María Antonia Escribano Sánchez (Madrid, 24 de gener de 1954 – Madrid, 22 de desembre de 2002) va ser una compositora, pianista, pedagoga, creadora escènica, actriu i performer espanyola. La seva obra se situa en la intersecció entre la música contemporània, el teatre musical, la improvisació i la pedagogia, i abasta des de composicions instrumentals i electroacústiques fins al teatre musical, la música per a la primera infància i la creació vocal expandida. Escribano és considerada una de les compositores espanyoles més transversals i versàtils de la fi del segle XX, destacant per la integració de la veu, el gest, la improvisació i l’experimentació sonora en les seves obres i projectes pedagògics.
Biografia María Escribano (Madrid, 24 de gener de 1954 – Madrid, 22 de desembre de 2002) va ser una pianista, compositora, pedagoga i creadora escènica. Des de molt jove va mostrar un profund interès per la música i l’expressió artística, iniciant estudis de piano, contrapunt i composició al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, on obtingué el títol de piano el 1972. Entre els seus mestres s’hi troben Fernando Puchol (piano), Gerardo Gombau (acompanyament), Francisco Calés (contrapunt i fuga) i els compositors Antón García Abril i Román Alís, amb qui estudià composició.
Entre 1973 i 1976 amplià la seva formació en música contemporània i tècniques avançades amb Carmelo Bernaola, Tomás Marco, Cristóbal Halffter, Rodolfo Halffter, Arturo Tamayo, Luis de Pablo i Leonardo Balada. Amb aquest últim estudià orquestració i composició a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh. Igualment, participà en cursos i seminaris amb Mauricio Kagel i György Ligeti a Darmstadt i Colònia, incorporant influències del teatre musical europeu, de la música conceptual i de l’experimentació sonora.
El 1978 obtingué una beca de creació de la Fundación Juan March, que li permeté traslladar-se a França per incorporar-se al Roy Hart Theatre, companyia internacional dedicada a la investigació vocal i al teatre físic. Allí treballà durant tres anys com a compositora resident, pianista i actriu, i col·laborà amb diversos membres de la companyia, així com amb la pianista, musicòloga i cantant Ana Vega Toscano, amb qui desenvolupà projectes com The Spell of Robin Hood. La seva etapa al Roy Hart Theatre consolidà la seva concepció interdisciplinària de la música com a experiència corporal, escènica i global.
Entre 1980 i 1981 completà estudis de formació actoral que influïren decisivament en la seva estètica i en la seva producció musicoteatral posterior. En tornar a Espanya s’instal·là a Àvila, on desenvolupà tasques de compositora i professora de música. El 1982 fundà, juntament amb l’actor i director Manuel Azquinezer, el Centre de Creació Artística AGAD a Arenas de San Pedro (Àvila), des d’on produí espectacles de música i teatre adreçats tant al públic infantil com a l’adult, molts d’ells inspirats en comptes de tradició oral, la improvisació vocal i la investigació escènica.
A més de la seva activitat creativa, Escribano destacà com a pedagoga. Fundà els centres El Jardín de la Música i El Ardal a Madrid, destinats a infants i joves de 3 a 16 anys, i fou pionera a introduir programes d’educació musical per a nadons des dels divuit mesos. El seu enfocament pedagògic se centrava en la improvisació, la creativitat, el moviment, l’escolta activa i la composició com a eines fonamentals d’aprenentatge.
María Escribano morí a Madrid l’any 2002. El seu arxiu personal i part dels seus manuscrits es conserven a la Biblioteca Nacional d’Espanya.
Trajectòria artística Teatre i veu Des dels seus inicis, Escribano vinculà la seva activitat musical al teatre. Col·laborà amb el Brau Teatre i amb el Roy Hart Theatre, on componé L’histoire d’un son (1978) per a deu cantants-actors, piano i percussió, integrant fonemes, poesia i moviment. Aquesta experiència marcà profundament la seua concepció de la música com a vivència total, combinant so, gest i espai escènic.
Entre els seus treballs escènics destaquen La risa en los huesos, Préstame 88, La ciudad, Cos’hanno che vedere la zoofilia e la polifonia, El sueño de Lady Macbeth, Zambra 44.1 i El Oráculo. Col·laborà amb artistes com Concha Jerez, José Iges, Eduardo Polonio i Adolfo Núñez, consolidant-se com a creadora interdisciplinària.
Pianista i intèrpret Com a pianista, oferí recitals i gires a França, Alemanya, Itàlia, Israel, Veneçuela, Cuba, els Estats Units, l'Argentina i el Brasil, i estrenà nombroses obres contemporànies. Participà en festivals internacionals com:
Festival de Tardor de Madrid Festival de Música de L’Havana Festival Synthèse de Bourges Festival Latinoamericano de Música de Caracas Cantiere Internazionale d’Arte de Montepulciano Festival Musiques d’Aujourd’hui de Perpignan Festival de la DGM de Weimar (2000)
El 1997 estrenà al Auditorio Nacional de Madrid l’última obra de Joaquín Rodrigo, Canción y danza, interpretació revisada posteriorment pel mateix compositor.
Periodisme i mitjans Escribano desenvolupà també una important activitat divulgativa. Col·laborà com a articulista i assagista en diverses revistes, i fou programadora, presentadora i directora a Radio Nacional de España, especialment a Radio 3, Radio Clásica i Radio 1. Participà igualment en televisió com a guionista i presentadora en Los Conciertos de La 2, contribuint a la difusió de la música contemporània i a la visibilització de les compositores.
Labor pedagògica La pedagogia ocupà un paper central en la trajectòria de María Escribano, sempre en diàleg amb la seva visió artística interdisciplinària. Fou coordinadora i professora del Taller de Música-Teatre AGADA (1981–1982) i posteriorment directora de l’Escola de Música d'Arenas de San Pedro, on impulsà metodologies creatives basades en la improvisació, el moviment i l’exploració vocal.
Es formà com a professora del mètode Suzuki a l’Institut Suzuki de Lió i presidí l’Associació Suzuki de Castella i Lleó, des d’on promovia l’educació musical primerenca i l’aprenentatge basat en l’escolta i la implicació activa de l’alumnat.
Fundà els centres pedagògics El Jardín de la Música i El Ardal, orientats a infants de 3 a 16 anys, i fou pionera a introduir programes d’educació musical per a nadons des dels divuit mesos. El seu enfocament integrava música, moviment, improvisació, creativitat, consciència corporal i escolta activa.
A més, fou professora associada del Departament de Música de la Universitat Autònoma de Madrid, on impartí assignatures de pedagogia i anàlisi musical.
La seva metodologia pedagògica es fonamentava en la vivència directa, la creació compartida, el cos com a ressonador i la música com a procés emocional i expressiu.
Obra musical Les obres selectes inclouen:
Guitarra: Flor de azar (1976), El sonido viajero (1992), Memorias del viento (1992), Señora de las llamas (1994), Le voyage (1995), Endecha para un amigo (1999). Piano i electroacústica: Sortilegio (1993), Solar (1991), Quejío (1988/1990), Opening (1980), Poema rítmico (1981), 786 (1995). Vocal i escènica: Poema cantado (1979), Alientos (1978), Avestruz sonríe (1975), Ardió la… (1997), El quinto sol (1994–1995). Música de cambra: Paisajes (1993), Sin seso (1978).
El seu estil es caracteritza per la integració d’elements teatrals, vocalitat estesa, improvisació estructurada, combinació de música instrumental i electroacústica, ús de fonemes i referències poètiques, així com estructures obertes i narratives fragmentades.
Cronologia d’obres seleccionades AnyObraInstrumentació / Tipus1975Avestruz sonríeDues sopranos i piano1976Flor de azarGuitarra i cinta magnètica 1978L’historie d’un son10 cantants-actors, piano i percussió1978AlientosSoprano, celesta i percussió1980OpeningPiano (improvisació)1981Poema rítmicoPiano (improvisació)1988QuejíoPiano solo1991SolarPiano i cinta1992El sonido viajeroNarrador/cantant + ensemble de guitarres1992Memorias del vientoFlauta i guitarra1993SortilegioPiano i electroacústica1994Señora de las llamasOboè i guitarra1995Le voyage4 guitarres1995Endecha para un amigoVeu i guitarra
Estil i estètica La seva música fusiona teatre, poesia, improvisació i creativitat sonora, amb un interès especial per l’expressivitat corporal i vocal. Integra paraula fragmentada, fonemes, respiracions i gestos com a part del discurs musical.
La seva obra reflecteix un enfocament espiritual i poètic basat en la memòria, la introspecció i la connexió emocional. El seu llenguatge és transdisciplinari i combina improvisació, llibertat formal, estructures obertes i la hibridació entre música, imatge i escenografia.
Discografia Entre les seves gravacions destaquen:
Sortilegio, interpretada per Ana Vega Toscano (piano i electroacústica) Voces de una tradición (1983) La herencia judía en España (1992), amb Maite Hernán Gómez Spell of Robin Hood (piano i electroacústica) Participació en recopilatoris de compositores espanyoles, incloent-hi obres per a veu i piano com Habanera del agua i Mujer de aguas dulces
Beca, premis i reconeixements Beca de creació de la Fundación Juan March (1978–1979) Participació en cursos internacionals amb Mauricio Kagel, György Ligeti i Rodolfo Halffter Reconeixement crític com a compositora transdisciplinària i pedagoga innovadora Referent en l’educació musical infantil i en la música contemporània espanyola
Llegat María Escribano és una figura clau de la música contemporània espanyola de finals del segle XX. La seva obra representa la confluència entre creació, pedagogia i experimentació escènica. Introduí metodologies innovadores en l’educació musical primerenca, impulsà la difusió de la música contemporània en mitjans i festivals, i desenvolupà un estil propi basat en la integració de música, gest, veu, poesia i moviment. El seu arxiu personal es conserva a la Biblioteca Nacional d’Espanya, i la seva obra continua sent objecte d’estudi i interpretació.
Referències
Categoria:Professors de música Categoria:Morts a Madrid Categoria:Compositors madrilenys Categoria:Compositors espanyols del segle XXI Categoria:Pianistes madrilenys Categoria:Compositors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1954