La religió inca va ser un grup de creences i ritus que anaven relacionats a un sistema biològic evolucionant des de les èpoques preincaiques fins al Tahuantinsuyo. La fe al Tahuantinsuyo es manifestava en cada aspecte de la seva vida, el seu treball, festivitats, cerimònies, etc. La població del Tahuantinsuyo no tenia un concepte abstracte de Déu i no hi havia paraula que ho definís. Eren politeistes i van existir divinitats de caràcter local, regional i panregional. El vocable «camaquen» definia la força vital que animava tot el que existia en la terra; segons la fe del Tahuantinsuyo, els éssers vius i morts tenien «camaquen», inclusive els turons, pedres, llacunes i tots els altres éssers sagrats tenien un «camaquen». Això no va poder ser entès pels colonitzadors europeus els qui van equiparar la paraula «camaquen» al vocable «ànima» de les creences catòliques, quan clarament es tractaven de conceptes distints. En la fe catòlica un cos mort ja no té ànima, en la fe del Tahuantinsuyo els morts rebien tant respecte com els vius.
Segons les recerques de Maria Rostworowski, en la cosmovisió andina es tenia la creença que els éssers humans van emergir espontàniament, per tant no existia un déu creador; aquest concepte va venir a sorgir després de la colonització europea, van ser els sacerdots catòlics els qui van identificar Viracocha com el «déu creador» però com adaptació al catolicisme.
Cròniques espanyoles miniatura|El coricancha, literalment recinte daurat, va ser denominat temple del sol pels espanyols. La imatge correspon a una representació de Martín de Murúa on s'il·lustra a Pachacútec adorant a Inti a l'interior del Coricancha. La religió inca és un dels temes més controvertits de la història prehispànica; això succeeix així atès que els cronistes espanyols, els quals van descriure la religió en el Tahuantinsuyo, van tractar d'explicar la religió inca des del punt de vista del catolicisme.
Els europeus van creure que la religió inca era obra del dimoni i idolatria, per aquesta raó en recollir els relats i mites incaics, van seleccionar els que podien identificar-se amb el déu cristià, o les que fàcilment podrien ser interpretades com a vençudes per la fe catòlica.History of the Incas (en anglès). Pedro Sarmiento de Gamboa. En el cas de les divinitats més petites, els espanyols els van nomenar amb el nom genèric de «huacas» (wak'a) i van ser descrites com «manifestacions locals de l'activitat del dimoni».
La mitologia incaica
Els mites incaics procedeixen en gran part de temps preincaics. En aquests mites, l'home i el món són ordenats simultàniament i els déus converteixen el caos en cosmos. Els inques explicaven amb els seus mites l'origen de les poblacions (grups ètnics), plantes i animals. Segons la creença popular, el lloc d'on procedien se'l denominava «pacarina», aquestes pacarines podien ser turons, brolladors, llacunes, volcans, coves o fins buits d'arbres antics. En el cas dels grups humans, les seves pacarines no sempre estaven a prop al lloc on habitaven.
Cosmovisió durant el Tahuantinsuyo La cosmovisió andina del món estava dividida en 3 mons:
«Hanan pacha» (terra de dalt) «Kay pacha» (terra d'aquí) «Urin pacha» (terra de baix)
L'historiador peruà Franklin Pease García-Yrigoyen assenyala que aquesta divisió va ser una transliteració de la cosmovisió andina a la cosmovisió catòlica, i que el més probable és que durant el Tahuantinsuyo tinguessin dos mons anomenades Hanan i Urin («uku») pacha, i que el «Kay pacha» va ser un lloc de trobada o «tinkuy».
El millor que deixa la cosmovisió andina és que la Terra (Pacha Mama) és la mare nutrícia de la vida, com a tal digna de respecte; posició oposada a la visió europea que l'home ha d'explotar la natura sense precaució o que l'última contradicció de la història és natura-home.Cultura de los Inkas. Jesús Lara, La Paz (1967)Fukuyama: Fin de la historia
Els inques creien en un temps cíclic, les cròniques divideixen els cicles en edats i aquestes edats van anar variant segons els mites recollits pels europeus. El mite Huarochiri divideix el temps en 4 edats que són les següents: Yanañamca Tutañamca Guayayo Carhuincho Pariacaca Cuniraya Viracocha
A les cròniques de Felipe Guamán Poma de Ayala, es presenta una descripció complexa de les edats del món que s'inicia amb l'aparició de l'home; a les 3 primeres edats, Guamán Poma descriu el perfeccionament del coneixement agrícola i guerres. La quarta edat es descriu com el perfeccionament de diversos grups ètnics; a la cinquena edat nomenada «Inca pacha runa» els inques s'imposen a la resta d'homes i imposen la idolatria. Segons Poma, a la primera edat els homes van conèixer el «déu veritable» però aquest coneixement es va perdre.
Conopa miniatura|Les activitats agrícoles durant el Tahuantinsuyo estaven lligades a complexos sistemes de creences i rituals que es consideraven essencials per a la producció.
Es tenia la creença que cada planta alimentària tenia un esperit que la protegia, aquest esperit tenia el nom «conopa». Les conopas eren els millors fruits de la collita i eren escollits per a una cerimònia d'agraïment. Amb aquesta cerimònia, es feia que la collita rendís molt més. La conopa de cada fruit rebia un nom particular per exemple: miniatura|esquerra|Conopa, 1470-1532 la conopa del blat de moro = saramama la conopa de la patata = papamama la conopa de l'ají = uchumama la conopa de la coca = kukamama Les famílies inques de vegades adoraven els déus domèstics a través de la seva representació com a figuretes en miniatura més comunament conegudes com a chancas o conopas, normalment tallades en pedra.
Illa Els animals domèstics també tenien esperits protectors als quals nomenaven «illas» (illakuna). Les illas eren miniatures dels animals fetes en pedra i que podien enterrar-se als turons i corrals per incrementar la producció ramadera.
Les divinitats El nombre de divinitats durant el cicle incaic va ser enorme, aquestes divinitats podien habitar al cel i la terra. Segons la creença popular, els déus antropomorfs podien prendre comportaments similars a la dels éssers humans, eren capaços de tenir sentiments i pensar, a més a més podien tenir esposes, fills i lluites entre ells; podien prendre el partit d'un grup humà en algun plet; encara que se sabia de que els déus eren immortals, també van existir déus mortals com el cas de Tunupa. Els déus incaics exigien ofrenes i constant recordació; en el cas de les deïtats relacionades amb l'aigua, se sap que preferien el «mullu» (petxines marines senceres, partides o en pols) i cada divinitat tenia una preferència específica sobre com havia d'oferir-se'l; existien algunes divinitats, com el cas de l'oracle d'Huarochiri que exigia mullu mastegat. Aquest mullu era dipositat en pous, fonts, rius, llacunes o el mar per demanar bon temps i salut.
Els oracles Els déus es comunicaven amb els éssers humans a través dels oracles, aquests oracles podien ser representacions dels déus fetes en diversos materials i que, segons la creença, cobraven vida i demanaven desigs, a més a més de respondre preguntes. Els sacerdots interpretaven els oracles i es tenia la idea que, per tractar-se de déus, els oracles no s'equivocaven; però quan un oracle errava en les seves prediccions causava gran malestar en la població. Estan documentats relats sobre la destrucció de l'oracle de Catequil (Katiqil) a Porcón per mandat de Atahualpa, en haver-li donat informació errònia.
Tots els grups socials del Tahuantinsuyo van visitar els oracles permanentment, els més prestigiosos segons les cròniques van ser pachacamac (pachakamaq), apurimac (apu rimaq), chinchaycamac (chinchaykamaq), mullipampa i catequil.
Heliolatria miniatura|El culte solar es va estendre pel Tahuantinsuyo en un procés que els europeus van comparar amb una evangelització. A la fotografia el denominat «temple del sol» en el complex arqueològic de Ingapirca. A les cròniques europees escrites durant la conquesta, es refereixen al sol, denominat «punchao» o «inti» com la divinitat més important de tot el Tahuantinsuyo; «inti» fertilitzava la terra i en alguns relats apareix com a espòs de «pachamama». Inti era dador de salut, paz i vida; i l'inca com a fill del sol (inti churi) ho representava en la terra amb un valor sagrat.
Les cròniques descriuen el culte solar amb similitud al culte catòlic, en els quals existia una jerarquia clerigal on prevalia el Cusco amb la màxima autoritat el «Summe sacerdot inca huíllac umu» (willaq Uma), aquest huíllac umu era escollit per les famílies panacas (panaqa) cusqueñas i en general era un dels germans de l'inca.
El culte al «Inti» del Tahuantinsuyo en una espècie d'evangelització, però això no volia dir que el culte al «Inti» era l'únic a l'imperi, ya que està posat a les cròniques que els inques van permetre als pobles conquerits conservar els seus ídols i deïtats i també algunes d'aquestes deïtats van ser incorporades al panteó incaic. Els inques es consideraven «fills del Sol» i les cròniques indiquen que el culte solar va estar lligat a les elits cusqueñas; la població comuna tenia la creença que «inti» era el pare de tota l'ètnia incaica i que, per tant, eren els seus fills predilectes.
De tots els temples dedicats al «inti», el més important era el «coricancha» situat a Cusco. Aquest temple només podia rebre l'elit cusqueña i fins i tot tenia recintes d'exclusivitat absoluta per al sobirà incaic. Alhora, van existir altres temples provincials dedicats al culte solar coneguts com a «ushnu»; aquests «ushnus» eren construccions de forma piramidal situats enmig de planures, en els quals es retien a més a més del culte solar, altres cultes. Un dels principals «ushnu» va ser el que es trobava en l'«aucaypata» (plaça central del Cusco).
A la plaça de Cusco se celebraven cerimònies grans i massives per al culte solar; les cròniques esmenten que, per a aquestes celebracions, assistien cacics de regions allunyades del Tahuantinsuyo.
Inti era representat com un nen per entre 8 o 10 anys confeccionat d'or fi, lluïa vestit com l'inca amb grans orelleres, pectoral, mascaipacha i llauto. Als seus costats, hi havia dues serps bicèfales i dos pumes que ho protegien. La imatge asseguda en una Tiana d'or, [de les seves espatlles] emergia una aurèola i darrere seu un cercle representant el sol.
Pachamama miniatura|Els inques van estendre la veneració a la pachamama, aquesta veneració ha sobreviscut fins a l'actualitat amb múltiples modificacions. A la fotografia, pagament a la pachamama a Humahuaca. Era una divinitat ctónica reconeguda como la deessa de la terra i la fertilitat. Se la representava com una nena que vivia a l'interior de la terra i les muntanyes. Pachamama era la responsable de la producció d'aliments i les cerimònies a ella estavn lligades a la sembra, la cura del creixement i la collita.
Se li ofrenava chicha de blat de moro, coca, i «mullu», demanant-li la protecció dels conreus. La chicha era essencial als rituals de Pachamama, se l'utilitzava en un brindis ritual denominat «Tinka» per la qual cosa s'elaborava una chicha de blat de moro especial. Abans de la sembrada era obligatori oferir chicha a Pachamama fent-la beure ruixant la chicha a la terra. Així mateix, tot aquell que begués chicha estava obligat a invitar a Pachamama el primer got perquè aquesta no es ressentís i el castigués. El grau de respecte era tal, que abans reclinar-se en la terra se li feia una ofrena. La ira d'aquesta deïtat podia portar desventures en collites, pel que calia presentar-li ofrenes, tal com el vigent brindis de chicha a l'inici del conreu de l'explotació agrícola.<ref name="deidades
Viracocha miniatura|Apu Qun Tiqsi Wiraqucha Viracocha o també anomenat (Illa tiqsi Wiraqucha) era la divinitat del «hanan pacha». A més a més, van afegir al seu nom d'altres paraules a fi de recalcar la seva qualitat d'ésser suprem, i així es va formar el nom en quítxua de:Apu Qun Tiqsi Wiraqucha.