fou un cantant, compositor de gòspel, organista de música religiosa i presentador de televisió ruandès. Supervivent del genocidi ruandès, i activista per la pau i la reconciliació, va estudiar al Conservatori de París a França. El 2010 va crear la Fundació Kizito Mihigo per la Pau.
A l'abril de 2014, després de treure una cançó crítica immediatament prohibida per les autoritats de Ruanda, va ser arrestat i acusat de planificar l'expulsió del govern. En febrer de 2015 va ser sentenciat a 10 anys de presó després condemnat per conspiració contra el govern del president Paul Kagame.
Biografia Kizito Mihigo va néixer el 25 de juliol de 1981 a Kibeho, districte de Nyaruguru, a l'antiga província de Gikongoro (ara província del Sud) a Ruanda. El tercer de sis fills, els seus pares eren Augustin Buguzi i Placidie Ilibagiza.
A l'edat de 9 anys va començar a compondre cançons, i 5 anys més tard, quan estudiava a l'escola secundària del "Petit Seminari de Butare", es va convertir en el més popular organista i compositor litúrgic més popular de l'Església Catòlica a Ruanda.
El 1994, va perdre la seva família i va quedar orfe en el genocidi contra els tutsis a Ruanda. Es va escapar a Burundi on va conèixer a membres de la seva família que van sobreviure. Va intentar, en va, unir-se a l'Exèrcit Patriòtic Ruandès (RPA) per venjar la seva família.
El juliol de 1994 va tornar a Ruanda. En acabar l'escola va ingressar al seminari per tal d'ordenar-se sacerdot. A través de la música i la fe cristiana, va aconseguir perdonar els qui van matar el seu pare.
Carrera musical El 2001 va participar en la composició de l'himne nacional de Ruanda i posteriorment se li va concedir una beca presidencial per estudiar al Conservatori de París (amb el suport financer del president de Ruanda, Paul Kagame).
A París, Mihigo va emprendre cursos d'orgue i composició sota la supervisió de Françoise Levechin-Gangloff, propietària del gran òrgan de l'església de Saint-Roch a París, professora del Conservatori de Música i Dansa de París (CNSMDP) i presidenta del Conservatori Internacional de Música de París (CIMP). Després va començar la seva carrera musical internacional a Bèlgica.
El 2011, Kizito Mihigo es va establir permanentment a Ruanda i es va convertir en una gran personalitat artística respectada per la població i pel govern. Era convidat regularment a cantar en totes les cerimònies nacionals per commemorar el genocidi. També es va conèixer a través de moltes invitacions en cerimònies oficials, ja sigui al parlament o en un altre lloc, per interpretar l'Himne nacional en presència del Cap d'Estat i d'altres dignataris majors.
El seu acostament al poder ha donat motiu a nombroses crítiques per part dels seus seguidors cristians, qui es queixaven d'una certa desviació del seu compositor litúrgic cap a temes cada vegada més polítics. En 2011, el cantant va intentar tranquil·litzar-los. Els seus concerts religiosos atreien a un gran nombre de persones a Kigali i Kibeho, ciutat natal de l'artista. Aquests esdeveniments solien comptar amb la presència de ministres. En 2011, els concerts més populars de l'artista van ser eld de Pasqua i Nadal.
Activisme per la pau i reconciliació Durant la seva estada en Europa, després de descobrir en 2007 el Moviment Internacional de Reconciliació (MIR França), una ONG francesa que defensa la no violència, Kizito Mihigo va organitzar una missa-concert a Brussel·les per la Pau a Àfrica.
Kizito Mihigo va organitzar per a la comunitat catòlica africana resident a Europa concerts de música sacra seguits d'una Missa de Rèquiem per les víctimes de tot tipus de violència al món. Aquestes misses estaven oficiades per Monsenyor Léonard, bisbe en aquell moment de la diòcesi de Namur. En 2010, aquest últim es va convertir en arquebisbe de Brussel·les.
En 2010 va crear la Fundació Kizito Mihigo per la Pau - KMP - una organització no governamental ruandesa en defensa de la pau i la reconciliació.
Després d'instal·lar-se a Ruanda, va començar una gira per les escoles i totes les presons juntament amb la seva fundació i en col·laboració amb el govern de Ruanda, l'ONG World Vision i l'ambaixada dels Estats Units a Kigali.
Premis L'agost de 2011, en reconeixement de les seves activitats en favor de la Pau, Kizito Mihigo va rebre el premi CYRWA (Cerebrating Young Rwandan Archievers) lliurat per la Fundació Imbuto, organització de la primera dama de Ruanda, Jeannette Kagame.
A l'abril de 2013, el Govern de Rwanda va reconèixer la Fundació de Mihigo Kizito per la Pau (KMP) entre les deu principals ONG locals que han promogut la bona governança. En aquesta ocasió, la fundació va ser guardonada amb el premi "RGB award" de 8.000.000 Frw (vuit milions de francs ruandesos).
El propi president Paul Kagame sempre havia presentat Kizito Mihigo com un model pels joves ruandesos.
Presentador de televisió Des de 2012, Kizito Mihigo presentava Umusanzu w'Umuhanzi ("La contribució de l'artista"), un programa setmanal de la televisió nacional produït per la Fundació KMP.
En aquest programa d'una hora, que s'emet tots els dimarts a les 22:00 hores, el cantant comentava els concerts amb els presos i els estudiants. Una vegada al mes, Mihigo moderava el Diàleg intereligiós, un debat en el qual intervenen líders religiosos que pretenen trobar, junts, el paper de la religió en la construcció de la Pau.
Vida privada Cristià catòlic, solter i sense fills, admirador de Mozart, Bach, i Haendel, aficionat a les arts marcials i al cinema, en 2012, un rumor en la premsa local parlava d'un romanç secret amb la Miss Jojo, cantant local de R&B de confessió musulmana. Entrevistats, tots dos artistes van desmentir la relació i van dir tenir una amistat profunda.
Des de 2009, Kizito Mihigo apareixia sovint en la premsa de cor de Kigali com una de les celebritats que més atreia a les dones a Ruanda. A l'abril de 2013, el diari ruandès The new Times el va classificar segon entre els vuit homes famosos més sexys de Ruanda.
Arrest En març de 2014 Mihigo va penjar a YouTube una nova cançó titulada "Igisobanuro Cy’urupfu" ("El significat de la mort"), en que desafiava la narrativa oficial del genocidi. La cançó ha estat prohibida pel govern de Ruanda i ràpidament esborra del lloc web.
El 7 d'abril de 2014, el dia de la 20a commemoració del genocidi, el cantant era desaparegut. El 13 d'abril l'antic primer ministre Faustin Twagiramungu va afirmar que Kizito Mihigo era sota custòdia policial per la seva controvertida cançó. El 15 d'abril de 2014 Mihigo fou presentant als periodistes per la Policia Nacional de Ruanda, arrestat sota sospita de planejar atacs terroristes i col·laborar amb la Forces Democràtiques d'Alliberament de Ruanda (FDLR) i el partit Congrés Nacional de Ruanda (CNR) per expulsar el govern.
WikiLeaks va revelar que el cantant va ser segrestat el 4 d'abril (10 dies abans de l'anunci oficial de la seva detenció). Des del punt de vista públic, molts observadors encara estan convençuts que l'arrest del músic és vinculat a la seva cançó crítica i que havia estat prohibida uns dies abans.
Unes setmanes abans de l'anunci de la detenció, en el seu discurs durant la cerimònia de graduació d'oficials de policia a Gishari (a la Província de l'Est), el president Paul Kagame va declarar: "No sóc un cantant per entretenir els qui odien Ruanda". Després de l'anunci oficial de la detenció, el govern de Ruanda va prohibir la difusió de totes les cançons de Kizito Mihigo a les ràdios i televisions locals.
Unes hores més tard, després de l'audiència de 21 d'abril de 2014, s'emet una entrevista de "confessió" on Kizito ha "declarat culpable de tots els càrrecs i va demanar ser assistit per un advocat." En una segona entrevista "confessió", va declarar que "havia acceptat la idea de llegir un comunicat que denunciava la manca d'estat de dret a Ruanda i cridar als joves a rebel·lar-se."
Reaccions Entrevistat per Radio France Internationale, un defensor dels drets humans va dir "Aquest tipus de denominacions són contràries al principi de presumpció d'innocència." Altres activistes de drets humans de Ruanda parlaven d'"una acció per oprimir els actes de reconciliació".
D'altra banda, fonts oficials de Ruanda van rebutjar les acusacions de possible tortura.
Per Monsenyor André-Joseph Léonard, l'arrest de Mihigo és com un error en la identitat de la persona: "Hi ha un error en la persona, mai podir considerar Kizito com un home que seria perillós per a la societat", va dir l'arquebisbe de Brussel·les, un any més tard, en una entrevista amb Jambo News.
Premsa internacional Alguns mitjans de comunicació internacionals van comentar sobre l'esdeveniment. Segons Radio France Internationale, la detenció del músic va provocar un gran confusió al país, la incomprensió i la por a la possible desestabilització. Les confessions àmpliament difoses del cantant pels mitjans de comunicació locals i alguns discursos polítics abans que s'iniciés el judici, van causar indignació entre els activistes de drets humans que van denunciar la violació de la presumpció d'innocència.
Segons Al Jazeera Television, i France Inter Radio, el cantant segrestat en la vigília de la 20è commemoració del genocidi, abans d'aparèixer davant la premsa una setmana més tard, estaria experimentant les conseqüències de les lletres de la seva cançó Igisobanuro cy'urupfu en les que el cantant va desafiar la política de Commemoració implementada pel govern de Kigali dirigit pel Front Patriòtic Ruandès del president Paul Kagame.
Per la periodista belga Colette Braeckman autora de nombrosos llibres sobre Ruanda i la regió dels Grans Llacs, és difícil creure que el cantant es trobava en connivència amb les FDLR. Entrevistada per Le Nouvel Observateur, considera la detenció de la cantant com un signe d'un malestar intern: "No hi ha dubte, està succeint alguna cosa més, que no sabem perquè tothom està en silenci com de costum a Ruanda" diu el periodista belga encarregat d'Àfrica central al diari Le Soir.
Federació Internacional pels Drets Humans La Federació Internacional pels Drets Humans - FIDH - denuncia la detenció amb un regust polític. L'organització parlava d'"una nova prova del gir repressiu del règim del president de Ruanda, Paul Kagame".
Reporters Sense Fronteres Reporters Sense Fronteres va reaccionar després de l'arrest de Kizito Mihigo i els altres acusats inclòs el periodista Cassian Ntamuhanga. L'ONG va denunciar la detenció il·legal del periodista una setmana abans de l'anunci oficial de la policia, i estava preocupat pel deteriorament de l'ambient dels mitjans de comunicació de Ruanda, en particular mitjançant la detenció de Cassian Ntamuhanga, Kizito Mihigo i els altres acusats.
Estats Units Els Estats Units d'Amèrica, al seu torn, van expressar la seva preocupació després de l'arrest de Kizito Mihigo. En aquesta ocasió, segons Radio France Internationale, Washington va recordar al govern de Ruanda la importància de "Permetre la llibertat d'expressió […] respectar la llibertat de premsa i garantir als acusats les garanties mínimes per a un judici just."
Regne Unit El Regne Unit també va reconsiderar el cas de Kizito Mihigo i els seus co-acusats, demanant al govern de Ruanda que garantís un judici just.
Govern ruandès i partits de l'oposició a l'exili Després de la reacció del Regne Unit i els Estats Units, durant la visita del president Paul Kagame a la Província de l'Oest, va rebutjar les crítiques de detencions arbitràries. Va amenaçar amb "continuar les detencions i fins i tot matar a plena llum del dia aquells que intentin desestabilitzar el país".