Pierre Camo (Ceret, Vallespir, 16 de desembre de 1877Base Léonore - 1974)Autorité BnF va ser un magistrat i poeta nord-català en francès. Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i a París, esdevingué funcionari colonial i el 1903 fou destinat a Madagascar, que li va inspirar bona part dels seus texts. Alhora també es va especialitzar en literatura del . Pierre Benoit li va dedicar el seu conte Lunegarde. En 1913 l'escultor Manolo Hugué va realitzar un Cap del poeta Pierre Camo conservat al Museu d'Art Modern de Ceret. El 1936 va obtenir el Gran Premi de Literatura Fondation Le Métais-Larivière atorgat per l'Acadèmia Francesa.Pierre Camo. Présentation et anthologie d'André VinasPierre Camo al web de l'Acadèmia Francesa
Publicacions Le Livre de la sagesse, poemes, 1906 Les Beaux-jours, poemes, 1913 Treize Romances barbaresques, poesies, 1924 Le Livre des regrets, poemes, 1925 Cadences, 1925 Aristide Maillol, vingt-huit reproductions de sculptures et dessins précédées d'une étude critique par Pierre Camo, 1926 Madame de La Rombière, grande dame de Tananarive, scènes de la vie mondaine aux colonies, 1926 Peinture de Madagascar, 1927 Heptaméron poétique, 1932 Poésies, 1936 À Madagascar, fotografies d'Ivan Manhes, text de Pierre Camo, 1932 Raoul Dufy l'enchanteur, 1947 Suite galante, 1949 Maillol, mon ami, 1950
Notes i referències
Categoria:Ceretans Categoria:Escriptors nord-catalans en francès Categoria:Distingits amb la Legió d'Honor Categoria:Morts al Rosselló Categoria:Morts al Vallespir Categoria:Escriptors nord-catalans del segle XX Categoria:Escriptors vallespirencs contemporanis Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1877