Herbert I del Maine († 13 d'abril de 1035) anomenat també Gos Despert (del francès Éveille-chien, llatinitzat Evigilans Canis) fou comte del Maine del 1017 fins a la seva mort el 1035.

Vida Era el fill d'Hug III i va succeir el seu pare com a comte del Maine.<ref group=lower-alpha>Encara que Herbert era anomenat comte ja el 1016, el seu pare probablement encara vivia el 1017. Hi ha evidència que permet pensar que Herbert probablement es va veure implicat en l'administració del comtat durant els últims anys del seu pare. Vegeu: Barton, Lordship in the County of Maine (2004), p. 46 n. 82</ref>Detlev Schwennicke, Europäische Stammtafeln: Stammtafeln zur Geschichte der Europäischen Staaten, Neue Folge, Band III Teilband 4 (Verlag von J. A. Stargardt, Marburg, Germany, 1989), Tafel 692 Herbert va ser, de vegades, un vassall nominal del seu veí Folc III Nerra però d'una altra manera es considera independentRichard E. Barton, Lordship in the County of Maine, c. 890-1160 (The Boydell Press, Woodbridge, 2004). p. 102 i va obtenir el malnom de Gos Despert per haver resistit constantment les intrusions dels seus veïns angevins al sud.The Ecclesiastical History of Orderic Vitalis, Ed. Marjorie Chibnall, Volume II, Books III And IV (Clarendon Press, Oxford, 1993), p. 117 Des de l'època en què Herbert va convertir-se en comte el 1017, va estar constantment en guerra contra Avesgaud de Bellême, bisbe de Le Mans.Steven Fanning, A Bishop and His World Before the Gregorian Reform: Hubert of Angers, 1006-1047 (The American Philosophical Society, Philadelphia. 1988), p. 54

El 1016, un jove Herbert va aliar-se amb Folc III en una guerra contra Eudes II de Blois.Jim Bradbury, The Routledge Companion to Medieval Warfare (Routledge, Londres, Nueva York, 2004), p. 124 El 6 de juliol Eudes estava en camí d'atacar la fortalesa de Montrichard. En descubrir-ho, Folc i Herbert van dividir llurs forces per bloquejar qualsevol dels dos atacs. Eudes va acudir imprudentment contra la força angevina sota Folc, coneguda com la batalla de Pontlevoy.Jim Bradbury, The Capetians: Kings of France, 987-1328 (Hambledon Continuum, Londres, Nueva York, 2007), p. 91 La gran força d'Eudes va prevaldre i el propi Folc va ser llançat del seu cavall i en perill que l'assassinessin o capturessin, però van enviar un missatger a Herbert perquè hi acudís de seguida.Kate Norgate, England under the Angevin kings, Volumen 1 (Macmillan & Co., Londres & Nueva York, 1887), p. 158 Herbert va atacar el flanc esquerre de les forces d'Eudes produint una confusió; la força d'Eudes va fugir deixant els seus soldats a peu, que van ser massacrats. Eudes va ser derrotat del tot i va ser incapaç de desafiar Folc de nou durant una dècada. Mentre aquesta batalla va establir la reputació d'Herbert com un guerrer, també va començar a deteriorar-se la seva relació amb Folc.Richard E. Barton, Lordship in the County of Maine, c. 890-1160 (The Boydell Press, Woodbridge, 2004). p. 86 miniatura|Mapa del comtat del Maine Van tornar a haver-hi batalles amb Avesgaud, bisbe de Le Mans, i el 1025 Herbert va fer un atac nocturn al castell del bisbe a Duneau, fent que Avesgaud fugís a la protecció del seu germà Guillem, senyor de Bellême.Richard E. Barton, Lordship in the County of Maine, c. 890-1160 (The Boydell Press, Woodbridge, 2004). p. 47 Un cop va estar sa i estalvi, el bisbe va excomunicar Herbert i va continuar atacant-lo. No gaire després l'excomunicació va quedar suspesa i es va restaurar la pau entre ells quan Herbert va començar a atacar els territoris del bisbe de nou. Aquest cop Herbert, amb l'ajuda del comte Alà III de Rennes, va atacar el bisbe al seu castell a Le Ferte.Richard E. Barton, Lordship in the County of Maine, c. 890-1160 (The Boydell Press, Woodbridge, 2004). p. 47, 87

El 7 de març de 1025, Folc Nerra va atreure Herbert a Saintes amb la promesa de donar-li Saintes com a benefici.Bernard S. Bachrach, Fulk Nerra, the Neo-Roman Consul, 987-1040 (University of California Press, Berkeley y Los Angeles, 1993), p. 173 Herbert va ser capturat i fet presoner durant dos anys fins que una coalició va forçar el seu alliberament. Durant el seu captiveri, Folc havia assumit el govern del Maine i abans de tornar a Herbert el seu comtat, va prendre els territoris del sud-oest del Maine, amb algunes fortaleses, unint-les al comtat d'Anjou.W. Scott Jessee, Robert the Burgundian and the Counts of Anjou, Ca. 1025-1098 (The Catholic University of America Press, 2000), p. 31 Nome´s de patir una completa humiliació va permetre que Herbert quedés lliure.J. B. Bury, The Cambridge Medieval History, Vol. III (The Macmillan Company, Nueva York, 1922), p. 126

A causa, en part, de les guerres amb el bisbe Avesgaud, un aliat de Folc Nerra, i en part a causa del seu empresonament, el comtat del Maine va declinar sota Herbert I.Jim Bradbury, The Routledge Companion to Medieval Warfare (Routledge, Londres, Nueva York, 2004)p. 122 Va fer construir el castell de Sablé, però el 1015 per alguna raó va permetre que es convertís en un feu independent sota els vescomtes del Maine. De la mateixa manera, Château-du-Loir, construït al principi del , també va passar ràpidament sota control castellà independent.

Mentre que tot de monedes simples amb el lema Dei gratia s'havien forjat sota l'autoritat comtal al llarg del a Le Mans, en algun moment entre el 1020 i el 1030 les monedes van forjar-se amb el monograma del comte Herbert i el lema signum Dei vivi'', disseny que va seguir fins al .Richard E. Barton, Lordship in the County of Maine, c. 890-1160 (The Boydell Press, Woodbridge, 2004). p. 53 les monedes a Le Mans eren de tal pes i de tan bona qualitat que eren àmpliament acceptades a tot Frància Occidental.

Descendència Herbert va tenir quatre fills:

Hug IV, successor seu, que es va casar amb Berta de Blois, filla del rival Eudes II de Blois. Gersenda, casada primer amb Teobald III de Blois, fill del rival Eudes II, divorciada el 1048 i tornada a casar amb Albert Azzo II. El seu fill del segon matrimoni va recuperar el Maine del control normand el 1069 com el comte Hug V del Maine. Paula,Marjorie Chibnall (ed.) li diu 'Paula' a The Ecclesiastical History of Orderic Vitalis, Volum II, llibres III i IV (1993) p. 304-5 nota 2, mentre que l'edició de Forester li diu 'Paule' a Ordericus Vitalis, Història eclesiàstica d'Anglaterra i Normandia, Vol II, (1854), p 455 nota 2; mentre que manuscrits anteriors li diuen 'Paulæ' a Orderic Vitalis, Vol II, llibre IV, p 305. dona de Jean de la Flèche, el seu fill Elies I del Maine va succeir el seu cosí Hug V com a comte del Maine. Biota, casada amb Gualter III de Vexin, i Gualter va tenir el controld el Maine després de morir el seu nebot, Herbert II, fill d'Hug IV, abans que tant Gualter com Biota morissin possiblement per enverinament i Guillem I d'Anglaterra prengués el país.The Ecclesiastical History of Orderic Vitalis, Ed. Marjorie Chibnall, Volume II, Books III And IV (Clarendon Press, Oxford, 1993), p. 116-119

Referències

Notes

Categoria:Comtes del Maine Categoria:Persones del Sarthe Categoria:Morts al Maine i Loira