Mara Ivаnova Bèltxeva , Sevlíevo, llavors Imperi Otomà, 8 de setembre de 1868 – Sofia, Regne de Bulgària, 16 de març de 1937) fou una poetessa i traductora búlgara.

Biografia Bèltxeva va néixer a Sevlíevo. El seu pare fou un líder de la revolta d'abril contra l'Imperi Otomà. Es va graduar a l'escola secundària de Veliko Tàrnovo i va anar a estudiar a una escola de dones de Viena.

En 1886, es va casar amb Hristo Bèltxev, poeta i economista que va exercir com a ministre de finances amb el primer ministre Stèfan Stambolov. Un intent d'assassinat Stambolov va llevar la vida a Bèltxev en 1891. (El mateix Stambolov fou finalment assassinat el 1895).

El tsar Ferran I va quedar captivat amb Bèltxeva i tenia una escultura de marbre feta per ella al seu escriptori. El tsar desitjava que servís com a dama d'honor de la seva mare, Clementina d'Orleans, però ella va rebutjar una vida a palau.

miniatura|esquerra|Monument a Pentxo Slavèikov i Mara Beltxeva a Sevlievo

Bèltxeva va anar a Viena per estudiar filologia. Allà, el 1903, va conèixer el poeta Pentxo Slavèikov, amb qui va començar una relació que es perllongaria fins a la mort de Pentxo, el 1912.Mai no es van casar, però als seus escrits ell s'hi referia com la seva "muller". El 1911 van anar junts a Itàlia, perquè la salut del poeta s'havia deteriorat. La parella es va instal·lar a la ciutat de Brunate, a prop del llac de Como, on el clima era favorable per a Pentxo. No obstant això, al maig de 1912, Pentxo Slavèikov va morir. Mara va tornar a Sofia i va viure modestament fins al final de la seva vida. Va morir el 1937.

Durant la Segona Guerra dels Balcans, el 1913, va treballar com a infermera, i després va fer de mestra a Russe i Sofia.

Creatitivitat Bèltxeva va començar a publicar poesia el 1907. Petites en volum, les seves obres són un fenomen únic en la història de la poesia "femenina" búlgara. Les lletres íntimes de Bèltxeva estan plenes de sentiments i reflexions tendres. La seva poesia és l'himne del seu amor tendre en vers, que més tard es convertiria en cançons.Biografia

Va publicar tres col·leccions de poesia: Na praga stapki, ("Passos al llindar", 1918), Soneti, ("Sonets", 1926) i Izbrani pensi, ("Cançons seleccionades", 1931). Va publicar una biografia de Slavèikov el 1925. També va traduir al búlgar el llibre de Friedrich Nietzsche Also sprach Zarathustra i Die versunkene Glocke de Gerhart Hauptmann.

Honors Ella i Slavèikov apareixen al bitllet de 50 leva. Beltxeva és la segona dona famosa que apareix al paper moneda de Bulgària.

Obres На прага стъпки. Poemes. Al. Paskaleva, 1918. Пенчо Славейков. Бегли спомени. Impressió estatal, 1923. Сонети. 1925. Избрани песни. Стихове. Casa editorial "S. M. Staikov", 1931. Един живот. Поезия, преводи, дневник, спомени, писма. Composició: Mirela Ivanova. Redacció: Iren Ivantxeva. Editorial universitària "St. Kliment Ohridski" 1995. И сенките ни тихо ще се слеят. Стихове и писма (en col·laboració amb Pentxo Slavèikov). Persei, 2010. Весталка, неразбулена мечта. Стихове. Izida, 2013. Мара Белчева. Поезия. Т. 1. Selecció: Milena Kirova; notes i comentaris - Albena Vatxeva; selecció i comentaris de la part documental - Katia Zografova. Sofia: Kivea, 2018, 351 pàg. Мара Белчева. Проза и преводи. Т. 2. Selecció: Milena Kirova; notes i comentaris - Albena Vatxeva; selecció i comentaris de la part documental - Katia Zografova. Sofia: Kivea, 2018, 351 pàg.

Per a ella Ivan Spassov. И слънцето върни. Български поетеси (Литературнокритични очерци). Sofia: Bàlgarski píssatel, 1987 Iren Ivantxeva. „Спомен от бъдещето за Мара Белчева“. Предг. – В: Мара Белчева. Един живот: Поезия, преводи, дневник, спомени, писма. Composició. Mirela Ivanova. Redacció: Iren Ivantxeva. Sofia: Editorial Universitària "St. Kliment Ohridski", 1995. Blagòvesta Kassabova. „Ръми в душата ми...“: Щрихи към портрета на Мара Белчева. Sofia: Snejana, 1995 Мария Кайкиева. Мара Белчева, 1868 – 1937: Био-библиография. Pazardjik, 1996 Анастасия Първанова. Творчеството е любов. Кн. 1. Евгения Марс, Мара Белчева, Яна Язова. Sofia: Vaniu Nedkov, 1999 Albena Batxeva. „Чуй, тихий извор е дълбок!“: Мара Белчева (1868 – 1937)“. – В: „Неканоничната българска литература“. Т. 1. Editorial Universitària de Blagòevgrad "Neòfit Rilski", pàgines 65 a 79. Versió en línia a LiterNet. Sofia Anguelova. „Мара Белчева“. В: Неслученият канон. Български писателки от Възраждането до Втората световна война. Selecció i redacció. Milena Kirova. Sofia: Altera, 2009 Milena Kirova. „Мара Белчева, или изборът да бъдеш Ехо“ , Public Republic, 20 d'agost de 2010. Iren Ivantxeva. „Мара Белчева (1868 – 1937). Тя рече: „На свое слънце грее се душата“. – В: Гласове на жени в българската поезия. Аспекти на междутекстовост (от средата на XIX до 40-те години на XX век). Sofia, Prosveta, 2015, pàg. 286-349.

Sonet XIV

Notes

Enllaços externs Llibres de Beltxeva

Categoria:Poetes búlgars Categoria:Morts a Sofia Categoria:Traductors búlgars Categoria:Morts el 1937 Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Poetes del segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1868