miniatura|classificació de Morgan-Keenan Un estel de tipus O és un estel calent blanc-blavós de tipus espectral O en el sistema de classificació de Yerkes emprat pels astrònoms. Tenen temperatures que excedeixen dels 30.000º Kelvin (K) i apareixen a l'esquerra en el diagrama de Hertzsprung-Russell. Els estels d'aquest tipus s'identifiquen per línies d'absorció dominants d'heli II, fortes línies d'altres elements ionitzats, hidrogen i línies neutrals d'heli més febles que les de tipus espectral B.

Els estels d'aquest tipus són particularment rars; només un 0.00003 % de la seqüència principal són estels de tipus O. No obstant això, a causa que solen ser molt brillants, poden ser vists des de més lluny que els estels més febles i dos dels 90 estels més brillants vistes des de la Terra són de tipus O.

A causa de l'alta temperatura i la lluminositat, els estels de tipus O acaben les seves vides amb bastant rapidesa en violentes explosions de supernova, resultant en forats negres o estels de neutrons. La majoria d'aquests estels són massius, i poden ser de la seqüència principal, gegantes o supergegantes, encara que els estels centrals de les nebuloses planetàries, vells estels de baixa massa prop del final de les seves vides, també solen tenir espectres O.

Els estels de tipus O es troben típicament en regions de formació d'estels actius, com els braços espirals d'una galàxia espiral o un parell de galàxies que sofreixen col·lisió i fusió (com les Galàxies Antenes). Aquests estels il·luminen qualsevol material circumdant i són en gran part responsables de la coloració diferent dels braços d'una galàxia. A més, els estels de tipus O també són freqüents en sistemes d'estels múltiples, on la seva evolució és més difícil de predir a causa de la transferència de massa i la possibilitat que els estels dels components passin a supernova en diferents moments.

Classificació Els estels tipus O es classifiquen per la força relativa de certes línies espectrals. Les línies clau són les línies Heli II prominents a 454,1 nm i 420,0 nm, que varien de molt feble a O9,5 a molt forta en O2-O7, i les línies He I a 447,1 nm i 402,6 nm, que varien d'absent en O2 / 3 a prominent en O9.5. La classe O7 es defineix on les línies He I de 454,1 nanòmetres He II i 447,1 nanòmetres tenen la mateixa resistència. Els estels de tipus O més calents tenen línies neutres tan febles que se separen millor sobre la força relativa de les línies NIII i NIV.

Les classes de lluminositat dels estels de tipus O s'assignen a les resistències relatives de les línies d'emissió He II i certes línies ionitzades N i Si. Aquests són indicats pel sufix "f" en el tipus espectral, amb "f" només indicant l'emissió N III i He II, "(f)" el que significa que l'emissió d'He és feble o absent "(f) És feble o absent, "f " indicant l'addició d'emissió molt forta de NIV, i "f +" la presència d'emissió de SiIV. Lluminositat classe V, estels de seqüència principal, generalment tenen línies d'emissió febles o mancants, amb gegants i supergegantes mostrant una força de línia d'emissió creixent. En O2-O4, la distinció entre la seqüència principal i els estels supergegants és estreta i pot ser que ni tan sols representi veritable lluminositat o diferències evolutives. A les classes intermèdies O5-O8, la distinció entre O (f)) seqüència principal, O (f) gegants, i de supergegantes està ben definida i representa un augment definit de la lluminositat. La força creixent de l'emissió de SiIV és també un indicador de la lluminositat creixent i aquest és el mitjà primari d'assignar classes de la lluminositat als estels finals del tipus O.

El subtipus de classe de lluminositat Vz es defineix exclusivament per estels de tipus O, específicament els tipus O3 a O8. Els espectres d'aquests estels tenen una inusualment forta línia d'heli ionitzat de 468,6 nm, que es creu que indica una joventut extrema. El "z" representa l'edat-zero.

Per ajudar amb la classificació d'estels tipus O, es llisten exemples estàndard per a la majoria dels tipus definits. La següent taula dona un dels estels estàndard per a cada tipus espectral. En alguns casos, no s'ha definit un estel estàndard. Per als tipus espectrals O2 a O5.5, les supergegantes no es divideixen en subtipus Ia / Iab / Ib. Els tipus espectrals subgegants no estan definits per als tipus O2, O2.5 o O3. Les classes de lluminositat lluminosa brillant no es defineixen per als estels més calents que O6. +Estels estàndard de classe espectral OVzIVIIIIIIIbIabIaO2BI 253HD 269810HD 93129 Aa/AbO3HD 64568Cyg OB2-7O3.5HD 93128HD 93129 BPismis 24-17Sher 18O4HD 96715HD 46223HD 93250ST 2-22HD 15570O4.5HD 15629HD 193682Cyg OB2-9O5HD 46150HDE 319699HD 168112HD 93843CPD -47 2963 ABO5.5HD 93204Cyg OB2-11O6HD 42088ALS 4880HD 101190 Aa/AbHDE 338931HDE 229196HD 169582O6.5HD 91572HD 12993HDE 322417HD 152733 Aa/AbHD 157857HD 163758O7HD 97966HD 93146ALS 12320Cyg OB2-4 AHD 94963HD 69464O7.5HD 152590HD 35619HD 97319HD 163800HD 34656HD 176039 SgeO8HDE 305539HD 101223HD 94024λ Ori A63 OphBD-11°4586HD 225160HD 151804O8.5HD 14633 Aa/AbHD 46966 Aa/AbHD 114737 A/BHD 75211HD 125241HDE 303492O910 LacHD 93028HD 93249 Aτ CMa Aa/Ab19 CepHD 202124α CamO9.2HD 46202HD 96622HD 16832ALS 11761HD 76968HD 218915HD 152424O9.5AE Aur, μ ColHD 192001HD 96264δ Ori Aa/AbHD 188209O9.7υ OriHD 207538HD 189957HD 68450HD 47432μ NorGS Mus

Exemples Les estrelles tipus O són rares però lluminoses, per la qual cosa són fàcils de detectar i hi ha una sèrie d'exemples a ull nu. miniatura|L'estel més brillant en el cluster del Trapeci és O7V estel θ1 Orionis C. Els altres tres són B0.5 i B1 estels de la seqüència principal.

10 Lacertae AE Aurigae BI 253 Delta Circini HD 93205 (V560 Carinae) Mu Columbae Sigma Orionis Theta1 Orionis C VFTS 102 Zeta Ophiuchi

Gegants miniatura|Alnitak és un sistema de triple estel amb un supergegant O9.7 i un gegant O9, i també un gegant B0. Aquests estels il·luminen la propera Nebulosa de la Flama

Iota Orionis LH54-425 Meissa Estel de Plaskett Khi Persei Mintaka

Supergegants

29 Canis Majoris Alnitak Alpha Camelopardalis Cygnus X-1 Tau Canis Majoris Zeta Puppis

Estels centrals de les nebuloses planetàries miniatura|L'estel central de NGC 6826 és un estel de baixa massa O6.

NGC 2392 (O6) IC 418 (O7fp) NGC 6826 (O6fp)

Subnanes HD 49798 (sdO6p)

Referències

O