, AFI /ˈkɑːmələ ˈdeɪvɪ ˈhæ.ɹɪs/, Democrats take narrow control of U.S. Senate (Oakland, Califòrnia, 20 d'octubre de 1964), és una advocada i política estatunidenca, vicepresidenta dels Estats Units entre 2021 i 2025 al costat del president Joe Biden. Com a vicepresidenta, Harris exerceix també de presidenta del Senat dels Estats Units. Membre del Partit Demòcrata, va ser senadora dels Estats Units per Califòrnia des del 2017 fins al 2021. Anteriorment també havia estat fiscal general de Califòrnia del 2011 al 2017 i fiscal de districte a San Francisco del 2004 al 2010.
Filla d'immigrants d'origen jamaicà i hindú es graduà a la Universitat de Howard i a la Universitat de Califòrnia, Hastings College of Law. A la dècada de 1990 va treballar a l'oficina del fiscal de districte de San Francisco i a l'oficina del fiscal de la ciutat de San Francisco. El 2003 va ser elegida fiscal de districte de San Francisco.
Harris va ser elegida per poc marge fiscal general de Califòrnia el 2010 i reelegida el 2014 per un marge ampli. El 8 de novembre de 2016 va derrotar Loretta Sanchez a les eleccions al Senat de 2016 i va succeir a la senadora sortint Barbara Boxer, esdevenint la primera senadora de descendència índia i jamaicana. En aquest temps, va oficiar la primera cerimònia de matrimoni entre persones del mateix sexe a Califòrnia i es va oposar a l'aplicació de la pena capital.
El gener de 2019 va publicar unes memòries titulades The Truths We Hold: An American Journey. El 21 de gener de 2019 va anunciar oficialment la seva campanya a la presidència per les eleccions presidencials de 2020, que va suspendre el 3 de desembre de 2019. L'11 d'agost de 2020 es va anunciar que seria la candidata vicepresidencial de Joe Biden, per la qual cosa esdevenia la tercera dona candidata a la vicepresidència en un partit principal, després de Geraldine Ferraro (1984) i Sarah Palin (2008) i la primera afroamericana. Harris va ser l'escollida pel Partit Demòcrata com a candidata a la Presidència dels Estats Units, amb Tim Walz com el seu candidat a vicepresident després de la renúncia de Joe Biden.
Infància i educació (1964–1990) Kamala Devi Harris va néixer el 20 d'octubre de 1964 a Oakland (Califòrnia). La seva mare, Shyamala Gopalan, era una científica dedicada a la lluita contra el càncer de mama, que havia emigrat de Tamil Nadu (Índia) el 1960 per obtenir un doctorat en endocrinologia a la Universitat de Berkeley. El seu pare, Donald J. Harris, és professor emèrit d'economia a la Universitat Stanford, que va emigrar de la Jamaica britànica el 1961 per fer estudis de postgrau en economia a la Universitat de Berkeley.
miniatura|Casa on vivia quan ella era petita a Bancroft Way (Berkeley, Califòrnia) Harris va créixer a Berkeley (Califòrnia), amb la seva germana petita, Maya Harris. Quan era nena, va viure breument al centre de Berkeley i després la seva família es va traslladar al pis superior d'un dúplex a Bancroft Way a Berkeley, una zona sovint anomenada "the flatlands" (en català, les planes), zona amb una població negra significant.
Quan va començar a la llar d'infants, va formar part del programa de busos escolar per a la desegració escolar a l'escola Thousand Oaks, una escola primària pública en un barri més pròsper al nord de Berkeley. Dos anys abans, l'alumnat d'aquesta escola era 95% blanc mentre que el 1969 un 40% dels estudiants eren negres.
miniatura|Harris va assistir a l'escola Thousand Oaks School Va créixer anant tant a una Església Baptista negra com un mandir hindú. Amb la seva germana van visitar la família de la seva mare a Madràs (actual Chennai), a l'Índia, en alguna ocasió. En les seves memòries va dir que quan hi anava podia entendre una mica el tàmil, l'idioma vernacle de Chennai.
Els seus pares es van divorciar quan tenia set anys. Segons ella, quan visitava amb la seva germana el seu pare a Palo Alto (Califòrnia) els caps de setmana, els nens del veïnat no podien jugar amb elles perquè eren negres. Quan tenia 12 anys, Harris i la seva germana es van traslladar amb la seva mare a Mont-real (Quebec), on la seva mare havia acceptat una posició d'investigació al Jewish General Hospital i de docència a la Universitat McGill. Harris primer va assistir a un institut francòfon i després a un d'anglòfon a Westmount (Quebec), d'on es va graduar el 1981.
Després de l'institut, Harris va anar a la Universitat Howard, una universitat històricament negra a Washington DC. Mentre estava a Howard, va exercir com a secretària de la sala de correu del senador de Califòrnia Alan Cranston, va presidir la societat econòmica, va dirigir l'equip de debat i es va unir a la sororitat Alpha Kappa Alpha. Harris es va llicenciar en ciències polítiques i en economia a Howard el 1986.
Harris va tornar a Califòrnia per assistir a l'escola de dret Hastings College of the Law de la Universitat de Califòrnia. Durant la seva estada a l'UC Hastings, va ser la presidenta del capítol de l'associació d'estudiants de dret negres. Es va graduar amb un Juris Doctor el 1989, i va aprovar l'examen d'accés a l'advocacia el juny de 1990.
Inicis de la seva carrera (1990–2004) El 1990, Harris va ser contractada com a adjunta del fiscal de districte d'Alameda (Califòrnia), on va ser considerada com «una fiscal capaç de projecció ascendent». El maig de 1994 va iniciar una relació amb el president de l'Assemblea de Califòrnia Willie Brown, que tenia 60 anys (ella en tenia 29), que es va acabar el mes de desembre, després de les eleccions en què Brown esdevingué alcalde de San Francisco. Brown va designar Harris a la junta de recursos de subsidis d'atur i més tard a la comissió d'assistència mèdica de Califòrnia. Harris va agafar una excedència laboral de la seva feina de fiscal per exercir els càrrecs.
El febrer de 1998, el fiscal del districte de San Francisco Terence Hallinan va reclutar Harris com a fiscal adjunta del districte. Allà, es va convertir en la cap de la divisió de carrera penal, formada per cinc altres empleats, on va processar homicidis, furts, robatoris i casos d'agressions sexuals — particularment, casos de reincidència. Harris es va discutir amb l'adjunt de Hallinan, Darrell Salomon, sobre la proposició 21, que hauria donat als fiscals l'opció de portar els acusats joves a tribunals regulars i no a tribunals juvenils. Harris va fer campanya contra aquesta mesura i Salomon es va oposar que Harris s'encarregués de les preguntes dels mitjans i la va reassignar, en un descens de facto. Harris va denunciar-lo i va dimitir.
L'agost del 2000, Harris va aconseguir una nova feina a l'Ajuntament de San Francisco treballant per a la fiscal municipal Louise Renne. Harris va dirigir-ne la divisió de serveis per a la família i els infants representant els casos de maltractament infantil i casos de desempara. Renne va dir sobre Harris: «Serà la millor fiscal de districte que aquesta ciutat haurà vist en anys».
Campanya de 2003 per a fiscal del districte miniatura|Harris el 2004 amb Nancy Pelosi, la congressista per Califòrnia que esdevindria presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units durant dos mandats. El 2002, a l'inici de la campanya, Harris ja tenia una llista de contactes «formidable» i es va posar en contacte amb Mark Buell, el padrastre de la seva amiga Summer Tompkins Walker i important donant dels demòcrates, i li va explicar les seves intencions de presentar-se a fiscal del districte. Buell es va oferir a ser l'encarregat de les seves finances de campanya i li aconsellar que hauria de recaptar una gran suma de diners per tal de derrotar el fiscal titular en una cursa entre tres. Van organitzar un comitè de finances integrat majoritàriament per dones de societat, entre les quals Vanessa Getty i Susan Swig.
Harris va establir la seu de campanya al barri de Bayview, un dels més pobres de San Francisco, i va rebre el suport de líders de les comunitats negre, xinesa i LGBT. A diferència dels seus rivals, Hallinan, que buscava la reelecció per un tercer mandat, i l'advocat Bill Fazio, que ja s'hi havia presentat en dues ocasions anteriors i havia perdut per marges petits, Harris no era tan coneguda. Harris va aconseguir que el comitè central demòcrata del comtat, que incloïa la senadora Dianne Feinstein i la líder de la Cambra de Representants Nancy Pelosi, no donés suport a Hallinan, el primer cop que no n'hi donava al fiscal titular. Tant Hallinan com Fazio la van intentar relacionar amb la seva exparella Willie Brown, que feia campanya i recaptava fons per ella. Harris es va comprometre a investigar qualsevol polític, inclòs Brown, si hi havia indicis de corrupció.
Hallinan es va presentar a la reelecció en el context de l'escàndol Fajitagate, en què tres agents de policia fora de servei es van barallar amb uns residents per una bossa de fajitas. Hallinan va al·legar que Prentice E. Sanders, el primer cap de policia negre de la ciutat i altres oficials van estar implicats en un encobriment dels fets delictius dels tres oficials, i els va acusar d'obstrucció a la justícia, el febrer de 2003. Sanders va dimitir, però Hallinan es va veure obligat a retirar les acusacions contra Sanders després de no tenir prou proves per demostrar una conspiració. Sanders va emprendre accions legals i va ser declarat innocent, perjudicant la credibilitat de Hallinan.
L'octubre de 2003, la comissió d'ètica de San Francisco va dictaminar que Harris havia violat involuntàriament la llei de finançament de campanya de la ciutat superant el límit de despesa voluntari de 211.000 dòlars, que s'havia compromès a respectar. Va haver de pagar fins a 34.000$, en multes i en anuncis a mitjans de comunicació informant els votants que no havia respectat el límit de despesa. Harris va acceptar-ne la responsabilitat i va publicar un comunicat on deia:
Harris va gastar gairebé 625.000$, mentre que Hallinan en va gastar poc més de 285.000. Halliman i Harris van accedir a la segona volta de les eleccions.
A la segona volta, Harris es va comprometre a no sol·licitar mai la pena de mort i a perseguir als delinqüents reincidents només en casos de delictes violents. Harris va dur a terme una campanya «contundent», amb l'ajut de l'exalcalde Willie Brown, la senadora Dianne Feinstein, l'escriptor i dibuixant Aaron McGruder i els còmics Eddie Griffin i Chris Rock. Harris es va diferenciar de Hallinan atacant els seus resultats. Va argumentar que va deixar el seu càrrec a l'oficina de Hallinan perquè era tecnològicament inepte i «disfuncional», i va emfatitzar la diferència «abismal» del percentatge de condemnes per delictes greus (52%, mentre que l'estatal era del 83%). Va acusar Hallinan de mala gestió de la fiscalia per promoure-hi persones sense mèrits i per encobrir les denúncies de mala conducta dels fiscals. A més, Harris va acusar-lo de no fer prou per frenar la violència amb armes a la ciutat, sobretot en barris pobres com Bayview i Tenderloin, i va atacar la seva voluntat d'acceptar negociacions de plets en casos de violència domèstica: «No és progressista ser tou amb els delictes».
Harris va guanyar amb les eleccions amb el 56% dels vots i va esdevenir la primera fiscal de districte negra de Califòrnia.
Fiscal del districte de San Francisco (2004–2011) Seguretat pública Taxa de condemna miniatura|Kamala Harris durant el seu mandat com a fiscal del districte de San Francisco Just abans que Harris assumís el càrrec, la taxa de condemna de la delinqüència era del 50%; i l'any 2009 havia pujat al 76%. Les condemnes als traficants de drogues van passar del 56% el 2003 al 74% el 2006.
Harris no va tenir oposició en l'elecció del 2007.
Delictes no violents El 2004 l'oficina de Harris va denunciar dos treballadors en impremtes per abocar tinta d'impremta perillosa al barri de Bayview; tots dos se'n van declarar culpables i van rebre la llibertat condicional. L'estiu de 2005 va crear la unitat de delictes mediambientals.