Dobrica Ćosić (ciríl·lic serbi Добрица Ћосић, AFI [dɔ̂brit͡sa t͡ɕɔ̌ːsit͡ɕ]; Velika Drenova, prop de Trstenik, 29 de desembre de 1921 - Belgrad, 18 de maig de 2014) va ser un escriptor, novel·lista, assagista i teòric polític serbi, membre de ple dret de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts. Va ser el primer president de la República Federal de Iugoslàvia des del 1992 fins al 1993. Els admiradors sovint s'hi refereixen com el "Pare de la Nació", a causa de la seva influència en la política sèrbia moderna i el moviment nacional de revitalització a la fi dels anys vuitanta; Els opositors sovint utilitzen aquest terme de forma irònica.
Primers anys i carrera Ćosić va néixer com a Dobrosav Ćosić el 1921 al poble de Velika Drenova prop de Trstenik, llavors al Regne de Iugoslàvia. Algunes fonts han afirmat incorrectament que la seva data de naixement fou el 4 de gener de 1922.
Abans de la Segona Guerra Mundial va poder assistir a l'escola d'agricultura professional a Aleksandrovac. Es va unir a l'organització juvenil comunista a Negotin el 1939. Quan la Segona Guerra Mundial va arribar a Iugoslàvia el 1941, es va unir als partisans comunistes. Després de l'alliberament de Belgrad a l'octubre de 1944, va romandre actiu en llocs de lideratge comunista, incloent treballs en la comissió d'agitació i propaganda del comitè central de la Lliga dels Comunistes de Sèrbia, així com representant popular de la seva regió natal. A principis dels anys cinquanta, va visitar el camp de concentració de Goli Otok, on les autoritats iugoslaves van empresonar els opositors polítics del Partit Comunista. Ćosić va sostenir que ho feia per comprendre millor la ment estalinista.
Ćosić estigué involucrat en la restauració de les relacions sovieticoiugoslaves després de la mort de Stalin a través de la cooperació intercultural. El 1954, Dobrica va visitar el Congrés d'Escriptors Soviètics, i el 1956 a l'URSS es va publicar la traducció al rus del seu llibre "El sol és lluny" . sobre la lluita dels partisans amb els feixistes. Mesxeriakov S.N. Добрица Чосич. Писатель, политик, человек // Stephanos. - 2014. - número 3 (5). - pàg. 200
El 1956 es trobava a Budapest durant la revolta hongaresa. Assistia a la reunió dels editors de revistes literàries dels països socialistes el dia que va començar la revolució i va romandre allà fins al 31 d'octubre quan va ser transportat de nou a Belgrad en un avió noliejat per la Creu Roja Iugoslava. Encara no és clar si es tracta d'una coincidència purament o que va ser enviat allà com a agent secret iugoslau. No obstant això, fins i tot va mantenir discursos polítics a favor d'una revolució a Budapest i, a la tornada, va escriure un informe detallat sobre el tema que, per a algunes opinions, va afectar molt i va donar forma a una visió oficial iugoslava sobre tota la situació. Part de les seves memòries i reflexions sobre les circumstàncies posteriors es publicaren sota el nom de "Set dies a Budapest", . El 1961, es va unir al mariscal Tito en una gira de 72 dies amb el iot presidencial (el Galeb) per visitar vuit països africans no alineats. Aquest viatge mostra com Ćosić era part del règim de Tito a l'inici de la dècada de 1960.
Opositor a Tito Fins a principis dels seixanta, Ćosić era un devot de Tito i de la seva visió d'una Iugoslàvia harmònica. Entre 1961 i 1962, Ćosić es va veure involucrat en una llarga polèmica amb l'intel·lectual eslovè Dušan Pirjevec sobre la relació entre autonomia, nacionalisme i centralisme a Iugoslàvia.
Pirjevec, exponent del Partit Comunista d'Eslovènia, advocava per un model de desenvolupament descentralitzat per protegir les autonomies locals; al contrari, Ćosić era partidari d'un fort paper de l'autoritat federal, i advertia de l'amenaça dels nacionalismes perifèrics. Les polèmiques van constituir la primera fricció interna dins del Partit Comunista de Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial i van acabar només amb la intervenció directa de Tito en suport de la tesi de Ćosić. No obstant això, a partir de 1962, la política interna de Tito estigué cada vegada més condicionada per les pressions autonomistes defensades per Pirjevec i el Partit Comunista Eslovè
A mitjans dels anys seixanta, després de la destitució d'Aleksandar Ranković i els seus aliats al plenari de Brijuni i el seu viatge a Kosovo, Ćosić es va començar a oposar a Tito. El 1964 va abandonar de sobte el Comitè Central de la Lliga de Comunistes de Iugoslàvia. Mesxeriakov S.N. Добрица Чосич. Писатель, политик, человек // Stephanos. - 2014. - número 3 (5). - pàg. 199
Per primera vegada Ćosić va declarar la seva oposició a la política de la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia en el ple del Comitè Central de la Lliga dels Comunistes de Sèrbia al maig de 1968. En el seu informe, "Tasques del comunista per a la implementació de la igualtat dels pobles de la República Federal de Sèrbia", palesava el problema de la desigualtat dels serbis dins de la Iugoslàvia federal, que trobava expressió en l'aguda insatisfacció amb la seva "posició i desenvolupament, resignació, un sentit de violació de la seva dignitat nacional i històrica, una certa ràbia universals dirigits contra amplis cercles de la població sèrbia". Dobrica Ćosić, Kosovo (1966 - 2013) , Belgrad. Vukotić media, 2013 Va assenyalar a més que el creixement del sentiment antiserbi a Croàcia i Eslovènia, i va esmentar la difícil situació dels serbis a Kosovo i Metohija, "una sensació de perill entre serbis i montenegrins; la pressió sobre ells els força a emigrar; l'expulsió sistemàtica dels principals càrrecs de serbis i montenegrins, la desigualtat de drets davant dels tribunals, l'incompliment de les lleis ".
Els discursos de D. Ćosić i J. Marjanović van ser condemnats per la Comissió Ideològica del Comitè Central de la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia. Van ser percebuts com a desviats; els autors foren qualificats de "nacionalistes", "restes de forces burocràtiques derrotades". Ćosić va ser expulsat del partit i J. Marianović fou destituït del càrrec de degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Belgrad. Després d'aquests esdeveniments, es va convertir en un dels opositors més famosos de Josip Broz Tito. El 1970, Dobrica Cosic va esdevenir membre de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts, i en el seu discurs va dir que "el poble serbi va guanyar en la guerra i va perdre en la pau". En aquella època, Ćosić s'havia convertit en un partidari del nacionalisme serbi més ferotge i advocava per un canvi fonamental en la posició de Sèrbia a Iugoslàvia. Del lideratge serbi d'aleshores, que va adoptar la Constitució de la RSFI de 1974, va afirmar que era un "vassall".
De 1969 a 1972 va ser president de la Societat Cooperativa Literària Sèrbia. Сећање на преминуле писце („Политика“, 26. de setembre del 2014)
Al voltant d'ell es va formar el "cercle de Ćosić" i fou un dels líders del "Comitè per a la Defensa dels Drets". Aquest comitè incloïa intel·lectuals que, a finals dels anys seixanta i setanta, sota la pressió de les autoritats, havien estat exclosos de la vida pública i política. Tanmateix, el 1980, la revista, "Opinió pública" creada per Ćosić, fou immediatament prohibida per les autoritats.
No obstant això, la situació de Ćosić sota Tito era molt diferent de la de molts altres opositors. A diferència de Đilas, que va rebre una condemna de presó, ell no va ser objecte de repressió. Ćosić va poder viure a la seva mansió d'elit a Belgrad, i els seus llibres se seguiren publicant en grans edicions.
Carrera política Durant els anys 80, Cosic es va involucrar més activament en els esdeveniments polítics. El 1984 va fundar el "Comitè per a la defensa de la llibertat de pensament i expressió", que defensava tots els opositors de la Iugoslàvia socialista (Janez Janša, Alija Izetbegović, Dobroslav Paraga, Vojislav Šešelj) independentment de la seva nacionalitat. Dos anys més tard, al setembre de 1986, l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts publica el seu controvertit Memoràndum en què analitza la situació actual a Iugoslàvia. El memoràndum era d'un caràcter altament nacionalista, i tradicionalment ha estat atribuït a Ćosić, tot i que aquesta afirmació ha estat rebatuda. Durant els anys 1989 i 1990, va ajudar a establir els partits nacionals serbis a Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.
Després de la desintegració de Iugoslàvia, Sèrbia i Montenegro decideixen de romandre juntes i, el 27 de d'abril de 1992, i el 27 d'abril de 1992 proclamen un estat anomenat República Federal de Iugoslàvia (RFI). Aquest estat, que estava sota el control de Slobodan Milošević, es va proclamar hereu de la RSFI. Milošević va aconseguir de convèncer Ćosić perquè es convertís en el primer president de la nova RFI,i així fou nomenat per l'Assemblea Federal el 15 de juny del mateix any. En aquest període, la imposició de les sancions generals internacionals (resolució 757 del Consell de Seguretat de l' ONU del 30 de maig de 1992, van comportar una hiperinflació, quan la taxa de canvi del dinar iugoslau enfront del marc alemany anava caient d'hora en hora. En circulació hi havia bitllets per valor de 500 mil milions de dinars, i el govern es va veure obligat a racionar productes alimentaris bàsics.
En una situació difícil, el president Ćosić va manifestar un canvi d'actitud i va demanar als serbis de Bòsnia d'acceptar el pla de pau "Vance–Owen", però Radovan Karadžić i l'Assemblea Nacional de la República Sèrbia va rebutjar aquestes iniciatives. El 20 de juny de 1993 va ser rellevat del càrrec de president per votació secreta al Parlament, que va triar llavors un líder radical, Vojislav Šešelj.
Ćosić va continuar la seva lluita contra el comunisme després que fos retirat del rellevat del president de la República Federal de Iugoslàvia. Va ser un dels pocs acadèmics que van expressar el seu desig de parlar en les manifestacions de protesta de 1996-1997.
El 2000, va entrar al Moviment de Resistència Nacional, però més tard va dir que no ho hagués fet si hagués sabut que la resistència era finançada des de l'estranger.
Dobrica Ćosić va defensar obertament la divisió de Kosovo i Metohija en la dècada de 1990. Dobrica Ćosić: Trajno i pravedno rješenje za Kosovo - razgraničenje Ćosić en el seu llibre Kosovo (2004) aborda aquest tema. Aquesta proposta va rebre el suport de Noam Chomsky al maig de 2006.NIN, núm. 11, maig del 2006. Naslovna Strana: "Dobrica Ćosić i Noam Chomsky: Da li je podjela rješenje"
En una entrevista a la televisió serbia, Chomsky fou preguntat sobre quina seria quina és la millor solució per a l'estatus final de Kosovo. Ell va respondre:
Dobrica Ćosić va morir el 18 de maig del 2014 al seu domicili de Belgrad. Tenia 92 anys.
Carrera literària