Castellserà és un municipi de la comarca de l'Urgell, pertanyent al partit judicial de Balaguer, està situat al nord-est de la comarca, al límit amb la comarca de la Noguera. La localitat és situada a l'anomenat Pla d'Urgell, arrecerada al peu de la serra d'Almenara, que li queda a la banda nord. El terme de 15,84 quilòmetres quadrats està dividit en dos sectors pel canal d'Urgell: la part del nord, de secà, amb 168 ha, i accidentat per la mencionada serra, i la part del sud, de regadiu, que es troba regat per diverses séquies del canal. Està situat a una altitud de 267 m.
Etimologia Sobre el nom de la localitat hi ha una llegenda que, més o menys, diu així: Quan el poble ja estava conquerit als musulmans, com que el comte d'Urgell Ermengol IV va ser ajudat d'igual i important manera per part d'un bisbe i d'un noble, el comte els va donar la localitat perquè hi construïssin el que, segons ells, més hi fes falta. Es reuniren el noble i el bisbe i discutiren sobre el que hi havien d'edificar. El bisbe, com és natural i per a augmentar la fe, hi volia un monestir. El noble, per a defensar el territori, hi volia un castell. I ja veus aquí, que el bisbe deia que havia de ser un monestir i que el noble deia que havia de ser un castell. Que si un castell, que si un monestir. Que si un monestir que si un castell. I com més discutiren, més s'entossudien i fins i tot començaren a escridassar-se, fins que fora de si, el noble tragué l'espasa i amb un fort cop damunt de la taula digué: un castell serà! I d'aquí ve el nom del poble: Castellserà.
És clar que això només és una llegenda i que la realitat és ben diferent. El nom del nostre poble, segons opinen els estudiosos entesos en aquesta matèria, ve del nom del lloc d'on procedien els primers habitants cristians que repoblaren aquest lloc.
Etimològicament, significa «castell del camí», provinent de l'àrab assirat.
Llocs d'interès La Panera és un edifici construït al per l'abat Domènec Porta com ho testimonia el seu escut gravat en una arcada interior. Consta de planta baixa i primera planta. La singularitat de l'obra radica en la portada d'entrada de mig punt amb dovelles i l'escut abacial en la part superior; les columnes amb les arcades, que des de la planta baixa sostenen tot l'edifici. L'embigat amb esplèndides bigues de fusta melis i el teginat del sostre amb cassetons amb rajoles de terrissa. Cal destacar també els senyals dels picapedrers encara visibles. En un principi estava destinat com a magatzem per a recollir els delmes de la senyoria de Poblet de la Baronia de l'Urgell. Posteriorment, i una vegada restaurat, es destina a activitats culturals com teatre, concerts, exposicions, conferències… L'any 2001 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument artístic. Actualment serveix com a espai cultural, per petits actes i per a exposicions. Cal Tarragona (La Casa dels Àngels). És una casa pairal catalana construïda a principis del . Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La portada renaixentista i la façana estan fetes amb carreus de pedra ben tallada. Al primer pis destaca un balcó amb dues portes i quatre finestres allindanades. Les golfes tenen unes obertures típiques del país. El 2009 l'adquireix el Mag Lari per a construir-hi "La Casa dels Àngels", una casa experiència. Laberint de blat de moro. El Laberint de Blat de Moro a la finca de la casa rural la Masia l'Esperança, és el primer a les terres de Lleida. Aquest va obrir les portes l'any 2006 i té una extensió fins a tres hectàrees. El Laberint planteja ddos kilòmetres de camins verds, alguns sense sortida i altres que et fan tornar endarrere, i així s'hi crea un complicat desafiament. El traçat del laberint forma símbols només apreciables des d'una foto aèria. Cada any se'n canvia la temàtica i el recorregut, el que en fa així any rere any una activitat diferent i única. La creu de terme data del . A la creu s'hi representen en una cara la figura del Crist Redemptor i en l'altra la figura de Maria, envoltada d'àngels, tenint les puntes de la creu unides per ornaments entrellaçats. La llanterna està formada per un fris amb vuit capelletes amb diferents sants a cada una, entre els quals es pot identificar a St. Miquel, St. Joan, St. Roc i St. Pere. Totes aquestes figures estan ornamentades amb dosserets que dibuixen petites columnes, llaçades, creus, etc. i recolzades sobre una cornisa decorada amb àngels, escuts i motius geomètrics. L'església parroquial de Santa Maria Magdalena, patrona de la localitat, es va construir a principi del . És un edifici construït amb carreus de pedra tallada. A la façana principal s'hi observa la portalada amb un arc de mig punt, amb dovelles; un motiu decoratiu format per dues columnes i un timpà d'estil neoclàssic que emmarquen la imatge de la verge amb el nen i un rosetó amb ornaments geomètrics. L'edifici és d'una sola nau, amb contraforts interiors que encabeixen sis capelles laterals, amb un absis i una absidiola que fa de sagristia. La coberta és de creueria amb clau de volta. Cal destacar les lloses de les sepultures que hi ha al terra del seu interior. Cal Carnisser és una casa construïda a mitjan . De la façana destaca la gran balconada, amb notable treball de forja a la balustrada i els esgrafiats que representen bucòliques escenes camperoles relatives a les tasques agrícoles més representatives de cada estació. Trinxeres de la Guerra Civil. Trams de trinxeres i nius d'ametralladora situats a la serra de Bellmunt-Almenara que van ser emprats de forma defensiva per part de l'exèrcit republicà, a partir de l'abril del 1938, durant l'ofensiva franquista, en el marc de la Guerra Civil Espanyola. Van servir com una línia de defensa complementària a la L2 (segona línia de defensa republicana), que s'estenia al llarg del Canal d'Urgell fins a arribar a les Garrigues. Van ser recuperades a finals de l'any 2023.
Festes populars Sant Sebastià. La festivitat de Sant Sebastià, patró de la localitat, se celebra cada 20 de gener. Normalment els actes festius del matí inclouen la missa a l'ermita del sant, amb l'ofrena per part del poble, el cant dels goigs del Sant i el repartiment dels panets beneïts. Carnestoltes. Cada any se celebra aquesta festa a la població, amb activitats per a petits i grans. Festa del Bandoler. Se celebra el segon cap de setmana de maig. Es volen rememorar els fets ocorreguts a la localitat, a finals del s. XV i principis del s. XVI relacionats amb els bandolers. Fets que, sempre van tenir lloc en aquestes contrades i que estaven, molts d'ells, relacionats amb el bandoler, cap de quadrilla, fill de la vila, Perot d'Argensola. Per aquesta finalitat els veïns es vesteixen d'acord amb l'època durant els dies en què se celebren els seus actes, que comprenen teatre, música, fira d'artesans i recreacions històriques. En resum, una festa amb els bandolers com a protagonistes i que vol ésser característica de la localitat. Festa Major. La Festa Major se celebra el cap de setmana més pròxim al dia 22 de juliol, data de festivitat de la patrona de la localitat Sta. Magdalena. Es fan diverses activitats per a totes les edats. Castellserà de Nit. Es tracta d'un cicle cultural que esdevé tots els dijous del mes d'agost a diferents places de la vila. La programació és àmplia i diversa i es poden veure espectacles de música, teatre, titelles, màgia o circ.
Fires Fira d'Horticultura - Viu l'Hort. És un esdeveniment dedicat exclusivament a l'horticultura. S'hi reuneixen agricultors, aficionats, tècnics, consumidors i es posa en comú les tècniques tant modernes com tradicionals. Hi tenen lloc xerrades, tallers i conferències sobre horts urbans, ecologia, permacultura, plantes aromàtiques, medicinals, alimentació, conservació i manipulació de les hortalises, etc. La Fira d'Horticultura neix l'any 2018 i té lloc el mes d'abril.
Equipaments Consultori mèdic. Amb servei diari de metge i infermer. El centre d'atenció primària més proper (Urgències) és a Tàrrega (20 km); en cas de problema mèdic també es pot anar a Lleida, a l'Hospital Arnau de Vilanova. Biblioteca Municipal Valeri Serra i Boldú. La biblioteca de Castellserà forma part del Sistema de Lectura Públic de Catalunya. Disposa d'una gran quantitat de fons bibliogràfic. També un espai de lectura de premsa, amb diaris locals i catalans, així com 45 revistes de publicació periòdica. Disposa també de tres punts de connexió gratuïta a internet i d'un espai de lectura per als més menuts de la casa. Consulteu novetats i tota la informació al blog. Piscines municipals. Situades a la part oest del municipi, obren només els mesos d'estiu. Consten de tres vasos, un de gran, un de mitja i un de petit. Estadi Municipal Enric Tarragona. L'estadi de futbol, de gespa natural, està situat a la part oest del municipi, allotja partits de futbol del club local i del club comarcal. A les mateixes instal·lacions es disposa del camp i del local del Club de Bitlles del poble. Pista de pàdel. La pista de pàdel és de gestió municipal. Oberta tots els dies de l'any excepte esdeveniments especials. Poliesportiu. Equipament esportiu cobert del municipi. Disposa de porteries de futbol sala i de cistelles de bàsquet reglamentàries. S'utilitza també per tot tipus d'actes festius i culturals. Garuta. La Garuta és un edifici cultural on es troba la biblioteca municipal, que porta el nom del fill il·lustre de la vila Valeri Serra i Boldú.
Pel que fa a les instal·lacions educatives, el poble disposa de llar d'infants municipal i escola de primària. A partir dels 12 anys, els alumnes estudien la secundària a l'Institut Ermengol IV de Bellcaire d'Urgell. Sala de vetlla. La sala de vetlla és municipal i disposa de dues sales diferenciades en cas que s'hagin d'utilitzar.
Fills il·lustres Valeri Serra Boldú. (Castellserà 1874 - Barcelona 23 de juny de 1938). Ha estat un dels més destacats estudiosos del folklore català i el seu treball publicat ha permès la salvació d'una part important del llegat cultural popular de les terres de parla catalana. Estudià als escolapis de Balaguer i després peritatge mercantil a Barcelona. Des que el 1896 conegué Jacint Verdaguer, feu de veritable deixeble i col·laborador seu, especialment a la revista "La Creu del Montseny" (1899-1900), i compartí el seu ideari de catalanisme catòlic i conservador, alhora que anà encarrerant els seus interessos envers el folklore religiós, seguint el consell de mossèn Cinto. Mort Verdaguer, i casat i instal·lat a Bellpuig, Valeri Serra fundà i dirigí el setmanari Lo Pla d'Urgell (1912-1921), a través del qual participà activament en les qüestions de caràcter econòmic, polític i religiós que es donaren en aquells temps a la gran plana urgellenca. Hi publicà també en forma de seccions o sèries d'articles, obres importants com el Calendari folklòric de l'Urgell (1914-15), i Mossèn Cinto Verdaguer (1915). Periodista, biògraf de Verdaguer i folklorista, l'any 1919 es traslladà a Barcelona on feu de professor a l'Escola d'Agricultura. Treballà a l'administració catalana i després a La Vanguardia. Reconegut ja com a periodista i folklorista professional, publicà monografies d'interès turístic sobre Bellpuig, Tàrrega, Lleida, reculls de rondalles, el Llibre d'Or del Rosari a Catalunya (1925) i una revista especialitzada en estudis de folklore, l'Arxiu de Tradicions Populars (1928-1935). Després de la Guerra Civil, es recuperà pòstumament una part de la seva obra (articles periodístics sobre folklore), en castellà, amb el llibre Fiestas y tradiciones populares en Cataluña (1945). A la vila de Bellpuig, on visqué, es va instituir l'any 1984 el "Premi Valeri Serra i Boldú" per a treballs inèdits en qualsevol aspecte de la cultura popular.