fou un polític tarragoní, president de la Diputació de Tarragona a finals del . De família noble, estudià a l'Institut de Tarragona i es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa. S'establí a Tarragona com a advocat i des de 1859 fou membre de l'Associació Agrícola i de la Cambra Agrícola de Tarragona. Era emparentat amb Estanislau Figueras i de Moragas, qui l'apropà a la política i al republicanisme unitari i centralista. Participà en la revolució de 1868 i fou escollit tinent d'alcalde de l'ajuntament de Tarragona. En 1869 fou jutge de primera instància de Reus, diputat a la Diputació de Tarragona pel districte de Falset (1871). També fou cap del Centre Republicà de Tarragona i president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (1874-1878 i 1885-1887). Fou comissari provincial d'agricultura i president de la Diputació de Tarragona (1893-1894). A causa del seu republicanisme unitarista es va oposar a adherir-se a les bases de Manresa i també es va oposar a que la Cambra Agrícola de Tarragona s'incorporés a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Al final de la seva vida va escriure alguns llibres i es retirà a la casa pairal de la família de la seva mare, on hi va morir.Antoni de Magrinyà i de Sunyer, a Biografies de Tarragona, p.207
Obres Tarragona en el segle XIX (1901) ''Historia de los siete sitios de Gandesa (1909)La historia dels set setges de Gandesa, per Don Antoni de Magrinya, amb introducció de Miquel Meix i Sabaté
Referències
Categoria:Polítics tarragonins Categoria:Presidents de la Diputació de Tarragona Categoria:Morts a Catalunya Categoria:Nascuts el 1837 Categoria:Morts el 1919 Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX