Eino Leino (nom real Armas Einar Leopold Lönnbohm, 6 de juliol de 1878, Paltamo, regió de Kainuu - 10 de gener de 1926 a Tuusula) fou un escriptor, periodista i crític finlandès. L'extensa i versàtil producció escrita de Leino inclou poesia, novel·les, obres de teatre, assajos, columnes a la premsa i traduccions de literatura estrangera. Leino és considerat un dels autors més importants de Finlàndia. Tant la seva prosa com la seva poesia han estat, durant dècades, molt populars entre el gran públic.

Eino Leino va formar part del cercle liberal radical de la jove cultura finlandesa format al voltant del periòdic Päivälehti. Va participar activament en els debats sobre política cultural, no només al diari Päivälehti, sinó també al seu successor, Helsingin Sanomat, així com amb el seu germà, Kasimir Leino, en el seu Nykyajassa, al setmanari Päivä i amb L. Onerva a Sunnuntai.

El 6 de juliol, aniversari del naixement de Leino, se celebra a Finlàndia el Dia d’Eino Leino (en finès, Eino Leinon päivä), també conegut com el Dia de la Poesia i de l’Estiu (Runon ja suven päivä). La commemoració i la hissada de la bandera de Finlàndia se celebraren per primera vegada el 1992, i des del 1998 la jornada apareix als calendaris finlandesos com una diada tradicional d’hissada de la bandera. La iniciativa havia estat proposada l’any anterior per l’actor i rapsode finlandès Veikko Sinisalo, que suggerí també dedicar la jornada a la poesia i a l’estiu.

Biografia Primers anys Eino Leino va néixer en una família amb deu fills. Fou el setè i el fill més jove de l'agrimensor Anders Lönnbohm i Anna Emilia Lönnbohm. El pare de Leino havia canviat el seu cognom de Mustonen a Lönnbohm per avançar en la seva carrera. Eino Leino era el més jove dels seus set fills. El seu germà gran, Kasimir Leino, fou una important figura cultural a Finlàndia. Va ser poeta, crític i director teatral. Eino i Kasimir Leino van fundar una revista de literatura junts el 1898.

Leino va publicar el seu primer poema als 12 anys i, a l'edat de 18 anys, també una col·lecció de poemes, titulada Maaliskuun lauluja.

Els pares de Leino van morir mentre encara anava a escola. Va començar la seva escolarització a Kajaani i va continuar a Oulu i Hämeenlinna, on va estar vivint amb familiars. Leino va acabar el seus estudis de secundària a de Hämeenlinna i va començar a estudiar a la Universitat de Hèlsinki.

Carrera literària Al començament de la seva carrera, Eino Leino va ser molt estimat i elogiat pels crítics. Es va unir als cercles literaris i periodístics i es va fer membre del cercle "Joves Finlandesos". Entre els amics de Leino hi havia l'artista Pekka Halonen i Otto Manninen, que es va guanyar fama com a poeta i traductor.

Ja el novembre de 1917, Eino Leino havia advertit amb indignació a la revista Sunnuntai que el país es trobava «a les portes d’una guerra civil», i criticà durament els socialistes perquè es disposaven a «defensar la seva causa amb sang fratricida i les baionetes d'un conqueridor estranger» (núm. 40–41, 1917). La situació política, que acabà desembocant en la Guerra Civil finlandesa, fou una experiència amarga per a Leino, que sempre havia defensat la tolerància i que també valorava el moviment obrer, dins del qual tenia bons amics.

Leino visqué els esdeveniments de la primavera de 1918 a Hèlsinki, aleshores ocupada per la Guàrdia Roja, i relatà les seves experiències en la novel·la reportatge La conquesta d’Hèlsinki (1918). Rebé com a alliberadora la Divisió de la Mar Bàltica alemanya, que havia desembarcat al sud de Finlàndia i conquerit Hèlsinki. Posteriorment, però, Leino defensà una amnistia general per als homes i les dones del bàndol roig que estaven empresonatsSuomen työmies, 3 de novembre de 1920. i reclamà l’abolició de la pena de mort.Työn valta, 29 d’octubre de 1918.

L’abril de 1918, la revista socialdemòcrata Työn valta («El poder del treball») publicà una sèrie de sis articles de Leino titulada «Als treballadors finlandesos». Com a escriptor independent que afirmava pertànyer a la «pobresa culta», hi feia una crida vehement a la pau i a la comprensió mútua. Leino hi escrigué que «la socialdemocràcia ja no tindria futur a Finlàndia si no era capaç d’interioritzar els «ideals eterns» de la legalitat, la democràcia i la llibertat civil».La sèrie d’articles «Als treballadors finlandesos» fou reproduïda posteriorment en el volum XVI de les obres completes de Leino.

Després de la Guerra Civil Finlandesa, la fe idealista de Leino envers la unitat nacional es va esfondrar i la seva influència com a periodista i polemista es va debilitar. Se li va concedir una pensió d'escriptor estatal el 1918 a l'edat de quaranta anys. Tot i publicar prolíficament, va tenir problemes financers i la seva salut es va deteriorar. "La vida és sempre una lluita amb les forces eternes", va dir Leino en una carta del 1925 al seu amic Bertel Gripenberg.

Leino va publicar més de 70 llibres de poemes i relats. Els més famosos són les dues col·leccions de poemes Helkavirsiä (1903 i 1916), en què utilitza extensament la mitologia i el folklore finlandesos.

A més d'escriure poesia, Eino Leino escrivia als diaris sobre teatre i cultura en general, i va traduir treballs d'escriptors importants com Runeberg i Goethe.Fou la primera persona a Finlàndia que va La Divina Comèdia de Dante al finlandès.

Leino es va casar tres vegades i va tenir una filla, Helka. Va morir el 1926 als 47 anys i després va ser enterrat al Cementiri Hietaniemi de Hèlsinki.

La biografia més detallada de Leino va ser escrita en la dècada de 1930 per la seva amant i col·lega L. Onerva. A la història dramàtica, Onerva també escriu sobre la seva pròpia vida.

Mort No hi ha una certesa absoluta sobre la causa de la mort d’Eino Leino. En l’obra Mestari, de l’escriptor Hannu Mäkelä, la mort de Leino s’atribueix a una malaltia avançada de la medul·la espinal i a la calcificació dels vasos sanguinis, que haurien provocat una hemorràgia cerebral. Segons aquesta versió, la malaltia ja li havia alterat anteriorment les funcions abdominals. Mäkelä afirma que els doctors Wasastjerna i Väinö Lindén coincidiren en aquest diagnòstic.

D’altra banda, també s’ha suggerit que Leino morí de sífilis. Aquesta hipòtesi, atribuïda al seu metge personal Väinö Lindén, es basa en una anotació al marge d’un exemplar de la biografia de Leino escrita per L. Onerva.

Estil literari i importància Leino es considera el primer i més important formador del romanticisme nacional en la literatura finlandesa. En realitat, Leino va encunyar el terme neoromantisme nacional per caracteritzar les obres dels talents de la Jove Finlàndia com el compositor Jean Sibelius, el pintor Akseli Gallen-Kallela i l'arquitecte Eliel Saarinen.Greene R. et al (eds.): The Princeton Encyclopedia of Poetry and Poetics, p. 489. Princeton University Press, 2012.

L'estil de Leino es va desenvolupar al llarg dels seus 35 anys de carrera. A les primeres obres, incloent la seva col·lecció més famosa, Helkavirsiä (1903) es fa palesa la influència del poema èpic nacional Kalevala.

A la meitat de la seva carrera, Leino va traduir els clàssics de la literatura mundial al finlandès. Al mateix temps, va escriure les seves pròpies obres en diversos gèneres: poesia, obres de teatre, assaigs, ressenyes i altres articles de periodisme. El seu treball abasta un ampli ventall emocional, des del profund amor a la misantropia i la crítica mordaç.

En els seus últims anys, després de les lluites de la seva vida personal, Leino va tornar als temes nacionals romàntics de la seva joventut.

Adaptacions musicals Com a un dels principals poetes finlandesos, l'obra d'Eino Leino ha estat musicada profusament per compositors del seu país, fins a l'actualitat.

Toivo Kuula musicà un total de 22 poemes de Leino, incloent-hi la segona de les seves Tres cançons, op. 2, «Tuijotin tulehen kauan» (‘Durant molt de temps he contemplat el foc’, 1907), i la cantata per a baríton, cor i orquestra Kuolemattomuuden toivo, op. 15 (‘Esperança d'immortalitat’, 1910). El catàleg de Leevi Madetoja conté nombroses musicacions de textos de Leino, des de la música incidental per a l'obra teatral de Leino Escacs, de 1910, fins a la utilització de la seva poesia en una de les darreres obres del compositor, les Cançons corals per a cor masculí, op. 81 (1945–1946). Oskar Merikanto també utilitzà la poesia de Leino com a text per a més d'una vintena de les seves cançons de concert. En comparació amb els compositors anteriors, Jean Sibelius musicà pocs textos de Leino. Entre aquests destaca la gran cantata per a cor mixt Maan virsi, op. 95 (‘Himne de la Terra’). Entre les musicacions de Leino compostes per Aarre Merikanto hi ha les obres corals Juhannus (‘Solstici d'estiu’, 1946) i Ukri (1938/1943). Juhana Herttuan ja Catharina Jagellonican lauluja (‘Cançons del duc Joan de Finlàndia i de Caterina Jagelló’, 1977), de Jorma Panula, és una extensa musicació del recull homònim de Leino. La Simfonia núm. 1 per a baríton i orquestra (2011), d'Olli Mustonen, es basa en el recull de Leino Helkavirsiä. El cicle de cançons Leino Songs (2000–2007), de Kaija Saariaho, musica quatre poemes de Leino escollits de diferents reculls. La versió original del cicle, per a soprano i piano, s'estrenà el 2007; l'any següent se n'estrenà una versió orquestrada.

Poema "Laulajapoika" (fragment)

Referències

Bibliografia Heikkinen, Reijo: Espacios abiertos y peligros: Eino Leino y su región de origen. Publicaciones del Instituto Lönnrot N° 8. Kajaani: Instituto Lönnrot, 2003. ISBN 952-5492-01-X. Larmola, Yrjö: Político Eino Leino: joven finlandés y decepción política en la producción de Eino Leino 1904-1908. Disertación: Universidad de Helsinki. Helsinki: Otava, 1990. ISBN 951-1-11285-6.

Enllaços externs

Poemes d'Eino Leino a Runosto.net Eino Leino 375 humanists Facultat d'Arts de la Universitat de Hèlsinki

Categoria:Persones de la regió de Kainuu Categoria:Escriptors finlandesos del segle XIX Categoria:Poetes finlandesos del segle XX Categoria:Periodistes finlandesos Categoria:Traductors finlandesos Categoria:Alumnes de la Universitat de Hèlsinki Categoria:Morts a la regió d'Uusimaa Categoria:Nascuts el 1878 Categoria:Morts el 1926 Categoria:Dramaturgs del segle XIX Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Dramaturgs finlandesos Categoria:Dramaturgs del segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX