Aquesta és una llista de papes sexualment actius, sacerdots catòlics que no eren celibes abans que es convertissin en papes, i papes casats legalment. Alguns candidats van ser sexualment actius abans de la seva elecció com a papa, i altres van ser acusats de ser sexualment actius durant els seus papats. Aquestes relacions sovint es feien fora del vincle del matrimoni i cada acte sexual així comès és considerat un pecat mortal per l'Església Catòlica. El Segon Concili del Laterà (1139) va fer la promesa de mantenir el celibat com un prerequisit per a l'ordenació, abolir qualsevol sacerdot casat sancionat.
Hi ha diverses classificacions per a aquells que eren sexualment actius en algun moment de la seva vida. Els períodes entre parèntesis fan referència als anys dels seus papats.
Antecedents Durant molts anys de la història de l'Església, el celibat es considerà opcional. Basat en els costums dels temps, molts assumeixen que la majoria dels apòstols, com Pere, estaven casats i tenien famílies. El Nou Testament afirma clarament() que almenys Pere s'havia casat, i que els bisbes, els preveres i els diaques de l'Església Primitiva sovint estaven casats. També es desprèn de l'epigrafia, el testimoniatge dels Pares de l'Església, la legislació sinodal, els decretals papals i altres fonts que en els segles següents un clergue casat, en major o menor nombre, era una característica normal de la vida de l'Església. El celibat no era obligatori per als ordenats, però encara era una disciplina practicada a l'Església primitiva, particularment per aquells de la vida monàstica.
Tot i que diversos concilis de l'Església local havien exigit el celibat del clergat en una àrea determinada,Celibacy of the Clergy a l'Enciclopèdia catòlica no va ser fins al Segon Concili del Laterà (1139) que tot el Ritu Llatí (occidental) de l'Església Catòlica va decidir acceptar persones només per ordenació després d'haver pres una promesa de celibat clerical.Priestly celibacy retrieved June 9, 2008
Papes que van estar casats Nom Imatge RegnatRelació DescendentsNotesSimó Pere 100px– La sogra és mencionada a diversos versets de l'Evangeli i que va ser guarida per Jesús a casa seva de Cafarnaüm. pregunta si els altres tenen el dret d'estar acompanyats per esposes cristianes com ho fa "Cefas" (Pere). Climent d'Alexandria va escriure: «Quan el beneït Pere va veure que la seva pròpia esposa es va anar a morir, es va alegrar per la seva crida i la tornada a casa, i li va cridar molt encoratjadora i consoladora, dirigint-la per nom i dient:" Recordeu Senyor. Tal era el matrimoni dels beneits i la seva disposició perfecta cap als més estimats».Cited by Eusebius, Church History, III, 30. Full text at Clement of Alexandria, Stromata VII, 11.SíClement of Alexandria wrote: "For Peter and Philip begat children" in Llegendes posteriors, que dataven del , van suggerir que Pere tingués una filla, identificada com santa Peronella.Tanmateix, això és probablement un resultat de la similitud dels seus noms.St. Petronilla a l'Enciclopèdia catòlicaFèlix III 100px(483–492) Casat i vidu abans que fos elegit papa.Sí Elm mateix fill d'un sacerdot, va ser pare de dos fills, un dels quals va ser l'antecessor del papa Gregori el Gran.R.A. Markus, Gregory the Great and his world (Cambridge: University Press, 1997), p.8Hormisdes100px(514–523) Casat i vidu abans de prendre els ordes sagratsSíPare del papa Silveri.Pope St. Hormisdas a l'Enciclopèdia catòlicaAdrià II100px(867–872)Casat amb Stephania abans que prengués els ordes sagrats,Pope Adrian II a l'Enciclopèdia catòlica encara vivia quan va ser triat Papa i va residir amb ell al Palau de LateràSí (una filla) La seva esposa i filla van residir amb ell fins que van ser assassinats.by Eleutherius, brother of Anastasius Bibliothecarius, the Church's chief librarian.Joan XVII 100px(1003) Casat abans de la seva elecció com a papaSí (tres fills) Tots els seus fills es van convertir en sacerdots.Pope John XVII a l'Enciclopèdia catòlicaCliment IV100px(1265–1268) Casat abans de prendre els ordes sagratsSí (dues filles) Totes dues nenes van ingressar a un conventPope Clement IV a l'Enciclopèdia catòlicaHonori IV100px(1285–1287) Casat abans que prengués els Ordes Sagrats, vidu abans d'entrar al clergatSí (almenys dos fills)
Papes que van tenir fills il·legítims abans de rebre els ordes sagrats NomImatge RegnatRelació DescendentsNotesPius II100px(1458–1464) No casatsSí (almenys dos)Dos fills, tots dos nascuts abans d'entrar oficialment al clergat. Va ser pare d'un primer fill quan estava a Escòcia, però que va morir en la seva infància. El segon fill mentre estava a Estrasburg amb una dona bretona anomenada "Elizabeth". No obstant això, el bebè va morir 14 mesos més tard. Retardà l'ingrés al clergat a causa de l'exigència de la castedat.Pope Pius II a l'Enciclopèdia catòlicaInnocenci VIII100px(1484–1492) No casatsSí (dos) Tots dos nascuts abans d'entrar al clergat.Pope Innocent VIII a l'Enciclopèdia catòlica El nepotisme el va descriure com «meravellós com va ser desvergonyint.» Casà el fill gran Franceschetto Cybo amb la filla de Lorenzo de Medici, que a canvi va obtenir el capell pel seu fill Giovanni, de només 13 anys, qui esdevindria el papa Lleó X. La seva filla Teodorina Cybo es va casar amb Gerardo Usodimare.Climent VII100px(1523–1534) No casat. Relació amb una noia esclava, possiblement Simonetta da CollevecchioSí (un) Identificat com Alexandre de Mèdici, duc de Florència.George L. Williams, Papal Genealogy: The Families And Descendants Of The Popes, page 74: "Clement now made Alessandro de Medici "his illegitimate son by a slave" into the first duke of Florence", McFarland & Company, 1998,
Conegut o sospitós de tenir fills il·legítims després de rebre els ordes sagrats Relacions heterosexuals NomImatge RegnatRelació DescendentsNotesPau III 100px(1534–1549) No casat. Silvia Ruffini com a amantSí (tres fills i una filla)No es va ordenar per tal de seguir mantenint un estil de vida promiscu, amb quatre fills il·legítims (tres fills i una filla) de Silvia Ruffini després del seu nomenament com a cardenal diaca de Santi Cosimo i Damiano. Va trencar les seves relacions amb ella vers el 1513. Va fer del seu fill il·legítim, Pere Lluís Farnese, el primer duc de ParmaJean de Pins, Letters and Letter Fragments, page 292, footnote 5 (Libraire Droze S.A., 2007) Katherine McIver, Women, Art, And Architecture in Northern Italy, 1520–1580: Negotiating Power, page 26 (Ashgate Publishing Ltd, 2006) Gregori XIII 100px(1572–1585) No casat. Afers amb Maddalena FulchiniSí Va rebre la tonsura eclesiàstica a Bolonya al juny de 1539, però posteriorment va tenir una aventura que va donar lloc al naixement de Giacomo Boncompagni en 1548. Giacomo va romandre il·legítim però Gregori més tard el va nomenar Gonfanoner de l'Església, governador del castell de Sant'Angelo, així com governador de FermoPope Gregory XIII a l'Enciclopèdia catòlicaLleó XII 100px(1823–1829) No casats Suposadament (tres)Quan era un jove prelat era sospitós d'haver tingut un enllaç amb l'esposa d'un soldat de la Guàrdia Suïssa i com a nunci a Alemanya suposadament havia ser pare de tres fills il·legítims.Letters from Rome in: The New Monthly Magazine and Literary Journal, Tom 11, p. 468–471.
Relacions bisexuals Nom Imatge RegnatRelació DescendentsNotesJuli II100px(1503–1513) No casatSí (tres filles) Tres filles il·legítimes, una de les quals va ser Felice della Rovere (nascuda el 1483, vint anys abans de la seva elecció com a papa, però dotze anys després de la seva entronització com a bisbe de Lausana).Pope Julius II a l'Enciclopèdia catòlica El cismàtic Conciliabulum de Pisa, que buscava deposar-lo el 1511, també el va acusar de ser un "sodomita".Louis Crompton, Homosexuality and Civilization, page 278 (Harvard University Press, 2006)
Papes presumptament actius sexualment durant el pontificat Relacions heterosexuals