Cantus in Memoriam Benjamin Britten per a orquestra de corda i campana, és un petit cànon en la menor, escrit el 1977 del compositor estonià Arvo Pärt. L'estrena va tenir lloc a Tallinn, Estònia, al Teatre d'Estònia, el 7 d'abril de 1977, a càrrec de l'Orquestra Simfònica Nacional d'Estònia, dirigida per Eri Klas.
Es tracta d'una de les primeres composicions del període en què Pärt va adoptar la seva tècnica tintinnabuli. Quan Benjamin Britten va morir el desembre de 1976, Pärt va experimentar una profunda sensació de pèrdua, ja que considerava Britten un compositor molt proper.Grimshaw, Jeremy. "[ Cantus in Memory of Benjamin Britten, for string orchestra & bell]". AllMusic. Pärt va qualificar a Britten de posseir la "puresa inusual" que ell mateix buscava com a compositor.Hillier, 103
Aquesta obra és un lament profundament emotiu d'una senzillesa desarmant. Es construeix com un cànon per augmentació en la tonalitat de la menor, sense cap nota alterada, de manera que un oient sense coneixements tècnics la percebria com si fos tocada només amb les tecles blanques d'un piano. La peça segueix una estructura descendent que es desplega a través de nou veus de cordes: primers i segons violins, violes en tutti, i violoncels i contrabaixos dividits en dues parts cadascun. Acompanyant aquesta textura de cordes, una campana marca constantment la nota la, conferint a l'obra una atmosfera hipnòtica i introspectiva. Aquesta radical simplicitat, que en el seu moment (1977) es va percebre com a revolucionària, va donar peu a la qualificació de «nova simplicitat» per descriure aquesta etapa creativa del compositor.
Pärt va escriure: «En els darrers anys hem hagut de lamentar moltes pèrdues en el món de la música. Per què la data de la mort de Benjamin Britten —4 de desembre de 1976— em va colpir d’una manera tan especial? En aquell moment ja em trobava en un punt vital en què podia comprendre la magnitud d’una pèrdua així. En mi van sorgir sentiments inexplicables de culpa, fins i tot alguna cosa més profunda. Tot just acabava de descobrir Britten per mi mateix. Poc abans de la seva mort havia començat a apreciar la puresa insòlita de la seva música —una puresa que m’havia recordat la de les balades de Guillaume de Machaut. A més, feia temps que desitjava conèixer Britten personalment —i ara ja no podrà ser».
Referències
Bibliografia Hillier, Paul. Arvo Pärt. Oxford: Oxford University Press, 1997.
Categoria:Obres d'Arvo Pärt Categoria:Composicions musicals del 1977 Categoria:Composicions per a orquestra de corda Categoria:Obres de Benjamin Britten