upright|miniatura|Antonio Vivaldi (gravat de François Morellon de La Cave, de l'edició de Michel-Charles Le Cène de l'op. 8 de Vivaldi. La llista de composicions d'Antonio Vivaldi (1678–1741), compositor barroc venecià, és llarga, però podria ser-ho més, i en els propers anys es podria incrementar. Sardelli fa un càlcul de motets de Vivaldi i explica que l'Ospedale della Pietà tenia regulat des de 1710, que el seu «Maestro di coro» estava obligat a proporcionar, entre altres composicions litúrgiques, dos motets nous al mes. A Vivaldi, el 1715, després de dos anys, li pagaren honoraris relacionats amb "una missa sencera, un "Vespre", un oratori, més de trenta motets, i altres tasques. Per tant, aquests "més de trenta motets" eren el resultat d'aproximadament un any i mig de treball i, fins al 1716 que seria nomenat director, n'hauria compost uns 24 motets més. Sabem segur que n'hi ha 11 més que estan certificats com a entregats el 1739. Amb tot, es podria fer una estimació d'entre 65 i 70 motets, sens dubte, per a la Pietà. A aquest nombre, cal afegir un nombre desconegut de motets escrits per a altres institucions i ocasions. Però d'aquesta possible gran xifra d'obres, actualment només ens han arribat manuscrits d'un petit nucli de 12 motets. Aquesta gran pèrdua es reprodueix en altres tipus de repertori de Vivaldi. Pel que fa als drames musicals (òperes), Vivaldi afirmava que havia compost 94 òperes, però han estat identificats uns 50 títols dels quals només existeixen les partitures d'aproximadament 20 òperes, ja siguin senceres o en fragments. Dels grans oratoris, es coneix l'existència de quatre però només hi ha la partitura d'un. I una de les principals causes és el descuit o la incapacitat per conservar aquest patrimoni. Centenars i centenars de concerts, sonates, obres sacres de qualsevol tipus compostos per Vivaldi durant uns 37 anys, que no han sigut preservats per institucions com la Pietà.
Obres amb número d'opus A continuació es mostra una llista de composicions de Vivaldi que es van publicar durant la seva vida i es va assignar un número d'opus. L'esquema més complet de numeració RV es va crear molt més tard, en la dècada de 1970.
OpusObraDataRV1 12 sonates per a dos violins i baix continu 1705 73, 67, 61, 66, 69, 62, 65, 64, 75, 78, 79, 632 12 sonates per a violí i baix continu 1709 27, 31, 14, 20, 36, 1, 8, 23, 16, 21, 9, 323 L'estro armonico (Inspiració harmònica), 12 concerts per a diverses combinacions, de les quals les més conegudes són la núm. 6 en la menor per a violí, núm. 8 en la menor per a dos violins i núm. 10 in Si menor per a quatre violins 1711 549, 578, 310, 550, 519, 356, 567, 522, 230, 580, 565, 2654 La stravaganza, 12 concerts per a violí c. 1714 383a, 279, 301, 357, 347, 316a, 185, 249, 284, 196, 204, 2985 Quatre sonates per a violí i dos sonates per a dos violins i baix continu 1716 18, 30, 33, 35, 76, 726 Sis concerts per a violí 1716–1721 324, 259, 318, 216, 280, 2397 12 concerts (2 per a oboè i 10 per a violí), de les quals tres no es consideren autèntics: núms. 1 i 7 (ambdues en si♭ major) per a oboè, i núm. 9 (també en si♭ major) per a violí 1716–1717 465, 188, 326, 354, 285a, 374, 464, 299, 373, 294a, 208a, 2148 Il cimento dell'armonia e dell'inventione (La competició entre la harmonia i la invenció), 12 concerts per a violí; els primers quatre concerts són coneguts com a Le quattro stagioni (Les quatre estacions) 1723 269, 315, 293, 297, 253, 180, 242, 332, 236, 362, 210, 1789 La cetra (La lira), 12 concerts per a violí, tots per a violí solista excepte el núm. 9 en si♭ major que és per a dos violins 1727 181a, 345, 334, 263a, 358, 348, 359, 238, 530, 300, 198a, 39110 Sis concerts per a flauta (una segona versió per a flauta dolça fou impresa a Venècia) c. 1728 433, 439, 428, 435, 434, 43711 Cinc concerts per a violí, i un per a oboè, el núm. 2 en mi menor, RV 277, més conegut com Il favorito 1729 207, 277, 336, 308, 202, 46012 Cinc concerts per a violí i un sense cap solista 1729 317, 244, 124, 173, 379, 361
Obra fictícia, opus 13 Una obra suposada amb l'"opus 13", "Il pastor fido" ("El pastor fidel"), no fou composta per Vivaldi, sinó per un impostor, Nicolas Chédeville. Aquesta composició falsament atribuïda inclou sis sonates per a musette, viella, flauta dolça, flauta travessera, oboè o violí, i baix continu.
Aquesta falsificació fou publicada el 1737 per Chédeville a través d'un acord secret amb Jean-Noël Marchand per publicar una col·lecció de composicions de Chédeville sota el nom de Vivaldi. Chédeville va subministrar el finançament i va rebre els beneficis, tots els quals van ser documentats en una acta notarial de Marchand de 1749.
Obres segons el número RV La majoria de les obres de Vivaldi no tenen un número d'opus i, per tant, es dona la referència d'un número de catàleg RV (Ryom Verzeichnis).
Concerts, simfonies, sonates