La digital, boca de llop, didalera, didals, digital purpúria, guantera o herba didalera (Digitalis purpurea) és una espècie de planta amb flors del gènere Digitalis dins la família de les plantaginàcies (Plantaginaceae). És una planta nativa d'Europa Occidental i del nord del Marroc.
Addicionalment pot rebre els noms de bragues de cucut, didal, gossets, guant de Nostra Dona, guantelet, guants de Maria, guants de Nostra Senyora, herba de l'orina, herba de Santa Maria i purpúria guantera.
Etimologia El nom de Digitalis purpurea ens informa sobre una característica física de la planta. Així Digitalis prové del mot llatí digitus que vol dir dit, i purpurea significa lila o púrpura. Aquest significat fa referència a la forma i color de les flors, i indica que té forma de dit o didal i que és de color lila.
Ecologia Aquesta planta es troba normalment en medis muntanyosos com ara clarianes de boscos, marges de camins i talussos, terraplens, penya-segats, entre roques, zones recent talades, i en general, en terrenys humits i silícics, més rarament en terrenys calcaris. A Catalunya es troba a la zona pirinenca (Vall d'Aran, Pallars Sobirà, Ripollès, Alt Empordà). Font: http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Digitalis+purpurea
En major freqüència es troba acompanyada per roures, fagedes i avets, encara que també es pot veure amb alzines i sureres al sud de la península Ibèrica. També s'utilitzen cultivars decoratius com a planta de jardí. Predomina en zones de climes temperats, d'ombra o semi-ombra.
La seva època de floració és de maig a setembre, depenent l'altitud.
Descripció miniatura|esquerra|Inflorescències La digital és una planta herbàcia biennal, hemicriptòfit, que pot fer entre 0,4 i 2 metres d'alçada aproximadament. Durant el primer any, únicament es forma una roseta de fulles arran de terra, i és al llarg del segon quan es forma la inflorescència.
Rel pivotant desenvolupada, blanquinosa, amb una única tija, cilíndrica, buida per dins, sense ramificacions, erecte i robusta, recoberta per una pilositat llanosa i blanquinosa.
Les fulles són simples, alternes i amb una nervació reticulada prominent per sota, tenen forma ovada-lanceolada, amb els marges dentats. Verdes pel revers, i blanquinoses per l'anvers, degut a la barreja de pèls multicel·lulars no glandulosos amb pèls glandulosos més petits. Les fulles basals es disposen formant una roseta basal i poden ser de fins a 40 cm de longitud, llargament peciolades. Per contra les superiors són sèssils.
Les inflorescències són racemoses, en forma de raïm terminal, agrupades a la part terminal de la tija, més o menys unilaterals. Les flors són hermafrodites, amb bràctees a la base del pedicel, i tenen una forma acampanada-tubular de fins a 5 cm de longitud. miniatura|Corol·la
La corol·la és púrpura amb taques vermell-marronós a la part inferior interna rodejades per taques blanques, glabre a l'exterior però amb pilositat a l'interior. Disposada cap avall, amb un únic pètal (corol·la monopètal·la) en forma de dit amb quatre lòbuls desiguals.
El calze té 5 sèpals, és verdós i amb pilositat.
L'androceu està constituït per quatre estams, dos llargs i dos més curts, fusionats a la corol·la.
El gineceu és bicarpel·lar.
El fruit és una càpsula ovoide amb pilositat, més punxegut per un extrem, que s'obre per dues valves, i que conté a l'interior nombroses llavors d'un color gris marró.
Aquesta planta es pot confondre amb la consolda, almenys abans de la floració, quan les grans fulles de la digital formen la roseta basal arran de terra. La millor manera de diferenciar-les és tocar les fulles, les de la digital són molt suaus al tacte, mentre que les de la consolda són característicament aspres i rasposes.
Droga miniatura|Droga L'òrgan de la planta utilitzat per les seves virtuts medicinals són les fulles. Presenten escassa olor, encara que característica, i un sabor amarg.
La quantitat de principis actius que contenen les fulles varia molt durant tot el dia. Durant la tarda s'acumula la màxima quantitat, després comença a decréixer, perquè la mateixa planta destrueix els principis actius formats. A l'alba, les fulles en manquen total o quasi totalment.
És per això que la recol·lecció es fa durant les primeres hores de la tarda, i es recol·lecten les fulles inferiors més sanes i senceres, quan ja s'han començat a obrir les primeres flors de la planta. Per contra, es recomana menysprear les fulles velles, de la part externa de la roseta basal, així com les de la part superior.
Les fulles han de ser ràpidament dessecades entre 55-60 °C, immediatament després de ser recol·lectades, per poder conservar els seus principis actius. Els glucòsids cardiotònics són sensibles a la calor i la humitat. Un excés d'humitat desencadenaria unes reaccions enzimàtiques que produirien la pèrdua de l'activitat farmacològica.
Farmacologia Composició química Heteròsids cardiotònics: Glucòsids: purpurea-glucòsids A i B. L'estructura de l'A és igual a la del lanotòsid C, excepte per l'absència del grup acetil. Entre els glucòsids secundaris destaquen tres grups que es diferencien segons la naturalesa de l'aglicò: digitoxigenina (d'on deriva entre altres la digitoxina), gitoxigenina i gitaloxigenina (d'on deriva entre altres la gitoxina). També conté digitalina. Saponòsids: digitonòsid, gitonòsid i tigonòsid. Pigments Flavonoics: luteol. Alcaloides Àcids digitàlics i antirrínics.
El contingut dels principis actius varia en funció de diferents factors externs, com ara el clima, el sòl, les condicions de desenvolupament de la planta, la recol·lecció, l'assecat, etc.
Accions farmacològiques És cardiotònica gràcies als heteròsids que conté. Augmenta la contracció del miocardi, disminueix l'excitabilitat i conductibilitat, i alenteix, reforça i regula el ritme cardíac. És diürètica gràcies a l'acció conjunta dels heteròsids, flavonoides i saponines. Afavoreix la producció i expulsió d'orina quan aquesta, a causa d'una insuficiència cardíaca, no es dona en quantitat normal. Fa desaparèixer els edemes mitjançant una acció conjunta sobre el cor i els ronyons. La respiració amb dificultat, provocada per una deficiència cardíaca, també és retornada a la normalitat per acció de la digital. Té un efecte contràctil sobre la musculatura vascular que és útil en casos d'hemorroides o metrorràgia.
La seva acció està basada en la seva capacitat d'augmentar la força de contracció miocardíaca (inotropisme positiu), la qual es tradueix en una disminució de la grandària cardíaca, descens de la pressió venosa, disminució del consum d'oxigen i diüresi. Amb això descendeix el volum sanguini i l'edema.
L'acció inotròpica positiva beneficiosa a la insuficiència cardíaca congestiva s'exerceix independentment del ritme cardíac predominant, sent en tots els casos dosis-depenent. L'efecte és similar tant sobre el múscul auricular com en el ventricular. L'acció inotròpica està vinculada a un efecte inhibitori de l'enzim ATP-asa Na⁺/k⁺ depenent unida a la membrana cel·lularGodman L. & Gilman A., 1986; Navarro I. et al., 2000
Aquest enzim està implicat en l'establiment del potencial de membrana en repòs de la majoria de les cèl·lules excitables. Pel que sembla, hi ha un lloc específic o receptor en la bomba ATPasa on actua la digital.Thomas R. et al. 1990; Tao Q. et al.1995; Schmidt T. et al.2000
L'enzim és responsable de l'intercanvi de sodi i potassi a través de la membrana de la cèl·lula muscular. La inhibició permet una acumulació de sodi intracel·lular, això comporta un increment de la força de contracció miocardíaca.Mullins L., 1979 L'increment del calci intracel·lular es produeix degut al fet que el baix gradient de sodi a través de la membrana disminueix la sortida de calci per l'intercanviador Na/Ca que es produeix durant la diàstole.Neal M., 1996; Page C. et al., 1998
D'altra banda, la digital incrementa l'activitat vagal central, que tendeix a disminuir el to i l'excitabilitat cardíaca, contrarestrant l'efecte estimulant de l'acció perifèrica. D'aquesta manera es facilita la transmissió muscarínica en el cor, la qual cosa permet disminuir la freqüència cardíaca (efecte cronotrop negatiu), retardar la conducció auroventricular i allargar el període refractari del node A-V i del feix de His. Aquest últim efecte és útil en la fibril·lació auricular.Goodman & Gilman A., 1986
Encara que té un ús generalitzat, no existeix una prova convincent que la digital tingui un efecte beneficiós en el pronòstic a llarg termini dels pacients amb insuficiència cardíaca, ja que si bé els símptomes milloren, la disfunció roman.Page C., 1998, Rathore S. et al., 2002
Usos medicinals La digital es recomana principalment en casos d'insuficiència cardíaca congestiva i en segon terme en altres situacions tals com bloqueig atrioventricular de 2n i 3r grau, miocardiopatia hipertròfica, síndrome del si carotidi, taquicàrdia ventricular, arrítmia, aneurisma de l'aorta toràcica i síndrome de Wolf-Parkinson-White.Gruenwald J., 1998
També s'utilitza com a diürètic, per tractar edemes o hemorroides. S'havia utilitzat per a tractar l'epilèpsia, tot i que aquesta darrera aplicació avui en dia no es considera apropiada i no es realitza.
Usos populars Al considerar-la com planta tòxica l'ús popular d'aquesta espècie ha estat molt restringit des de l'antiguitat. Inicialment es va emprar a Irlanda, Escòcia, Anglaterra i posteriorment a Europa central. Va Ser usada per a tractar úlceres, ferides, abscessos (per via externa) i paràlisi, hipertensió arterial, edemes i cefalees (per via interna).
Toxicitat La digital és una planta molt tòxica, la medicació ha de ser controlada per un metge, ja que la dosis terapèutica i la tòxica són molt properes. S'ha d'anar molt amb compte encara que es prengui a dosis terapèutiques, perquè també pot resultar nociva a causa del fet que l'eliminació és relativament lenta, i provoca l'acumulació a l'organisme dels principis actius.
Els efectes d'una intoxicació per digital son pràcticament idèntics als de la intoxicació farmacològica amb els mateixos principis actius.
Primer es manifesten mareigs, vòmits, nàusees, anorèxia, diarrees i irritació gastrointestinal, tant les nàusees com els vòmits es deuen a una excitació directa de la zona gallet posterobulbar. A vegades aïllades pot comportar un quadre de xoc cardiovascular amb bradicàrdia important.Lacassie E. et al., 2000 Més endavant apareix afecció cardíaca amb extrasistòlia ventricular, bradiarítmies (bloqueig auriculoventricular de diversos graus) i fibril·lació ventricular. També hi pot haver simptomatologia neurològica amb sensació d'inestabilitat, cefalea, neuràlgia del maxil·lar inferior, fatiga, confusió mental, somnolència, trastorns visuals com fotofòbia i visió borrosa, obnubilació, deliri i convulsions. Algunes alteracions visuals poden esdevenir encara amb dosis usuals.Honrubia A. et al., 2000 Pot arribar a provocar la mort.
Contraindicacions No administrar en casos de hipercalcemia, abans d'una cardioversió, arrítmies ventriculars, miocardiopatia hipertròfica obstructiva.
Interaccions medicamentoses La digitoxina pot accelerar la seva metabolització al fetge quan s'administren drogues inductores d'enzims microsomals tals com la fenilbutazona, rifampicina, fenobarbital i fenitoina. També potencien la seva acció: penicil·lina, tetraciclina, eritromicina, anfotericina B, glucocorticoides, laxants, diürètics, calcioantagonistas, reserpina, salicilats, carbenoxolona i amiodarona.Brinker F., 1998; Zebrowska Upina I. et al., 2000; Kohler G. et al., 2000
L'administració simultània de diürètics forts sol ser una de les causes més freqüents d'intoxicació digital, ja que pot disminuir les reserves corporals de potassi. L'administració de quinidina produeix un augment en la concentració plasmàtica de la digital en més del 90% dels pacients.Bigger J. & Strauss H., 1982