Els murs i bastions de l'Alguer són un conjunt de l'Alguer que consisteix en muralles o murs, torres de defensa i bastions, i que està catalogat entre els Béns Culturals per la Regió Autònoma de Sardenya. Actualment existeixen encara les muralles marítimes i els seus bastions i torres, i dues torres terrestres, despullades dels seus trams de muralla.«La Ciutat Fortificada» (en català), Tot Alguer. [Consulta: 5-10-2021].
Descripció De la fase romànica de l'assentament fortificat hi ha molt pocs vestigis, incorporats a les estructures erigides després de la conquesta catalanoaragonesa dels segles i . El desenvolupament del centre urbà va ser des del port fins a l'interior, i després fins a S. Les dues places principals eren la que ara s'anomena Plaça del Pou Vell, de la Ciutat o, a vegades també, CívicaBudruni, Antonio: Guia de l'Alguer i els voltants, traducció de Roser Carles, Carlo Delfino Editore, Sàsser, p. 26 o Piazza Civica en italià (és a dir, municipal, cívica, o de la ciutat, equivalent si fa no fa a Plaça Major), i la antiga Plaça de la Carra (és a dir, del Mercat,«carra» al Diccionari de Alguerés en línia. [Consulta: 5-10-2021]. on hi havien los magatzems del gra),Diversos autors: Guida di Alghero (en italià, anglès i català), Kikero, alla scoperta di Alghero, Panoramica Editrice, l'Alguer, edició del 2021, p. 21. avui coneixuda com a Plaça del Bisbe (Piazza Teatro en italià),Planas i Esteve, Marc; Garcia, Isabel: «L'Alguer i els voltants» (en català), dins Sardenya. Rutes des de l'Alguer i Càller, Editorial Triangle Postals, Sant Lluís, Menorca, 2011, 2016, p. 41 i p. 44. ; amb la catedral de Santa Maria al Nord i l'església del convent de Sant Francesc al sud-est. Al llarg de la història hi ha hagut diverses reformes i la més important va ser la del 1726.
Història La familia Doria va construir l'Alguer al perquè va considerar que era un emplaçament fàcil de defensar-se dels possibles atacs. La forma de la ciutat va ser condicionada per l'orografia.
Referències
Bibliografia complementària V. Angius, "Alghero", in G. Casalis, Dizionario geografico storico-statistico-commerciale degli Stati di S.M. il Re di Sardegna, I, Torino, G. Maspero, 1833, p. 77-126; S. Rattu, Torri e bastioni di Alghero, Torino, 1951; O. Montesano, Alghero, origini e storia della città catalana, Cagliari, 1956; R. Catardi, Le antiche fortificazioni di Alghero, in Atti del VI Congresso Internazionale di Studi Sardi, I, 1962, p. 525-536; A. Castellaccio, Alghero e le sue mura nel Libro dei Conti di Bartolomeo Clotes (1417-19), Sassari, 1981; A. Ingegno, Il Centro storico di Alghero, Oristano, 1987; G. Sari, La piazza fortificata di Alghero: analisi storico-artistica, Alghero, 1988; F. Fois, Castelli della Sardegna medioevale, a cura di B. Fois, Cinisello Balsamo, Amilcare Pizzi, 1993, p. 254-255; F. Segni Pulvirenti-A. Sari, Architettura tardogotica e d'influsso rinascimentale, collana "Storia dell'arte in Sardegna", Nuoro, Ilisso, 1994, sch. 18; L. Deriu, Alghero. La città antica. Immagini e percorsi, Sassari, 2000, p. 21-26.
Categoria:Edificis de l'Alguer Categoria:Patrimoni monumental de l'Alguer