fou un poeta, periodista, dramaturg i novel·lista polonès, representant del moviment de la Jove Polònia, mig germà del pintor polonès Włodzimierz Tetmajer

Biografia Va néixer com a fill d'Adolf Tetmajer i la seva segona esposa, Julii z Grabowskich. Va fer els seus estudis de secundària a Cracòvia, on s'havia mudat amb la seva família el 1883. En els anys 1884-1886 va estudiar a la Facultat de Filosofia de la Universitat Jagellònica.

Va debutar el 1886 amb el poema "Illa", però probablement el seu debut real fou una història breu titulada Rekrut (el text de la qual s'ha perdut). El 1888 Tetmajer va guanyar un premi literari per un poema en honor de Mickiewicz, i un any més tard, per una poema en honor de Kraszewski. Gawędy Skalnego Podhala, ed W. Wnuk, Wydawnictwo Literackie, Cracòvia, 1975, pàg 338. En els anys 1888-1893 va treballar amb el setmanari "Tygodnik Ilustrowany" i el diari "Kurier Warszawski" a Varsòvia, i amb el diari Czas a Cracòvia. M. Spławska-Murmyło, Ilustrowany leksykon pisarzy i poetów polskich, sèrie „Fascynująca Polska”, ed. Adamus, Wrocław, 2007, pag. 45. T. Ławecki (text), M. Białek (redactor en cap), Pisarze. Najsłynniejsi twórcy literatury polskiej, sèrie „Wielcy Polacy”, ed. Carta Blanca Sp. z o.o., Grupa Wydawnicza PWN, Varsòvia, 2011, pàg. 34 Publicà vuit sèries de Poezji, les més valuoses de les quals van ser la segona (1894), la tercera (1898) i la quarta (1900). La poesia romàntica de Tetmajer es corresponia a la decadentista i bohèmia Jove Polònia. W. Czernianin, W kręgu Kazimierza Przerwy-Tetmajera. Studia i szkice, Casa editorial ATUT – Wrocławskie Wydawnictwo Oświatowe, Wrocław 2009, pàg. 61-108. Tadeusz Boy-Żeleński, Początki Młodej Polski a: Boy o Krakowie, prefaci: Henryk Markiewicz, Wydawnictwo Literackie, 2a edició, Cracòvia, 1974, pàg. 268.

En viure durant la seva joventut a Ludźmierz, va poder conèixer Podhale, Spiš, Liptov i els Tatra. Entre els anys 1881–1891 va fer diversos viatges a la serralada dels Tatra, amb el seu germà, Franciszek Henryk Nowicki, Karol Potkański, Michał Kirkor, Klemens Bachleda, Tadeusz Boy-Żeleński, T. Boy-Żeleński, W perspektywie czasu, editorial ISKRY, Varsòvia 2006, pàg. 276-280. Janusz Chmielowski, Jerzy Żuławski. El 1892 va participar en la primera ascensió al Bradavica i al Kupola. A més, junt amb Tadeusz Boy-Żeleński i guies van fer la primera ascensió al Furkotský štít de la que es té notícia, pels volts del 1889-1893. Després de 1896, a causa de problemes de salut, ja no pujà els cims dels Tatres, sinó que passejava per les valls dels Tatres i també per Podhale. El 1902, els escaladors van batejar com a pas de Tetmajer, el pas entre Gerlachovský štít i Zadný Gerlach, i la Societat Tatra de Polònia el va nomenar membre honorari.

Atret pel folklore de muntanya, va escriure la sèrie d'històries Na skalnym Podhalu, i a més, l'epopeia de Tatra Legenda Tatr, que consta de dues parts: Maryna z Hrubego i Janosik Nędza Litmanowski.J. Skowroński, Dawno temu w Tatrach, ed. Galaktyka Sp. z o.o., Łódź 2003, pàg. 43-45. miniatura|esquerra|Kazimierz Przerwa-Tetmajer, targeta postal, 1933

El 1896 es va traslladar a Heidelberg per a treballar com a secretari personal d'Adam Krasiński. Va viatjar per Itàlia, Suïssa, França i Alemanya.. Després de la Primera Guerra Mundial va viure a Cracòvia, Zakopane, finalment es va instal·lar definitivament a la capital. En els anys 1918-1919 es va interessar pels conflictes fronterers polonesotxecoslovacs sobre la frontera entre les muntanyes Tatra i el Podtatrze i va participar en els preparatius del plebiscit a Spiš i Orava; va escriure un fullet sobre aquest tema titulat O Spisz, Orawę i Podhale (1919). Va ser president de l'Associació d'Escriptors i Periodistes Polonesos (1921) , el 1928 va ser guardonat amb el premi literari de la ciutat de Varsòvia, i el 1934 es va convertir en membre honorari de l'Acadèmia Polonesa de Literatura . El 1931 va celebrar el seu quarantè cinquè aniversari,A. Hutnikiewicz, Młoda Polska, Wydawnictwo Naukowe PWN, Varsòvia 2007, pàg. 103.Z. Nałkowska, Dzienniki IV 1930–1939 część 1 (1930–1934), opr. H. Kirchner, Czytelnik, Varsòvia 1988, s. 308-309. i el 1937 el seu cinquantè aniversari.K. Jabłońska, Kazimierz Tetmajer. Próba biografii, Wydawnictwo Literackie, Cracòvia 1969, s. 250-251.Bibliografia literatury polskiej. Nowy Korbut. 16 część pierwsza. Literatura pozytywizmu i Młodej Polski. Hasła osobowe T – Ż. Uzupełnienia haseł osobowych T. 13-15, editat per un equip liderat per Zygmunt Szweykowski i Jarosław Maciejewski, Institut d'Investigació Literària de l'Acadèmia de Ciències de Polònia, Institut Nacional de Publicacions, MCMLXXXII, pàg. 82.

miniatura|Tomba de Kazimierz Przerwa-Tetmajer a Pęksowy Brzyzku miniatura|Tomba simbòlica de Przerwy-Tetmajer a Stary Powązki

A causa del deteriorament del seu estat de salut (pèrdua de visió i empitjorament de la seva malaltia mental, com a resultat d'una sífilis), va haver de retirar-se de la vida social i la creativitat literària. Va poder subsistir gràcies a la dedicació social i les pensions, finançades a partir de 1925 per la ciutat de Bydgoszcz.„Cienka herbatka u Przerwy-Tetmajera” [consulta 10/10/2013]. El gener de 1940 fou traslladat des de l'Hotel Europejski fins al departament quirúrgic de l'Hospital del Nen Jesús de Varsòvia, on va morir el 18 de gener. La causa de la mort (tal com es va poder comprovar a l'autòpsia) fou una neoplàsia a la pituïtària, anèmia i insuficiència circulatòria.Miałem kiedyś przyjaciół... Wspomnienia o Kazimierzu Tetmajerze, opr. K. Jabłońska, Wydawnictwo Literackie, Cracòvia 1972, pàg. 566. Va ser sepultat després, segons els seus desitjos, a la tomba del seu fill al Cementiri Powązki de Varsòvia. Actualment, descansa al Cementiri dels Honorats de Pęksowy Brzyzku a Zakopane.Józef Tischner, Powrót poety. Homilia na sprowadzenie prochów Kazimierza Przerwy-Tetmajera. Ludźmierz, 13 IV 1986, "Tygodnik Powszechny", 1986, núm.17, pàgina 7. Włodzimierz Wnuk, Kazimierza Przerwy-Tetmajera powrót na skalne Podhale, „Tygodnik Powszechny”, 1986, n. 26, pàg. 1, 2.. „Podhalanka. Pismo Związku Podhalan”, Numer poświęcony powrotowi Kazimierza Przerwy-Tetmajera na Podhale, any V, Ludźmierz, n. 2 (14) 1986.

Era el mig germà de Włodzimierz Tetmajer, i per part de la seva mare, Julię z Grabowskich,Segons l'investigador Mateusz Mieses,Julię era una de les quatre filles de Jan Andrzej Grabowski, un dels quatre fills de Franciszka de Piasecki i Mikołaj Grabowski, ambdós de la primera generació de batejats frankistes. Vegeu també Robert Stiller, Żydowskie abecadło twórców literatury polskiej od A do Żet z prawa na lewo, ed. vis-à-vis, Cracòvia, 2011, pag. 108-109. cosina de Tadeusz Boy-Żeleński.

Tot i que va estar compromès diverses vegades (entre d'altres amb Laurą Rakowską, a la qual va dedicar el poema A kiedy będziesz moją żoną), mai no es va casar. Va tenir un fill il·legítimJ. Krzyżanowski wen la introducció a la Wyboru poezji de K. Tetmajer de la sèrie: Biblioteka Narodowa núm. 123 (publicada per Zakład Narodowy im. Ossolińskich, Wrocław 1968, pàg. XVI) diu que la mare del fill de Tetmajer era Izabela Dębowska (detalls a: J. Krzyżanowski, Tetmajer i brudna bielizna, „Życie Literackie” 1968, núm. 39, pàg. 13); una informació similar és proporcionada per R. Węgrzyniak a: Encyklopedia Wesela Stanisława Wyspiańskiego ((publicat pel Juliusz Słowacki, Cracòvia 2001, pàg. 145). amb una actriu desconeguda, anomenat Kazimierz Stanisław, a qui durant alguns anys, fins al 1906, no li va confessar. Més tard, va començar a buscar el desenvolupament dels talents del seu fill, però aquest, que havia caigut en l'alcoholisme i estava infectat amb una malaltia venèria, es va suïcidar als 33 anys.La mort es va produir el 22 de maig de 1933, a l'hotel Saski de Varsòvia, com a resultat d'enverinament per ingesta d'alcohol desnaturalitzat; consulteu K. Jabłońska, Kazimierz Tetmajer. Próba biografii, Wydawnictwo Literackie, Cracòvia 1969, inserit abans de la pàgina 257 (fotocòpia d'un comunicat de premsa editada per Zyglarski). Tetmajer va tenir un parell d'anys de romanç amb Marią Palider, que va servir com a model per a Maryna Legendy Tatr (Llegenda de les Muntanyes Tatra).K. Jabłońska Kazimierz Tetmajer. Próba biografii, Cracòvia 1969, pag. 127-129.W. Wnuk, Moje Podhale. Ku Tatrom, Instytut Wydawniczy Pax, Warszawa 1971, s. 289-296.Miałem kiedyś przyjaciół... Wspomnienia o Kazimierzu Tetmajerze, opr. K. Jabłońska, Wydawnictwo Literackie, Cracòvia 1972, pag. 213-221, 601.

Kazimierz Przerwa-Tetmajer va contribuir enormement al debut literari de Władysław Orkan. No només va imprimir el „Nowel”, sinó que va escriure un preàmbul entusiasta i elogis per a l'autor, que era deu anys més jove que ell.Józef Dużyk, Władysław Orkan, Ludowa Spółdzielnia Wydawnicza, Wyd. II, Varsòvia, 1980, pàgina 59.

Creació literària Przerwa-Tetmajer va escriure set col·leccions de poesia abans de la Primera Guerra Mundial. És especialment conegut pels seus treballs sobre les muntanyes de Tatra. Almenys un dels seus poemes, Kriváň, Alt Kriváň! (Krywaniu, Krywaniu wysoki!) sovint es pren per una cançó popular autèntica i va ser acreditat com a tal en un disc de folk-rock anomenat 1972 per Skaldowie. Segons Barry Keane de The Warsaw Voice: Przerwa Tetmajer va ser principalment un poeta líric que va articular el dolor de part del modernisme a la fi de segle, però serà recordat millor pel seu vers eròtic i per poemes que evocaven les seves estimades muntanyes de Tatra. Es va trencar amb les subtileses d'edat i les simplicitats comunes a la poesia amorosa i va escriure sobre l'amor en termes francs i provocatius. El poeta, alhora, va atreure enormes elogis de legions de lectors i grans acusacions de depravació d'altres sectors ... al final del .

Esbossos

O żołnierzu polskim, 1795–1915 Notatki literackie Aforyzmy Bajeczny świat Tatr Na śmierć Henryka Sienkiewicza

Contes i relats curts

Ciclul de povestiri Na Skalnym Podhalu Ksiądz Piotr Rzeźbiarz Merten Pan Tryumf U krawca Baczakiewicza w kuchni (del cicle W czas wojny), Pan Kapciuszyński(del cicle W czas wojny)

Novel·les

Anioł śmierci Panna Mery Otchłań Zatracenie Król Andrzej(també coneguda com a Księżniczka Metella) Gra fal Legenda Tatr Romans panny Opolskiej z panem Główniakiem Koniec epopeeDrames

Sfinks Zawisza Czarny Mąż-poeta Rewolucja JudaszEntre els seus poemes més populars es troben:

Widok ze Świnicy do Doliny Wierchcichej (al volum „Poemes. Segona sèrie”) Melodia mgieł nocnych (al volum „Poemes. Segona sèrie”) Anioł Pański (al volum „Poemes. Tercera sèrie”) Lubię, kiedy kobieta (al volum „Poemes. Segona sèrie”) Hej Krywaniu Krywaniu wysoki! (al volum Na Skalnym Podhalu) Mów do mnie jeszcze(existeixen dues versions: una al cicle Preludia – Poezje. Seria druga, i la segona al cicle Gra słów – Poezje. Seria trzecia), Prometeusz (al volum „Poemes. Segona sèrie”), Zacisza (al volum „Poemes. Segona sèrie”), Koniec wieku XIX Patryota (publicada amb el pseudònim Szylkret) Wyspa umarłychAltres obres:

Poemes: Illa (1886) i Alegoria (1887) Z wielkiego domu (1908) Eleonora. Trójhymn duchów smętnych przez Fosforycznego Skalderona (Cracòvia, 1895) Jęk Ziemi. Pantologia Dekadentów Polskich zebrana przez dra Juliana Pogorzelskiego (Cracòvia, 1895) Melancholia (Varsòvia, 1899), Wrażenia (Varsòvia, 1902) Volums de poesia: Hasła (1901), Poezje współczesne (1906), Cienie'' (1916)

Notes

Referències

Enllaços externs Selecció de poemes

Categoria:Poetes polonesos Categoria:Periodistes polonesos Categoria:Alumnes de la Universitat Jagellònica Categoria:Morts a Varsòvia Categoria:Morts el 1940 Categoria:Escriptors polonesos del segle XIX Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Poetes del segle XX Categoria:Artistes de la Petita Polònia Categoria:Escriptors austrohongaresos Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors polonesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1865