alt=Quadre d'Henri de Toulouse-Lautrec del 1885 titulat "Prostitutes" en francès que en retrata una de nua d'esquena.|miniatura|Femmes de Maison d'Henri de Toulouse-Lautrec (1885)
La prostitució és un negoci consistent en la pràctica de mantenir relacions sexuals de manera habitual i professional a canvi de diners, és a dir, amb finalitats de lucre. Tradicionalment, és una professió que s'ha considerat immoral, sovint hipòcritament, mentre que les persones que exerceixen aquesta professió son sovint menystingudes, estigmatitzades o criminalitzades.
Les dones que venen el seu treball sexual s'anomenen «meretrius» o «prostitutes». Alguns noms despectius o pejoratius son putes, meuques, cueques, barjaules, o bagasses, entre d'altres. També hi ha noms eufemístics, com dones públiques o a vegades fins i tot massatgistes (tot i que la professió de massatgista normalment no comporta prostitució). Alguns noms despectius antiquats serien fembra pecadriu, àvol fembra, fembra comuna, fembra pública, fembra vil, folla fembra, o mala fembra, en que «fembra» vol dir simplement «dona».
Per altra banda, els homes que exerceixen la prostitució s'anomenen «prostituts», que ens dona «un prostitut», «el prostitut», en singular. Un jove amant d'una dona que el manté s'anomena gigoló, tot i que es pot argumentar que no és el mateix que la prostitució. Algun nom eufemístic podria ser home públic o fins i tot massatgista.
Els homes que compren aquests serveis s'anomenen puters o bagassers, i des del punt de vista capitalista, es poden anomenar clients. Tot i que la incidència de dones que compren serveis sexuals és estadísticament molt baixa, les dones que usen aquests serveis s'anomenen puteres i bagasseres.
Sovint, la prostitució està lligada a la pràctica del proxenetisme i a el tràfic de persones. El proxenetisme és un delicte que consisteix en l'explotació de persones adultes, adolescents o infants, normalment per engany, violència o coacció, per part de terceres persones que es beneficien majoritàriament dels diners, o totalment (esclavitud). De vegades, participar en un producte pornogràfic es considera prostitució o treball sexual.
Nombroses cultures, civilitzacions, religions i sistemes filosòfics han tendit sistemàticament, des de temps immemorials, a titllar la prostitució d'activitat bruta i viciosa contraposant-hi la virtut i la decència com a valors antitètics.
El món de la prostitució mou grans quantitats de diners. Generalment és una pràctica tolerada, tot i que rarament legalitzada, i és precisament la seva no regulació (buit legal) el motiu que fa que generi uns importants fluxos de diner no controlats per l'estat ni, per tant, subjectes a impostos. A Suècia, fins i tot, la llei persegueix el client que contracta els serveis de professionals del sexe. A Espanya existeix un buit legal, no es considera delicte, però tampoc està regulada com a activitat legal. La manca de consens entre països agreuja un problema que més que polític, és cultural.
Història Descrita com "la professió més antiga del món", un mite patriarcal i masclista que en justifica el consum, les primeres mencions a aquesta pràctica daten del i es refereixen a la prostitució sagrada, és a dir, a les dones que tenien relacions sexuals en honor de les divinitats. Els historiadors indiquen que les primeres dones eren esposes estèrils que decidien dedicar-se a ser "esposes de tots" o dels déus per ocupar un lloc a la societat,Jean Bottéro, Mésopotamie : l'écriture, la raison et les dieux, Gallimard més endavant, es van començar a reclutar joves per part de les castes sacerdotals i també homes (en la seva majoria després d'un procés de castració). A l'Índia aquestes persones rebien el nom de devadâsî i complien amb ritus similars. Posteriorment van sorgir les prostitutes comunes, que van exportar-se a altres indrets.
A Grècia, hi havia diversos tipus de prostitució. Les pornai ocupaven el graó més baix de la jerarquia, eren esclaves (nascudes d'altres esclaves o adquirides com a botí de guerra) que depenien d'un ciutadà que es quedava gran part dels seus ingressos (els primers proxenetes). Al següent graó hi havia les prostitutes independents, que portaven roba al·lusiva i sovint treballaven també com a ballarines. Més amunt se situava l'hetera o hetaira, una dama de companyia o cortesana, educada per relacionar-se amb homes de gran estatus i precedent de la geisha japonesa. Una de les heteres més famoses és Aspàsia de Milet. Els tres tipus de prostitució eren legals i tolerats, excepte a Esparta,Conrad M. Stibbe, Lakonische Vasenmaler des sechtsen Jahrhunderts v. Chr., Number 191 (1972), pl. 58. Cf. Maria Pipili, Laconian Iconography of The Sixth Century BC, Oxford University Committee for Archaeology Monograph, Number 12, Oxford, 1987. sembla que pel fet de tenir un altre tipus de moneda, que no propiciava l'establiment de bordells.
A Roma proliferava la prostitució de baix nivell, amb l'afegit de joves orfes d'ambdós sexes que eren criats pels seus protectors per a aquest fi. Els Floràlia van estendre la prostitució entre les ciutats romanesLactantius, Instit. Divin. i es va fer necessari regular els lupanars, bordells o prostíbuls, on les dones s'anunciaven nues, especialment els dies de jocs. A les comunitats d'origen etrusc, es permetia que dones pobres exercissin la prostitució per contribuir a la seva dot.
miniatura|Prostitució a Pompeia Tant el cristianisme com l'Islam van condemnar la prostitució com a pecat, tant per a qui oferia els serveis sexuals com per a qui els comprava, però no per això va desaparèixer aquesta pràctica. Moltes dones musulmanes repudiades tenien com a única font d'ingressos possible esdevenir prostitutes, en una situació similar a la de les vídues índies. L'expansió de les malalties de transmissió sexual va fer que es comencés a perseguir la prostitució a les ciutats (per prevenir-les, està documentat l'ús del preservatiu des del ). Aquesta persecució va empresonar per primer cop les prostitutes i va fer proliferar els asils per a les penedides. Anglaterra, fins i tot, va ordenar deportar les detingudes a les Amèriques.
A les cultures orientals i precolombines existeixen també referències a la prostitució, com el cas ja esmentat de la geisha o les āhuiyani asteques, per citar-ne dos exemples.
Modalitats miniatura|El barri vermell d'Amsterdam La prostitució femenina és la més desenvolupada. El poder social dominant de l'home i la dependència econòmica de la dona (sostre de cristall) han convertit al gènere femení en el més vulnerable davant la pràctica del comerç del sexe. De fet, segons un estudi publicat per OpenData, remarca que la major part de víctimes de prostitució a Europa provenen dels països amb les rendes més baixes, com és el cas d'Ucraïna (42%), Moldavia (42%) i Romania (7%). En el món occidental, les formes en què les dones exerceixen la prostitució són principalment les següents: Prostitució de carrer. Moltes d'aquestes dones exhibeixen el seu cos al carrer, davant de la gent. Esperen que el client estigui interessat i els dos aleshores van al racó. La modalitat més arriscada i generalment la de preu més baix. Les prostitutes s'exhibeixen a la via pública i esperen els puters, que acorden amb elles el preu (d'aquí la idea de contracte sexual). El client, generalment, arriba amb cotxe i, un cop assolit l'acord, hi fa pujar la dona i se l'emporta a un descampat o zona aïllada per tal de fer les pràctiques sexuals dins del cotxe. En alguns barris marginals, o més degradats socialment, ni tan sols s'utilitza el cotxe com a mitjà d'apropament, sinó que es negocia a peu dret en ple carrer i les prostitutes ja tenen disposada, per satisfer el client, una habitació en alguna casa dels voltants. Una variació d'aquesta modalitat són les prostitutes de carretera. Aquesta modalitat ha crescut en les darreres dècades davant les pressions veïnals per erradicar la prostitució als centres urbans. En aquest cas, les meuques esperen els seus clients al voral de la carretera, generalment sempre al mateix lloc. De bordell La prostitució es pot exercir també en locals especialment estructurats en habitacions preparades per a dur a terme pràctiques sexuals. El bordell com a establiment és similar a un hotel, però orientat a garantir la intimitat de les parelles. Ha absorbit molt de la pràctica de la prostitució. En aquests casos, el client, a més de pagar a la prostituta, també es fa càrrec de les despeses del lloguer de l'habitació. Durant l'edat mitjana, a Barcelona, ja existien els bordells i estaven sotmesos a la regulació del Consell de Cent. Els més coneguts eren els de Viladalls, la Volta d'en Torre i el Canyet (també conegut com a Hostal d'en Sala). Les barres americanes varen tenir molta importància a Espanya durant la segona meitat del , com a lloc de trobada on contactar amb prostitutes. Actualment es troben en clara regressió davant la consolidació d'altres alternatives. Anomenades també clubs, han anat desapareixent dels entorns urbans, per donar pas a alternatives més sofisticades i discretes. Tingueren molta importància en la postguerra quan la prostitució era més perseguida. Aquests bars es distingeixen perquè no es pot veure l'interior del local. El seu horari de funcionament és gairebé exclusivament nocturn, tenen una estètica dominada pels llums de neó a fora i la llum escassa a dins. Les prostitutes serveixen copes rere la barra o simplement esperen assegudes en un tamboret o en una taula perquè els clients se'ls acostin i les convidin a una copa. Mentre el client va pagant consumicions, negocien algun tipus de contacte sexual, que generalment es duu a terme, un cop tancat l'acord, en reservats situats al local o en els pisos superiors o propers. La prostituta sol percebre un percentatge sobre el total de les consumicions del client. Els clubs de carretera, generalment freqüentats per transportistes i persones amb ocupacions que els obliguen a molts desplaçaments, són una variant de la barra americana de ciutat. Continuen funcionant amb normalitat al llarg de tota la geografia espanyola. Les saunes i pisos de relax. A la ciutat, la majoria de prostitutes actua en pisos dedicats a la prostitució. Es tracta de pisos o locals especialment dissenyats pel comerç sexual; són molt compartimentats, i és on les dones cobren un percentatge del preu que el client abona per cada servei, i una altra part va a parar a mans del propietari del pis. Generalment, aquests locals són atesos per senyores que fan d'intermediàries entre el client i la prostituta. Les saunes i cases de massatge acullen sovint formes de prostitució, si bé en molts casos les pràctiques són limitades només a tocaments i masturbació del client sense penetració. Locals d'ambient A domicili En locals d'intercanvi. A mesura que s'han anat liberalitzant els costums i les pràctiques sexuals s'han estès els locals d'intercanvi de parelles. La pràctica sexual consentida i volguda conjuntament per tots dos dins de la parella s'ha anat consolidant com una alternativa al consum individual de la prostitució. No obstant això, aquests casos no són generalment enquadrables com a prostitució, ja que les parelles que interaccionen sexualment no sempre exerceixen la prostitució amb la finalitat d'obtenir un benefici econòmic, sinó que cerquen compartir amb una altra parella el sexe per pur plaer. En aquests locals però, es disposa habitualment de "parelles" que formen part del negoci i exerceixen la prostitució, amb les quals les "parelles clients" es poden relacionar pagant un preu. La GFE o girlfriend experience suposa una interacció més gran a nivell personal en comparació amb els serveis que ofereix una prostituta normal, tot i que el grau d'interacció canvia depenent de la persona. La gran diferència i característica principal en un servei GFE és que no es fixa la prioritat a practicar sexe, sinó a tenir una experiència més íntima i personal.