fou un polític democristià italià, que fou Primer Ministre d'Itàlia en dues ocasions a finals de la dècada del 1950 i President d'Itàlia entre el 1962 i 1964.

Biografia Va néixer el 2 de febrer de 1891 a la ciutat de Sàsser, situada a la regió italiana de Sardenya.Va néixer en una família noble sarda, adscrita al patriciat genovès des de 1752, a Annetta Campus i Celestino Segni. Llicenciat en jurisprudència l'any 1913, a partir del 1920 es dedicà a la docència en les universitats de Perusa i Sàsser, de la qual fou rector entre els anys 1946 i 1951.

Activitat política el 1919 s'afilià a les files del Partit Popular italià de Luigi Sturzo, però en observar el seu vessant feixista l'any 1942 decidí fundar un nou partit, la Democràcia Cristiana. El 1946 fou escollit membre de l'Assemblea constituent italiana, i ocupà diversos càrrecs administratius sota els governs d'Ivanoe Bonomi i Ferruccio Parri, fins que sota el govern d'Alcide De Gasperi fou nomenat l'any 1951 ministre d'Instrucció Pública.

El juny de 1946 va ser elegit membre de l'Assemblea Constituent i des de 1948 a la Cambra de Diputats, sempre reelegit (des de 1964 al Senat).

A la caiguda del govern de Giovanni Gronchi fou nomenat President del Consell de Ministres el 6 de juliol de 1955 sota la presidència de Giovanni Gronchi. Ocupà el càrrec fins al 1957. Sota el govern d'Amintore Fanfani fou nomenat Ministre de Defensa.

Posteriorment tornà a ser escollit Primer Ministre el febrer de l'any 1959, càrrec que ocupà breument fins al març de 1960, i sota el govern de Fernando Tambroni fou nomenat Ministre d'Afers Estrangers.

Durant el primer govern de Segni, el 25 de març de 1957 es van signar els Tractats de Roma , que establien la Comunitat Econòmica Europea (CEE), de la qual Itàlia era un estat cofundador, i el Mercat Comú Europeu (MEC); es va crear i instal·lar definitivament el Tribunal Constitucional, que mai havia estat en funcionament fins aleshores, es va aprovar la llei que garantia a Eni el dret exclusiu d'investigar i explotar hidrocarburs a tot el territori italià (excloent Sicília) i es va crear el Ministeri de les Participacions Estatals, l'òrgan del govern italià responsable de la supervisió i gestió de les participacions estatals en l'economia italiana, determinant també per a les empreses estatals una autonomia sindical «pública» i apartant-les de la disciplina de la Confindustria per sotmetre-les al seu propi règim. Durant el seu segon govern, es va establir el Ministeri de Turisme i Entreteniment amb la llei núm. 617/59. Va ser president del Consell de la Unió Europea de l'1 de juliol al 31 de desembre de 1959.

President de la República L'any 1962 fou escollit President d'Itàlia amb un escrutini de 443 vots sobre 842, amb els vots decisius del Moviment Social Italià i dels monàrquics.Indro Montanelli, cit., pagg. 345-346 Va jurar el càrrec l'11 de maig de 1962 i l'endemà va rebutjar la dimissió de cortesia que li havia presentat el primer ministre Amintore Fanfani,Francesco Bartolotta, Parlamenti e governi d'Italia dal 1848 al 1970. II vol., Vito Bianco Editore, Roma, 1971, pag. 281 que, per tant, va romandre en el càrrec fins a les eleccions polítiques de l'abril de 1963, amb la participació de socialdemòcrates i republicans i el suport extern del PSI.

El 7 d'agost de 1964, durant una acalorada conversa amb l'exponent socialdemòcrata Giuseppe Saragat i el primer ministre Aldo Moro, Segni va patir una trombosi cerebral. Cap dels presents va fer mai cap declaració sobre el contingut de la conversa;La differenza di opinioni tra gli interlocutori dovrebbe aver avuto luogo in ordine alla nomina di un ambasciatore, secondo Alessandro Giacone, Le «Plan Solo»: anatomie d'un «coup d'État», Parlement[s], Revue d'histoire politique 2009/2 (nº 12), p. 84, nota 81, che ricorda come Saragat abbia sempre smentito che durante il colloquio fossero stati evocati gli eventi del precedente luglio. només als diaris d'Ettore Bernabei se'n va rebre una descripció, però d'una font indirecta.Il presidente del Consiglio Aldo Moro raccontò a Bernabei che cosa era accaduto: "Segni ha cominciato a parlare con difficoltà, come se avesse una caramella in bocca. Quando ci siamo alzati abbiamo visto che barcollava e ho pensato che fosse per il caldo. L'abbiamo sorretto perché non precipitasse, ma purtroppo per mezz'ora non abbiamo trovato nessun medico" (Piero Meucci, "Ettore BERNABEI il primato della politica", Marsilio, 2021).

La condició d'impediment temporal es va constatar llavors, amb un document signat conjuntament pels presidents de les dues cambres i pel Primer Ministre; el 10 d'agost el president del Senat Cesare Merzagora va assumir les funcions ordinàries de substitut i les va mantenir fins al 29 de desembre.Comunicato della Presidenza del Consiglio dei ministri sull'esercizio temporaneo di funzioni del Capo dello Stato da parte del Presidente del Senato, G.U. n. 195 del 10-08-1964 Tot i que es tractava d'una malaltia greu, mai es va arribar a la declaració d'"impediment permanent" prevista per l'article 86 de la Constitució, que hauria comportat una nova elecció, i la situació es va resoldre amb la dimissió voluntària, que va tenir lloc el 6 de desembre de 1964.

Fou substituït del seu càrrec el dia 10 d'agost pel president del Senat Cesare Merzagora. El 6 de desembre del mateix any Segni anuncià la seva renúncia al càrrec. Merzagora anuncià la dimissió el 29 de desembre del mateix any.

Nomenat senador vitalici com a expresident de la República, Segni morí l'1 de desembre de 1972 a la seva residència de Roma.

Referències

Enllaços externs

Premi Internacional Carlemany

Categoria:Alumnes de la Universitat de Sàsser Categoria:Cavallers de l'Orde de l'Elefant Categoria:Diputats italians Categoria:Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Guanyadors del Premi Internacional Carlemany Categoria:Membres de la Democrazia Cristiana Categoria:Ministres italians Categoria:Morts a Roma Categoria:Orde de la Corona de Roure Categoria:Polítics sards Categoria:Presidents d'Itàlia Categoria:Primers ministres italians Categoria:Sasseresos Categoria:Senadors de la República Italiana Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Membres de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics italians morts al segle XX