va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en teoria dels invariants.
Vida i obra La mare de Study va morir quan ell només tenia quatre anys; el seu pare es va tornar a casar amb la seva cunyada, Elise, però aquesta també va morir quan Study tenia onze anys. A partir de 1880, acabats els estudis secundaris al institut de Coburg, va estudiar matemàtiques a les universitats de Jena, Estrasburg, Leipzig i Múnic. El 1884 es va doctorar a Múnic amb una tesi sobre la determinació de quantitats extensives i l'any següent va obtenir l'habilitació docent a Leipzig sota la supervisió de Felix Klein.
El 1885 va ser nomenat professor ajudant a Leipzig sota l'autoritat de Felix Klein. Aquí va conèixer David Hilbert, amb qui va passar un temps a la universitat d'Erlangen estudiant amb Paul Gordan, en aquell temps un dels màxims especialistes en teoria dels invariants. La primavera de 1886 va obetnir una borsa d'estudis eue li va permetre estar a París i fer amistat amb diversos matemàtics francesos com Henri Poincaré, Charles Hermite o Camille Jordan. El 1888, el mateix any en què va morir el seu pare i ell es va casar, va ser nomenat professor de la universitat de Marburg, en la que no va estar mai gaire a gust. El 1893 va fer un viatge pels Estats Units, on va ser invitat per Fabian Franklin a donar unes classes a la universitat Johns Hopkins.
miniatura|esquerra|Tomba d'Stuy i la seva esposa añ cementiri Poppelsdorf de Bonn. En retornar a Alemanya el 1894, va ser nomenat professor de la universitat de Bonn. Tres anys més tard va passar a la universitat de Greifswald, que va deixar el 1904 per tornar a Bonn com catedràtic. Càtedra que va mantenir fins al 1927, any en el qual es va retirar.
Amb Corrado Segre és considerat un dels pioners en l'estudi de la geometria dels nombres complexos, utilitzant els biquaternions per a obtenir una representació paramètrica de l'espai euclidià. Les seves recerques sobre els grups euclidians tridimensionals i els seus subgrups o sobre el problema d'Apol·loni van ser forá rellevants en el Programa d'Erlangen engegat per Felix Klein.
També va obtenir resultats fragmentaris en els seus estudis sobre grups projectius, que va decidir no publicar, però que en mans de Sophus Lie van ser presentats i discutits en el tercer volum de la seva Teoria dels Grups de Transformacions (1893).
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Alumnes de la Universitat de Leipzig Categoria:Alumnes de la Universitat de Múnic Categoria:Alumnes de la Universitat d'Estrasburg Categoria:Alumnes de la Universitat de Jena Categoria:Persones de Coburg Categoria:Morts a Bonn Categoria:Professors de la Universitat de Greifswald Categoria:Professors de la Universitat de Marburg Categoria:Professors de la Universitat de Bonn Categoria:Professors de la Universitat de Leipzig Categoria:Morts de càncer d'estómac Categoria:Matemàtics bavaresos Categoria:Morts de càncer a Alemanya Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX