Jordi Tiñena Amorós (Barcelona, 3 de maig de 1955 - Tarragona, 23 de març de 2018) fou un escriptor i catedràtic de llengua i literatura catalanes de secundària. Es va llicenciar en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana i es va doctorar en Filologia Catalana amb la tesi La novel·la històrica catalana (1862-1882), Universitat de Barcelona, 1992 (TDX, 2015).
Va néixer en una família barcelonina de classe treballadora. El seu pare, Fernando, era mestre calderer, i la seva mare Maria va ser modista i mestressa de casa. De jove, i ja a Tarragona on es van traslladar per la feina del pare, es va involucrar en la lluita política comunista i antifranquista des del Partit del Treball d'Espanya (PTE) i es va presentar a les primeres eleccions democràtiques de l'estat el 1977, a la llista de Tarragona per al Congrés per Esquerra de Catalunya - Front Electoral Democràtic. Va formar part de l'Assemblea de Catalunya.
Jordi Tiñena va treballar a l'Institut públic de Campclar de Tarragona, la biblioteca del qual porta el seu nom. Va fer catorze versions i edicions de clàssics catalans dirigits al món educatiu, com Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa, el Llibre de les dones, Lo Somni o Partinobles; i va escriure tretze novel·les, entre altres treballs, també periodístics. Cinc de les seves novel·les tenen com a escenari la ciutat de Tarragona, però totes enllacen amb obres de la literatura universal i els seus personatges i les trames plantegen els grans temes transcendents de la humanitat, entre la moral i la barbàrie. Va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira (1994), el Premi Pin i Soler de narrativa (1998), el Premi Tarragonès de Creació (2015) i el Premi Enlaira a la Trajectòria (2016). Va ser finalista del premi Carlemany, del Llorenç Villalonga i del Sant Joan, de novel·la.
Jordi Tiñena va pertànyer a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i al col·lectiu Escriptors del Camp de Tarragona (ESCAT). Soci d'Òmnium Cultural, va ser membre de la Junta de l'entitat al Tarragonès (1983-1991). Va formar part del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV), designat pel Parlament de Catalunya a proposta d’Iniciativa per Catalunya (2004-2010). Era partidari de la independència de Catalunya.
L'any 2019 es van dur a terme unes jornades (Càtedra Josep Anton Baixeras de la URV) i una exposició municipal, titulades “El plaer d'escriure”, sobre la seva trajectòria literària i personal; i es va publicar un llibre, amb el mateix títol, que presenta estudis sobre la seva obra per part d'onze autors i coordinat per Magí Sunyer (Diputació de Tarragona, Col·lecció Ramon Berenguer IV, 2019).
Obres Novel·les Mort a Menorca (1994). Finalista del Premi Carlemany (1994) Un dia en la vida d’Ishak Butmic (1995). Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira (1994) Els vespres de don Magí Castellarnau (1995) La dona del grill (1996) El comediant de Perpinyà (1997). Finalista del Premi Llorenç Villalonga (1996) Dies a la ciutat (1999). Premi Pin i Soler de narrativa (1998) L'ombra del coronel (2002) El mercant (2005) Peix de gat (2011) El gos suïcida (2012). Finalista del Premi Sant Joan (2010) La mort sense ningú (2016) El somriure del viking (2017) Joc d'identitats (2018)
Referències
Enllaços externs Lloc web personal Pàgina de l'autor a l'AELC
Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català Categoria:Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira Categoria:Morts a Tarragona Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX