Crist en el Mont de les Oliveres (en alemany, Christus am Ölberge), Op. 85, és un oratori de Ludwig van Beethoven que retrata l'agitació emocional de Jesús en el jardí de Getsemaní previ a la seva crucifixió. La va començar durant la tardor de 1802, poc després de la conclusió del seu Testament de Heiligenstadt, com apareix indicat en el quadern Wielhorsky. El libretto, en alemany, és pel poeta Franz Xaver Huber, editor del Wiener Zeitung, amb qui Beethoven va treballar de costat. Fou escrit en un període molt curt; en una carta a Breitkopf & Härtel escrita poc després de la conclusió de l'oratori, Beethoven va parlar d'haver-lo compost en "unes quantes setmanes", tot i que ell més tard comentà que la peça requeria no més de 14 dies de composició.Forbes, Elliot, ed. Thayer's Life of Beethoven. Princeton University Press, 1967, p. 328 Fou estrenada el 5 d'abril de 1803 al Theater an der Wien, a Viena; el 1811, fou revisada per Beethoven i publicada per Breitkopf & Härtel.Forbes 1967, p. 328.Forbes 1967, p. 521 Els 10 anys que van passar entre la composició de l'obra i la seva publicació és la causa que tingui un número d'opus força alt.
Recepció La crítica sobre l'estrena de l'obra va tenir comentaris diversos. Mentre el crític del Zeitung für dau Elegante Welt va dir que l'oratori contenia "uns quants passatges admirables", el que apareixia en el Freymüthige Blätter era més negatiu, considerant-la una obra "amb una estructura massa artificial i mancada d'expressivitat, especialment en la música vocal".Forbes 1967, p. 330 Tanmateix, malgrat la crítica contemporània negativa, "...Després de l'estrena el 1803 l'obra fou interpretada quatre vegades el 1804, i repetida cada any, sempre amb molt de públic, fins que va ser prohibida el 1825 pel Hofmusikgraf."Fred Haight, Fidelio, Volume VII, No. 3 - Fall 1998. "Beethoven's Christ on the Mount of Olives – Gethsemane, as Schiller Would Treat It" Des de llavors, ha anat a la deriva, sent poc interpretada. La part més popular és el número "Welten singen..." un finale per a cor, que s'ha comparat amb l'"Al·leluia" de Handel, i que sovint s'escolta en esglésies i en cors universitaris.
Enregistraments AnySolistes(Jesús, Seraph, Peter)Director,Orquestra i CorEtiqueta1962Jan Peerce,Maria Stader,Otto WienerHermann Scherchen, Viena Orquestra d'Òpera Estatal i Cor d'Acadèmia de la VienaWestminsterc.1964Richard Lewis,Judith Raskin,Herbert BeattieEugene Ormandy, Orquestra de Filadèlfia i els Cors d'Universitat del TempleColúmbia Masterworksc.1965Radko Delorco,Margit Opawksy,Walter BerryHenry Swoboda, Viena Orquestra d'Òpera Estatal i Cor d'Acadèmia de la VienaSocietat de Sala del concert1970Nicolai Gedda,Cristina Deutekom,Hans SotinVolker Wangenheim, Orchester der Beethoven-Halle, Bonn i CorsEMI1970James King,Elizabeth Harwood,Franz CrassBernhard Klee, Vienna Simfonia i Wiener SingvereinDeutsche Grammophon1992James Anderson,Monica Tria-Hieronimi,Victor van HalemSerge Baudo, Orchestre Nacional de Lyon, amb corHarmonia Mundi1994Michael Brodard,Maria Venuti,Keith LewisHelmuth Rilling, Bach-Collegium Stuttgart i Gächinger KantoreiHänssler Clàssic2000Steve Davislim,Simone Kermes,Eike Wilm SchulteChristoph Spering, Das Neue Orchester i Cor Musicus KölnOpus 1112004Plácido Domingo,Ľuba Orgonášová,Andreas SchmidtKent Nagano, Deutsches Symphonie-Orchester Berlín i Rundfunkchor BerlínHarmonia Mundi
Notes
Categoria:Obres de Ludwig van Beethoven Categoria:Oratoris del Classicisme Categoria:Composicions musicals del 1803