Rodolfo Enrique Fogwill (Quilmes, Buenos Aires, 15 de juliol de 1941 – Buenos Aires, 21 d'agost de 2010) va ser un escriptor i sociòleg argentí que va aconseguir renom, primer, com a directiu d'empreses de publicitat i de màrqueting i, després, com a escriptor.
Biografia Rodolfo Fogwill va obtenir la llicenciatura en sociologia a la Universitat de Buenos Aires on va exercir com a professor titular. Va escriure poemes, contes, novel·les, assajos sobre temes relacionats amb la comunicació, literatura i política. Va conformar l'equip de docents de la Facultad Libre de Rosario.
Va exercir també com a empresari de la publicitat i el màrqueting, on va aconseguir cert renom.
Va publicar el seu primer llibre, un poemari, el 1979 i tot seguit, a l'any següent, un altre i el seu primer volum de contes. Al mateix any 1980 el seu relat Muchacha punk va obtenir un important premi patrocinat per l'empresa Coca-cola, que li va permetre dedicar-se a escriure.
El 1983 va aparèixer la seva primera novel·la: Els Pichiciegos, ambientada en la guerra de les Malvines. Aquesta obra ha estat adaptada al teatre i el 2012 va inspirar dues posades en escena, una dirigida per Mariana Mazover, i l'altra, per Diego Quiroz.
Alguns dels seus textos integren diverses antologies publicades als Estats Units, Cuba, Mèxic i Espanya. El 2003 va guanyar la beca Guggenheim i a l'any següent el Premi Nacional de Literatura pel seu llibre Vivir afuera. El 2004 va obtenir el Premi Konex - Diploma al Mèrit en la disciplina "Novel·la: Quinquenni 1999-2003".
El 21 d'agost de 2010, Fogwill va morir com a causa d'una malaltia pulmonar.
Fogwill va deixar nombrosos arxius desordenats en el seu departament del barri de Palerm, i la seva filla Vera, cineasta, li va encomanar el 2011 a la historiadora Verónica Rossi que els classifiqués. Entre aquests papers hi havia una carpeta amb un diari on apuntava imatges mentals, des dels 13 anys fins a poc abans de morir, i que va sortir a Mondadori amb el títol de La gran ventana de los sueños. Dues novel·les inèdites es van publicar després de la mort de Fogwill: La introducción i Nuestro modo de vida, que data de 1980.
Obra Novel·les
(Vegeu ressenya d'Ignacio Echevarría)
(Pòstuma) (Pòstuma)
Contes Mis muertos punk 1980) Música japonesa (1982) Ejércitos imaginarios (1983) Pájaros de la cabeza (1985) Muchacha punk (1992) Restos diurnos (1993) Cuentos completos (2009)
Poesia El efecto de realidad (1979) Las horas de citas (1980) Partes del todo (1990) Lo dado (2001) Canción de paz (2003) Últimos movimientos (2004) Poesía completa (2016)
Enllaços externs Entrevista a Rodolfo Fogwill El País, de Madrid.
Referències
Categoria:Persones de Quilmes Categoria:Alumnes de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Buenos Aires Categoria:Poetes argentins en castellà Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Professors de la Universitat de Buenos Aires Categoria:Poetes argentins del segle XX Categoria:Poetes argentins del segle XXI Categoria:Morts el 2010 Categoria:Escriptors de la província de Buenos Aires Categoria:Escriptors argentins nascuts al segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1941