miniatura|403x403px|Therapy? en concert a la sala Gebaude 9 de Colònia, el divendres 13 d'octubre de 2018. Therapy? és un grup nord-irlandès de rock alternatiu. El 1989 Andy Cairns, guitarrista i vocalista de Ballyclare, i Fyfe Ewing, bateria i també vocalista de Larne, ambdós d'Irlanda del Nord, van crear la banda. En un principi, el grup va gravar la seva primera demo amb Cairns també al baix. Per completar la formació, van reclutar el baixista de Larne Michael McKeegan. El 1992 la banda va firmar un contracte amb el destacat segell discogràfic A&M Records, en virtut del qual publicarien quatre elapés, dels quals caldria destacar sobretot Troublegum, del 1994, i Infernal Love, del 1995. La sortida del grup d'Ewing a principi del 1996 va donar pas al seu substitut, Graham Hopkins, i a Martin McCarrick, violoncel·lista i segona guitarra. Neil Cooper, al seu torn, va reemplaçar Hopkins a la bateria el 2002. Després de la marxa de McCarrick el 2004, la formació s'ha mantingut estable com a trio.
Actualment Therapy? forma part del catàleg del segell independent britànic Marshall Records. El grup ha publicat el seu 15è disc d'estudi i, al llarg de la seva carrera, ha venut al voltant de dos milions de discos arreu del món.
Història Els primers anys (1989–1992) Un dia que Andy Cairns assistia a un concert benèfic a l'institut politècnic Jordanstown a principi del 1989, es va fixar en Fyfe Ewing, que tocava la bateria en un grup de versions punk. En acabat del concert, ambdós van conversar i van acordar trobar-se per assajar a casa de Fyfe, a Larne, on Andy feia servir un petit amplificador de pràctiques, mentre que Fyfe aporrinava la bateria amb pinzells. A l'estiu van gravar una cinta demo amb quatre cançons (Thirty Seconds of Silence), en la qual l'Andy tocava un baix que els havia deixat un company de classe de Fyfe, Michael McKeegan. Quan es van decidir a actuar en directe van enrolar McKeegan. La seva primera actuació en directe va ser a l'Institut d'Art de Belfast com a teloners del grup Decadence Within un 20 d'agost del 1989. Per donar-hi continuïtat van enregistrar una altra demo de quatre cançons (Meat Abstract). El seu so mostrava notables influències d'artistes de rock independent com The Jesus Lizard, Big Black i The Membranes, així com dels nous grups de disco beat de l'estil dels belgues Erotic Dissidents.
Therapy? va publicar el seu primer senzill, sota el títol de "Meat Abstract", el juliol del 1990, del qual se’n va fer una tirada limitada de 1.000 còpies i fou editat pel segell creat pel mateix grup, Multifuckinational Records. Durant l'estiu d'aquell any, la banda va fer la seva primera gira pel Regne Unit en companyia de The Beyond, en el transcurs de la qual van aconseguir captar l'atenció de l'influent DJ John Peel. Els primers anys del grup van estar marcats per un patró similar a còpia de bregar-se en l'escena local de música alternativa, fet que suposava que Cairns sovint es passava una jornada sencera a la fàbrica de neumàtics Michelin, on treballava com a controlador de qualitat, per després creuar-se a tota pastilla Irlanda del Nord per tal d'arribar als concerts. El grup també aprofitava qualsevol oportunitat per fer de teloners i, d'aquesta manera, van acabar telonejant Loop, Ride, Teenage Fanclub, Inspiral Carpets, Tad, Fugazi i Ned's Atomic Dustbin. Therapy? aviat va guanyar-se l'atenció de l'escena musical local gràcies al seu estil únic i incorruptible. La utilització com a “quart instrument” del feedback de la guitarra i les estructures poc convencionals de les seves cançons, combinades amb unes lletres originals i fosques, a més d'amb un ús imaginatiu de samples extrets de pel·lícules de culte i de documentals extravagants, van fer que el 1990 el segell independent Wiiija Records es fixés en la banda. Al fitxatge hi va contribuir Lesley Rankine, de Silverfish, que va enviar el primer senzill del grup a Gary Walker, de Wiiija.
El primer àlbum del grup, Babyteeth, publicat el juliol de 1991, i la seva seqüela el gener del 1992, Pleasure Death, van obtenir tal èxit que van acabar fitxant per un segell important com A&M Records. De fet, ambdós discos van ser molt ben acollits en l'escena underground, fins al punt d'arribar a ser número 1 en la llista de música independent del Regne Unit. Aquesta acollida els va permetre fer de teloners de Babes In Toyland i de Hole en les seves respectives gires pel Regne Unit. A més, es va editar un recopilatori dels dos àlbums titulat Caucasian Psychosis per al mercat nord-americà, i el 1992 el grup es va embarcar en la seva primera gira pels EUA.
El novembre de 1992, el seu LP de debut amb el segell A&M, Nurse, va situar-se entre els 40 més venuts de la llista de discos del Regne Unit, mentre que el senzill principal del disc, "Teethgrinder", es convertí en el primer single entre els 40 més venuts tant a Irlanda com al Regne Unit. La revolució grunge anava a tota màquina, amb el grup nord-americà Nirvana al capdavant. Tal com era de preveure, la premsa va comparar ambdues bandes. De fet, les guitarres pesants i la innovació a la bateria que s'estaven convertint en el segell personal de Therapy? els acostava més cap al grunge que no pas els n'allunyava.
L'èxit (1993–1995) Si s'hagués d'assenyalar algun any com el del "boom" en la història del grup, amb gairebé total seguretat aquest seria el 1993. La publicació de l'EP Shortsharpshock catapultà Therapy? a la llista dels més venuts fins a arribar al número 9, amb la cançó principal de l'EP "Screamager". Aquest senzill els obrí les portes de la primera d'un seguit d'actuacions al famós programa musical britànic anomenat Top of the Pops. Després vindrien dos EPs més entre els 40 més venuts, Face the Strange i Opal Mantra, mentre que el grup no parava d'actuar sense descans pel circuit de festivals europeus i feu dues incursions separades als EUA com a teloners de Kings X primer i després de Helmet i The Jesus Lizard, per acabar actuant per primer cop al Japó. Un recopilatori dels tres EPs es va publicar als EUA i al Japó (sota el títol de Hats Off to the Insane) i a Europa (sota el títol de Born in a Crash).
El febrer del 1994 es va editar amb gran èxit comercial l'LP Troublegum, la qual cosa permeté que el grup aparegués en un seguit de festivals indie i rock, incloent-hi Reading (en la que era la seva tercera actuació consecutiva), Donington i Phoenix, per citar-ne alguns només al Regne Unit, i va deixar un grapat de senzills entre els 40 més venuts. Així mateix, va obtenir un reguitzell de nominacions en els guardons que se solen donar a final d'any, incloent-hi una nominació al Mercury Music Prize i un guardó als premis Kerrang!.
En paral·lel a la creixent impaciència per un nou àlbum, Infernal Love veié la llum el juny del 1995. Aquest cop, la reacció de la premsa va ser més tèbia. El grup havia tractat de crear un disc d'atmosfera "cinematogràfica" amb la contractació del DJ de Belfast David Holmes, que es va encarregar de lligar cada cançó d'una manera "dement", però als ulls de molts allò era +un disc desconjuntant i sobredimensionat amb balades. Malgrat que van actuar per segon cop consecutiu a Donington, a petició de Metallica, i que els singles "Stories" i "Loose" van colar-se a les llistes britàniques dels més venuts de l'any, es va posar de manifest el canvi de rumb dels Therapy?. Per bé que el senzill "Diane" (tema original de Hüsker Dü al qual van incorporar violoncel) va situar-se entre els 10 més venuts en 15 països europeus a final d'any, bona part de la inèrcia inicial s'havia esvaït.
Ewing se’n va / Quartet (1996–1998) Fyfe Ewing va abandonar el grup el gener del 1996. La banda de seguida va reclutar Graham Hopkins per substituir Ewing, moviment que es va completar amb el fitxatge permanent del violencel·lista Martin McCarrick, i el grup va efectuar una gira sense descans pels EUA i el Canadà el 1996.
Amb la gira acabada, el 1996 Therapy? per fi es va agafar un descans. Van reagrupar-se després d'uns quants mesos i van destinar la major part del 1997 a compondre, assajar i a gravar el que havia de ser la continuació d'Infernal Love.
Tot i que el senzill "Church of Noise", publicat el 1998, no va tenir gaire èxit comercial, va suposar el retorn de la banda després de tres anys apartada dels focus. L'elapé Semi-Detached transcendí la trajectòria de Troublegum i dInfernal Love amb la seva atmosfera fosca i esquerpa.Tanmateix, la promoció de l'àlbum va ser, en el millor dels casos, escassa, a causa dels problemes que arrossegava el segell A&M i que van culminar amb la cancel·lació del contracte discogràfic que el grup tenia amb la discogràfica. Sense el suport d'un segell discogràfic, Cairns i McKeegan van haver de finançar ells mateixos la gira europea de finals del 1998.
El canvi de mil·lenni (1999–2003) El sentiment de la banda respecte de la nova fornada de grups de metal alternatiu va quedar expressat en la cançó “Ten Year Plan”, inclosa en l'inapel·lable àlbum Suicide Pact - You First, publicat el 1999 per mitjà del segell Ark21, un àlbum que traspua mordacitat crua, desengany i una agressió musical a penes continguda. Aquest elapé posà sobre la taula un so més potent, si bé estava mancat de cançons adients per ser emeses en emissores comercials.
L'any següent, la publicació del recopilatori So Much For The Ten Year Plan-A Retrospective 1990-2000 (almenys pel que feia al títol) va ser tot un exabrupte carregat d'ironia envers ells mateixos arran de les dificultats experimentades pel grup amb la indústria del rock en els darrers anys. Alhora el disc també va permetre que la banda complís uns compromisos que tenia pendents amb Universal Music.
A continuació, a les primeries del 2001 Therapy? va gravar Shameless a Seattle. La producció anà a càrrec del llegendari Jack Endino, mentre que la discogràfica Ark21 endarrerí la publicació fins al setembre. Graham Hopkins, que estava descontent pel seu rol musical limitat, va abandonar el grup al desembre d'aquell any. Arran de la marxa de Hopkins, Therapy? tornà a trobar-se sense bateria i sense segell discogràfic.
Amb tot, la banda va sortir de gira per Europa el 2002 amb l'anterior bateria de 3 Colours Red, Keith Baxter. Finalment, l'exbateria de The Beyond/Cable/Gorilla, Neil Cooper, va substituir Hopkins com a membre permanent de la banda, la qual signaria un contracte amb el segell Spitfire Records.
Aquesta formació es mantingué fins al següent disc, High Anxiety, de caràcter més comercial. Poc després es va comercialitzar el primer vídeo del grup, un DVD que duia per títol Scopophobia i que incloïa un concert sencer enregistrat al Mandella Hall de Belfast el juny del 2003, vídeos promocionals i altres extres. A finals d'any, Therapy? va concloure la seva gira pel Regne Unit ja com a trio, a causa de la marxa de McCarrick a meitat gira per culpa d'una perforació de timpà.
Tres un altre cop (2004–2009) McCarrick va abandonar Therapy? de manera definitiva el març del 2004, amb la qual cosa la banda va tornar a escurçar-se fins a només tres membres, cosa que no succeïa des del 1995. Never Apologise Never Explain va veure la llum el setembre del 2004 per a un públic que va haver de familiaritzar-se amb els Therapy? reconvertits novament en trio i que recordaven el so claustrofòbic del seu material primerenc.
El següent disc, One Cure Fits All, va publicar-se l'abril del 2006. L'àlbum, produït per Pedro Ferreira, representà un retorn als ritmes melòdics de High Anxiety i, novament, va suscitar divisió d'opinions entre els seguidors del grup.