El batlle o alcalde de Cornellà de Llobregat és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Des de 1985 el batlle és elegit en un ple per la corporació municipal a través de regidors, que al seu torn són elegits per sufragi universal pels ciutadans de Cornellà de Llobregat amb dret a vot i mitjançant eleccions municipals celebrades cada quatre anys.D'acord amb la vigència de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General espanyol En la mateixa sessió de constitució de la corporació es procedeix a l'elecció del batlle, amb la possibilitat que tots els regidors que encapçalen les llistes electorals puguin ser candidats. És proclamat electe el candidat que obté la majoria absoluta dels vots. Si cap obté aquesta majoria, és proclamat alcalde el regidor que encapçala la llista més votada pels ciutadans.
Si bé la regència del municipi s'havia basat històricament en el poder del feudalisme, dels comtes de Barcelona, dels comuns i de les agrupacions parroquials, el concepte de batllia a Cornellà es va definir a partir de la instauració de l'absolutisme espanyol a principis del . L'any 1716 Cornellà de Llobregat va esdevenir un municipi independent de Barcelona per causa dels Decrets de Nova Planta; i des del 1714 fins a l'actualitat ha tingut un total de 52 batlles al llarg de 57 mandats, el primer dels quals fou Francesc Miret i el darrer Antoni Balmón i Arévalo. Llorenç Marigó i Poblet va ser el batlle que més cops va posseir el càrrec (en tres ocasions el 1931, el 1935 i el 1939), i José Montilla i Aguilera va assolir també la presidència de la Generalitat de Catalunya després d'ocupar l'alcaldia, entre altres càrrecs.
El tractament honorari que rep el batlle de Cornellà de Llobregat és el d'Il·lustríssim senyor, segons queda definit a l'article 12 del Reglament Especial Regulador del Protocol, Honors, Distincions i Premis del municipi.
Història Les primeres figures que regentaven els habitatges corresponents a la parròquia de Santa Maria de Cornellà del Llobregat eren l'anomenada Agrupació Parroquial i el comú a través del mètode de la insaculació. Aquesta organització sobre els fonaments de la parròquia era la conseqüència de la caiguda del feudalisme a Catalunya i dels senyors (com el propi Macià Messeguer a Cornellà), ja que als conreus i zones agrícoles no hi quedava més autoritat que el regisme de l'església i els delegats de les Corts com a col·lectors dels tributs i afers de l'ordre públic. Per altra banda, durant el i les terres de Cornellà havien estat domini dels comtes de Barcelona (entre els quals Ramon Berenguer IV) i també de les hebdòmades majors i menors de la Seu de Barcelona.
Altrament, el càrrec de la batllia de Cornellà com a tal es remunta a l'any 1714, després del Setge de Barcelona durant la Guerra de Successió Espanyola —que va culminar amb la implantació definitiva dels Decrets de Nova Planta. Aquests documents, que van comportar la implantació del règim absolutista a Espanya, van també fer adaptar els mecanismes d'elecció dels governs municipals i lorganització de la vida urbana tot adaptant-los a les normes de Castella. Així doncs, Cornellà va esdevenir un municipi independent de Barcelona i integrat a la comarca del Baix Llobregat. miniatura|250x250px|L'Ajuntament de Cornellà de Llobregat durant el segon terç del , anys després del descobriment i instal·lació de les columnes preromàniques que en presideixen l'entrada. Així doncs, durant els 225 anys entre la capitulació de Barcelona i fins a l'actualitat, 52 persones (totes homes) han ocupat el càrrec de la batllia cornellanenca. Des de 1714 i fins abans d'iniciar-se la Segona República Espanyola l'any 1931, l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat va tenir 38 alcaldes: el primer va ser Francesc Miret i el darrer Alfons Coixart Llargués, mentre que Josep Gelabert i Fatjó ho fou en dues ocasions. La gran majoria van pertànyer a famílies influents del municipi i que posseïen diverses propietats, com es fa palès en l'actualitat a través del llegat en forma de cognom que s'ha preservat en algunes de les obres més importants del patrimoni arquitectònic i en el nomenclàtor de la ciutat: Can Vallhonrat, Can Campreciós o Can Serra, entre d'altres.
El període republicà va ser el més convuls quant a l'estabilitat del consistori, que va veure un canvi continu de noms ocupant la batllia durant vuit anys: fins a 6 noms diferents, des de Llorenç Marigó i Poblet fins a Josep Berruezo i Lloret. Aquesta inestabilitat es va veure agreujada per la incertesa política i les eleccions contínues que van marcar la Segona República i l'esclat de la Guerra Civil espanyola: Llorenç Marigó va repetir mandat fins a 3 ocasions, mentre que Isidor Coma i Fabré i Amadeu Fabrès i Sardà van fer-ho en dues ocasions. miniatura|250x250px|L'edifici consistorial després de la reforma executada durant el franquisme. Se'n va unificar tota la façana fins a la cantonada amb la plaça dels Enamorats. El 28 de gener de 1939, dos dies després de la pèrdua de Barcelona per part dels republicans en mans del bàndol franquista, la comissió gestora nacional va nombrar de nou Llorenç Marigó com a batlle provisional. Un any després, Manuel Medina Clavero va començar a presidir la primera de les 5 alcaldies que es van succeir durant el franquisme a través de la designació del Governador Civil de Barcelona, mentre que Joan Seijo i Viñas ho va fer en la darrera.
Un cop va caure el règim franquista després de la mort de Francisco Franco l'any 1975, es va restablir el sufragi municipal a les eleccions municipals espanyoles de 1979. Des d'aquell moment de la transició espanyola fins al període de restabliment de les institucions democràtiques actual, 3 batlles han estat escollits a través d'eleccions locals cada quatre anys: Frederic Prieto i Caballé, José Montilla i Aguilera (que va arribar també a ocupar els càrrecs de ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern Espanyol, President de la Generalitat de Catalunya i de senador al Senat d'Espanya) i Antonio Balmón i Arévalo, batlle actual.
Llista de batlles de Cornellà de Llobregat +Núm. batlliaBatlleInici del mandatFi del mandatPartit políticDadesFonts1Francesc Miret17141727 -2Marc Comas?? -3Joan Batllori?? -4Manuel Fernández?? -5Francesc Mitjavila?? -6Josep Serra?? -7Pau Basté?? -8Pau Riera?? -9Isidre Casas?? -10Gabriel Campreciós i Negre?? -11Joaquim Mitjavila?? -12Pere Coixart?? -13sense marc|100pxGabriel Vallhonrat?? -14Gabriel Campreciós i Negre?? -16Bruno Vidal?? -16Pau Basté?? -17sense marc|100pxFrancesc Llargués i Vila1834 18651837 1868 - -18Pau Riera?? -19Vicenç Casas?? -20Bernard Vallhonrat i Pochc. 1860 -enllaç=:d:Q91354218|25px|center21Ramon Sala i Massaguer16 de febrer de 1873agost de 1873 -22Josep Mélich i Petitagost de 187315 de gener de 1874 -23Carles Viñals i Madolell?? -24Josep Gelabert i Fatjó?? -25Cristòfor Llargués i Campmany18831887 -26Ramon Sala i Massaguer18871888 -27Vicenç Montserrat?? - -Josep Gelabert i Fatjó?? -28Josep Fernández i Batlla?? -29Josep Mariné i Casas?? -30Josep Gairal i Farrés19061r d'agost de 1907 -31Vicenç Cunill i Roura1907? -32Bartomeu Ribas i Palau?? -33Jacint Preciós i Esmerats?? - 34 sense marc|100px Vicenç Llivina i Fernández ? ? Lliga Regionalista35Josep Mélich i Riera?? -36Baldiri Cortada i Carbonell?? - 37 sense marc|100px Vicenç Llivina i Fernández abril de 1920 febrer de 1922 Lliga Regionalista 38 Alfons Cuixart i Llargués febrer de 1922 abril de 1931 Lliga Regionalista39Llorenç Marigó i Poblet12 d'abril de 1931 gener de 1934Partit Republicà Radical40sense marc|100pxIsidor Coma i Fabrésfebrer de 1934 13 d'octubre de 1934Esquerra Republicana de Catalunya -Llorenç Marigó i Poblet2 de maig de 1935 febrer de 1936Partit Republicà Radical -sense marc|100pxIsidor Coma i Fabrés16 de febrer de 1936 juliol de 1936Esquerra Republicana de Catalunya41sense marc|100pxAmadeu Fabrès i Sardà27 de juliol de 193627 de setembre de 1937Partit Socialista Unificat de Catalunya42Lope Insa i Canut27 de setembre de 1937 desembre de 1937Esquerra Republicana de Catalunya43Jaume Lloret i Bonada2 de desembre de 1937 novembre de 1938Partit Socialista Unificat de Catalunya44Josep Berruezo i Lloretnovembre de 1938 gener de 1939Confederació Nacional del Treball
(sindicat) -Llorenç Marigó i Pobletgener de 1939 1940Dictadura franquista45Manuel Medina Clavero12 d'agost de 1940 1945enllaç=:d:Q37012840|25px|center46Ramon Gaya i Massot19451951enllaç=:d:Q36833657|25px|center47Josep Riu i Carreras20 d'octubre de 195130 de desembre de 1969 enllaç=:d:Q37875451|25px|center48Josep Maria Ferrer i Penedès30 de desembre de 196926 de juliol de 1978 enllaç=:d:Q38093241|25px|center49Joan Seijo i Viñasagost de 1978abril de 1979 enllaç=:d:Q50677605|25px|center50Frederic Prieto i Caballéabril de 1979maig de 1985Partit Socialista Unificat de Catalunya enllaç=:d:Q19760101|25px|center51sense marc|100pxJosé Montilla i Aguilera28 de maig de 198516 d'abril de 2004Partit dels Socialistes de Catalunya enllaç=:d:Q465464|25px|center52sense marc|100pxAntonio Balmón Arévalo25 d'abril de 2004actualitatPartit dels Socialistes de Catalunya enllaç=:d:Q8201131|25px|center
Referències
Bibliografia
Categoria:Llistes d'alcaldes de Catalunya