Juditha triumphans devicta Holofernis barbàrie, RV 644, (en català, 'Judit triomfa sobre la barbàrie d'Holofernes'), és un oratori, subtitulat pel seu propi autor com a Sacrum militare oratorium (oratori sacre militar), compost per Antonio Vivaldi a Venècia l'any 1716. El llibret, escrit en llatí per Giacomo Cassetti, es basa en el Llibre de Judit, un text apòcrif per a hebreus i protestants però canònic per als catòlics. Va ser estrenat el novembre d'aquell mateix any a l'Ospedale della Pietà, institució per a la qual Vivaldi va treballar durant vint anys de la seva vida, de manera discontínua, com a responsable de la formació musical de les noies òrfenes i de la composició del repertori per als habituals concerts de la institució. Aquest fet justifica dues de les característiques principals de l'oratori: que tots els papers estiguin destinats a dones i una aclaparant varietat tímbrica, ja que el compositor es va valer de la rica col·lecció instrumental que posseïa l'orquestra de la Pietà.
És l'únic oratori de Vivaldi que ens ha arribat de forma completa, conservant-se incomplets altres tres dels quals s'ha perdut la música:
La vittoria navale predetta dal Santo Pontifice Pio V Ghisilieri, RV 782 (Vicenza, ca. 1713). Moyses Deus pharaonis, RV 643 (Venècia, 1714). L'adorazione delli tre magi al bambino Gesù, RV 645 (Milà, 9 de gener de 1722).
Consta de 25 àries da capo, que amb freqüència utilitzen instruments obligats, i cinc parts de cor enllaçats pels seus respectius recitatius i recitatius acompanyats. Requereix una plantilla vocal de cinc veus femenines més el cor i una distribució orquestral extraordinàriament rica amb instruments que no prenien part de manera habitual en òperes o oratoris, com la mandolina o el chalumeau. L'original que ha arribat fins a nosaltres, descobert en la dècada de 1920, no conté la típica simfonia inicial, la qual cosa no significa que no existís, ja que era una pràctica habitual conservar-la de forma independent per poder reutilitzar-la en altres situacions si era necessari.
L'oratori posseeix un important rerefons polític que explota a consciència, ja que va ser escrita per celebrar la victòria sobre els turcs després d'una llarga contesa entre la República de Venècia i l'Imperi Otomà, que va finalitzar amb la signatura de la denominada Pau de Passarowitz, el 1716. Aquest caire militar explica, amb independència de l'extraordinària qualitat de la seva música, l'èxit excel·lent que va obtenir l'obra en la seva estrena.
El manuscrit de la composició està preservat en els folis 209-302 bis del volum Foà 28 de la Biblioteca Nacional de Torí. El frontispici de la partitura amb el títol s'ha perdut (igual que la simfonia inicial). La seva primera representació ja en avançat el fou l'any 1939, a Siena, encara que després va tornar a caure en l'oblit durant mig segle.
Instrumentació i repartiment vocal La seva plantilla instrumental i vocal és la següent:
violins primers violins segons violes baixos (violoncels i contrabaixos) 2 trompetes en Re timbals 2 flautes de bec contralt en fa 2 oboès 2 clarinets en Si bemoll chalumeau soprano en Si bemoll viola d'amore 4 tiorbes mandolina òrgan 5 violes dona gamba (2 soprano, 2 tenor, baix) cor (soprano, contralt, tenor, baix)
Gràcies a una còpia del llibret conservada a la biblioteca del Conservatori Santa Cecília de Roma, se saben els noms de les cantants que es van fer càrrec dels papers protagonistes de l'obra. Algunes d'elles ja figuraven en documents anteriors com a cantants d'uns altres oratoris (per exemple, la primera ària substituïda en la revisió del Magníficat en sol menor RV 610/611, de 1739, va ser escrita per a Apol·lònia). PersonatgeTessituraÀmbitRepartiment en l'estrenaJudithaContraltodo3 – mib4CaterinaHolofernesContraltodo3 – el meu4Apol·lòniaVagausSopranodo3 – sol4BarbaraObriContraltore3 – el meu4SilviaOziasContraltodo3 – re4Giulia
Argument El rei assiri Nabucodonosor II envia un exèrcit contra Israel per exigir tributs no pagats. L'exèrcit que mana el general Holofernes posa setge a la ciutat de Betulia i està a punt de conquistar-la. La jove vídua jueva Juditha va al campament assiri per implorar pietat. Holofernes s'enamora d'ella. Després d'un ric banquet on beu molt vi, s'adorm. Juditha li talla el cap, fuig del camp enemic i torna victoriosa a Betulia.
El llibret de Cassetti De l'autor del llibret, Giacomo Cassetti, amb prou feines sabem gens més enllà d'algunes al·lusions en documents oficials sota la denominació de cavaliere o dottore. Va conrear principalment l'oratori arribant fins a nosaltres un bon nombre de textos religiosos tant en llatí com en llengua vernacla. No va treballar llibrets d'òpera ni obres de caràcter profà. Es disposa d'un llistat de les seves obres, totes incloses en el lapse de temps que transcorre entre l'any 1702 (Amore in prodigi nella sempre immacolata Concettion di Maria, representat en Monselice) i el 1707 (Sterilis faecunda armonica exultatio, pel Ospedaletto venecià), després del qual la seva figura desapareix abruptament.
Una de les característica més influents en el desenvolupament instrumental de l'obra és l'elecció de Cassetti (seguint els cànons venecians de l'època) d'articular el desenvolupament del drama sense testo (historicus), és a dir, sense narrador, element indispensable per a la generació anterior a Vivaldi (Carissimi o Vinacesi, per exemple). L'absència del narrador persegueix l'equiparació de personatges evitant que cap caràcter quedi eclipsat. El major problema d'aquesta distribució és l'alt grau de responsabilitat que recau sobre cadascun, exigint del músic una notable capacitat d'introspecció psicològica per aconseguir l'empatia amb el públic. L'acció, en conseqüència, es veu afectada, ja que el personatge ha d'iniciar per si mateix l'acció sense un testo que li avanci al públic les intencions dels actes i eliminant part del seu enfocament reflexiu.
L'abolició del testo és el major punt de convergència entre l'oratori i l'òpera a nivell estilístic i estructural durant la primera meitat del . Normalment va ser l'oratori el que es va moure cap a l'òpera, encara que la inclusió d'elements didàctics en les trames de les òperes poden considerar-se una excepció en el sentit contrari (Metastasio era un amant dels conflictes ètics en els drames). Tractarem amb més deteniment aquestes correlacions entre gèneres a l'apartat musical. miniatura|Judit decapitant a Holofernes, per Artemisia Gentileschi, Florència. Si l'absència del cronista era ja un lloc comú, no ho era en absolut l'estil d'escriptura amb que Cassetti afronta el Juditha. La major aportació és sens dubte una mimetització literària en el qual està redactat, emulant el tractament de personatges i retòrica que s'aplica en les històries bíbliques. Les conseqüències pel que fa a la versemblança d'aquest fet són de tan evidents que alguns girs argumentals que haguessin resultat ridículs en qualsevol llibret de base bíblica, aquí es desenvolupen amb molta naturalitat.
La temàtica va ser probablement triada d'acord amb el regidor de l'Ospedale i el propi governador Venecià. La història de Judith, malgrat haver estat adaptada prèviament en unes vint ocasions per diferents compositors (A. Scarlatti, Cassati, Lotti…) no es considerava esgotada. El fet que la protagonista fora una dona casava a la perfecció amb la comunitat femenina que era la Pietà. Els ospedali eren bastant flexibles pel que fa a l'elecció de protagonistes sempre que fossin models inequívocs de conducta i impecables d'intencions. Les connotacions polítiques, que més endavant tractarem, també aconsellaven un protagonisme femení, que entroncava amb la personificació habitual de les ciutats (Venècia és habitualment tractada com Adria), la qual cosa constituïa un símil molt adequat.
La principal dificultat en l'escriptura del text radicava en fer avançar l'acció d'una manera natural sense que l'absència de testo ni el llenguatge bíblic suposessin un problema de tipus dramàtic o tensional. Per a això Cassetti va reduir la trama i els seus elements al mínim, com es veu clarament si comparem el llibret amb l'original bíblic. L'absència d'una sèrie de personatges té aquí la seva explicació, a més de no resultar senzill trobar-los les equivalències al·legòriques que la resta de protagonistes ja tenen. Entre les diferències:
Cauen de la trama Achior i els Ammonite. S'amalgamen els personatges de Joakim, l'alt clergat, i Ozias, el regent. Augmenta la presència del personatge d'Obri i es modifica el seu nom a una formulació més tradicional. Posa el nom tradicional d'Abra a la serventa i Latiniza Vagao per Vagaus. Algunes al·lusions sobre la pietat del poble judaic han estat esborrades, igual que el motiu pel qual Nabucodonosor envia l'armada.
La principal feblesa dramàtica del llibret de Cassetti resideix en l'arribada de Judith com una emissària de pau i no com una trànsfuga o traïdora. Per evitar justificar els quatre dies que en l'original bíblic passa Judith en el campament dels assiris, Cassetti fa que Holofernes s'enamori a primera vista d'ella, solució molt operística però de pobra escriptura. Tant se centra la trama en el tema amorós que alguns especialistes vivaldians (Michael Talbot entre ells) afirmen que l'obra corre el perill de convertir-se en una espècie de "oratori eròtic". Just abans de les línies finals del cor, el personatge de Ozias es permet el que anomenem una 'licenza': un monòleg en el qual fa explícita la connexió entre Venècia i Judith. Per si no havia quedat suficientment clar, afegeix com a apèndix al text l'anomenat Carmen allegoricum, que més tard analitzarem.
En l'aspecte formal, l'obra està dividida en dues parts estrictament iguals amb 14 números en cadascuna. No hi ha duos ni cap tipus de formació de conjunt, tal vegada per qüestions relacionades amb la forma en la qual aprenien cant les figlia di coro, amb tècniques inadequades pel conjunt, o bé en un intent deliberat d'evitar competitivitats directes entre les cantants. En l'obra, com a punt de tall s'agafa la festa que prepara Vagaus, i que equival al sermó i refrigeri que es produïa en la pausa de l'oratori. La distribució d'àries és bastant més equitativa de l'ús habitual en l'òpera: Judith (7), Vagaus (6), Holofernes (4), Obri (4), Ozias (3) (en aquest cas, totes en la segona part, la qual cosa li equipara en importància a la pròpia Judith).
En la rotació d'aquestes àries amb els cors es nota la saviesa d'un llibretista madur, alternant protagonismes. L'obra arrenca in media res, és a dir, amb l'acció ja iniciada i omès tot l'episodi previ relacionat amb la decisió de la presa de Betulia. Aquest tret defineix meridianament les intencions dels autors: malgrat la notable extensió de l'oratori, el temps es dosa en funció del retrat psicològic dels personatges, més que per l'acció.
Entre les insuficiències del llibret de Cassetti destaquen les referències clàssiques i arcàdiques que inclou i que provoquen una sèrie d'incongruències notòries (Holofernes invoca Apol·lo, mentre que Vagaus convoca les fúries).
La música de Vivaldi Dos elements propis de l'oratori van exercir un influx alliberador en Vivaldi i van ser, fet i fet, els responsables de la gran imaginació melòdica abocada en l'obra. Encara que la representació d'una peça d'aquestes característiques requeria una certa actuació, la implicació quant a moviment escènic, vestuari i acció per part del cantant es reduïa al mínim. Com a conseqüència directa, l'escriptura del venecià podia elevar el grau de virtuosisme i donar més rellevància al text en la part vocal. El segon factor estava molt relacionat amb el primer: les cantants d'obres sacres actuaven amb les partitures davant, no sent necessari memoritzar-les. La relaxació i confiança que aquest aspecte despertava en les figlie di coro van permetre a Vivaldi augmentar en nivell d'exigència i allargar la durada de les àries fins al punt que considerés precís.