Sant Fost de Campsentelles és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a Catalunya. Forma part de la Mancomunitat del Galzeran, juntament amb altres pobles de la zona.
Geografia Llista de topònims de Sant Fost de Campsentelles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
miniatura|Riu Besòs entre Sant Fost i La Llagosta És un terme muntanyós, corresponent al vessant vallesà de la serralada litoral, excepte una zona plana a prop del riu Besòs. Hi abunden els boscos, els més importants dels quals són els de la Conreria, la Nau i el bosc Gran d'en Torrents. Gran part dels paratges naturals s'han vist malmesos per les urbanitzacions com la Colònia Bosc de Montalegre "la Conreria", el Mas Llombard i el Mas Corts. A més, també des de fa uns anys s'hi han d'afegir les pedreres de Can Donadéu, Can Rovira i Ca n'Aureli. El municipi es troba al límit entre el Vallès Oriental i el Maresme. Limita al nord amb els municipis de Mollet del Vallès, Martorelles i Santa Maria de Martorelles, a l'oest amb La Llagosta i amb Montcada i Reixac (Vallès Occidental), i al sud amb Badalona (Barcelonés) i Tiana (Maresme).
Topònim El topònim està documentat al com campo Senteges. En els fogatges dels segles i s'anomenava Sant Fost. En els primers censos del es va registrar San Fausto, després Sant Fost de Campcentellas i finalment San Fausto de Campcentellas. El 1937 es va canviar a Alba del Vallès, recuperant el franquisme el nom castellanitzat no canviat fins a la dècada del 1980. El topònim podria provenir del llatí campus scintilas, «camp de les centelles» d'on vindria la variant Campcentelles, o més probablement de Sentega derivat de sentes, «esbarzers».
Història Prehistòria i Edat Antiga miniatura|Poblat ibèric de les Maleses Les restes arqueològiques més antigues de Sant Fost, pedres de sílex treballades per Homo sapiens o neandertals, daten de més de 15.000 anys trobades a prop de Can Torras. Entre els segles IX i VII a.C. es va fundar el poblat de les Maleses, un poblat ibèric al turó de Pi Candeler que podria haver arribat a tenir 300 habitants ibers i finalment va ser destruït pels romans.
Els romans van deixar petjada al poble amb el fortí iberoromà del turó de Penjabocs, amb una funció defensiva que protegia als vianants que anaven de Baetulo (Badalona) a Aquae Calidae (Caldes de Montbui). A més van crear les "villae", explotacions agrícoles amb el predomini de la vinya; els vins produïts es portaven a Badalona i d'allà als comerciants de Roma.
Edat mitjana La primera data documental que es té de la població és de 967, es tracta d'una donació de terres ubicades en aquesta població que va fer un particular al monestir de Sant Cugat. Més tard, el 978, Seniol va donar al seu fillol Guillem o Grifre la parròquia de Campsentelles, la qual apareix sota l'advocació de Sant Fost el 1001, però probablement va ser una església particular encara més anys, perquè el 1058 encara apareix Ramon Guillem, que en el seu testament deixa al seu fill Albert tant l'església com els seus delmes i primícies, així com tot el que posseïa a la vila. El 1141 va ser consagrada pel bisbe Arnau Ermengol de Barcelona. Al Sant Fost va passar a ser propietat de la catedral de Barcelona, si bé el 1256, el bisbe Arnau de Gurb, va cedir l'església parroquial a la priora i a les monges que seguien la regla de sant Agustí a la Conreria de Montalegre. Aquesta comunitat monàstica es va traslladar a Barcelona el 1362, però en aquell moment segurament encara tenien drets sobre Sant Fost, perquè el 1368 van renunciar per deu anys a 40 sous de les 6 lliures que rebien anualment de la parròquia, amb la condició que el rector celebrés setmanalment una missa a la capella de Santa Maria de Montalegre, on antigament vivien aquestes monges. El 1343 la baixa jurisdicció va passar a Berenguer de Sant Vicenç, senyor de la casa de Cabanyes, gràcies a una compra realitza pel rei. Des de 1434, la seva jurisdicció feudal, la de Sant Fost, la de Cabanyes i les de Martorelles i Santa Perpètua, van passar a ser de la Cartoixa de Montalegre, que va adquirir la baronia de Mogoda a la Pia Almoina.
Al segle X es va construir el castell de Cabanyes i durant l'edat mitjana tenen origen les següents masies santfostenques: can Canyelles, can Lladó, mas Llombart, can Ribalta, can Romagosa, can Teyà, can Donadéu, can Rovira, can Torras i can Torrens Vell.
Edat Moderna miniatura|Ermita de Cabanyes El 1504, les parròquies de Sant Cebrià de Cabanyes i la de Sant Fost es varen unir. La vila no es va incorporar al patrimoni reial fins al 1568, després que els habitants de les quatre parròquies paguessin als cartoixans un rescat de 3.041 lliures de Barcelona. No obstant això, el monestir no va fer gaire cas a les prerrogatives reials i el 1585, Felip II va ratificar novament la lluïció dels seus habitants.
A finals del o principis del XVII es construí el Pou del Glaç, una torre de 15 metres de fondària i una gran cúpula de 40 metres de perímetre. El pou, propietat de la Cartoixa de Montalegre, servia per extreure l'aigua gelada i portar-la amb carruatges normalment a Barcelona.
Cap al Sant Fost i Cabanyes tindrien uns 80 o 90 habitants amb l'arribada d'alguns immigrants francesos. Hi havia una economia agrícola medieval durant l'època, amb conreus de cereals i arbres fruiters i algunes vinyes. Ja al la vinya es difongué molt i entraren conreus nous provinents d'Amèrica juntament amb la utilització d'innovacions tecnològiques. Les masies eren autosuficients i no hi havia molt comerç al poble, a part dels intercanvis dels pagesos amb la Cartoixa.
En el context de la Guerra dels Segadors a Catalunya, les tropes castellanes que hi havia a la zona de Sant Fost també van perpetrar abusos, com el robatori de la sis lliures de la sagristia de Cabanyes el 1652. A més, un capità i dos soldats castellans havien estat assassinats a una casa de St. Fost.
Edat Contemporània Durant la Guerra del Francès, el poble de Sant Fost i les seves muntanyes van servir de refugi i d'escenari bèl·lic. Una columna de l'exèrcit francès va assaltar un campament de "miquelets" (milícia catalana semblant al sometent) a St. Geroni de la Murtra; aquests van fugir per les muntanyes de Sant Fost fins a la Cartoixa de Montalegre, on 200 van ser fets presoners dels francesos. Tropes santfostenques van participar en la Junta de Defensa del Vallès i el 25 de novembre de 1810 els soldats francesos van saquejar l'església del poble i van cremar gran part del seu arxiu.
Ja amb les Guerres Carlines, hi va haver un incident a St. Fost i Martorelles. Una partida carlina va ser envoltada i els seus membres detinguts a la Font de les Monges per part d'un grup format per la Guàrdia Civil, carabiners de l'Exèrcit i voluntaris, els traslladaren però es van deturar a Can Gaig i allà els van afusellar. miniatura|Església antiga de Sant Fost de Campsentelles. Josep Salvany i Blanch (1915) Amb l'entrada del , el 1922 l'Ajuntament de l'Alcalde-President Josep Torrens va demanar que es fes un referèndum sobre una hipotètica retirada parcial de l'Exèrcit espanyol de la Guerra del Marroc. Amb el cop d'Estat de Primo de Rivera es va cessar a l'Alcalde-President anterior i el comandant de la Guàrdia Civil de Mollet imposà una nova votació guanyada per Joan Mas.
A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 guanyà la llista de Jaume Torrents i Murgarella i s'inicià el període de l'ajuntament republicà. Inclús, el 14 d'abril uns homes i joves amb la bandera republicana van anar a l'Ajuntament del carrer de Sant Joan i hi arrencaren i destrossaren el retrat del rei Alfons XIII. El 26 d'agost de 1933 es va inaugurar el nou edifici de l'Ajuntament, alhora una escola, amb la presència d'autoritats com la del president de la Generalitat Francesc Macià. Amb la proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola per part del president Companys, l'Ajuntament de Sant Fost s'hi va adherir i la Comandància Militar de Granollers va destituir al Govern local santfostenc en el marc de la repressió dels Fets d'Octubre.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, el govern de l'alcalde Enric Torrents i Murgarella d'ERC va crear un Comitè Local format per afectes al Front Popular d'Esquerres. A Sant Fost també hi va haver actes revolucionaris per part de grups anarquistes; concretament un mossèn que substituïa al titular, es va refugiar els primers dies de guerra a les masies de Sant Fost, més tard va marxar a Barcelona on el van capturar i empresonar durant un any a la Model, a una txeca i al vapor Uruguai fins al seu alliberament. El 21 de juliol un grup de la FAI de Santa Coloma de Gramenet va saquejar i cremar l'església parroquial de Sant Fost juntamnet amb els seus objectes. El 30 d'agost, una assemblea de veïns del aleshores barri de La Llagosta va acordar segregar-se de Sant Fost i mesos més tard l'Ajuntament santfostenc ho accepta. El mossèn titular, Salvador Pibernat, era a Badalona, on va ser detingut i traslladat a Sant Fost, però va ser assassinat la nit del 6 al 7 d'octubre de 1936 a un revolt de la carretera més enllà de Mas Corts. Així mateix, als boscos es van trobar cadàvers dels assassinats a la rereguarda: sis membres de la Junta del Port de Barcelona i un diputat de la Lliga. Durant la Guerra Civil l'Ajuntament estava format per integrants d'ERC, de la CNT, de la Unió de Rabassaires i del PSUC més endavant, amb la forta presència al carrer d'un grup de "Juventudes Libertarias". Aquest govern local del rebatejat municipi amb el nom laic Alba del Vallès (7 de gener de 1937) va controlar fortament l'economia del poble, expropiant finques, automòbils i es supervisaven molt les entrades i sortides de productes del municipi. A Mas Corts es va construir una escola de tècnics de transmissions d'aviació de l'Exèrcit Popular. Es calcula que Sant Fost va aportar d'entre unes desenes i un centenar de soldats a les files republicanes. Només es va bombardejar el poble un cop el gener de 1938 quan l'aviació italiana tornava de bombardejar Mollet; caigueren bombes darrere de la Casa de la Vila i a la zona de Can Bochs.
El 1941 es construí la nova església del poble però la façana no es va acabar fins al 1978. Finalment, La Llagosta es va independitzar efectivament el 1945. A les dècades dels 70 i 80 es va urbanitzar l'actual Sant Fost residencial, va créixer molt demogràficament i determinades zones prop del Besòs es van industrialitzar.
Festa Major La Festa Major d'estiu de Sant Fost se celebra durant la segona meitat del mes de juliol. La celebració es divideix en dos caps de setmana per tal d'acollir l'oferta d'activitats de les entitats i facilitar l'assistència i participació en tots els actes. El pregó marca l'inici de la Festa Major Es realitzen activitats per a totes les edats: espectacles infantils, cinema i ràdio a la fresca, gimcana infantil i pintada del C/ Sant Isidre; A més de concursos de PlayStation, de pastissos i competicions esportives. Altres esdeveniments destacats dins de la festa inclouen: corretasques, correfoc, focs artificials, balls i un concurs de paelles.
Durant el transcurs d'aquesta celebració popular, les colles del poble i altres entitats hi participen activament, juntament amb la resta d'habitants de la vil·la o de la comarca que s'hi vulguin sumar. L'organització de la festa està a càrrec de la Comissió Festa Major, de l'Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles i de les Colles.
La Festa del Patró de Sant Fost se celebra al dia 13 d'octubre, en honor del patró del poble, Faust de Còrdova.
Transport Autobús miniatura|Parada de l'Albus, al costat de l'església del poble