Can Serra és una masia situada a la carretera de Mataró, 124 de Sant Adrià del Besòs, catalogada com a bé cultural d'interès local. Actualment, acull el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya.
Història El 1798, el comerciant Josep de Martí i Serra va adquirir un prat d'indianes, conegut com a prat d'en Pongem, i una altra peça de terra anomenada la Verneda als síndics del concurs de creditors d'Antoni Pongem i Alabau.AHPB, notari Miquel Vilamala, 05-01-1798. Casat amb Teresa Estruch i Llimona, natural d'Esparreguera, amb qui tingué sis fills, va morir el 1828, deixant com a hereu universal el seu net Josep de Martí i de Cardeñas,AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, 28 i 30-08-1828. Publicació del testament de Josep de Martí i Cardeñas. fill pòstum del seu primogènit Tomàs de Martí i Estruch (†1819) i de la barcelonina Jacinta de Cardeñas i Foraster. Això provocaria un conflicte amb els seus altres cinc fills, que no veien amb bons ulls que un nen de 9 anys heretés tot el patrimoni.
El 1845, i per tal d'evitar la fallida de les societats Josep Martí i Cia i Ramon Martí i Cia, de les quals era gerent Ramon Martí i Estruch, Josep de Martí i la seva mare van posar en subhasta el prat, adquirit l'any següent per 32.500 lliures per l'indià de Manresa Llogari Serra i VilarmauAHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/22, f. 43-47, 05-02-1846. (1773-1846), que el llogaria a uns fabricants. Va morir aquell mateix any, llegant la propietat al seu cosí Josep Serra i Farreras i al seu nebot Vicenç Serra i Quingles,AHPB, notari Francesc d'Assís Mas, 19-09-1846. Publicació del testament de Llogari Serra i Vilarmau. que el 1865 va vendre la seva meitat al primer, juntament amb la d'una altra finca que havien comprat a mitges.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/50, f. 223-228, 20-05-1865. Posteriorment, Josep Serra ampliaria la propietat amb diverses adquisicions i hi faria construir una casa.
A la seva mort el 1877, va llegar la propietat a les germanes Consol de Moragas i de Quintana, marquesa de Moragas i Pilar de Moragas i de Quintana, filles del primer matrimoni de la seva esposa Carlota Quintana amb Josep Ignasi Moragas.AHPB, notari Pau Cardellach, manual 1.369/34, f. 676-709v, 07-03-1879. Continuació del segon inventari post mortem de Josep Serra i Farreras. La finca passaria a mans de Juli Maria Parellada i de Moragas, fill de Pilar i de Francesc Parellada i Ribas, que hi va fer traslladar pedra a pedra la portalada gòtica de l'enderrocat Convent del Carme de Barcelona, situant-la a tocar de la masia de Cal Tondo. Posteriorment, la propietat seria adquirida per l'industrial Antoni Rocamora i Pujolà, per la qual cosa seria coneguda com a Casa Rocamora.
El 1960, a causa de l'eixamplament del pont de la N-2 sobre el Besòs, es va haver de sacrificar l'escalinata de la façana oest. Cap al 1970, la masia va ser transformada en dos habitatges independents, i una part de la porxada es va dedicar al comerç de mobles i ceràmica. A la dècada dels 1980, una part de la finca fou expropiada pel Consell Comarcal del Barcelonès amb motiu de les obres de la Ronda del Litoral, i el 1997, la junta directiva del RCD Espanyol va comprar-ne 6 ha per a construir-hi la seva Ciutat Esportiva, inaugurada el 2001.
La masia va estar un bon temps abandonada i va patir actes vandàlics que van agreujar-ne el deteriorament, fins que el 2004 fou rehabilitada per l'arquitecte David Ferrer per a acollir el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya (MhiC).
miniatura|esquerra|Pla Cerdà amb el gran parc del Besòs, que no s'arribaria a realitzar
Descripció Edifici de quatre vents de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula ceràmica a quatre vessants. A la planta baixa hi ha una porxada amb una columnata toscana, amb columnes ordenades de dues en dues excepte a les cantonades, on són més gruixudes. A sobre hi ha una terrassa, la barana de la qual està formada per una combinació de pilastres (que mantenen el ritme de la columnata) i balustrades que tanquen l'espai intercolumni. Les obertures de la planta baixa han estat molt modificades, destaquen, però, les dues portalades simètriques de la façana principal. Al pis hi ha finestres balconeres, mentre que a les golfes hi ha finestres rectangulars en disposició horitzontal.
A les quatre cantonades de la coberta i als extrems del carener hi ha pinacles de ceràmica esmaltats. El parament és d'estuc en fred.
Referències
Vegeu també Casa al carrer de Basea, 8-10 Casa Ferran-Civil Casa-fàbrica Vermell-Martí Fàbrica dels Panyos Palau Savassona Cases Rocamora
Bibliografia
Serra Categoria:Patrimoni monumental de Sant Adrià de Besòs Categoria:Edificis de Sant Adrià de Besòs