A la Franja de Ponent s'utilitza la llengua catalana en el bloc lingüístic del català occidental. Els primers testimoniatges explícits sobre la presència del català a la Franja són de mitjans el . La llengua compta amb reconeixement oficial i explícit des de la Llei de Patrimoni Cultural d'Aragó (1999), però especialment des de la Llei de Llengües de 2009.
De tots els territoris que conformen els Països Catalans, la Franja és el territori on el coneixement oral del català és el més universalitzat. El saben parlar 42.000 persones, el 88,8% de la població adulta,Enquesta sobre usos lingüístics a la Franja, any 2003. Resultats consultables a Sorolla (2005) tot i que en aquest territori aragonès no és una llengua oficial i que hi té una presència quasi nul·la pel que fa a l'administració i els actes públics en general, limitada gairebé només a l'ensenyament (en què es pot estudiar com a assignatura optativa). La llei de llengües d'Aragó té entre altres finalitats regularitzar aquest aspecte.
Aquesta llei ha estat aprovada a finals de 2009, malgrat les protestes i recollides de firmes a l'Aragó en contra que el català hi sigui cooficial. Un dels arguments és sobre el nom de la llengua: "tot i que els dialectes parlats a la Franja de Ponent s'assemblen molt al català, l'idioma parlat a la Franja de Ponent s'hauria de dir aragonès perquè es parla a l'Aragó".
Dictamen de la Comisión especial de estudio sobre la política lingüística en Aragón. Avantprojecte de la Llei de Llengües d'Aragó Municipis de predomini lingüístic català segons l'avantprojecte de la Llei de llengües Proposta d'adscripció lingüística dels municipis de la Franja i propostes de grafia
El novembre de 2016 alguns ajuntaments d'aquesta zona aprovaren als plens declarar el català llengua d'ús preeminent als seus municipis. Aquesta declaració anava dirigida a fer que la Direcció General de Política Lingüística del Govern d'Aragó elaborara un mapa lingüístic.
Finalment, la Llei 2/2016 d'Aragó en el seu article 35 es modifica la legislació prèvia per indicar que L'aragonès i el català d'Aragó, en què estan incloses les seves varietats dialectals, són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies a què es refereix l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó. A partir d'aquesta Llei, l'any 2018 es va crear l'Institut Aragonès del Català com a òrgan del Govern d'Aragó en l'àmbit de la llengua catalana a l'Aragó.
Com un dels primers resultats de la constitució d'aquest organisme, el 13 de març de 2023 es va publicar al Butlletí Oficial d'Aragó, l'acord normatiu de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua sobre la norma d'ús oficial del català d'Aragó. L'acord estableix que el model normatiu a aplicar al català d'Aragó serà el de l'Institut d'Estudis Catalans, així com el de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua tant per la proximitat dialectal com pel fet d'inscriure's en el model de la llengua comuna. El 2024, però el govern tenia intencions de deixar de considerar tant el català com l'aragonès llengües pròpies de l'Aragó.
Introducció La tradició dels dialectològics hispànics des del no reconeix l'existència d'una unitat en els dialectes de la Franja de Ponent, sinó que s'enquadren dins del català nord-occidental sota la denominació del qual s'acullen tant el pallarès com el ribagorçà. Aquesta zona catalanoparlant està inclosa dins de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, Baix Aragó-Casp, Baix Aragó i Matarranya.
La llengua catalana a Aragó sol ser denominada amb aquest glotònim -català- també per bona part dels seus propis parlants, encara que és comú emprar gentilicis locals per denominar a la seva parla pròpia, com per exemple fragatí, tamarità, maellà, etc.
Els habitants de la Franja de Ponent són els frangencs tot i que habitualment és substituït per gentilicis compostos com catalanoaragonesos o catalanoparlants d'Aragó, i altres de més locals com ara fragatins, ribagorçans, lliterans o matarranyenc
En la següent taula veiem com denominen la llengua a la Franja de Ponent: (Termes: Localisme: Fragatí (9,9%) - Mequinensà (3,5%); Pejoratiu: Xapurriau)
Denominació de la llengua20042014Català20,6 %45,6 %Localisme35,6 %27,7 %Pejoratiu43,8 %26,7 %
Reconeixement legal miniatura|
La Declaració de Mequinensa, l'1 de febrer de 1984 va ser el primer pas cap a la protecció legal del català a la Franja. Va fer possible la creació d'una assignatura voluntària per al seu aprenentatge a nivell escolar.
La Llei de Llengües d'Aragó de 2009"LEY 10/2009, de 22 de desembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón. Boletín Oficial de Aragón núm. 252, de 30 de desembre de 2009" defineix que l'aragonès i el català són "llengües pròpies originals i històriques" de l'Aragó. Encara que aquesta llei no declara explícitament l'oficialitat d'aquests idiomes, tal com preveia que ho faria la llei de llengües, segons disposava la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès de 1999.
El 2001, el govern de coalició PSOE-PAR va promoure una Llei de llengües de la qual només es va arribar a redactar un avantprojecte que incloïa en el seu annex II un llistat de municipis que es declaraven d'utilització predominant del català. Aquesta llei era conseqüència del dictamen d'una comissió especial d'estudi de les Corts d'Aragó sobre la política lingüística a Aragó, que va oferir les seves conclusions al novembre de 1997 i entre les quals s'incloïa l'al·lusió explícita a l'existència a Aragó de tres llengües: el castellà, l'aragonès i el català ("utilitzat en forma de varietats locals diverses com a instrument habitual de comunicació eminentment oral a les zones limítrofes amb Catalunya, zona compacta constituïda per la Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i part del Baix Aragó")
Llista dels municipis que es declaren d'utilització predominant del català segons l'annex II de l'avantprojecte de Llei de Llengües del 2001:
Província d'Osca: Albelda, El Campell, El Torricó, Arenys de Lledó, Sanui i Alins, Baells, Valldellou, Benavarri, Bonansa, Camporrells, Castigaleu, Castellonroi, Estopanyà, Fraga, Isàvena, Lasquarri, Les Paüls, Monesma i Queixigar, Montanui, Peralta d'Alcofea, El Pont de Montanyana, Sant Esteve de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tremuja, Tor-la-Ribera, Torrent de Cinca, Vilella de Cinca, Vensilló, Beranui, Viacamp i Lliterà i Saidí Província de Terol: Aiguaviva de Bergantes, Arenys de Lledó, Beseit, Bellmunt de Mesquí, Calaceit, La Canyada de Beric, La Sorollera, La Codonyera, Queretes, Fórnols de Matarranya, La Freixneda, Fondespatla, La Ginebrosa, Lledó d'Algars, Massalió, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja, La Portellada, Ràfels, Torredarques, La Torre del Compte, La Torre de Vilella, Vall-de-roures, La Vall de Tormo i Valljunquera Província de Saragossa: Favara de Matarranya, Faió, Maella, Mequinensa i Nonasp
Encara que l'any 2013 el govern del PP i el PAR a Aragó va aprovar una nova llei de modalitats lingüístiques sense atorgar a les mateixes cap caràcter oficial, després de l'ascens a la presidència d'Aragó del socialista Javier Lambán a l'any 2015, es va anunciar la recuperació de la legislació de 2009. D'acord amb la portaveu del Partit Popular a l'Aragó, María José Ferrando, aquesta legislació suposaria una «cooficialitat vetllada» d'elevada despesa econòmica, i va manifestar que dels 45.000 aragonesos parlants de les «varietats dialectals de la zona oriental», el 75% rebutja la cooficialitat del català, segons un estudi parcial de la Universitat de Saragossa.
Aspectes lingüístics miniatura|Llengües d'Aragó El català que es parla a la Franja de Ponent, tot i estar administrativament a l'Aragó forma part del bloc occidental del català, concretament està classificat al dialecte nord-occidental. El català que s'hi parla no té cap diferencia del català parlat a Catalunya, tot i que presenta alguns castellanismes. Hi ha una clara correspondència amb el consonantisme català, el sistema vocàlic, l'ús de la forma de l'article masculí «lo», i el vocabulari propi dels dialectes citats.
El català de la franja mostra aspectes de continuïtat dialectal amb l'aragonès del nord, i reflecteix al seu torn elements tant de la castellanització, com de singularitats locals i comarcals, en tractar-se d'un territori fonamentalment rural i on no s'ha impartit mai l'ensenyament del català normatiu.
És a la província d'Osca on es dona el major nombre d'aquests fenòmens de particularisme lingüístic, que porten en alguns casos a permetre emparentar les parles locals d'aquesta zona amb les de transició de la Ribagorça occidental, com la palatalització de la consonant lateral dels grups /pl-/, /bl-/, /fl-/, /kl-/, l'ús de /ch/ per a J- o G+i, G+i, o les formes de l'imperfecte -eba / -iba.
Més al sud destaca el cas del municipi saragossà de Maella, el qual el filòleg Joan Coromines va considerar com a illa dialectal, on es manté el resultat de la /ch/ i es emplea una i oberta (especialment distintiva en el cas de la a en llengua escrita), entre altres peculiaritats.
Ja a la província de Terol cal destacar les modalitats d'Aiguaviva (Terol) i La Ginebrosa, amb uns trets considerats en alguns casos com a arcaïtzants. Les modalitats terolenques modernament reben el nom de «tortosí». Al sud-est de la província de Terol, en la part limítrofa amb Castelló i el Racó d'Ademús, les comarques de Gúdar-Javalambre i el Maestrat aragonès, pobles com Rubiols de Mora, Olba, Cantavella o Mosquerola parlen el dialecte de transició conegut com a «xurro» o «segorbí» que incorpora el lèxic del valencià del Maestrat al castellà, amb marcats girs aragonesos. Aquesta parla és comuna al l'interior de Castelló i a les localitats més orientals de Gúdar-Javalambre i el Maestrat aragonès, en contrast amb les occidentals, on no s'ha adoptat amb prou feines lèxic català.
Varietats parlades Ribagorçà Català nord-occidental Tortosí
Ús lingüístic L'any 2004 es van realitzar dues enquestes sobre usos lingüístics de la llengua catalana a la Franja de Ponent, un per part de l'Institut Aragonès d'Estadística i un altre per part de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Els dos estudis tenen un àmbit d'actuació diferents, doncs la Generalitat se centra únicament en els municipis considerats catalanoparlants, mentre que el de l'Institut Aragonès d'Estadística estudia tots els municipis de les cinc comarques (la Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Aragó-Casp i Matarranya) on existeix presència del català, inclosos municipis considerats monolingües (o gairebé) castellans.
Segons la Generalitat de Catalunya, el català és la llengua habitual del 73,6 % de la població dels municipis on existeix presència del català, el castellà ho és del 22,3 % i un 3,5 % de la població té les dues com a llengua habitual. Extrapolant les dades a l'univers poblacional, compte 29.023 persones amb el català com a llengua habitual, 8.819 que tenen el castellà i 1.363 ambdues per igual. Es va utilitzar una mostra de 869 individus, entrevistats per telèfon entre desembre de 2003 i gener de 2004.Estadística de usos lingüísticos en la Franja de Aragón. Año 2004. Generalidad de Cataluña (en catalán)
Segons l'Institut Aragonès d'Estadística, el castellà és la llengua habitual del 49,0 % de la població de les comarques orientals, el català ho és del 47,1 % i un 3,1 % de la població té les dues com a llengua habitual. Extrapolant les dades a l'univers poblacional, es té 32.092 persones amb el castellà com a llengua habitual, 30.860 que tenen el català i 2.004 amb ambdues per igual. Es va utilitzar una mostra de 1.351 individus, entrevistats per via telefònica entre desembre de 2003 i gener de 2004.
Llengua habitual per comarques