alt=MPAA logo|miniatura|Logotip de la Motion Picture Association El sistema de qualificacions de la Motion Picture Association (Associació Cinematogràfica en anglès, abreujat MPA) s'utilitza als Estats Units i els seus territoris per valorar la conveniència de les pel·lícules per a certes audiències basant-se en el seu contingut. Aquest sistema és un esquema voluntari que no s'aplica per llei; les pel·lícules poden ser exhibides sense tenir una valoració, però alguns cinemes no exhibeixen continguts no valorats o amb valoració NC-17. Els no-membres de MPA també poden lliurar pel·lícules perquè siguin valorades. Altres mitjans de comunicació, com programes televisius, música i videojocs, estan valorats per altres entitats com guies parentals de televisió, el RIAA i l'ESRB respectivament.

Introduït el 1968, seguint al codi Hays de l'era del cinema clàssic de Hollywood, el sistema de qualificació de la MPA és una de les diferents formes de classificació per edats que s'utilitzen per ajudar els pares a decidir quines pel·lícules són apropiades per als seus fills. Està administrat per la Classification & Ratings Adiministration (Administració de Qualificacions i Índexs en anglès, CARA), una divisió independent de la MPA.

Índexs Qualificacions cinematogràfiques de la MPA Els índexs segons la MPA són: Símbol de la qualificacióSignificatcenter|46x46px|Símbol d'índex del G G – General Audiences Admès per a totes les edats. Res que pugui ofendre als pares si ho veuen els seus fills.center|76x76px|PG- Valorant símbol PG – Parental Guidance Suggested Alguns continguts poden no ser apropiats per a nens. Pot contenir algunes imatges que podrien no agradar als pares per als seus fills joves.center|142x142px|PG-13 símbol d'índex PG-13 – Parents Strongly Cautioned Alguns materials poden ser inadequats per a nens de menys de 13 anys. Els pares han de ser cautelosos. Pot ser inadequat per preadolescents.center|46x46px|R Símbol d'índex R – Restricted Persones de menys de 17 anys requereixen acompanyament d'un adult. Contenen alguns materials per a adults. Els pares han d'informar-se sobre la pel·lícula abans de portar els seus fills a veure-la.center|136x136px|NC-17 símbol d'índex NC-17 – Adults Only Ningú de menys de 17 anys. Només adults. No admès per a nens. El 2013, els índexs de la MPA (llavors MPAA) es van redissenyar, mostrant l'índex en la part esquerra d'una taula i el nom de l'índex damunt. La part més gran, a la dreta, proporciona una descripció més detallada del contingut de la pel·lícula i en la part de baix hi ha una explicació de la qualificació.

Altres etiquetes Si una pel·lícula no ha estat qualificada amb un índex o és una versió sense editar d'una pel·lícula ja qualificada, les etiquetes Not Rated  (NR) o Unrated (UR) s'utilitzen sovint. Les versions sense talls o esteses de pel·lícules que tenen la qualificació de "Unrated" també contenen avisos que adverteixen que aquesta versió de la pel·lícula conté imatges que difereixen de l'original i podrien no ser aptes per a menors.

Si una pel·lícula no ha estat qualificada encara, s'utilitza l'etiqueta The Film Is Not Rated Yet (Pel·lícula encara no classificada) s'utilitza en tràilers i anuncis de televisió.

Classificacions de la MPA per tràilers cinematogràfics La MPA també valora tràilers de pel·lícules, publicitat impresa, cartells, i altres mitjans de comunicació usats per promocionar una pel·lícula. Abans de l'inici d'un tràiler es mostra una targeta verda, groga, o vermella que indica la seva qualificació.

Verd: quan el tràiler acompanya un altre llargmetratge qualificat, el missatge en la targeta de títol verd des de maig de 2013 declara: "La preestrena següent ha estat aprovada per acompanyar aquest llargmetratge." Per a tràilers d'internet, el missatge ha estat lleugerament alterat a "La preestrena següent ha estat aprovada per a audiències apropiades." Groc: una targeta de títol groga existeix només per a tràilers d'internet, amb el missatge estipulant "La preestrena següent ha estat aprovada només per a usuaris amb edat apropiada". La MPA defineix "usuaris d'internet amb l'edat apropiada" a aquells que visiten pàgines d'internet principalment freqüentades per adults o accessibles només entre les 9.00 p.m. i 4.00 a.m. La targeta groga està reservada per a tràilers de pel·lícules qualificades amb PG-13 o més. Tot i que és oficial, sembla que aquesta pràctica mai no ha estat generalitzada. No obstant això, ocasionalment es creen tràilers de bandes grogues, un exemple notable és el tràiler de Halloween (2007) de Rob Zombie. Vermell: una targeta de títol vermella indica que el tràiler està restringit i quan acompanya un altre llargmetratge, el missatge declara "La següent preestrena restringida ha estat aprovada només per acompanyar aquest llargmetratge." Per a tràilers d'internet, el missatge canvia a "La següent preestrena restringida ha estat aprovada per a audiències apropiades." La targeta de títol vermella està reservada per a tràilers qualificats amb R i NC-17. Aquests trailers poden incloure nuesa, blasfemia o qualsevol altre material que es consideri inadequat per als nens. Els tràilers d'internet que porten una targeta de títol vermella requereixen que els espectadors verifiquin la seva edat, que implica que els usuaris de 17 anys o més facin coincidir els seus noms, aniversaris i codis postals amb els registres públics de l'arxiu. No obstant això, molts canals de YouTube que existeixen per distribuir tràilers de pel·lícules i televisió sovint no tenen aquesta verificació, i publiquen aquests tràilers sense cap tipus de restricció, davant les crítiques dalguns grups com Common Sense Media.

Estrenes L'MPA també crea etiquetes blaves per a l'ús de mitjans cinematogràfics i domèstics. Les estrenes cinematogràfiques mostren l'etiqueta blava després de la pel·lícula, i els mitjans de comunicació domèstics la mostren abans de la pel·lícula. Inclouen el bloc de classificació i qualsevol descriptor de contingut assignat per l'Administració de classificació i classificació, el logotip de l'MPA i enllaços als llocs web de l'MPA a la part inferior.

Història Reemplaçament del Codi Hays Jack Valenti, que s'havia convertit en president de la Motion Picture Association of America el maig de 1966, va considerar que el Codi de producció de pel·lícules, vigent des de 1930 i rigorosament aplicat des de 1934, estava desactualitzat i tenia "l'olor odiosa de la censura".

Els cineastes estaven pressionant els límits del Codi i alguns fins i tot van arribar a presentar demandes contra el Codi Hays invocant la Primera Esmena, i Valenti va citar exemples com Who's Afraid of Virginia Woolf, que contenia les expressions "screw" i "hump the hostess" (expressions vulgar referides a l'acte sexual); i Blow Up, a la qual se li va negar l'aprovació del Codi a causa de la nuesa, la qual cosa va resultar que l'estudi membre de la MPAA l'estrenés a través d'una subsidiària. Va revisar el Codi per incloure l'avís de "SMA" (Suggerit per a audiències madures) com a mesura provisional.

Per adaptar-se a "la força irresistible dels creadors decidits a fer 'les seves pel·lícules'", i per evitar la "possible intrusió del govern en la sorra de la pel·lícula", va desenvolupar una sèrie de classificacions d'assessoria que podrien aplicar-se després que es completés una pel·lícula. L'1 de novembre de 1968, va entrar en vigor el sistema voluntari de classificació de pel·lícules de la MPAA, amb tres organitzacions que actuaven com els seus grups de supervisió i guia: la MPAA, la National Association of Theatre Owners (Associació Nacional de Propietaris de Teatres) (OTAN) i la International Film Importers & Distributors of America (Importadors i Distribuïdors de Pel·lícules Internacionals d'Amèrica) (IFIDA).«Re: The MPAA » The Skeptic Tank, 25 maig 1993. [Consulta: August 1, 2012]. Només les pel·lícules que es van estrenar als EUA després d'aquesta data es van veure afectades per això.

Walter Reade va ser l'únic dels 75 principals expositors dels EUA que es va negar a usar les qualificacions. The Girl on a Motorcycle de Warner Bros. i Seven Arts va ser la primera pel·lícula a rebre la qualificació X i va ser distribuïda per la seva subsidiària, Claridge Pictures.«'X' Marks Spot For Only 1 of 1st MPAA Group: W7 'Girl'». Daily Variety. 22 octubre 1968. p. 1. Unes altres dues pel·lícules van ser qualificades amb X al moment en què la MPAA va publicar el seu primer butlletí setmanal amb les classificacions, Sense With a Stranger de Paramount i Birds in Peru d'Universal Pictures. Tots dos serien llançats per les subsidiàries.Murphy, A.D. (November 20, 1968). «Coding Old Pix New Wrinkle». Daily Variety. p. 1.

Les qualificacions utilitzades des de 1968 fins a 1970 van ser:

G - Suggerit per a tots els públics.

M - Suggerit per a audiències madures -S'aconsella discreció dels pares.

R - Restringit -Menors de 16 anys no admesos, tret que estiguin acompanyats per un pare o tutor adult.

X - Menors de 16 anys no admesos.

Aquest sistema de classificació de contingut originalment tenia tres qualificacions, amb la intenció de permetre que els pares portessin als seus fills a qualsevol pel·lícula que triessin. No obstant això, la National Association of Theater Owners (Associació Nacional de Propietaris de Teatres) va instar a la creació d'una categoria només per a adults, tement de possibles problemes legals en les jurisdiccions locals. La qualificació "X" no era una marca registrada de MPAA i no rebria el segell de MPAA; qualsevol productor que no present una pel·lícula per a la classificació de la MPAA pot aplicar la qualificació de "X" (o qualsevol altre símbol o descripció que no sigui una marca registrada de la MPAA).

M passant a ser GP, i després PG El 1970, les classificacions "R" i "X" es van augmentar de 16 a 17 anys. A més, a causa de la confusió sobre si les pel·lícules classificades com a "M" eren adequades per als nens, "M" va ser rebatejada com a "GP" (Totes les edats, se suggereix presència d'un adult), i en 1971, la MPAA va agregar l'avís de contingut "Alguns materials no són generalment adequats pels preadolescents". L'11 de febrer de 1972, "GP" va ser revisat a "PG".

Les qualificacions utilitzades des de 1970 fins a 1972 van ser:

G - Totes les edats, públic en general.

GP - Totes les edats, se suggereix presència d'un adult De tat en tant, segons el contingut de la pel·lícula, un advertiment dirà el següent: Aquesta pel·lícula conté material que pot no ser adequat per preadolescents.

R - Restringit -Els menors de 17 anys requereixen estar acompanyats per un pare o tutor adult.

X - No s'admeten menors de 17 anys.

Les qualificacions utilitzades des de 1972 fins a 1984 van ser:

G - Totes les edats, públic en general.

PG - Guia paternal suggerida, alguns materials poden no ser adequats per preadolescents.

R - Restringit -Els menors de 17 anys requereixen estar acompanyats per un pare o tutor adult.

X - No s'admeten menors de 17 anys.

Addició de la classificació PG-13 A principis de la dècada de 1980, les queixes sobre violència i gore en pel·lícules com Indiana Jones i el temple maleït i Gremlins, que van rebre qualificacions de PG, van tornar a centrar l'atenció en pel·lícules vistes per nens petits i preadolescents.

Segons l'autora Filipa Antunes, això va revelar l'enigma d'una pel·lícula que "no es podia recomanar per a tots els nens, però tampoc es podia repudiar per a tots els nens de manera uniforme", la qual cosa va portar a especular l'abast del sistema de qualificació, en particular la seva classificació de PG, ja no coincidia amb una noció de la infància en la què la majoria dels pares estatunidencs poguessin estar d'acord. Steven Spielberg, director dIndiana Jones i el temple maleït i productor executiu de Gremlins, va suggerir una nova qualificació intermèdia entre "PG" i "R".