miniatura|Enric I de Portugal, qui va ser tant cardinal com rei de Portugal. miniatura|El cardenal Thomas Wolsey Un cardenal de la corona (italià: cardinale della corona) era un cardenal protector d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de CardenalsReinerman, Alan J. 1989. Austria and the Papacy in the Age of Metternich. Washington, D.C.: Catholic University of America Press. p. 59. i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat. Més generalment, el terme pot referir-se a qualsevol cardinal significatiu com a estadista secular o elevat a petició d'un monarca.
Francis Burkle-Young defineix un cardenal de la corona com un «elevat al cardenalat únicament per recomanació dels reis europeus i sense, en molts casos, haver realitzat cap servei per a l'avanç de l'Església»Francis A. Burkle-Young. 1998. "The Cardinals of the Holy Roman Church: Papal elections in the Fifteenth Century: The election of Pope Eugenius IV (1431) ."
Segons l'historiador dels conclave Frederic Baumgartner, els cardenals de la corona «poques vegades anaven a Roma, excepte pels conclaves, en aquest cas, i eren en gran manera desconeguts per a la majoria del Col·legi. Normalment no podien participar en la pratiche, no eren papabili ni rares vegades va rebre més d'un o dos vots».Baumgartner, 2003, p. 150. Els cardenals de la corona generalment es van oposar a l'elecció de cardenals de la corona d'altres regnes, encara que tendien a unir-se contra a l'elecció dels cardenals-nebots.
L'oposició als cardenals protectors nacionals va sorgir al segle XV a causa del conflicte d'interessos percebut, i el papa Martí V va intentar prohibir-los completament el 1425.Wilkie, 1974, p. 8. Una reforma del papa Pius II datada de 1464 considerava que els cardenals protectors nacionals eren generalment incompatibles amb les responsabilitats curials, amb diverses excepcions. Aquests protectors van ser permesos obertament per part dels papes Innocenci VIII i Alexandre VI, tots dos requerien el consentiment explícit per escrit del pontífex perquè un cardenal assumís un «càrrec de servei a un príncep secular».Wilkie, 1974, p. 9. Un cardenal sense nom fins i tot va suggerir elevar cardenals protectors nacionals a una posició completa i oficial a la Cúria romana, equivalent a un ambaixador.
Història La institució d'un cardenal protector d'un estat nació pot haver-se originat al , que servia com a predecessor de les institucions diplomàtiques de la Santa Seu desenvolupades al segle XVI.Bireley, Robert. 2007. Book Review. The Catholic Historical Review. 93, 1: 172–173. A manuscript list of cardinals appointed at the request of Crowns can be found in the Vatican Library in the Borghese collection, Borg. lat. 376, p. 131-141: Pietro Francesco de Rossi, De cardinalibus electis ad preces Principum, ab anno 1294 usque in finem pontificatus Pauli III. La institució del cardenal de la corona es va convertir per primera vegada en dominant dins del Col·legi de Cardenals, amb el consistori del papa Eugeni IV del 18 de desembre de 1439 (just després de l'elecció de l'antipapa Fèlix V pel Concili de Basilea). que va nomenar un nombre sense precedents de cardenals amb forts vincles amb monarques europeus i altres institucions polítiques.Burkle-Young, Francis A. 1998. "The election of Pope Nicholas V (1447) ."
Monarca/Nació Cardenal NotesCarles VII de FrançaRenaud de ChartresCanceller de FrançaCarles VII de FrançaGuillaume d'EstoutevilleCosí reial, constructor del Mont Saint-MichelEnric VI d'AnglaterraLouis de Luxembourg de BeaurevoirCanceller de FrançaEnric VI d'AnglaterraJohn KempAnterior canceller d'Anglaterra i arquebisbe de YorkAlfons V de PortugalAntónio Martins de ChavesBisbe de Porto Regne d'Hongria (interregnum)Dénes SzécsiPrimat-designat d'Hongria Ladislau de VarnaZbigniew OleśnickiArquebisbe de CracòviaSacre Imperi Romanogermànic (interregnum)Petrus de SchaumburgConseller imperialRenat I de NàpolsNiccolo d'AcciapaccioArquebisbe de CàpuaMilàGerardo Landriani CapitaniBisbe de ComoGènovaGiorgio Fieschi di LavagnaArquebisbe de GènovaFelip III de BorgonyaJean Le JeuneAmbaixador al Concili de Ferrara-Florència miniatura|Zbigniew Oleśnicki, un dels primers cardenals de la corona
La primera referència explícita a la protecció pertanyent a un estat nació data de 1425 (lEnciclopèdia catòlica diu 1424), quan el papa Martí V va prohibir als cardenals «assumir la protecció de qualsevol rei, príncep o comuna regit per un tirà o qualsevol altre persona secular».Signorotto and Visceglia, 2002, p. 161 Aquesta prohibició va ser renovada en 1492 per Alexandre VI. Aquesta prohibició no va ser renovada per Lleó X en la novena sessió del Concili del Laterà de 1512.
Alguns cardenals de la corona eren cardenals-nebots o membres de famílies poderoses; uns altres van ser seleccionats únicament per recomanació dels monarques europeus, en molts casos amb poca experiència eclesiàstica prèvia.Miranda, Salvator. 1998. "The election of Pope Eugenius IV (1431) ." Durant els regnats d'Avinyó, els papes Climent VI i Urbà VI en particular, es va reconèixer que els monarques podien seleccionar els retenidors i esperar que fossin elevats al Col·legi dels Cardinals. El taxa de creació d'un cardenal de la corona era d'uns 2.832 escuts.
El papa Alexandre VII va haver d'elevar els cardenals de la corona in pectore.Pastor, 1940, p. 133. El papa Urbà VI (1378-1389) va prohibir als cardenals de la corona rebre regals dels seus sobirans respectius.
La Primera Guerra Mundial va consolidar la decadència de la institució del cardenal de la corona, ja que moltes monarquies es van extingir o van disminuir en el poder.
Rol en conclaves
En el cas d'Espanya, França i Àustria, dels segles XVI al XX, els cardenals de la corona tenien la prerrogativa d'exercir el Ius exclusivae (un veto dels candidats "inacceptables") durant un conclave papal en representació del seu monarca patró. Normalment els cardenals de la corona arribaven amb una llista de candidats inacceptables, però sovint havien de parlar-ho amb els seus patrons durant els conclaves a través de missatgers, i intentar (de vegades sense èxit) retardar el conclave fins que arribés una resposta. Per exemple, els papes Innocenci X (elegit el 1644) i Innocenci XIII (elegit el 1721) van sobreviure a les ordres de veto arribades tard des de França i Espanya respectivament. El cardenal de la corona austríac Carlo Gaetano Gaisruck, va arribar massa tard al conclave de 1846 per exercir el veto contra Giovanni Maria Mastai-Ferretti (que ja havia estat elegit i pres el nom de Pius IX).
Llista de cardenals protectors i de cardenals de la corona A continuació, s'inclou una llista completa dels protectors cardenals de la corona als segles i :Wodka, Josef. Zur Geschichte der nationalen Protektorate der Kardinäle an der römischen Kurie. [publisher omitted]: Innsbruck and Leipzig, 1938, 46–130.
D'Hongria Pietro Isvalies (1507–1511) Giulio de Medici (?– 1523)
D'Àustria miniatura|Jan Puzyna de Kosielsko, cardenal de la corona austríac, el darrer en exercir el jus exclusivae. Protectors 1523–31: Lorenzo Pucci 1532–35: Giovanni Salviati 1540–42: Girolamo Aleander 1542–55: Marcello Cervini 1555–80: Giovanni Girolamo Morone 1580–1600: Andreas von Österreich 1603–34: Franz von Dietrichstein 1635–38: Ippolito Aldobrandini 1638–42: Maurizio di Savoia 1655–67: Ernst Adalbert von Harrach Federico Sforza (1664–1666, protector substitut de les terres hereditàries d'Habsburg)Signorotto, Gianvittorio, and Visceglia, Maria Antonietta. 2002. Court and Politics in Papal Rome, 1492–1700. Cambridge University Press. . p. 163 1673–89: Carlo Pio di Savoia 1689–1701: Francesco Maria de' Medici 1701–1707: Leopold Karl von Kollonitsch 1707–12: Johann Philipp von Lamberg 1712–25: Christian von Sachsen-Zeitz 1726–38: Wolfgang von Schrattenbach 1738–51: Sigismund von Kollonitsch 1751–58: Ferdinand Julius von Troyer 1779–1800: František Herczan 1823–34: Giuseppe Albani 1858–67: Pietro Silvestri
Vice-protectors i co-protectors
1536–41: Alessandro Cesarini 1560–65: Cristoforo Madruzzo 1571: Marcantonio Colonna 1574―80/81: Tolomeo Galli 1581–1603: Alfonso Gesualdo 1584–1587: Antonio Carafa 1604–07: Alfonso Visconti 1607–11: Ottavio Paravicini 1612–21: Pietro Aldobrandini 1621–32: Ludovico Ludovisi 1629–31: Cosimo de Torres 1635–41: Carlo Emanuele di Savoia 1642–44: Alfonso de la Cueva 1644–55: Ernst von Harrach 1645–64: Girolamo Colonna 1664–67: Fedrigo Sforza 1667–75: Friedrich von Hessen-Darmstadt 1690–93: José Saenz d'Aguirre 1694–1700: Francesco del Guidice 1701/02/ 1706–1710: Vincenzo Grimani 1703–05/ 1708–12: Fabrizio Paolucci 1713–19: Wolfgang von Schrattenbach 1719–22: Michael Friedrich von Althan 1722–26: Alvaro Cienfuegos 1735–43: Niccolò del Giudice 1743–79: Alessandro Albani
D'Anglaterra Francesco Piccolomini, primer cardenal protector d'Anglaterra (ante 8 de febrer de 1492 – 1503), de facto protector d'AlemanyaSignorotto and Visceglia, 2002, p. 29Wilkie, 1974, p. 20. Adriano Castellesi, de facto protector d'Anglaterra i protector oficial d'AlemanyaWilkie, 1974, p. 27–28. Galeotto Franciotti della Rovere (1505–11 de setembre de 1508)Wilkie, 1974, p. 35. Francesco Adiosi (1508–1510) Giulio de'Medici (1514–1523)Nenner, Howard A. 1977, March. Book Review. Journal of the American Academy of Religion. 45, 1: 101. Lorenzo Campeggio (1523–1534)Wilkie, 1974, p. vii.
No confirmats per la corona Giovanni Morone, (1578–1579)Salvator, Miranda. 1998. "Consistory of June 2, 1542 (VII) ." Philip Howard (1682–1694) Filippo Antonio Gualterio (vers el 1717)Miranda, Salvator. 1998. "Consistory of May 17, 1706 (II) ." Cardenal Baschi (vers el 4 de novembre de 1797) Ercole Consalvi (vers el 1817, acting)
Càrrecs semblants anteriors Thomas of Jorz, protector dels reis Eduard I i Eduard II d'Anglaterra (1305–1310) Ferry de Clugny, empleat a Roma per Eduard IV (d. 1483)Wilkie, 1974, p. 10–11.
D'Irlanda Girolamo Ghinucci (1539–1541) Rodolfo Pio di Carpi (1545–1554) Giovanni Girolamo Morone (1555? – 1574?) Francesco Alciati (1574–1580)Miranda, Salvator. 1998. "Consistory of March 12, 1565 (IV) " Flavio Orsini (1580–1581) Nicholas Pelleve (1582–1594) Girolamo Mattei (1594? – 1603) Pompeo Arrigoni (1605–1616) Fabrizio Veralli (1616? – 1624) Ludovico Ludovisi (1625-1632)Gillis, Clive. 2004. "Days of Deliverance Part 9: Rome makes the New Irish Confederation invincible." Antonio Barberini (1633? – 1671) Paluzzo Paluzzi Altieri degli Albertoni (1671–1698) Giuseppe Renato Imperiali (1706–1737) Neri Maria Corsini (1737–1770) Mario Marefoschi (1771–1780) Gregorio Salviati (1781–1794) Carlo Livizzani (1794–1802)
D'Escòcia Antoniotto Pallavicini (1504–1507) Pietro Accolti (1514–1532) Benedetto Accolti (1532–1538) Rodolfo Pio di Carpi (1538–1549) Giovanni Domenico de Cupis (1550–1553)Miranda, Salvator. 1998. "Consistory of July 1, 1517 (V) ." Niccolo Caetani Sermoneta (1570–1585) Camillo Borghese (1603–1605) Maffeo Barberini (1608–1623) Francesco Barberini (1623–1679) Phillip Howard of Norfolk (1680–1694) Taddeo da Verme (1706–1717) Alessandro Falconieri (1727–1734) Domenico Riviera (1734–1752) Giuseppe Spinelli (1754–1763) Giovanni Francesco Albani (1763–1803) Charles Erskine (1804–1811)
De França miniatura|François de Joyeuse, cardinal protector of France, anointing Queen Dowager Marie de Medici in 1610