'art brasiler són les pintures rupestres del Parc Nacional de la Serra da Capivara a l'estat de Piauí, que es remunten al c. 13.000 aC. A Minas Gerais i Goiás, al Jaciment de Pedra Furada, es mostren patrons geomètrics i formes animals. Un dels tipus d'artefactes precolombins més sofisticats trobats al Brasil és l'elaborada ceràmica marajoara (c. 800–1400 dC), de cultures sorgides a l'illa de Marajó i a la regió de Santarém, també estatuetes i objectes de culte, com ara els petits amulets de pedra tallada anomenats muiraquitãs.
Molts dels jesuïtes van treballar al Brasil sota la influència del barroc, l'estil dominant al Brasil fins al començament del . El barroc brasiler va florir a Bahia, Pernambuco i Minas Gerais, generant artistes valuosos com Manuel da Costa Ataíde i sobretot l'escultor-arquitecte Aleijadinho. miniatura|Arrufos (L'escut), de Belmiro de Almeida (1887), símbol del realisme brasiler.