miniatura|Els mascles adults són uniformement brillants El vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Anguidae, freqüent a Catalunya. Té les potes atrofiades i el cos llarg, de manera que sembla una serp, però en realitat es un llangardaix àpode sense relació amb les serps.
Noms comuns Es tracta d'un rèptil molt freqüent que rep diferents noms segons les contrades: vidriol, serp de vidre, llisona, lliseta, llisó (Alta Cerdanya) o llicsó (Riutés, Cerdanya), lluenta (Amposta), noia de serp,Diccionari català-valencià-balear nina (Empordà), nina d'aigua, http://eol.org/pages/453239/names/common_names noia, ninoia (Maresme) i també a Catalunya del Nord: anull,Diccionari Rossellonès escanyacavalls, matacavalls, picadivendres,Diccionari català-valencià-balear escurçotJoan Pau Escudero al Vallespir, i marieta a Costoja.
Característiques miniatura|Primer pla del cap del Vidriol. Els ulls tenen pupil·les rodones i parpelles mòbils. Es tracta d'un llangardaix sense potes que sovint es confon amb una serp. Pot arribar a fer fins a 50 cm de llargada, tot i que habitualment és més petit. La seva cua és llarga, sovint més llarga que el conjunt del cos i el cap, però, com altres llangardaixos, té la capacitat d'automutilar-se per evadir-se d'un predador. En aquest darrer cas, la cua no recupera les dimensions inicials.
A diferència de les serps, muda la seva pell per plaques i no sencera. A més, com els altres saures, té nombroses files d'escames ventrals, semblants a les dorsals, en comptes de tenir una sola filera de grans escames al costat inferior com les serps.
El conjunt de les escames és llis i lluent, i el color de l'animal és castany o gris. Les femelles tenen una banda vertebral clara, mentre que els mascles són més uniformes i els joves més daurats, amb bandes longitudinals fosques a l'esquena, els costats i el ventre.
Història natural És un animal diürn i ovovivípar, i el naixement de les cries es produeix (a Catalunya) al voltant del mes d'agost.
Manca al País Valencià i a les Balears,Fitxa d'aquesta espècie del Ministerio de Medio Ambiente però és present a Catalunya, on busca indrets humits, tot i que vol l'escalfor del sol com els altres llangardaixos. Com que aquí és al límit sud de la seva àrea de distribució, el trobem sobretot a la muntanya mitjana, a les obagues humides de la qual pot arribar a ser molt abundant. Manca a l'alta muntanya (per sobre els 1800 metres) perquè no tolera el fred.
Costums És un rèptil sedentari que pot quedar-se tota la seva vida en el mateix territori. El vidriol té pocs enemics, excepte els carnívors i les aus de presa. Escapa dels depredadors mitjançant moviments laterals ràpids i convulsius del cos i la cua. Desprèn la cua com els llangardaixos per escapar d'algun depredador. La cua es segueix movent quan se separa durant uns instants per cridar l'atenció del depredador i així distreure’l. Aquesta no es regenera.
Alimentació S'alimenta principalment de cucs de terra i de llimacs que atrapa entre les seves mandíbules, dotades de petites dents còniques. Sacseja amb violència les seves preses abans d'empassar-se-les. És un valuós auxiliar de l'agricultor i del jardiner. Té una gran necessitat d'aigua i beu amb freqüència.
Protecció En el Regne Unit es considera una espècie amenaçada.
Taxonomia Se'n distingeixen dues subespècies: Anguis fragilis fragilis , 1758 Anguis fragilis colchicus (Nordmann, 1840)
La subespècie Anguis fragilis fragilis es troba a tot Europa excepte a Irlanda, mentre que Anguis fragilis colchicus es distribueix pel sud-est d'Europa, el Caucas i l'Iran. A més, al Peloponès i les illes Jòniques hi viu una espècie propera, Anguis cephallonica.
Ara bé, estudis recents de l'ADN mitocondrial han posat en dubte la unitat de l'espècie Anguis fragilis, tot i confirmar que forma un clade. Així, Anguis fragilis colchicus passaria a ser considerada una espècie Anguis colchicus i a més les poblacions del sud dels Balcans formarien una espècie nova Anguis graeca. L'existent Anguis cephallonica confirmaria el seu estatus com a espècie independent del clade format per les altres tres.Václav Gvoždík, David Jandzik, Petros Lymberakis, Daniel Jablonski & Jiří Moravec: Slow worm, Anguis fragilis (Reptilia: Anguidae) as a species complex: Genetic structure reveals deep divergences. Molecular Phylogenetics and Evolution, Volume 55, Issue 2, May 2010, Pages 460-472. DOI:10.1016/j.ympev.2010.01.007 (Engl. Abstract online)
Vegeu també Colobreta cega, un altre rèptil sense potes que no és una serp, i que es troba al País Valencià. Llista d'amfibis i rèptils de Catalunya
Referències i bibliografia
Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 72-73. Desembre del 1988, Barcelona. .
Categoria:Ànguids