Durango és un municipi del territori històric de Biscaia, País Basc, capital de la comarca del Duranguesat. Té una extensió de 10,79 km² i una població de 29.791 habitants (2019).

Llengua A Durango es parla la varietat bizkaiera del basc amb característiques pròpies de la comarca. En 1869, Louis Lucien Bonaparte, classificà aquesta localitat en el subdialecte occidental i varietat de Gernika. miniatura|esquerra|Escut de la vila de Durango

Any 1996 Total 22.821 Bascòfons 7.218 Bilingües d'origen 949 Neo-bascòfons 1.930 Neo-bascòfons parcials 2.922 Parcialment castellanitzats 905 Totalment castellanitzats 248 Castellanòfons 8.649

Any 2001 Total 23.600 Bascòfons 6.604 Bilingües d'origen 1.321 Neo-bascòfons 3.856 Neo-bascòfons parcials 959 Parcialment castellanitzats 226 Totalment castellantizats 8.649 Castellanòfons 7.877

Personatges cèlebres miniatura|esquerra|Monument a fra Juan de Zumárraga en el Parc d'Ezkurdi Fray Juan de Zumárraga (1468-1548), primer bisbe de Mèxic, que va establir la primera impremta en aquell país i va fundar nombrosos col·legis i hospitals. Es pot trobar una estàtua seva al parc d'Ezkurdi. Juan de Yciar (ca 1522 - ca 1573), cal·lígraf i matemàtic. Martín Ruiz de Gamboa de Berniz (1533-1590), conquistador i Governador del Regne de Xile. Bruno Mauricio de Zabala (1682-1736), governador de Buenos Aires i fundador en 1726 de la ciutat de Montevideo, capital d'Uruguai. La seva casa pairal està situada molt prop del museu de la vila. Tomás Meabe (1879-1915), fundador en 1903 de les Joventuts Socialistes d'Espanya, organització juvenil del PSOE. Benita Uribarrena Bollaín (1922-1911), comunista destacada per la seva lluita antifeixista durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Té un parc al seu nom a la vila.

Vegeu també Bombardeig de Durango (1937) Monòlit en memòria a les persones represaliades pel franquisme per la seva opció sexual

Referències

Enllaços externs

Web Ajuntament de Durango Web de la Comarca de Durangaldea Durango a l'Enciclopedia Auñamendi Centre d'investigació Azterlan Centre Maristak