Granera és un poble i municipi de la comarca del Moianès. Està situat al sud de la comarca.
Fins al 2015, que es va reconèixer la comarca del Moianès, estava adscrit a la comarca del Vallès Oriental. Pertany al Bisbat de Vic i al Partit Judicial de Manresa.
Geografia Llista de topònims de Granera (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
miniatura|Mapa general del terme municipal de Granera Se situa al sud de la comarca, on una cinglera en retrocés, la serra de Granera, ataca un sector de la plataforma estructural del Moianès. Els materials visibles són els calcaris horitzontals de l'Eocè, que alternen amb molasses, gresos i margues damunt dels conglomerats roigs, i formen l'esquenall entre les capçaleres del Ripoll i el Tenes (conca del Besòs) i la de la riera de Rubió o de Sant Joan (que forma, amb la riera de Marfà o Golarda, el riu Calders). L'altiplà, de 600 a 800 m alt, culmina a 954 metres d'altitud (Serrat de les Pedres). El bosc de pi roig i els ermots ocupaven una bona part del terme, que fou un dels més perjudicats en el gran incendi forestal de l'agost del 2003.
Termes municipals limítrofs:
Perímetre del terme municipal El perímetre del terme municipal fa uns 28,5 km.
Termenal amb Monistrol de Calders miniatura|esquerra|El Serrat de l'Otzetó des del Rossinyol Se situa l'inici d'aquest perímetre al coll de la Baga del Miracle, on es troben els termes municipals de Granera, Monistrol de Calders i Castellterçol.
Des del coll de la Baga del Miracle, la línia de límits municipals davalla cap al sud-oest per una carena contrafort sud-occidental de la Muntanya de la Sala fins a travessar el torrent de Caldat, o torrent de la Baga del Coll, i enfilar-se pel costat oposat de la vall d'aquest torrent per la Baga del Coll fins a Trullars, a prop i a llevant del Dolmen del Pla de Trullars. Des d'aquest lloc, el termenal baixa cap a migdia resseguint el Serrat dels Ermots del Coll, a ponent de la masia del Coll, fins que arriba a la llera de la riera de l'Om, que segueix aigües avall, cap a ponent, uns 300 metres. Un cop arriba al lloc del Carnerol, el termenal s'enfila cap al sud-oest per tal de seguir cap al sud el Serrat de l'Otzetó fins a prop de la masia de l'Otzet. A la carena anterior al Pla de les Soques, el termenal emprèn cap a ponent, travessa el torrent de les Fraus de l'Otzet, i s'enfila cap a migdia de la masia del Rossinyol.
Just al nord del Coll Blanc i de la Carena de les Elies, a l'extrem meridional del Serrat del Rossinyol, la línia de terme travessa la carretera B-124 i s'enfila a un breu turonet del costat de ponent de la carretera, on es troba la fita tritermenal entre Granera, Monistrol de Calders i Mura.
Són 4,5 quilòmetres de recorregut en terres, pel costat de Granera, del Girbau de Dalt, el Girbau de Baix, el Coll, la Roca i l'Otzet, i en terme de Monistrol de Calders, també del coll de Granera, de l'Om, l'Otzetó i el Rossinyol.
Termenal amb Mura Des del punt anteriorment descrit, la línia de terme entre Granera i Mura discorre quasi íntegrament per la carena de les Elies, de forma paral·lela al traçat de la carretera B-124. Al capdavall -migdia- d'aquesta carena es troba el serrat dels Tres Senyors, on conflueixen els termes municipals de Granera, Mura i Sant Llorenç Savall. Tot i que fa algunes ziga-zagues, aquest termenal és tota l'estona enfocat cap al sud.
Es tracta d'un recorregut de prop de 2,5 quilòmetres quasi íntegrament per terres del Rossinyol, llevat dels trossos finals, on toca amb terres de les masies de les Elies, el Soler i Saladelafont.
Termenal amb Sant Llorenç Savall En el Serrat dels Tres Senyors el termenal de Granera gira cap al nord-est, passa pel coll del Serrat dels Tres Senyors, a l'extrem sud de Serrat del Vent, sempre seguint el traçat de la carretera local que mena a Granera, fins que arriba al coll de la Descàrrega. En aquest lloc el termenal deixa la carretera esmentada per pujar al veí cim del Cogull, des d'on, ara cap al sud-est, ressegueix tot el Serrat de Trens. Al final del serrat esmentat, el termenal torç cap a llevant i s'adreça al coll de Trens, a migdia de la masia de Trens. Encara cap a llevant, va a cercar l'extrem meridional del Serrat del Clapers, a migdia de la masia del Clapers, i damunt del Solell de Cal Mesquita. Des del coll de Trens, i ja fins al final del límit amb Sant llorenç Savall, el termenal discorre pel capdamunt de la cinglera que separa l'altiplà del Moianès amb la vall de Vallcàrquera. Quan la carena arriba a l'extrem meridional del camp dels Espernallacs, a l'extrem de ponent de la cinglera del Salamó, es troba el triterme entre Granera, Sant Llorenç Savall i Gallifa.
És un recorregut de 7 quilòmetres, que deixa en terres de Granera les heretats de l'Otzet, Biguetes, Trens, Coronell, la Païssa i el Salamó, i, pel costat de Sant Llorenç Savall, Saladelafont, el Galí, l'antic poble rural de Vallcàrquera, o de Sant Feliu de Vallcàrquera, Can Salvi i Salallacera.
Termenal amb Gallifa En aquest lloc el termenal fa una inflexió en forma d'arc còncau cap al sud-oest, arriba a la carena de Coll d'Ases, al mig de la qual hi ha el coll d'Ases, on torna a fer un arc, ara amb la part interior mirant al nord. Passa a prop i a llevant del Casalot de Coll d'Ases, i pel Pi de la Llagosta arriba al coll de Bardissars. Travessa l'extrem nord-oest de la Serra de la Caseta en direcció sud-est per tornar a trencar, ara cap al nord-est, travessa el lloc dels Quatre Camins i la capçalera del torrent de les Pujadetes, fins a arribar al Serrat de les Pedres, en el cim del qual es troba el triterme entre Granera, Gallifa i Castellterçol.
Són uns 2,5 quilòmetres, que deixen en terres de Granera les propietats del Salamó, Salvatges i el Solà del Sot, i per les de Gallifa, les terres de la Rovira, els Plans i Sobregrau.
Termenal amb Castellterçol És el termenal més llarg, atès que fa tota la volta al terme de Granera pel costat de llevant. Des del Serrat de les Pedres marxa cap al nord, per la carena d'aquest serrat. Assoleix el collet de Matafaluga, just a ponent de Sant Julià d'Úixols, des d'on trenca cap al nord-oest seguint el curs del torrent de la Font d'Úixols, que segueix fins a prop d'on aquest torrent s'ajunta amb el torrent del Pererol; poc abans, però, travessa una carena cap a l'oest, i va a cercar aquest segon torrent, que segueix ara en direcció oposada, cap al sud-oest. Quan arriba a prop i al nord-oest del Solà del Sot, el termenal deixa la llera del torrent i s'enfila a la carena que té al seu nord-oest, a prop i al sud del Pererol. En aquest lloc la línia de terme segueix el camí rural, cap al sud-oest, per fer tot el tomb a la capçalera del torrent del Solà del Sot, tornant a l'extrem nord-oest del Serrat de les Pedres. En tot aquest tram, el termenal fa la volta quasi completa a les terres de la masia del Solà del Sot, formant una falca atrapada entre dos sectors del terme municipal de Castellterçol.
En arribar al capdamunt de la capçalera del torrent del Solà del Sot, el termenal canvia sobtadament de direcció, ara cap al nord-oest, seguint la carena del límit occidental del torrent esmentat, fins que arriba al paratge de les Gavinetes. Torna a girar, ara cap al nord-est, per les Sorreres, sempre pel marge oest del torrent del Solà del Sot. Torna a passar prop del Pererol, que ara queda a llevant, i arriba al coll Roig. Continua per la mateixa carena encara un tram cap al nord-est, fins que torna a girar sobtadament, ara cap a ponent, a prop i a migdia de la masia de Pla Gaià. Baixa fins al torrent del Sot del Calbó, d'on segueix cap al nord-oest, continua enllaçant amb el torrent de la Cua de la Guilla, que ja no abandona fins que aquest torrent s'aboca en la Riera del Marcet, deixant al nord la masia del Criac i el turó del Pei.
La línia del terme segueix cap al nord la riera del Marcet, fins que, poc després que s'hi aboqui el torrent de la Manyosa, puja cap a ponent cap a la carena on hi ha la pineda de la Manyosa i el turó de Cisnolla. En aquest darrer turó trenca cap al sud-oest per pujar al cim de la Trona, segueix cap a ponent la serra de l'Olleret, deixant al nord la masia de Vila-rúbia, passa per les ruïnes de la masia de l'Olleret, i al cap de poc arriba al coll de la Baga del Miracle, on es troba el triterme entre Castellterçol, Granera i Monistrol de Calders, on ha començat la descripció dels límits del terme municipal de Granera.
Són 12 quilòmetres de termenal, que deixa en terres de Granera les propietats del Solà del Sot, el Carner, el Calbó, el Marcet, la Manyosa, el Girbau de Baix i el Girbau de Dalt, i pel costat castellterçolenc, Sant Julià d'Úixols, el Munt, el Pererol, Pla Gaià, el Criac, la Sala de Sant Llogari i Vila-rúbia.
El poble de Granera miniatura|Vista general del sector sud del barri del Castell El poble, que el 1996 tenia 25 habitants aglomerats i 32 de disseminats, és a 768 metres d'altitud. El 2009 tenia ja 77 habitants censats. És dividit en diversos nuclis: el Barri de l'Església, al voltant de l'església parroquial de Sant Martí, que, transformada els segles i , perdé bona part del primitiu caràcter romànic, i el Barri del Castell, al voltant de l'antic castell de Granera, esmentat el 971, que pertangué a la casa comtal de Barcelona i esdevingué centre de la baronia de Granera; encara, a llevant del barri del Castell es troba el Barri de Baix. Un bon nombre de masies disseminades, algunes d'ells formant petits veïnats, completen el terme municipal. Prop del Barri del Castell hi ha també l'església de Santa Cecília (1065), amb traces d'importants i arcaiques pintures romàniques. Pertany al municipi una part de l'antic terme parroquial de Sant Julià d'Úixols.
L'adscripció territorial de Granera Granera era, a l'edat mitjana, dins del territori del Comtat de Manresa, i els serveis generals de l'època (mercats, notaria, etcètera) procedien o estaven lligats amb la capital de la comarca del Bages, o bé amb Moià. Al llarg de l'edat moderna, Granera estigué sempre lligada de primer a la Vegueria de Manresa, sotsvegueria del Moianès, i més tard al Corregiment de Manresa. Ja al , amb la creació dels partits judicials, Granera fou adscrita al partit de Manresa, on roman actualment.
En la creacióPau Vila 1937. de l'actual divisió comarcal, durant la II República, Granera fou adscrita al Vallès Oriental, en no aprovar-se finalment la creació de la comarca del Moianès, el reconeixement de la qual va estar sobre la taula fins al darrer dia abans de la signatura definitiva del decret de divisió comarcal de Catalunya.
Història Edat mitjana El territori de Granera apareix documentat ja el 898 en un document referit a la masia del Carner, que pertanyia a la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols, però no és fins al 958 que surtFons de Sant Benet de Bages, documents referents a les possessions del levita Guadamir el nom de Granera (Granaria). En una relació del 962 se citen les esglésies veïnes de Sant Julià d'Úixols: la de Sant Sadurní de Gallifa o de la Roca, la de Sant Martí de Granera, etcètera. El 971 està documentat el castell, el 1040 l'església parroquial de Sant Martí de Granera i el 1065 la capella de Santa Cecília.
El castell, que pertanyia al comtat de Manresa, fou de jurisdicció reial fins a darreries de l'edat mitjana, tot i que estigué infeudat a diversos senyors, o castlans, com se cita a l'article dedicat al castell. Al voltant seu i de la parròquia principal de Sant Martí s'organitzà el territori que a la llarga esdevindria municipi de Granera. L'únic tros de territori que estigué en discussió fou el sector sud-oriental, que pertanyia senyorialment a Granera i eclesiàsticament a Sant Julià d'Úixols, sufragània que tenia la major part de territori en terme del castell de Castellterçol i una llenca de terres en el del castell de Granera (la masia del Carner, per exemple).
Edat moderna